El notre projecte Mengem sa!!

índex
Índex
AUTORES DE LA UNITAT DIDÀCTICA
2.SOBRE LA UNITAT DIDÀCTICA
2.1.Descripció..............................................................................................................................................4
2.2.La necessitat seleccionada..................................................................................................................4
2.3.Tipus de programació...........................................................................................................................5
2.4.La unitat dins de la programació del curs..........................................................................................5
3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ
3.1. Capacitats del cicle..............................................................................................................................6
3.2. Objectius del cicle (Primer nivell de concreció)................................................................................6
3.3. Continguts del currículum per treballar les capacitats i els objectius de cicle.............................6
3.4. Objectius per a la proposta pedagògica del centre (PPC)...............................................................8
4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA
4.1. Nom i grup d'infants...........................................................................................................................10
4.1.1Títol de la programació
4.1.2 Concreció de l'etapa educativa i el cicle a qui va dirigida
4.1.3 Edats dels infants del grup a qui es dirigeix
4.2. Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreció)...................................................................11
4.3. Continguts de la Unitat didàctica.....................................................................................................14
4.3.1 Continguts conceptuals
4.3.2 Continguts procedimentals
4.3.3 Continguts actitudinals
4.4. Metodologia........................................................................................................................................16
4.4.1. Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats
4.4.2. Materials necessaris
4.4.3. Temporització
4.4.4. Agrupaments de l'alumnat
4.4.5. Paper de l'educador/a
4.5. Atenció a la diversitat.........................................................................................................................31
4.5.1 Avaluació inicial de detecció de necessitats.
4.5.2 Pla individualitzat
4.5.3 Paper de l'educador en l'atenció a la diversitat
4.5.4. Integració
4.5.5. Fites de l'atenció la diversitat
4.5.6 Intervenció educativa
4.6.Avaluació..............................................................................................................................................34
4.6.1 Valoració del progrés i evolució dels infants
4.6.2 Valoració de la Unitat didàctica
4.6.3 Graelles d'observació
RECULL DE FONTS D'INFORMACIÓ.......................................................................................................45
ANNEX 1. Justificació de la necessitat seleccionada............................................................................47
ANNEX 2 Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica........................................................................48
RECULL FONTS D'INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS........................................................................100
3

2. SOBRE LA UNITAT DIDÀCTICA
2.1 Descripció
“Una alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient, equilibrada, variada, segura,
adaptada al comensal i a l’entorn i sensorialment satisfactòria”.
L'equip d'educadores de la llar d'infants “Les coliflors” hem detectat i s’ha comprovat que, entre la
població en edat escolar, és freqüent, una alimentació poc saludable, llavors, hem decidit intervenir
de manera adequada sobre la necessitat de menjar sa, ja que és molt important, intentant incidir i
potenciant els hàbits alimentaris, rutines, autonomia, coneixements, recursos i valors necessaris que
facilitin el coneixement i la necessitat de menjar sa a través dels continguts que desenvoluparem en
aquesta unitat de programació.
NECESSITAT
S'hauria de promoure una alimentació més sana en els infants, treballant en els bons
hàbits i en les conductes alimentàries en les rutines diàries i durant els àpats per poder
establir les bases per l'adquisició d'una bona actitud i conducta davant l'alimentació, des
d'una perspectiva emocional. Així els infants podrien ser més autònoms i podrien
participar més a l'hora de repartir-se el menjar i començar a tallar els aliments.
Treballar no només en l'educació alimentària amb els infants, sinó també amb les
famílies, ja que la major part del temps el passen en l'ambient familiar, que és d'on
aprenen les principals pautes alimentàries; creant diferents activitats en que hi participin
els infants i la necessitat d'implicar més a les famílies, fent tallers, xerrades, portant un
hort, creant un espai per dubtes i reflexions.
Justificació
Una vegada analitzats totes les necessitats educatives del grup 06 “Les coliflors” a través d'una
graella, hem decidit que entre totes les aportades, faríem una que s'ajustés a una proposta educativa
general, amb la participació de tot el grup, perquè així tindrien una aportació equitativa i amb la
participació de totes.
El motiu d'escollir aquesta necessitat també és perquè considerem que és valuós poder-ho treballar
com un àmbit saludable des de l'inici de l'escolarització infantil. És molt important treballar un
aspecte tan vital com és l'alimentació pel fet que proporciona un equilibri cos-ment i una educació
alimentària que desenvoluparà en un futur persones adultes amb uns hàbits i un estil de vida
saludable, i com a conseqüència amb un millor nivell de salut.
Per una altra banda, també donem importància a la manera com s'ha de treballar aquesta necessitat
i en això tenen un paper important les emocions, ja que no considerem que s'hagi d'obligar als
infants a menjar allò que no volen amb un to autoritari sinó obrir el ventall de possibilitats per a què
ells puguin tenir la capacitat de decidir. Com també afavorir l'adquisició d'hàbits, rutines, autonomia,
coneixements, tallers, recursos i valors necessaris que facilitin el coneixement i la necessitat de
menjar sa, implicant a les famílies, perquè representa un tema clau per un bon desenvolupament,
per tant, en el moment de programar ho tindrem molt present.
4

2.3 Tipus de programació
La programació d'aquesta Unitat de programació serà temporal i es trobarà ubicada, al llarg del
primer trimestre amb la intenció de desenvolupar-la mitjançant les activitats proposades en el
projecte “mengem sa” que s'estableix per a treballar la nostra necessitat. Es començarà des de
principi i s'explicarà en la reunió d'inici de curs, però s'aplicarà després de l'adaptació i es seguiran
treballant al llarg de l'any acadèmic, ja que són transversals, com per exemple, els hàbits i rutines
d'higiene i d'alimentació.
2.4 La unitat dins de la programació del curs
A continuació es mostra el quadre de programació del curs 2015-2016, on es pot observar que la
nostra Unitat de programació es desenvoluparà al llarg del primer trimestre. Però es continuarà al
llarg de tot el curs.
L'equip educatiu de la llar d'infants “Les coliflors” Va decidir situar-la en aquest període, per poder
desenvolupar-la des de l'inici i després de l'adaptació, això ens facilitarà treballar certs aspectes:
1.Per esmorzar es menjarà fruita que portaran els pares els dilluns i dimecres. Ho deixaran al
cistell de fora de l'aula
2.El dinar serà ecològic, ho portarà un càtering especialitzat.
3.Menús: Donar menú mensual i proposta de menú per sopar. També hi hauran diferents
tipus.
4.Farem activitats amb les famílies per conscienciar-los (tallers, xerrades).
Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre
U1
L'Adaptació
U2 Projecte
mengem sa U6 El
cos
U7 Els
aliments U10 Els
animals
U11
Els
colors
U12
La
família
U13
L'estiu/
fruites
d'estiu
U8 La
primavera
El projecte s'anirà continuant
U3 Acollida i acomiadament
U4 la
tardor/fruits
de la tardor
U5 Nadal
U9
L'hivern U14 Taller de música
5

3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ
3.1 Capacitats del cicle
Amb aquesta unitat de programació voleu promoure l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables. Les
capacitats que els infants han de desenvolupar durant l’etapa d’educació infantil i a les quals
contribueix aquesta programació són:
1. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb
seguretat i eficàcia.
2. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
3. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i
participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
4. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
3.2 Objectius del cicle (Primer nivell de concreció)
En aquesta unitat didàctica per treballar les capacitats seleccionades es tenen en compte els
objectius del primer cicle d’educació infantil següents que ha d’assolir l’infant:
1. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn
immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
2. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene
personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i
en els espais que li són habituals.
3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del
moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
4. Actuar sobre la realitat immediata, descobrint-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i
establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
3.3 Continguts del currículum per treballar les capacitats i els objectius de cicle
L’estructura per àrees ha de servir per planificar l’activitat docent, no per presentar als infants la
realitat segmentada. Caldrà crear uns espais d’aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els
continguts de les diferents àrees, a fi que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els
nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los-en la participació
activa.
Els continguts del currículum del primer cicle d'educació infantil que treballarem en el nostre projecte,
per tal d'assolir els objectius i capacitats del cicle són els següents:
6

Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres
1.Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies
per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment
maduratiu.
2.Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son,
etc.), mostrant un control progressiu d’aquestes.
3.Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge
com a mitjà d’expressió i comunicació.
4.Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat
personal, la higiene i la salut, així com en l’inici d’hàbits d’ordre, constància i organització
en les activitats en què participa.
5.Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i
higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències
temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
6.Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar
mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres l’ajuda necessària i acceptant petites
frustracions.
7.Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els
infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament.
Àrea 2: Descoberta de l'entorn
1.Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement
i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups
socials en què participa.
2.Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots
els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes).
3.Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes,
materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments
i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic.
4.Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels
objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves
propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció
de les característiques i els atributs
5.Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l'ús de les
primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes.
7

6. Orientació en les seqüencies temporals en què s'organitza la vida diària i iniciació en
l'ús de termes relatius a l'organització del temps (matí, tarda, ara, després, avui i demà).
Àrea 3: Comunicació i llenguatge
1.Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.
2.Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i
altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i
valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones.
3.Expressió de les necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant
un progressiu increment de vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frases
simples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre.
4.Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i
escoltant els altres
5.Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs
de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc.
3.4 Objectius per a la proposta pedagògica del centre (PPC)
A partir dels objectius del cicle concretarem els següents objectius específics:
Objectius de centre (PPC) – Segon nivell de concreció
1.Desenvolupar l'autonomia en el menjar.
2.Afavorir l'expressió de les emocions.
3.Diferenciar i apreciar els diferents sabors, textures i olors a través dels sentits.
4.Aprendre a reconèixer els gustos en el menjar.
5.Controlar habilitats manipulatives i adquirir seguretat.
6.Adquirir habilitats manipulatives i utilitzar els estris adequadament.
1.Conèixer els diferents aliments
2.Experimentar i observar els diferents aliments.
8

3.Facilitar el coneixement dels aliments de l'entorn proper.
4.Conèixer els aliments de temporada a través de la interacció amb l'entorn.
5.Aprendre normes, costums i funcionament en el dinar.
Implicar a la família en el bon desenvolupament de l'alimentació sana.
1.Treballar l'alimentació a través dels diferents llenguatges.
2.Afavorir el desenvolupament dels hàbits d'alimentació a través dels llenguatges (verbal,
gestual i plàstic).
3.Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives a través dels
diferents llenguatges.
4.Afavorir la comunicació i transmissió de necessitats alimentàries
5.Saber identificar i anomenar els diferents tipus d'aliments.
6.Comprendre les diferents normes a 'hora de dur a terme l'activitat.
9

4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA.
4.1 Nom i grup d'infants al qual es destina
El grup d'infants a qui anirà destinat serà la classe dels Dofins de 2 a 3 anys (P2) 19 infants, 10
nens i 9 nenes.
Tots els infants participaran de manera grupal en la realització de les activitats.
4.1.1 Títol de la programació
Mengem sa!!
Hem escollit aquest títol, ja que volem donar als infants un missatge senzill i directe i introduirem el
nostre projecte a través del Sr. “Nyam-Nyam” que ens acompanyarà en el desenvolupament del
projecte.
4.1.2 Concreció de l'etapa educativa i el cicle a qui va dirigida.
Considerem que l'etapa d'educació infantil (de 0 a 6 anys) és molt important i és en aquesta etapa
on els infants poden assolir aprenentatges i valors que els marcaran com a persones en un futur. En
aquest cas el nostre projecte va dirigit al primer cicle, és aquí on els infants comencen a establir
més autonomia en el contacte amb els aliments. Això ens possibilitarà treballar els continguts
d'aquesta Unitat Didàctica, amb la finalitat de complir els objectius que l'equip docent de “Les
coliflors” hem establert per portar a terme les capacitats de cicle seleccionades.
Concretament va dirigit als infants de P2 de la classe dels Dofins on volem inculcar i practicar una
alimentació sana i equilibrada.
10

