2. Característiques de la imatge.
Estructura de la imatge.
Recursos expressius de la imatge.
Funcions de la imatge.
Codificació visual.
Lectura d’imatges.
3. La iconocitat és la capacitat que posseeix la
representació per produir un efecte visual similar al
que ens produirà la realitat representada.
L’abstracció suposa que la imatge no manté
semblança amb una realitat concreta.
4. La senzillesa o complexitat d’una imatge depèn de
l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements
que conté, la manera en què es plantegen les
relacions entre ells i la comprensibilitat de la
significació de les relacions establertes.
5. La connotació comporta l’associació de la imatge
amb determinats sentiments.
La denotació és el significat objectiu d’un mot o
expressió que la majoria de parlants d’una llengua
li atorguen per convenció.
6. La polisèmia són les imatges que fan possibles
diferents interpretacions.
La polisèmia de les imatges neix de les
connotacions que provoquen les relacions entre els
diferents elements de la imatge.
La polisèmia icònica és calculada i programada pels
creadors d’imatges per entrar en connexió amb els
sentiments.
7. Imatge gràfica és una informació eleborada
per un emissor amb una material, que
s’ordena segons una estructura i un punt de
vista, fent ús d’un codi i d’uns recursos
expressius, per a dirigir-se a un receptor.
8. La composició d’una imatge consisteix en
l’organització dels seus elements en un espai
determinat.
10. El pla és l’espai que presenta una imatge en
relació amb els seus components.
Plans llargs: mostren més espai que objectes.
GRAN PLA GENERAL: mostra un espai enorme. No
destaca cap element.
PLA GENERAL: predomini de l’espai sobre els
elements.
PLA DE CONJUNT: apareix un element que destaca en
un espai extens.
11. Plans mitjos: mostren un equilibri entre espai
i objectes:
PLA MIG: el subjecte predomina sobre
l’ambient en que es troba.
PLA AMERICÀ: mostra la figura humana del
cap als genolls.
12. Plans curts: mostren més objectes que espais.
PRIMER PLA: part essencial del tema que es
vol destacar.
PLA DE DETALL: no és suficient per a
reconèixer la totalitat.
13. La comparació: consisteix en exposar dos
elements per tal que puguin establir-se
semblançes i diferències entre les seves
qualitats.
15. La metàfora: consisteix en substituir allò que
es vol mostrar per una altre cosa amb la que
guarda alguna relació.
16. La hipèrbole: consisteix en utilitzar una
exageració per a destacar l’expressió.
17. La sinècdoque: es tracta de mostrar un objecte
presentant-ne només una part de manera que el
receptor pugui imaginar el que falta.
18.
19. FUNCIÓ INFORMATIVA
És la funció orientada al context.
Aquesta funció facilita la descripció del mon des
d’un punt de vista imparcial.
20. FUNCIÓ EMOTIVA
És la funció orientada a l’autor de la imatge;
expressió directe.
21. FUNCIÓ POÈTICA
Aquest funció està centrada en la fotografia
mateixa.
És la funció orientada al missatge.
22. FUNCIÓ CONNOTATIVA
Va dirigida a convèncer l’espectador i la que
dominen les imatges publicitàries.
Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no
sent aparentment captades per l’individu, arriben
al cervell i s’hi registren de forma inconscient.