4.1.3 Edats dels infants del grup a qui es dirigeix.
Nom de l'infant Edat
Cloe Adell 3 anys
Ian Bellés 3 anys
Julen Carmona 2 anys
Aitor Crespo 2 anys
Martin Díaz 2 anys
Mònica Fernández 2 anys
Daniel García 2 anys
Biel Gómez 2 anys
Àlex Jiménez 2 anys
Romina López 2 anys
María Miret 2 anys
Laia Nieto 2 anys
Leire Pérez 2 anys
Ramon Prieto 2 anys
Naia Ribó 2 anys
Toni Prieto 2 anys
Pol Sandoval 2 anys
Clàudia Torralba 2 anys
Martina Villa 3 anys
4.2 Objectius d'aprenentatge – (Tercer nivell de concreció)
Objectius de cicle
(Primer nivell de
concreció)
Objectius de centre (PPC)
(Segon nivell de concreció)
Objectius d'aprenentatge
(Tercer nivell de concreció)
1. Identificar-se com a
persona, assolir el grau de
seguretat afectiva i
emocional corresponent al
seu moment maduratiu, i
esforçar-se per manifestar i
expressar les pròpies
emocions i sentiments.
Desenvolupar l'autonomia en el
menjar.
–Practicar hàbits d’higiene
personal i d’alimentació.
–Començar a practicar la
repartició dels aliments i menjar
sol correctament.
–Expressar amb naturalitat quan
un aliment li agrada o el disgusta
Afavorir l'expressió de les
emocions.
Diferenciar i apreciar els diferents
sabors, textures i olors a través
dels sentits.
Aprendre a reconèixer els gustos
en el menjar.
11

–-Aprendre a establir una actitud
de col·laboració i cooperació amb
els companys i els adults.
-Aprendre a manifestar emocions
i sentiments.
2. Establir relacions
afectives positives,
comprenent i apreciant
progressivament el seu
entorn immediat, iniciant-se
en l’adquisició de
comportaments socials que
facilitin la integració en el
grup.
Conèixer els diferents aliments -Saber preparar un menjar
senzill: una macedònia amb
l’ajuda de la mestra i seguint
indicacions.
-Conèixer la procedència dels
aliments més habituals i les
seves característiques.
-Practicar les normes de
funcionament del menjador, com
parar i desparar la taula, seure
correctament, agafar bé els
coberts, etc.
-Participar i col·laborar
activament en totes les activitats
proposades i amb els companys/
companyes.
-Observar els canvis dels
elements de l’entorn (persones,
animals, plantes o objectes).
Experimentar i observar els
diferents aliments.
Facilitar el coneixement dels
aliments l'entorn proper.
Conèixer els aliments de
temporada a través de la
interacció amb l'entorn.
Aprendre normes, costums i
funcionament en el dinar.
Implicar a la família en el bon
desenvolupament de l'alimentació
sana.
3. Comprendre el llenguatge
adult i dels altres infants,
comunicar-se i expressar-se
a través del moviment, el
gest, el joc i la paraula, amb
una progressiva millora del
llenguatge oral.
Treballar l'alimentació a través
dels diferents llenguatges.
-Ser capaç d’escoltar i participar
en les explicacions d’aula.
-Expressar-se mitjançant els
diferents llenguatges .
-Identificar els aliments que
apareixen a la cançó.
-Desenvolupar l'habilitat de
comunicar-se amb els companys,
l'educadora i la família.
–Adquirir nou vocabulari
relacionat amb l'alimentació.
Afavorir el desenvolupament dels
hàbits d'alimentació a través dels
llenguatges (verbal, gestual i
plàstic).
Diversificar i enriquir les seves
capacitats expressives i
comunicatives a través dels
diferents llenguatges.
Afavorir la comunicació i
transmissió de necessitats
alimentàries
12

Taula d'objectius d'aprenentatge amb les capacitats del currículum seleccionades (punt 3.1.)
Objectius d'aprenentatge
Capacitats
1 2 3 4
Practicar hàbits d’higiene personal i d’alimentació. x x
Començar a practicar la repartició dels aliments i menjar
sol correctament.
x x
Expressar amb naturalitat quan un aliment li agrada o el
disgusta.
x x x
Aprendre a establir una actitud de col·laboració i
cooperació amb els companys i els adults.
x x x
Aprendre a manifestar emocions i sentiments. x x
Saber preparar un menjar senzill: una macedònia amb
l’ajuda de la mestra i seguint indicacions.
x x x
Conèixer la procedència dels aliments més habituals i les
seves característiques
x x
Practicar les normes de funcionament del menjador, com
parar i desparar la taula, seure correctament, agafar bé els
coberts, etc.
x x x x
Participar i col·laborar activament en totes les activitats
proposades i amb els companys/ companyes.
x x x
Observar els canvis dels elements de l’entorn (persones,
animals, plantes o objectes).
x x
Ser capaç d’escoltar i participar en les explicacions d’aula. x x x
Expressar-se mitjançant els diferents llenguatges . x x x
Identificar els aliments que apareixen a la cançó. x x x x
Desenvolupar l'habilitat de comunicar-se amb els
companys, l'educadora i la família.
x x x
Adquirir nou vocabulari relacionat amb l'alimentació. x x x
13

4.3 Continguts de la unitat didàctica
Els continguts de la proposta educativa es treballen sempre des de les tres àrees, àrea de
coneixement del propi cos, àrea de descoberta de l'entorn i àrea de comunicació i llenguatges. Els
continguts estaran basats en descobrir aliments saludables, expressar-se i explorar de manera
natural i adquirir una sèrie d'actituds, coneixements i valors per mitjà de l'experimentació,
comunicació i exploració de l'entorn.
4.3.1 Continguts conceptuals
1. Hàbits d'higiene, d'alimentació, rutines i normes que desenvolupen l'autonomia personal i
l'autoestima
2. L'expressió d'emocions i sentiments amb els diferents llenguatges.
3. Identificació dels diferents aliments i les seves propietats (sabor, color, olor...).
4. Coneixement i ampliació del vocabulari relacionat amb els aliments.
5. Reconeixement de la procedència dels aliments més habituals i les seves característiques
(verdures, fruites...).
6. Noció temporal: matí – tarda – nit, ahir – avui – demà.
7. Concepte dels quatre àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar) en relació a l’espai
(casa–escola) i al temps (matí – migdia – tarda – nit).
8. Conscienciació de les característiques bàsiques dels aliments d’esmorzar i berenar.
4.3.2 Continguts procedimentals
1. Adaptació i modificació de les activitats per facilitar el treball als infants que necessitin suport.
2. Diferenciació dels tipus d'aliment segons l'època de l'any.
3. Expressió de preferències i interessos.
4. Exploració de diferents sensacions en manipular els aliments.
5. Reconeixement i expressió d'emocions i sentiments, propis i dels altres amb els diferents
llenguatges.
6. Assoliment d'hàbits, rutines, normes per l'adquisició d'autonomia i d'autoestima.
14

4.3.3 Continguts actitudinals
1.Adquisició d'actituds de col·laboració i companyonia.
2.Creació de comportaments positius vers els adults i els companys.
3.Coneixement i acceptació de la diversitat.
4.La coeducació.
5.Augment de l'autoestima i seguretat dels infants a través de la participació en els jocs i
activitats.
6.Acompanyament respectuós amb l'alimentació.
7.Adquisició d'hàbits i rutines saludables d'alimentació per portar una dieta sana i equilibrada.
8.Actitud de cura de la naturalesa i el seu entorn.
9.Adquisició d'una actitud positiva davant l'activitat.
15

4.4 Metodologia
A la llar d’infants se segueix una línia metodològica basada en el desenvolupament integral dels
infants. Com estratègia per atendre la diversitat i amb l’objectiu de potenciar l’assoliment de les
capacitats i les competències bàsiques. Es parteix del que realment envolta als nens i nenes; del
que ells i elles mengen, del que ja saben i del que volen saber. Sabem que alguns cops el que
realment ells saben és més i també que algunes informacions i maneres de fer s’hauran de
reeducar.
Es porten a terme i s’elaboren diferents activitats per treballar tot el grup/classe, de forma
cooperativa i de manera individual, per tal d’afavorir la interacció, la socialització i les relacions
interpersonals i també comptem amb la col·laboració de la família, que ens serà imprescindible a
l’hora de portar la fruita tots els dilluns i dimecres, i per la participació en les xerrades i la creació
d'un blog.
Es tracta d’afavorir les relacions unipersonals de qualitat (molt vinculades a les capacitats
expressives i comunicatives) amb tots els membres de la comunitat educativa, l’autoestima, la
cooperació i la confiança, i crear un ambient càlid, acollidor i segur per als infants, en el qual els
nens i nenes se sentin motivats a conèixer el que els envolta i a experimentar amb el seu
entorn.
En el nostre projecte i amb les activitats intentarem ajudar els infants a buscar, construir i
organitzar el saber, aportant-los valors i estimulant-los en el seu desenvolupament i
aprenentatge tractant de motivar a l’infant en tot moment i procurant que sigui el
protagonista actiu en tot moment, per tant, les activitats que proposem tenen caràcter lúdic,
ja que pensem que el joc i el model lúdic és la base per adquirir els coneixements:
• Proposarem activitats que fugin del monòton i repetitiu, que emprin diversitat de materials,
certa activitat, música i sobretot, la creativitat, que d'aquesta forma se sentiran més
compresos i capaços d'assimilar els coneixements que pretenem transmetre'ls.
• Seran actives, sent els participants els que experimentin, observin, investiguin…i l'educador/a
serà l'orientador en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Fomentant l’experimentació,
l’acció i el joc.
• Es respectarà la diversitat, els ritmes i l'evolució dels infants.
• Tindran el joc com a motor de desenvolupament, activitat natural, pròpia i espontània
dels infants, que és la base dels processos d’aprenentatge.
• Han de ser vivencials, partint de l'entorn més immediat dels infants, permetent la
interacció amb altres persones, la convivència i la socialització, perquè els nens i les
nenes puguin créixer i desenvolupar-se.
• Les persones educadores exerciran la seva responsabilitat educativa tot vetllant pel
desenvolupament de l’infant, pel seu benestar i pel respecte dels seus drets com a
persona.
4.4.1. Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats
16

Seqüència didàctica
Activitats inicials
Activitat 1: Reunió d'inici de curs i creem un blog! L'equip educatiu de la llar d'infants “Les coliflors” Va
decidir situar-la en aquest període, per poder
desenvolupar-la des de l'inici i després de l'adaptació,
això ens facilitarà treballar certs aspectes:
1. Per esmorzar es menjarà fruita que portaran els
pares els dilluns i dimecres. Ho deixaran al cistell de
fora de l'aula
2. El dinar serà ecològic, ho portarà un càtering
especialitzat.
3. Menús: donar menú mensual i proposta de menú
per sopar. També hi haurà diferents tipus.
4. Farem activitats amb les famílies per conscienciar-
los (tallers, xerrades).
Exposarem el nostre programa i crearem un blog
perquè pugui participar tota la comunitat educativa.
Activitat 2: Coneixem a en Nyam-Nyam
En Nyam – Nyam serà el nostre personatge
protagonista, per dur a terme el projecte mengem sa.
Les educadores el deixaran preparat a primera hora
del matí dintre d'un cistell de pic-nic i els infants el
podran investigar lliurement. Un cop deixat un temps
per al seu descobriment se'l presentarà als infants,
se'ls explicarà la seva història i la seva missió.
Activitats de desenvolupament
Activitat 3: Conèixer els fruits típics de la tardor Aquesta activitat està enfocada perquè els educadors
avaluïn els coneixements previs que tenen els infants
sobre la unitat didàctica que anem a treballar.
Amb el Sr. Nyam-Nyam com a centre d'interès
treballarem l'activitat formulant preguntes i mantenint
una conversa. Després visualitzarem un vídeo sobre"
els aliments de la tardor".
http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/
fruits_tardor/fruits_tardor.html
Activitat 4: Aprendre rutines i hàbits alimentaris Els hàbits cal programar-los, com a activitat didàctica
per tal d'afavorir al màxim la participació de l’infant i
garantir un bon procés d’aprenentatge i
desenvolupament.
El procés consta de tres parts: la conducta que
manifesti l’hàbit, repetició i estabilitat.
Tenen caràcter estable, quotidià i es duen a terme de
manera molt pautada i és important des del punt de
17

vista emocional i afectiu.
Activitat 5: L'esmorzar sa!
En primer lloc ens rentarem les mans, a continuació
presentarem les fruites ( poma, maduixa, etc.) sense
pelar als infants. Després les educadores començaran
a pelar les fruites.
Seguidament s'oferirà aquestes petites mostres de
fruita perquè a través dels sentits de la vista, tacte,
olfacte i gust puguin experimentar.
A continuació esmorzaran aquestes fruites que
hauran portat de casa.
Activitat 6: Organització i higiene
Cal recordar que amb aquests hàbits demostren la
seva autonomia i s’han de valorar els esforços que
fan. Elogiar-los públicament pot ser un bon recurs.
Introduirem: cançons d'hàbits: de rentar-se les
mans i anem a dinar, lectura de menús,
encarregats de parar i desparar taules,
encarregats de repartir el menjar, etc.
Activitat 7: Elaboració de sucs naturals Els nens/nenes agafats de la mà formaran un
semicercle i seuran a terra. Les educadores
explicaran l'activitat a mesura que ho portaran a
terme. Primerament, ensenyarem la fruita que hi ha al
cistell i la diferenciarem l'una de l'altre. Pelarem tota la
fruita i la tallarem a trossets, també espremerem
bastant de suc de taronja.
Seguidament posarem a la batedora una mica de suc
de taronja més altres tipus de fruita, i ho batrem tot.
Un cop estigui ben batut, omplirem fins a la meitat els
gots i els hi donarem a provar als infants.
En acabar, farem un altre tipus de suc però amb
diferents tipus de fruita.
Activitat 8: Iniciem l'hort!
Aquesta activitat parteix de la necessitat de gaudir
d'un espai exterior ric i estimulador, amb propostes
didàctiques naturals que fomenten la descoberta i
l'experimentació dels infants, aportant-los
coneixements i respecte per la natura.
L'activitat tindrà els següents punts:
Presentació de l'hort: se'ls mostrarà, i se'ls animarà i
engrescarà. S'explicarà com farem les activitats i
presentarem les plantes i les llavors.
Evolució de les plantes. Etiquetarem amb el nom i
18

mirarem les diferències. Cada setmana compararem
la seva evolució, si és necessari regarem, treure'm
herbes... (Durant tot el curs)
Activitat: collita: Servirà de cloenda al projecte per
aquest curs, i experimentaran com es fa la collita.
Activitat 9: Cantem una cançó!
Asseurem als infants en rotllana. Al mig d'aquesta
tindrem materials com el barret del cuiner, la cullera,
l'olla i alguns aliments de joguina.
Ens prepararem per cantar la cançó “ El cuiner”
https://www.youtube.com/watch?v=6yocTkxz-s0
Cuiner
Activitat 10: " Anem a dinar"
Aquesta activitat s'inclourà perquè pensem que és
molt important pel desenvolupament d'hàbits sans.
S'iniciarà després de l'adaptació i continuarà durant
tot el curs perquè suposa el reforçament d'hàbits i
rutines, sobretot en les relacionades amb
l'alimentació.
Continuarem amb repetició i estabilitat. Introduirem el
fet d'iniciar-se en repartir els aliments i en la utilització
dels coberts.
Activitat 11: Decorem la classe
Farem un arbre que representarà la tardor. Les fulles
les recollirem del pati i també les portaran els infants.
Els infants també portaran fotos en color de diferents
fruites i verdures i les penjarem en un mural en la
paret.
Activitat 12: Fem macedònia Es rentarà i es tallarà la fruita i es posarà en un bol
gran. Es farà suc de taronja natural i es barrejarà tot.
Els infants observaran tot el procés. Un cop estigui la
macedònia feta, es ficarà en bols petits i es repartirà
als nens perquè la puguin tastar.
19

Activitat 13: Cantem i ballem la Masovera
Aquesta activitat està pensada per a la iniciació en la
següent activitat que serà la visita al mercat.
Aprenen la cançó i la ballaran en rotllana
https://www.youtube.com/watch?v=vXj8V_YzCe4
Activitat 14: Anem al mercat!
Ens aproparem al mercat per comprar els aliments i
per elaborar l'esmorzar. Els hi preguntarem si saben
què és un mercat, en què consisteix i si alguna
vegada hi han estat.
Un cop estiguem al mercat, coneixeran diferents
fruites, verdures i hortalisses i s'iniciaran a la seva
ingesta.
Elaborarem l'esmorzar a base de diferents peces de
fruites fent una macedònia. També podem introduir la
cançó de la masovera durant l'activitat.
Activitat 15: Creació d'un racó de joc del mercat
Després d'haver conegut el mercat i aprendre
diferents coses sobre la verdura i la fruita. Crearem un
racó de joc simbòlic amb l'ajuda dels infants.
Prepararem un espai destinat per això. Donarem tot el
material necessari (cistells, fruites i verdures de feltre,
cartó, fusta, caixes, roba, etc.) perquè els infants
mateixos facin la seva "parada del mercat".
Activitat 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els
bons hàbits alimentaris.
Es convocarà a través de fulls informatius als pares
per tal de dur a terme una xerrada relacionada amb
l'alimentació saludable.
Per a tal fita es realitzarà un Power Point dinàmic,
senzill i esquemàtic en què parlarem dels nostres
objectius en relació a una alimentació saludable. Ens
acompanyarà la figura d'una titulada en dietètica per
enfocar la xerrada des d'una perspectiva més
professional i poder orientar adequadament als pares
en termes d'alimentació.
20

La xerrada anirà enfocada a la implicació dels pares
junt amb la llar per tal d'aconseguir uns hàbits
saludables.
Activitat 17: Experimentació i descobriment S'anirà al pati de l'escola, observarem i comentarem.
També compararem fotos de paisatges de les
diferents estacions de l'any.
Amb diferents aliments: fruita, fruita seca, verdures...
Farem una exposició a classe, perquè puguin
experimentar i descobrir.
Activitat 18: Anem a buscar castanyes!
Aquesta activitat està pensada perquè l'infant entri en
contacte amb l'entorn més proper i per al
descobriment de l'entorn.
Es tractarà de fer una sortida a la muntanya que hi ha
propera a l'escola. La sortida es farà amb grup i
aniran a collir castanyes i altres fruits de la tardor.
Activitat 19: Experimentació amb les magranes
Obrirem algunes magranes, i d'altres les desgranarem
i les posarem en plats de plàstic, després ho
distribuirem tot en una taula gran. Posarem la
mangrana sencera, partida i en grans.
Ens situarem al voltant de la taula lliurement i després
d'explicar com passen de sencers a l'estat en què
s'han de menjar, els invitarem a què els vagin testant,
mirant, comparant...
Activitat 20: Les emocions durant els àpats
Amb aquesta activitat es pretén que els infants puguin
identificar, conèixer i aprendre a expressar els seus
sentiments i estats d'ànim a través dels diferents
aliments que se'ls ofereix.
Es posaran sobre la taula de l'aula diferents plats amb
diferents fruites i verdures perquè els infants les
puguin manipular i experimentar lliurement.
Un cop acabada la sessió es realitzarà una conversa
conjunta per poder expressar com se senten en les
diferents ocasions (si els agrada- no els agrada) i com
s'han sentit durant l'activitat.
21

Activitat 21: Juguem amb les revistes
Aquesta activitat servirà per treballar amb els
conceptes introduïts.
Les educadores deixaran revistes que es puguin
trencar i dibuixar on apareguin diferents tipus
d'aliments dels quals hem parlat en l'aula fins al
moment.
Els infants podran cercar imatges d'aquest aliment i
escollir els que més els hi agradi.
Activitat 22: Fem panellets!
Amb l'ajut de les educadores farem panellets.
Els infants aniran introduint per ordre els ingredients
corresponents, segons indiqui l'educadora. També
podran pastar la massa per torns, fer les boletes i
arrebossar-los en pinyons.
Per acabar, l'educador/a els posarà al forn perquè es
coguin.
Activitat 23: Pintem els aliments L'educador/a repartirà a cada nen un full on hi haurà
dibuixada una fruita. Cada un tindrà un dibuix diferent.
Amb pintura líquida i un pinzell els infants pintaran el
seu dibuix.
Un cop sec, decorarem la classe amb tots els dibuixos
dels infants.
Activitat 24: Berenar tradicional
Dues mares i dues àvies portaran pa de pagès,
tomàquets, oli i embotits casolans (fuet, bull..), a més
l'acompanyaran amb un suc de fruites naturals.
Els infants participaran amb els adults a posar-li el
tomàquet i l'oli i fer el suc a la liquadora.
Activitats de síntesi
Activitat 25: Què sabem dels aliments? Aquesta activitat servirà per introduir nous
conceptes.
L'educadora projectarà a la pissarra digital un
prezzi amb diferents imatges de suport. De
mentre, formularà algunes preguntes per veure
quins coneixements previs tenen els infants.
Podem trobar preguntes com:
22

- Quins aliments són típics de la tardor?
- Quines fruites coneixeu?
- De quin color poden ser les verdures?
- Quin aliment us agrada més?
Activitat 26: Que tenim per dinar avui?
Activitat de síntesi per consolidar els coneixements
treballats.
Cada dia al matí es farà una interpretació del menú
que hi haurà per dinar.
Es realitzarà a través de dos mètodes:
1r L'educadora anirà dient els plats que hi ha per dinar
i mostrarà dos dibuixos diferents, un d'ells serà el plat
correcte i els infants l'hauran d'endevinar.
2n L'educadora ensenyarà el dibuix i preguntarà:
Sabeu quin aliment és aquest?
Seguidament els infants hauran d'identificar-ho.
Un cop descrit el menú es penjaran les cartolines al
menjador durant tot el dia per a què en tot moment
sapiguem el que hi ha per dinar.
Activitat 27: Fem un mural de la tardor
Servirà per consolidar els conceptes que han après i
per experimentar amb diferents textures.
Consisteix a realitzar un mural amb diferents aliments.
L'educadora posarà a terra un tros gran de paper
d'embalar. Els infants portaran de casa diferents
aliments, els quals utilitzarem per fer el mural. Els
podran enganxar, cobrir amb pintura i fer
estampacions, xafar al paper...
Activitat 28: Fem un mòbil amb fruits de la tardor Amb els elements recollits de la tardor, es realitzaran
mòbils pensats per poder-los penjar a l'escola.
23

Activitat 29: Utilitzem la pissarra digital
Aquesta activitat servirà per treballar els conceptes
introduïts.
L'educadora projectarà a la pantalla digital un quadre
amb diferents grups d'aliments:
- Verdures, fruites, carn, peix
Hi hauran diferents dibuixos i entre tots els infants
hauran de classificar cada aliment al grup
corresponent.
Activitat 30: Pengem a l'aula els treballs
Per acabar es penjaran totes les feines fetes per als
infants i així decorar l'escola i que les famílies puguin
veure el treball realitzat per als seus fills i com
treballen.
4.4.2. Materials necessaris
Els materials són un element imprescindible en l’espai educatiu, d’acord amb el nostre concepte
d'educació infantil basada en l’activitat dels infants, als quals considerem competents per construir
aprenentatges. Els materials són intermediaris entre els infants i la seva activitat, i el seu valor es
relaciona amb les metodologies de treball que fem servir: moltes vegades fins i tot el seu valor
pedagògic depèn més del context que de les seves pròpies qualitats com a material. Una
organització flexible de l’espai i del temps requereix també un ús obert i flexible dels materials.
Els tipus de material que seleccionem, on els posem, com s’utilitzen, si s'adeqüen o no a les
necessitats dels infants, etc. són qüestions que formen part del nostre projecte educatiu i del projecte
curricular de centre. Per tant, els recursos materials han de permetre posar en joc les vivències, les
emocions, els sentits i les habilitats dels infants, i també les seves capacitats intel·lectuals i les de
relació amb el grup i amb les persones individualment.
El material ha d’estar en bon estat (sencer, complet) i ser de bona qualitat i resistent perquè duri i
permeti establir relacions sòlides i estables. Quan es deteriori cal substituir-lo. Ha de reunir les
condicions d’higiene i seguretat següents (segons la normativa de seguretat establertes): que sigui fàcil
de netejar i sigui segur; fet amb materials no tòxics, de colors sòlids, antiinflamatori, sense cantells,
de mida adequada -ni massa gran ni massa petit-, que les seves peces no es puguin empassar, etc.
Els materials han de ser accessibles i s’han d’adequar a l’edat dels infants i a les seves necessitats.
Llista dels materials i els recursos necessaris:
Materials didàctics
Material didàctic Contes, cançons, ninot "Sr.Nyam-Nyam, pissarra digital, ordinador,
projector, puzles, joguines, llibres, blog, power point, pàgina web i fulls
24

informatius per a les famílies.
Material reutilitzat
Capses de sabates, cartó, bosses de plàstic, envasos buits i trossos de
fusta.
Material fungible
Cartolines, fulls DinA4, temperes líquides, colors, ceres, bolígrafs, sabó,
pasta de dents, paper d'embalar, estovalles i tovallons de paper.
Material inventariable
( no fungible)
Equip de música, bates, pitets, plats, gots de plàstic fort, ganivets,
batedora, liquadora, forn, tapers, cistell per la fruita, revistes, eines de
l'hort, fruites de feltre i fusta, bàscula simple (romana), bosses de paper,
bosses de plàstic, cistelles de vímet de diferents mides, taules i cadires de
fusta mida infants, taula i cadires mida adults, estanteries de diferents
mides, matalassos, raspall de dents, tovalloles, escombraries, gerres
d'aigua, cassoles, 10 bols petits, 6 bols grans, coberts i vaixella, olla,
paella, carro de cuina, taulell, cordills, pinzells, barret de cuiner, penjadors
adhesius, grapadora, panel de suro,TIC/TAC: càmera de fotografia,
pissarra digital, canó i portàtil, etc.
Material Natural
Fruites, verdures i hortalisses de temporada, menjar sec (fruits secs,
pasta crua, etc.), llavors, plantes, terra, aigua, adob, massapà blanc, ous,
pinyons, fulles, pa de pagès, tomàquets, oli i embotits casolans.
Recursos espacials
Sala d'usos múltiples, zona de cultiu, magatzem, aula, lavabo, sala de descans, pati i l'exterior de
l'escola.
Recursos humans
Director/a, educadors/es, auxiliars de cuina, tècnic de l'ajuntament (jardiner), dietista, familiars i
infants.
4.4.3 Temps
Temporalització de les activitats de la unitat didàctica: Mengem sa
Període Duració prevista
1r
TRIMESTRE
Activitats
prèvies
Dilluns 1 de setembre
Activitat Nº 1: Reunió d'inici de curs i creem un blog
Reunió informativa amb les famílies
Activitat Nº 2: Coneixem en Nyam-Nyam
Divendres 5 de setembre
Temporalització
1 hora
20 minuts
25

Preparació de l'hort i preparació dels recursos necessaris
40 minuts
Primera
setmana
Dilluns 29 setembre
Activitat Nº 3: Conèixer els fruits típics de la tardor (vídeo
d'aliments de la tardor)
Dimecres 1 d'octubre
Activitat Nº 4: Aprendre rutines i hàbits alimentaris.
Activitat Nº 5: L'esmorzar sa!
Activitat Nº 6: Organització i higiene.
Divendres 3 d'octubre
Activitat Nº 7: Elaboració de sucs naturals
30 minuts
20 minuts.
30 minuts
15 minuts
45 minuts
Segona
Setmana
Dilluns 6 d'octubre
Activitat Nº 8: Iniciem l'hort
Activitat Nº 9: Cantem una cançó.
Activitat Nº 10: Anem a dinar.
Activitat Nº 11: Decorem la classe
Activitat Nº 12: Fem macedònia
45 minuts
10 minuts
1 h aprox.
30 minuts
45 minuts
26

Tercera
Setmana
Dilluns 13 d'octubre
Activitat Nº 13: Cantem i Ballem la Masovera
Activitat Nº 14: Anem al Mercat
Activitat Nº 15: Creació d'un racó de joc del mercat
Activitat Nº 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els
bons hàbits alimentaris
15 minuts
1 hora i 30 minuts
30 minuts
1 hora
Quarta
Setmana
Activitat Nº 17: Experimentació i descobriment
Activitat Nº 18: Anem a buscar Castanyes
Activitat Nº 19: Experimentació amb les mangranes
30 minuts
1 hora i 30 minuts
30 minuts
Cinquena
Setmana
Activitat Nº 20: Les emocions durant els àpats
Activitat Nº: 21: Juguem amb les revistes!
Activitat Nº 22: Fem panellets
30 minuts
45 minuts
1 hora
27

Sisena
Setmana
Dilluns 3 de novembre
Activitat Nº 23: Pintem els aliments
Divendres 7 de novembre
Activitat Nº 24: Berenar tradicional
30 minuts
45 minuts
Setena
Setmana
Activitat Nº 25: Què sabem dels aliments?
Dimecres 12 de novembre
Activitat Nº 26: Què tenim per dinar avui?
Activitat Nº 27: Fem un mural de la tardor
30 minuts
15 minuts
45 minuts
Vuitena
Setmana
Activitat Nº 28: Fem un mòbil amb fruits de la tardor.
Dimecres 19 de novembre
Activitat Nº 29: utilitzem la pissarra digital!
Activitat Nº 30: Finalització Pengem a l'aula els treballs
30 minuts
30 minuts
30 minuts
4.4.4 Agrupament de l'alumnat
Activitat Agrupació
Activitat 1: Reunió d'inici de curs i creem un blog! Gran Grup
• Famílies
28

Infants 2 i 3 anys
Activitat 2: Coneixem a en Nyam-Nyam!
Gran grup:19 infants
Edats mixtes : infants de 2 i 3 anys
Activitat 3: Conèixer els fruits típics de la tardor
Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys
Activitat 4: Aprendre rutines i hàbits alimentaris
Activitat 5: L'esmorzar sa!
Activitat 6: Organització i higiene
Activitat 7: Elaboració de sucs naturals
Gran grup dividit grups petits:
• 3 grups de 5 infants
• 1 grup de 4 infants
Activitat 8: Iniciem l'hort!
Gran Grup
• Famílies
• 19 infants
Edats: Infants 2 i 3 anys
Activitat 9: Cantem una cançó!
Activitat 10: " Anem a dinar"
Petit grup: 10 infants
Grup menjador infants de 2 i 3 anys
Activitat 11: Decorem la classe
Activitat 12: Fem macedònia
Activitat 13: Cantem i ballem la Masovera
Activitat 14: Anem al mercat!
Activitat 15: Creació d'un racó de joc del mercat
Gran Grup 19 infants
Edats mixtes: d'entre 2 i 3 anys
Activitat 16: Xerrada amb pares i dietista sobre
els bons hàbits alimentaris.
Gran Grup:
• Famílies del 19 infants
Edats mixtes: Infants 2 i 3 anys
Activitat 17: Experimentació i descobriment Gran grup: 19 infants
29

Activitat 18: Anem a buscar castanyes!
Activitat 19: Experimentació amb les magranes
Gran grup dividit en grups petits:
Activitat 20: Les emocions durant els àpats
Gran grup: 19 infants
Activitat 21: Juguem amb les revistes
Activitat 22: Fem panellets!
Activitat 23: Pintem els aliments
Individual
Activitat 24: Berenar tradicional
Gran Grup
• Famílies
• 19 infants
Edats: Infants 2 i 3 anys
Activitat 25: Què sabem dels aliments?
Activitat 26: Que tenim per dinar avui?
Activitat 27: Fem un mural de la tardor
Activitat 28: Fem un mòbil amb fruits de la tardor
Activitat 29: Utilitzem la pissarra digital
Activitat 30 Pengem a l'aula els treballs
4.4.5. Paper de la persona educadora
30

El paper de la persona educadora és molt important, observarà i encoratjarà, vetllarà per tal que tots
els infants participin, tindrà un paper actiu, farà unes propostes determinades i atendrà les
demandes. Caldrà preveure on se situarà: a l’alçada dels infants, a terra, acompanyarà els infants
que ho necessitin, etc. tot dependrà de l'activitat a realitzar.
Algunes de les funcions principals:
• Acompanyar els infants, escoltar-los i orientar-los però no dir-los què han de recollir o recollir-
ho ell en comptes dels infants, ja que són els infants qui han de fer les activitats.
• Estimular l’observació i la recerca per part dels infants i incitar la seva creativitat.
• Actuar en casos de conflictes.
• Respectar i fer respectar el medi ambient. L’educador és un model pels infants per tant, ha de
donar exemple, i no només amb paraules sinó amb fets.
Les característiques que ha de tenir l'educadora són:
• Afavorir l'aprenentatge significatiu.
• Ser emocionalment intel·ligent.
• Motivar i incentivar als infants.
• Fer de guia i facilitador en el seu procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.
• Proporcionar els materials necessaris per dur a terme les activitats.
• Preparar prèviament les activitats a realitzar envers els seus interessos.
• Fer una avaluació inicial, formativa, sumativa i una autoavaluació de la seva feina.
• Tenir clars els objectius que es marqui.
• Mostrar una actitud de respecte i confiança, afectuosa, tolerant, no autoritària i oberta.
• Saber comunicar.
• Generar optimisme.
• Ser proactiva.
• Ser assertiva.
• Implicar-se com a educadora.
• Iniciar-los en l'entrenament d'habilitats socials.
• Posar en pràctica l'escolta activa.
• Tenir qualitat humana.
En conclusió, el paper que jugaran les educadores dins de la nostra Unitat Didàctica i en les
activitats serà afavorir un clima de tranquil·litat, confiança i afecte per motivar i facilitar els infants a
què participin activament i poder arribar a aconseguir els nostres objectius en relació a l'alimentació.
També es respectarà la diversitat per afavorir el seu desenvolupament, adequant les actuacions
educatives.
4.5. Atenció a la diversitat
DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de
l’educació infantil. Article 12 Atenció a la diversitat.
D'acord amb aquest Decret, en el nostre projecte no hem d'oblidar la necessitat de tractament de la
diversitat i hem de considerar la diversitat com un valor afegit comporta centrar atenció a reduir i
eliminar les barreres i impediments que puguin aparèixer per un aprenentatge òptim i per a la
31

participació de tots els integrants d'un grup, en aquest cas una aula.
Tots els alumnes han de participar de la vida de l'escola. L'organització de la llar ha de prioritzar
l'atenció a la diversitat. D'aquesta manera podrà oferir els ajuts i els suports necessaris que facilitin
l'accés als aprenentatges i el domini de les competències bàsiques a tots i totes.
En termes generals ens podem trobar amb diferents característiques que generen diversitat, alhora
que un gran ventall de possibilitats d'intervenció, aquestes característiques poden ser:
– Característiques socials.
– Característiques físiques.
– Característiques psicològiques.
Dins de cadascuna trobem la diversitat del món i les persones, que proporciona un enriquiment per
al grup, ja que s'aprèn a valorar i conèixer les diferencies com un fet positiu, que dóna opció a un
pensament divergent i a treballar valors com la tolerància, l'empatia, la co-responsabilitat i l'altruisme
entre molts altres valors que faciliten el desenvolupament personal de l'infant.
Dins del marc de l'educació infantil, la diversitat juga un paper prioritari i molt important, ja que és en
aquesta etapa on els infants inicien l'escolarització, i per tant comencen a desenvolupar les seves
habilitats socials i de relació i coneixement del món que els envolta, així com la comprensió de les
diferències entre els éssers humans. Per tant, els educadors que impartim l'atenció amb infants dins
d'aquest període d'escolarització, valorem com a indispensable el tractament de la diversitat i per
tant dels ritmes i maneres de fer diferents de cada infant.
4.5.1 Avaluació inicial de detecció de necessitats.
A l'inici de l'aplicació del projecte es determinarà que en saben els infants sobre els aspectes que es
volen treballar en aquest, alhora que es detectaran les necessitats característiques i peculiaritats
individuals de cada infant per fer les intervencions i adaptacions oportunes a mesura que es
desenvolupa l'aplicació dels continguts del projecte i l'assoliment, per tant, dels aprenentatges que hi
van inherents.
4.5.2 Pla individualitzat
A l'hora de donar una bona intervenció i una adequada resposta a les peculiaritats i característiques
diferenciadores que pot presentar cada infant, es crea per a tal fi un pla individualitzat d'atenció
especifica que se centra, en aquest cas, en peculiaritats en l'àmbit d'alimentació, sigui per trets
culturals o socials, per característiques fisques o aspectes psicològics; en fi, trets definitoris que
poden presentar els infants destinataris del projecte.
A partir d'aquest pla es prenen mesures per atendre i donar resposta i suport a les singularitats que
pugui presentar l'infant destinatari respecte als objectius i continguts marcats al llarg del projecte.
Aquest pla individualitzat es durà a terme quan es detecti la necessitat d'un infant que presenta
característiques que mereixen unes adaptacions o intervencions necessàries i que s'han de tractar i
adaptar a les seves característiques personals.
El pla individualitzat, doncs, és la planificació personalitzada que es dóna a l'infant, quan dins de la
programació estipulada no hi té cabuda i per tant, s'han de fer les adaptacions oportunes.
En aquest supòsit, el pla individualitzat es realitzarà en qualsevol moment de l'aplicació del projecte i
32

quan es detecti la necessitat de fer-ho, és a dir, en casos que per raons culturals, socials, físiques o
psicològiques requereixi ser adaptat a nivell d'alimentació, hàbits alimentaris, dificultats per
l'alimentació, entre d'altres.
4.5.3 Paper de l'educador en l'atenció a la diversitat
L'educador s'ha de mostrar obert, dialogant i cooperatiu en l'atenció i suport a la diversitat que
presentin els seus alumnes.
És important una coordinació entre els educadors de l'equip pel que fa al tractament de la diversitat,
pel que han de:
– Tenir criteris d'actuació comuns.
– Han d'analitzar conjuntament les necessitats educatives del grup o de l'infant individualment.
– Han de prendre acords sobre el grup i/o infant.
– I introduir aquests acords a la intervenció que es durà a terme.
Per tal de donar una correcta resposta a les atencions de la diversitat, els educadors han de reunir-
se i arribar a consensos i reflexions comunes per tal d'assolir amb èxit els objectius marcats i
l'assoliment dels aprenentatges.
4.5.4. Integració
Un dels punts a tractar dins de la diversitat és parlar dels aspectes que faciliten la integració de
l'infant, per tal de promoure la diversitat com a riques de manera grupal i personal:
– S'ha de parlar obertament de les diferències entre ells per rebutjar idees prèvies i valoracions
negatives.
- L'educador sempre mostrarà una actitud oberta, d'acceptació, atenció i naturalitat.
- L'educador ha de fer entendre als infants que haurà d'atendre de manera diferent a aquell infant
que presenti característiques peculiars necessàries d'intervenció i se'ls farà partícips sense carregar-
los de responsabilitat.
- L'educador farà de lligam amb la família, per potenciar la col·laboració i coordinació entre l'escola i
la família.
- Es faran les coordinacions amb els serveis externs per tal de donar resposta a les necessitats de la
diversitat presents en la llar.
- L'educador ha de potenciar la integració dels infants siguin quines siguin les seves peculiaritats i
característiques com un fet positiu i enriquidor que tots els infants han de viure i percebre com a
riquesa de grup i enriquiment personal.
4.5.5. Fites de l'atenció la diversitat
Els objectius en què podem centrar l'atenció a la diversitat dins d'aquest projecte són els següents:
- Proporcionar una resposta adequada a l'alumne que li proporcioni i li permeti un desenvolupament
33

adequat.
- Adaptar la resposta educativa a les característiques de cada infant.
- Planificar respostes educatives diversificades adaptant-les a les necessitats dels alumnes.
- Organitzar els recursos necessaris a les peculiaritats de cada infant.
- Promoure implicació dels pares per l'assoliment comú dels objectius.
- La coordinació amb serveis externs per donar resposta a la diversitat d'infants.
4.5.6 Intervenció educativa:
A l'aula els infants són un petit grup que comparteixen rutines, activitats i moments d'aprenentatge
continuat. Els infants aprenen a conviure amb altres infants amb gran ventall de procedències,
capacitats, interessos i valors que caracteritzen a cada un d'ells.
Segons com es treballi aquesta diversitat cada infant ho pot percebre amb normalitat i acceptació o
en cas contrari, com un fet negatiu.
Per treballar la diversitat s'ha de crear un context flexible, que faciliti els ajustaments necessaris per
fomentar l'aprenentatge de tots.
Per a aquesta fita s'han d'identificar les activitats més adequades per a cada infant, planificar
estratègies d'intervenció, diversificar l'avaluació i planificar les mesures de reforç que es voldran
aplicar en cada cas.
Per tant, per aquest projecte valorem que els casos en què ens podem trobar referent al contingut i
aprenentatges a treballar i dels que haurem de donar resposta des de la visió de la diversitat poden
ser per raons socials i culturals, com poden ser els infants vinguts d'altres cultures en què els seus
hàbits alimentaris i elaboració d'aliments poden divergir molt dels de la població autòctona, per
aquest motiu, des de la intervenció educativa cap a la diversitat es donarà resposta a través
d'adaptacions, ja siguin través d'altres tipus d'aliments o incloent aliments d'elaboració pròpia de
l'infant nouvingut i de la seva cultura d'origen.
Altres situacions què ens podem trobar són els infants amb intoleràncies i al·lèrgies a certs aliments,
que es podrà tractar a través de l'adaptació i canvi dels aliments no tolerats, però sempre cercant
equivalència del valor nutritiu o acostant als altres infants a les peculiaritats de l'infant menjant allò
que ell si pot menjar.
Una altra divergència amb la qual ens podem trobar és quant a característiques físiques o cognitives
(disminucions psíquiques, dèficits sensorials, trastorns del desenvolupament, etc.) on hi haurà
cabuda per les adaptacions oportunes en cada cas, pel que fa a recursos, objectius o metodologia.
Alguns exemples per treballar aquests punts podrien ser:
- Menús confeccionats per tal d'atendre les diferències individuals establertes per cultura,
intolerància i al·lèrgies.
- Menús alternatius que hauran de ser supervisats per les famílies, per tal de potenciar la seva
implicació i coordinació amb la llar.
34

- Per tal de fomentar la convivència i coneixement de les diferents cultures es pot incorporar al menú
mensual una mostra d’algun plat de la gastronomia típica del país. També tindrem en compte
l'adaptació de menús per qüestions religioses ( Menú No porc).
- Adaptacions oportunes a aquells infants que presentin NEE.
4.6. Avaluació
L'avaluació és un acte educatiu de gran importància que permet veure sistemàticament si s'han
assolit els resultats prevists en els objectius proposats. A través de la recollida d'informació podem
distingir les necessitats, programar d'acord amb aquestes, verificar si han tingut èxit les nostres
propostes i intervencions i valorar la manera en com s'ha fet.
El procés educatiu és un cercle viu, mai tancat, Per això l'avaluació és part d'aquest procés, entra de
manera natural dintre els aprenentatges, no pot haver-hi activitat sense avaluació. Sempre n'hi ha
uns resultats, una informació que ens deixa valorar el nostre treball i trobar noves necessitats en els
infants o dintre la nostra actuació.
El moment idoni per avaluar és sempre, al començament del curs, del trimestre, de la classe, seria
“l'avaluació inicial” per detectar necessitats, conèixer les característiques dels infants, saber com es
troben, les idees o coneixements previs, etc. Durant el procés, és “l'avaluació formativa”, amb la que
podem veure si les actuacions que estem tenint s'adapten al que sorgeixi, requereix l'atenció al
moment present i una obertura real envers els infants. Quan acaba el procés o una part del mateix
tenim “l'avaluació final” on valorem si els objectius de la unitat o de l'activitat han sigut assolits,
també farem valoracions generals del projecte, dels recursos, de les persones i la seva actitud, etc.
Per avaluar, la millor tècnica dintre el cicle d'educació infantil és l'observació, però també es pot fer a
través d'entrevistes familiars i determinades proves, depenent del que necessitem.
Per fer una bona observació s'ha de tindre en compte que ha de ser sistemàtica i continua, donant-
se en l'ambient on es mouen els infants. Ha de ser descriptiva, cuidant de què sigui fiable, mirant a
cada infant en particular i les seves característiques
Tota la informació que obtinguem ha de ser analitzada i treballada també de manera contínua. Cada
dia en terminar la classe, en les diferents reunions pedagògiques amb l'equip docent i amb les
entrevistes familiars.
4.6.1. Valoració del progrés i evolució dels infants.
DECRET 101/2010, en el Article 8 Seguiment del desenvolupament de l’infant, al punt 4,
estableix que:
4. A l’inici del cicle, el centre educatiu ha d’obrir un arxiu personal per a cada infant amb el nom
i cognoms i les dades del centre, del qual formen part els do- 61476 Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya Núm. 5686 – 5.8.2010 Disposicions documents oficials d’avaluació,
la fitxa de dades bàsiques, el resum d’escolarització i l’informe global individualitzat de final
de cicle elaborat pels centres, que ha de reflectir el procés educatiu seguit per l’infant. Aquest
document s’ha de trametre als mestres tutors o tutores de l’infant del cicle següent, així com
aquells altres instruments d’observació i documentació pedagògica establerts per l’equip
35

educatiu de cicle. La fitxa de dades bàsiques i el resum d’escolarització s’han d’ajustar en el
seu contingut als models que estableix la normativa vigent per al segon cicle de l’educació
infantil.
Dintre el projecte, Mengem sa! Farem diferents tipus d'avaluació amb diferents eines, durant tot l'any
escolar i es farà a partir de les següents qüestions:
1. Què s'ha d'avaluar?
◦ Activitats inicials
◦ Activitats d'aprenentatge
◦ Activitats de síntesi
2. Quan s'ha d'avaluar?
◦ Avaluació inicial
◦ Avaluació formativa
◦ Avaluació sumativa
3. Com s'ha d'avaluar?
◦ Mitjançant l'observació
• Al començament del curs.
En la primera entrevista amb el pare i la mare tractarem el tema de l'alimentació, buscant informació
respecte a com menja l'infant, les seves preferències, com van fer la introducció del menjar, etc. A
continuació un exemple d'entrevista, que s'haurà d'adequar depenent dels infants.
Entrevista Famílies
Aspectes alimentaris
Nom: Edat:
Curs: Classe:
Problemes de salut:
Va menjar pit? Quant de temps?:
Va menjar llet de continuació?:
Encara pren llet (del pit, de vaca...):
Quan va començar a menjar altres aliments?:
Actualment, ¿menja de tot? :
Quines preferències alimentàries té? :
Menja amb ajuda?
Quins aliments no li agraden? :
36

Sap diferenciar els aliments?
Quin horari te per menjar?:
Com seria un menú d'un dia normal?:
Observacions:
• Avaluació durant el curs i eines d'observació.
Dintre les unitats didàctiques farem les observacions corresponents per després poder fer les
valoracions que calguin, farem servir el següent:
Diari personal.
Serà una llibreta de cada infant, que circularà entre les famílies i l'educadora. Anotaran tota la
informació que sigui rellevant per l'infant, en aquest cas alimentaria i de salut.
Diari de classe.
En aquest anotarem les cosses més importants que passen durant el dia, el poden fer servir
diferents educadores, hi haurà un apartat especial sobre el menjar. És una eina que ens ajuda molt
perquè dóna informació concreta, però hem de mirar que no ens requereixi massa temps.
Enregistrament de vídeo i fotografies
Amb l'ajuda d'elements tecnològics, com la càmera, podem fer observacions posteriors, que ens
permetran veure coses que potser passen desapercebudes durant el ritme normal del dia (sempre
demanat l'autorització del dret d'imatge als pares).
Graelles d'observació.
El decret 101, al punt 3 en marca que: 3. L’observació i la documentació pedagògica són les eines
fonamentals per al seguiment del desenvolupament de l’infant...
Al nostre projecte creiem que és una eina molt eficaç la graella d'observació, ja que no requereix
tanta inversió de temps. A continuació presentem una per avaluar “L'hora de menjar”. Adaptarem les
graelles a diferents coses que necessitem observar.
Nom infant: Classe:
Curs: Tutor/a:
Data:
“L'hora de menjar”
Reaccions davant del menjar: Li agrada, no vol testar-ho, menja poc, s'atabala, s'emociona, es
37

mostra impacient, etc.
Interacció amb l'educadora: demana que li doni el menjar, no vol parlar amb ella, vol que ho agafi
a coll, etc.
Autonomia: menja tot sol, sap beure, fa servir els coberts, etc.
Altres...
També farem servir per a la recopilació d'informació les escales estimatives, que són molt útils
perquè concentren i resumeixen la informació, optimitzant el treball.
I com s'ha dit, l'avaluació és necessària per veure els resultats, a continuació una graella on els
objectius del projecte, referents al progrés de l'infant, es reflecteixen per la seva avaluació.
Avaluació individual respecte als objectius de la UD2 Mengem sa!
Nom: Edat:
Classe: Curs:
Molt Sovint De
vegades
Gens
1 2 3 4
Cuida de la seva higiene personal al menjar.
Menja tot sol.
Reparteix el menjar sense ajuda.
Col·labora en parar la taula.
Segueix les normes de menjar a la taula.
Reconeix els aliments que li agraden i els que no.
38

És col·laborador i cooperatiu amb el grup.
Manifesta les seves emocions i els seus sentiments.
Sap seguir indicacions per preparar un menjar.
Coneix la procedència d'alguns aliments.
Sap les característiques d'aquests aliments.
Participa i col·labora activament durant les activitats.
Observa i reconeix els canvis de l'entorn.
Escolta i participa en l'aula.
Es relaciona bé amb els companys i l'educadora.
Ha adquirit nou vocabulari relacionat amb l'alimentació i el menjar.
Observacions:
39

A continuació una graella per avaluar les emocions durant les activitats i respecte els objectius
generals del projecte:
Avaluació individual de les emocions durant les activitats
Nom: Edat:
Classe: Curs:
Molt Sovint De
vegades
Gens
1 2 3 4
Es diverteix durant les activitats.
Es mostra actiu i amb implicació.
Té iniciativa.
És més passiu.
És observador.
Respecta els límits posats.
Busca a l'educadora per poder fer coses.
Ajuda als companys.
Té empatia envers els altres
Quan acaba l'activitat:
Es mostra inquiet.
Se li veu satisfet.
Està feliç.
Es troba nerviós.
Observacions:
40

4.6.2. Valoració de la unitat didàctica
L'equip educatiu de la llar d'infants “Les coliflors” i d'acord amb el que recomana el currículum i
orientacions del Primer cicle d'Educació infantil (observació), hem decidit que es faran unes
reunions inicials i periòdiques amb l'objectiu de crear uns acords i un procés d'avaluació del projecte
amb la intenció de valorar la nostra actuació pedagògica i a detectar possibles deficiències.
Procés d'avaluació del projecte
1. S'ha procurat que el projecte sigui avaluable, amb indicadors i les seves variables.
2. L'avaluació dels resultats es farà a partir dels objectius operatius i de les activitats. Per tant,
es procurarà que estiguin ben formulats per deduir els indicadors d'eficàcia i eficiència.
3. S'acorda i crea un procés d'avaluació del projecte: mitjançant una tècnica qualitativa, i
l'instrument és l’observació i la recollida i registre de les dades que es farà en unes graelles
comunes per a totes les components del grup. Tal com s'especifica en l'Article 8
Seguiment del desenvolupament de l’infant, al punt 4,del DECRET 101/2010.
4. L'observació és un recurs per millorar l’acció educativa, ja que permet obtenir informació tant
de les situacions proposades i els seus elements (materials, espai, temps, organització...),
com de la intervenció de la persona educadora o del procés i/o nivell de competència de
l’infant referit a un aspecte concret o a la seva globalitat. Informació que, convenientment
analitzada, fa possible introduir modificacions o innovacions que reverteixen en la millora del
projecte.
5. Després de l'avaluació del procés i dels resultats es farà un informe final en què participarà
tot l'equip educatiu, aportant opinions i valoracions.
6. Aquest informe, a més de l'anàlisi dels resultats contindrà recomanacions i propostes
d'actuació i millora en els aspectes que calguin.
7. Per poder portar l'avaluació pedagògica, hem creat l' Autoavaluació per reflexionar sobre la
feina feta. L’objectiu és saber fins a quin punt es tenen en compte en el dia a dia, en el
plantejament i en la gestió de les activitats programades les línies d’actuació recollides en el
currículum i en el projecte. Aquesta reflexió també ha de servir per plantejar-se fites noves.
41

Avaluació del projecte “Mengem sa”
DATA DE LA RECOLLIDA DE DADES:
Avaluació
ESCALA
Molt Sovint
De
vegades
Gens
1. Els resultats obtinguts en relació als objectius del projecte
ÍTEMS 1 2 3 4
S'ha gestionat bé el projecte.
S'ha motivat la participació dels infants i les hem orientat cap a la finalitat
de l'activitat.
S'ha contribuït que facin una alimentació més saludable.
Els infants han aconseguit identificar els diferents aliments i el nou
vocabulari relacionat amb l'alimentació.
S'ha provocat el coneixement i la procedència dels aliments més
habituals i les seves característiques.
S'ha motivat als participants amb les nostres activitats perquè les
gaudeixin i experimentin.
S'ha facilitat la integració de tots els grups socials.
Els infants han practicat i assolit hàbits d’higiene personal i d’alimentació.
Els infants han après a expressar-se amb naturalitat.
S'ha produït una participació activa i col·laboradora en totes les activitats
proposades.
S'han aportat noves experiències.
S'ha aconseguit la cooperació i la seguretat.
S'ha desenvolupat habilitats desconegudes.
S'ha afavorit la participació de les persones que presenten diversitat, en
funció de la necessitat.
2. El funcionament del projecte
ÍTEMS 1 2 3 4
L'espai
Ha estat atractiu i motivador.
Els infants s'han trobat còmodes.
S'ha adaptat a les característiques i necessitats dels infants.
Ha estat l'adequat per les activitats.
Ha estat suficient en funció del nombre de participants.
Ha estat flexible per respondre a la necessitat de cada activitat.
42

La metodologia
S'ha utilitzat el joc com a principi metodològic.
Les estratègies de la intervenció han estat adequades.
L’organització s'ha emmarcat com una acció socioeducativa mitjançant el
joc.
Els recursos metodològics han afavorit el desenvolupament òptim de les
activitats.
S'ha afavorit una acció globalitzadora.
La metodologia ha estat motivadora i engrescadora.
Ha estat flexible i ha afavorit l'aplicació d'estratègies i tècniques per
fomentar la participació, col·laboració i l'aprenentatge.
Ha estat l'adequada per la realització i aplicació del projecte.
L'horari/Temps
L'organització i desenvolupament del projecte han estat bé respecte a la
temporització programada.
Els recursos humans han estat ben adaptats a la temporització.
Hem respectat la temporalització.
El temps programat per les activitats ha estat idoni.
El temps de preparació prèvia de les activitats ha estat adequat i suficient.
La diversitat funcional
S'ha afavorit la participació de les persones amb diversitat.
Les persones amb diversitat han participat còmodament.
Els recursos de diversitat han estat correctes.
S'ha donat resposta a les necessitats i característiques de cada infant.
S'han realitzat adaptacions oportunes pel que fa a les activitats en funció
de les necessitats de l'infant.
S'ha fomentat la integració de tots els participants.
S'ha pres la interpretació de la diversitat com un fet positiu i enriquidor pel
grup.
S'ha fomentat l'atenció a la diversitat a través de l'apreciació amb
naturalitat de les diferències entre les persones.
Els recursos
Els materials utilitzats són adequats.
Han estat motivadors.
Han creat situacions cooperatives.
Han fomentat l'experimentació.
Han estimulat i facilitat l'estructuració de l'espai i del temps.
43

Els recursos materials han estat adequats i suficients.
Els recursos humans han estat suficients.
Els recursos materials han estat segurs, còmodes i adaptats.
Els recursos materials han estat flexibles i s'han adaptat en funció de la
necessitat.
Les activitats
S'han basat en els objectius generals i específics.
Han desenvolupat els objectius operatius.
S'han adaptat a l'edat dels infants i les seves necessitats.
Els espais han estat ben estructurats per les activitats
Han estat idònies en relació al temps
Han estat motivadores.
Han facilitat el joc.
Han provocat relacions afectives i d'expressió d'emocions.
Han afavorit l'expressió dels diferents llenguatges.
Els recursos materials de les activitats han estat adequats.
S'han adaptat a la diversitat.
Han estat adequades per l'assoliment dels continguts.
Els infants
Els infants han participat i han gaudit de la seva pròpia acció.
Les condicions han sigut òptimes perquè es produeixi la participació.
Han participat, manipulat i analitzat els diferents objectes.
S'han situat espacialment i temporalment.
Han compartit i respectat el material.
La relació entre els infants i els adults ha estat correcta.
S'ha produït interacció entre els infants.
La comunicació ha estat correcta.
Els infants s'han sentit segurs.
Els infants s'han sentit motivats per a la realització de les activitats.
Les famílies
Ha estat un espai de participació ciutadana, de creació de valors i de
trobada.
Les famílies han participat i han gaudit de la seva pròpia acció.
Les condicions han sigut òptimes perquè es produeixi la participació.
Han experimentat la cooperació i la seguretat en l'àmbit familiar.
Les persones amb diversitat han participat còmodament.
S'ha produït una bona coordinació amb les famílies.
Les famílies han estat ben informades.
44

Han pogut resoldre dubtes i ampliar coneixements.
3. L'Autoavaluació/Les tasques desenvolupades pels professionals del
projecte.
ÍTEMS 1 2 3 4
L'organització ha estat correcta.
S'ha aconseguit crear un projecte de participació ciutadana, de creació
de valors i de trobada, com a acció cultural integradora.
La intervenció els ha motivat i ha estat correcta.
S'ha programat uns objectius adaptats a la realitat.
La metodologia i les estratègies de la intervenció han estat adequades.
Les activitats han estat idònies en relació als nostres objectius.
La programació de l'horari ha estat encertada.
S'han programat i adaptat els recursos d'una manera correcta.
S'ha contribuït a l'atenció de la diversitat.
La integració i participació de les famílies ha estat idònia.
La coordinació entre els professionals ha estat correcte.
S'ha arribat a consensos entre els professionals.
S'ha tingut en compte les opinions i estratègies de cada un dels
professionals per la implementació del projecte.
S'han cercat solucions de manera conjunta.
S'han resolt dubtes i conflictes de manera satisfactòria entre tots els
components.
S'ha donat suport a tots els professionals quan ha estat necessari.
S'ha seguit una mateixa línia d'intervenció entre tots els professionals.
S'ha col·laborat en la millora de la tasca educativa.
Observacions
• Què es pot millorar
• Com ho farem
45

Recull de fonts d'informació consultades
Per a elaborar aquest material s'han consultat les fonts següents:
Bibliografia/ E-Books
• Ortín Lacort, Manel i Carrasco Rueda ,Clotilde. Didàctica de l'educació infantil [«Atenció a la
diversitat »]
• Roig Cañadas, Elisabet; Viu, Maria (2006). Cos de Mestres. Educaciò Infantil. Programaciò
Didàctica. E-book ( Segona edició). Sevilla: editorial MAD, S.L
https://books.google.es/books?id=iZzbzXEt1gUC&pg=PA6&lpg=PA6&dq=Roig+Cañadas,
+Elisabet;+Viu,+Maria+(2006).+Cos+de+Mestres.+Educaciò+Infantil.+Programaciò+Didàctica.+E-
book+(+Segona+edició).+Sevilla:+editorial+MAD,
+S.L&source=bl&ots=86jvZ8Re1H&sig=uF2PD3ZcBVHJTFwfHBRWEkrIpmk&hl=es&sa=X&ei=_w
E5Vd3eNcPB7AaqyYCwAg&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Roig Cañadas, Elisabet; Viu,
Maria (2006). Cos de Mestres. Educaciò Infantil. Programaciò Didàctica. E-book ( Segona edició).
Sevilla: editorial MAD, S.L&f=false
• Romero, Virginia ; Izquierdo, Estrella. Didàctica de l'educació infantil [«La programació en
l'àmbit formal»]
• Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament. IOC Material paper d'Autonomia personal
i salut infantil (“UF1 Atenció i cura de l'alimentació”)
• Vallet, Maite (2007). Educar a niños y niñas de 0 a 6 años.E-book (Quarta edición).Madrid:
Wolters Kluwer España, S. A . Colección Educación infantil y primaria.
http://books.google.es/books?
id=Ux3RaKr6FyUC&pg=PA80&lpg=PA80&dq=pasos+para+habito+de+sonarse+los+mocos&sourc
e=bl&ots=KJ0zHUvvtz&sig=c7OdWMh7qiK3GH9wuAyMaiLT0Gs&hl=es&sa=X&ei=RXiXUqiwOqO
-0QWO1IGYBw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=pasos%20para%20habito%20de%20
Webgrafia/Articles en línia
• Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Calendari escolar 2014-2015:
http://www.gramenet.cat/per-temes/amb-les-persones/educacio/escoles-
bressol/calendari-2014-2015/
• Avet educativos
http://www.aveteducativos.com/mobiliario-escolar/ca/activitats-decoratives.htm
• Atenció a la diversitat i suports
http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports
• DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de
l’educació infantil. Departament d’Educació.
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209100.pdf
46

• Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Currículum i orientacions educació
infantil. Primer cicle.[«El desenvolupament de les capacitats en el currículum»]
<http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/bfd2cd16-10d5-4103-aba2-
ee9744b2399d/Curriculum%20Infantil%200-3.pdf>
• Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. IOC Material Didàctica de l'educació
infantil.
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u
5/a3/continguts.html
• http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/media/
fp_edi_m02_u3_pdfindex.pdf Planificació dels espais, els temps i els recursos en
educació infantil.
• Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Guia per a l’organització i el
funcionament de les llars d’infants i escoles bressol, Juny 2012
• https://docs.google.com/a/xtec.cat/viewera=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8Y3Vyc
mljdWx1bS0wLTN8Z3g6NWE3OGYyMWM0ZTM1NjI0OA
• Manual bàsic d'elaboració i avaluació de projectes
http://ioc.xtec.cat/campus/pluginfile.php/379202/mod_page/content/3/UP13%20ma
nual%20elaboraci%C3%B3%20de%20projectes.pdf
• Guerrero, Verònica ; Benito, Cristina. Unitat de programació «La vida quotidiana: l'estona de
dinar.» [Article en línia].
<http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/6fceae06-5020-4b0c-a0fc-
c032444d2a21/UD%200-3%20L%27estona%20del%20dinar.pdf>
• Jocs i activitats per assolir el currículum de l'etapa infantil de l'Escola Taiga { Article en línia]
http://www.icaria.biz/wp-content/uploads/publicaciones/Jocs y activitats per assolir el
curriculum de l'etapa infantil de l'escola Taiga.pdf
• Programar a la llar d'infants
https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants
• Recursos audiovisuals per treballar a la llar d'infants. Material de formació.
http://recursosllars.blogspot.com.es/p/blocs-de-llars-dinfants.html
Documents audiovisuals i gràfics
• https://www.youtube.com/watch?v=vXj8V_YzCe4 [Enregistrament visual]
• https://es.search.yahoo.com/yhs/search?type=avastbcl&hspart=avast&hsimp=yhs-
001&p=rentar-se+les+mans {Enregistrament sonor]
• https://www.youtube.com/watch?v=6yocTkxz-s0 cuiner{Enregistrament sonor]
• https://www.youtube.com/watch?v=HjvHp6IO_ac La masovera{Enregistrament sonor]
47

Annex 1. Justificació de la necessitat seleccionada
Debat i concreció de la necessitat educativa
Necessitat educativa
•Gaona Vidal, Tania
•S'hauria de promoure una alimentació més sana en els infants.
Molts estan acostumats a menjar galetes, pastissets.. a l'hora
d'esmorzar o berenar, això fa no tinguin una alimentació tan
equilibrada. Per treballar aquesta necessitat, es podrien fer tallers
amb els infants per fer berenars més sans.
•Jané Povill, Sílvia
•S'ha de treballar no només en l'educació alimentària amb els
infants, sinó també amb les famílies, ja que la major part del temps
el passen en l'ambient familiar, que és d'on aprenen les principals
pautes alimentàries. Per contribuir a una millora de l'estat de salut
dels infants a través de l'alimentació s'ha d'incidir en educar als
pares amb les millors alternatives a l'hora d'alimentar als seus fills.
Es pot treballar a través de tallers, xerrades, full informatius,
indicacions escrites i en el contacte diari en l'acollida i comiat a la
llar d'infants a través de l'intercanvi informatiu amb la tutora de
l'aula.
•Moliner Repiso, Ana
•Treballar en els bons hàbits i en les conductes alimentàries en les
rutines diàries i durant els àpats per poders establir les bases per
l'adquisició d'una bona actitud i conducta davant l'alimentació. Tant
amb infants com amb les famílies. Amb els infants treballar
conductes com: els hàbits d'higiene abans i després de dinar, com
han de seure i com han de menjar, a quines hores, etc..
•Amb els pares es podria treballar mitjançant activitats i tallers
conjunts amb els infants i xerrades amb informació (dels menús
dels aliments etc...)
•Parra Raya, Ma. Pilar •Els infants podrien participar més a l'hora de repartir-se el menjar i
començar a tallar els aliments.
•Querol Soler, Adriana
•Treballar els bons hàbits alimentaris, creant diferents activitats en
què hi participin els infants. Com per exemple: Elaborar sucs
naturals de diferents fruites i que els infants ho provin, provar
diferents tipus de fruita i diferenciar les textures,...
•Sanabria Velázquez, Alicia
Selene
•La necessitat d'implicar més a les famílies, fent tallers, xerrades,
portant un hort, creant un espai per dubtes i reflexions.
•La necessitat d'atendre i acompanyar més les emocions respecte
al menjar, respectar els gustos dels infants, no jutjar-los, no obligar-
los a menjar, sempre donat opcions sanes.
•Vidal Rodríguez, Lorena
•Els infants podrien ser més autònoms. Per exemple per anar a
buscar la carmanyola de la motxilla i portar-la a la zona habilitada
per a menjar-se-la.
48

Annex 2. Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica.
TÍTOL ACTIVITAT:
Anem a dinar
Nom Alumne:
M. Pilar Parra Raya
EDAT/NIVELL:
2/3 anys
1r
. Cicle Educació
Infantil
DATA:
Segona
setmana
Dimecres
8/10/15
TEMPS:
1 hora
AGRUPAMENT:
Grup reduït/petit
grup
OBJECTIUS
D'APRENENTATGE
1.Començar a practicar la repartició dels aliments i menjar sol
correctament, utilitzant els coberts: menjar sol, fent servir la cullera i la
forquilla. · Servir-se un got d’aigua sense ajuda.
2.Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i
desparar la taula, seure correctament, agafar bé els coberts, etc.
3.Menjar o Testar tots tipus d'aliments per portar una dieta sana.
4.Expressar-se mitjançant els diferents llenguatges
CONTINGUTS
Continguts conceptuals
1.Assoliment d'hàbits, rutines, normes per l'adquisiciód'autonomia i d'autoestima.
2.L'expressió d'emocions i sentiments amb els diferents llenguatges.
3.Concepte dels quatre àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar)
en relació a l’espai (casa–escola) i al temps (matí – migdia – tarda – nit).
Continguts procedimentals
1.Practica d'hàbits, rutines, normes per l'adquisició d'autonomia i
d'autoestima.
49

2.L'ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic..
3.Identificació de les normes de funcionament del menjador, com parar
i desparar la taula, seure correctament, agafar bé els coberts, etc.
Continguts actitudinals
1.Adquisició d'hàbits i rutines saludables d'alimentació per portar una
dieta sana i equilibrada.
2. Acompanyament respectuós amb l'alimentació.
3. Adquisició d'actituds de col·laboració i companyonia
4.Creació de comportaments positius vers els adults i els companys.
5.Coneixement i acceptació de la diversitat.
ESPAI: Recursos espacials: l'aula dels dofins ( Grans), el lavabo, la cuina i la
sala de descans.
• Les zones dedicades a la cuina i al menjador han de tenir el terra
fàcil de netejar, llis i sense angles per evitar que la brutícia hi quedi
arraconada.
El grup d'educadores hem pensat que la millor opció és dinar a la mateixa
classe, ja que és un espai que l'infant identifica com a propi, és compartit pel
grup, reduït, íntim, sense soroll, tranquil, etc. Tot això els hi dóna seguretat i
els facilita la possibilitat d'actuar i de poder d'expressar les seves demandes.
50

DESENVOLUPAMENT
La unitat de programació dels hàbits sans d'alimentació es centra en el 1r. Cicle d'Educació Infantil, i està
destinada al grup d'infants de 2-3 anys de la classe dels “Dofins”, amb 10 infants que es queden a dinar.
L'activitat es durà a terme en el 1r trimestre. S'iniciarà després de l'adaptació i continuarà durant tot el curs
perquè suposa el reforçament d'hàbits i rutines, sobretot relacionades amb l'alimentació.
Aquesta activitat s'inclourà dins del projecte perquè pensem que és molt important el desenvolupament
d'hàbits sans a l'hora d'anar a dinar com també el valor educatiu de les activitats d’alimentació, higiene o
descans, que implica la necessitat de programar-les amb tanta cura i professionalitat com qualsevol altra
activitat didàctica, per tal d'afavorir al màxim i garantir un bon procés d’aprenentatge i desenvolupament de
l'infant.
En aquesta activitat, continuarem amb els hàbits i rutines ja apresos anteriorment, per passar a incrementar
l’estabilitat de la conducta desenvolupada, i començarar a introduir com a novetat:
El fet d'iniciar-se en servir-se sols els aliments, la utilització dels coberts de manera correcta, la
lectura de menús i menjar o testar tots tipus d'aliments per aconseguir una dieta sana.
Després de la introducció d'aquestes novetats, continuarem amb la repetició i estabilitat perquè aquests
hàbits es treballin al llarg de tot el curs escolar, interrelacionats amb totes les àrees: Descoberta d'un mateix i
dels altres, Descoberta de l'entorn i Comunicació i llenguatges.
La nostra metodologia serà globalitzadora. Partirem del coneixement i les possibilitats de cada infant per
ajudar-lo a enllaçar allò que és nou amb allò que ja sap, creant una xarxa cada cop més complexa, on
s'inscriuran els aprenentatges que construirà a poc a poc.
Tindrem en compte el valor de la imitació com a mecanisme d'aprenentatge i crearem les condicions
òptimes perquè es produeixi la participació dels infants amb la finalitat de què puguin assolir els
aprenentatges.
Cal tenir en compte els següents aspectes importants en l’educació de la conducta alimentària:
És important la regularitat i l’estabilitat en el tracte amb els infants, crear una atmosfera tranquil·la, adaptar-se
a les particularitats de cada infant i harmonitzar els punts de vista dels diferents adults significatius que tenen
cura de l’infant.
Activitat inicial: Iniciarem l'estona del dinar
El dinar representa moltes reflexions i decisions que s'han de prendre: l'espai, el mobiliari, la decoració…
Amb la intenció de millorar l’estona del dinar introduirem els hàbits d'una alimentació sana, durant aquest
curs començarem a practicar un nou model de menjador, on es consideraran els nens i nenes els veritables
protagonistes, tot procurant fer aquesta estona del dinar més atractiva i propera a la realitat.
51

A partir del 1r trimestre, a la segona setmana, (dimecres 8/10/15) començarem a treballar:
✔Menjar sol, fent servir els coberts
✔Servir-se un got d’aigua sense ajuda.
✔Servir-se el segon plat i les postres.
✔Ajudar a parar/desparar taula.
✔Ésser capaç de mastegar i menjar sòlids tot utilitzant els coberts
✔ Beure en got
✔ Rentar les mans sol abans/després de dinar.
✔Restar assegut fins que acabi de menjar.
Tot això , és molt important, perquè l’alimentació, en els primers anys de vida, té un paper fonamental, tant
pel que fa a les relacions socials com a l’educació. També els hàbits relacionats amb l’alimentació, juntament
amb els hàbits d'higiene i descans, contribueixen a reforçar l’autonomia personal, la independència i les
relacions d’interdependència entre iguals. Tot plegat augmenta l’autoestima.
La pràctica d'aquests hàbits ha de tenir un caràcter estable, quotidià i s'han de dur a terme de manera molt
pautada, cosa que afavoreix la formació de les nocions temporals en els infants. El procés a seguir en la
formació d’hàbits en general, i per tant aplicable als hàbits d’alimentació, té en compte tres fases:
1. Fer la conducta que manifesti l’hàbit. 2. Fixar-la, per mitjà de la repetició. 3. Incrementar l’estabilitat de la
conducta desenvolupada.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Apareixerà el senyor “Nyam-Nyam” que ens acompanyarà cada dia, per mirar com dinem i com apliquem les
normes del menjador.
Com ho fem? Nens i nenes de 2-3 anys??
Ritual d’entrada.
Primerament aniran passant al lavabo per rentar-se les mans i fer les seves necessitats.
Agafaran el pitet del cistell i se'l posaran. L'educadora els ajudarà si cal.
52

Hi hauran 2 infants encarregats cada setmana. Seran els responsables de parar taula, de visitar la cuina i
d'informar que hi haurà per dinar. A continuació davant dels seus companys explicaran quin menú hi ha i
quins aliments testaran. Per últim ens explicaran quines normes hem de tenir a l’hora de dinar (seure bé,
utilitzar bé els coberts, saber quin cobert utilitzar per a cada aliment).
Cada setmana els infants aniran canviant per fer les tasques.
TEMPORITZACIÓ:
La durada serà d’1h. Els primers 20 minuts estaran dedicats a rentar-se les mans i fer l’activitat programada a
cada grup (les dues taules). La resta de temps estarà dedicada a cantar la cançó i l’estona del dinar. A
mesura que els nens/nenes vagin acabant, recolliran. L’activitat es farà cada dia a la mateixa hora.
Per tal que siguin autònoms al màxim, cada dia els dos encarregats de classe, un de cada taula, hi aniran a
la cuina a preguntar què hi ha per dinar. Un cop han tornat a la classe, utilitzaran material fotogràfic on
apareixeran els diferents plats que es serviran per dinar, i s'asseuran per confeccionar el menú, segons
l'explicació de l'auxiliar de cuina. Després ho explicaran a la resta de companys/es de la classe, mentre els
mostren les imatges…
L'auxiliar de cuina portarà el carro amb tot el necessari per a dinar, llavors els dos infants encarregats aniran
a buscar tots els estris necessaris per parar la taula (que seran al seu abast).
53

Al taulell de l'aula hi haurà els diferents menús (sense porc, al·lèrgic..) i una graella amb els encarregats, que
s'identificaran per una fruita (Annex).
➔Els infants junt amb les educadores (una per taula) pararan la taula amb les estovalles, el plat, la cullera o
la forquilla, el tovalló i la safata amb la gerra i els gots. Posant cada estri en el seu lloc corresponent. A cada
un d’ells li tocarà parar una taula per a 5 infants.
➔Quan estiguin tots asseguts a taula, cantarem la següent cançó:
Nyam, Nyam
https://www.youtube.com/watch?v=xXvNKtfBJH0
➔Durant el primer trimestre, les mestres serviran el primer plat (en aquest cas en tractar-se de pures,
sopes, etc) no és recomanable que ho facin directament els nens/es sinó que a poc a poc vagin aprenent.
➔Un cop han acabat, la mestra els hi ensenya com es retira el plat: cadascú s'aixeca, renta el plat de les
restes i ho deixa a la pila de la taula auxiliar.
➔Seguidament els infants es serviran el segon plat: L'educadora porta el bol amb el menjar, agafa els
trossos de menjar amb les pinces, i els trosseja amb les tisores. Després posa el bol al mig de la taula i cada
infant es posa en el plat la quantitat que vol menjar. L'educadora es queda a la taula i controla que tothom
s’hagi servit i mira quan estan a punt per començar a menjar.
➔D'igual manera, es fa amb la fruita, es trosseja i es posa en un bol gran i els infants se serveixen en els
seus bols petits.
54

Finalment, despararan la taula de la manera següent:
➔ L'infant agafa el tovalló i es neteja la boca i les mans. Després s’aixeca de la cadira i llença les restes fent
servir el tovalló a la galleda de restes orgàniques.
➔Després agafa el got de l’aigua i el deixa a la safata que es troba al carro.
➔Agafa el seu plat i el deixa a la pila de plats bruts que es troba a la taula auxiliar. L'auxiliar de cuina, els
posarà després al carro.
➔Per últim, agafa els coberts (forquilla,cullera i ganivet) i els deixa a la safata que es troba al carro.
➔Per tant, a mesura que van acabant de dinar, cadascú retirarà el plat, els coberts, el tovalló, i ho deixaran
al lloc preparat per a aquest fi. Els encarregats retiraran les gerres d'aigua.
Quan el carro ja estigui preparat amb tots els estris del dinar, els encarregats i les seves educadores els
portaran a la cuina. Seguidament, l'educadora els ajuda a treure’s el pitet i cada infant el col·locarà a la seva
motxilla, llavors serà el moment de preparar-se per realitzar la rutina de la higiene d’abans d’anar a fer la
migdiada.
Aquest ordre i aquesta neteja els ajudaran a menjar de gust.
L'educadora
✔ Observarà l'activitat i respectarà les iniciatives dels infants, tot orientant aquells que encara els hi costa una
mica. També els animarà perquè expliquin tot allò que fan.
✔Els preguntarà la quantitat de menjar que volen, i si prefereixen servir-se ells mateixos. Es pretén que
aprenguin a regular la quantitat que els vingui de gust i que manifestin les seves preferències.
✔És interessant parar esment en el treball sensorial que l'educadora pot dur a terme en aquesta activitat:
l'olor de la sopa, els colors de l'amanida, el gust del pollastre, etc.
✔Es tracta igualment d'una activitat en què el llenguatge i la comunicació poden exercir un paper important.
Llavors intentarà establir un clima de comunicació, no sols per mitjà del llenguatge, sinó també del gest, la
mirada, el to de veu…
✔També pot fer un treball lògic-matemàtic, utilitzant termes com aquests: molt ple, molt-poc, prou, un tros de
pa gros o petit.
A partir del segon trimestre: gener/febrer
Els infants començaran a servir-se el primer plat, i els proporcionarem un ganivet a aquells infants que ho
desitgin, perquè es tallin la seva pròpia carn i intentin tallar la fruita.
•El fet que el mateix infant se serveixi el seu propi menjar (el qual es posa en uns bols comuns al centre de la
taula) permet que ells mateixos vagin prenent consciència dels seus propis progressos i de la seva seguretat
en l’acció. Al principi, molts infants demanen a l’adult que els posi el menjar (sempre els preguntem quina
quantitat en volen) i, de sobte, un dia deixen de demanar ajuda i comencen a servir-se ells sols.
55

Com dinem a l’escola?
S’ha d’aconseguir que a l’escola l’hora de menjar es visqui com una activitat agradable, ja que ha de
representar:
•Una estona de plaer, és a dir, ha de ser un moment per gaudir, relaxar-se, estar a gust, valorar els sabors,
desitjar.
•Un acte social, per comunicar-se, realitzar activitats de convivència, establir relacions amb els que tenim al
voltant, compartir una estona agradable dins d’un ambient tranquil i relaxat, conèixer valors determinats de la
cultura pròpia o d’altres cultures.
•Un moment de nutrició, per potenciar una alimentació variada, equilibrada i sana adequada a les
necessitats de cada edat i que ofereixi aliments naturals.
Cal procurar que hi hagi un ambient tranquil a l’hora dels àpats i que l’infant es centri en l’acte de menjar i no
es distregui jugant.
Oferir un menjar saludable i de bona qualitat
Treballem amb una empresa de menjador ecològic. La majoria dels aliments que oferim als infants són
biològics (fruita, verdura, hortalisses, llegums, cereals i lactis); la fruita i la verdura sempre són de temporada.
56

El notre projecte Mengem sa!!

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à El notre projecte Mengem sa!!

Similaire à El notre projecte Mengem sa!! (20)

Dernier

Dernier (7)

El notre projecte Mengem sa!!