Reconstrucció de Roma a través dels seus edificis més emblemàtics feta amb el material fotogràfic que van recopilar els alumnes de 1r de batxillerat de l'IES Rafael Campalans durant el viatge cultural a Roma.

1. A través dels edificis
RECONSTRUÏM ROMA
Gemma i Soukaina

2. 1. El fòrum
1.1 Temples
1.2 Basílica
1.3 Cúria
1.4 Arcs de Triomf
1.5 Columnes
1.6 Marcat de Trajà
1.7 Mausoleus (August)
1.8 Ara pacis
ÍNDEX

3. 1.9 Altres
1.9.1 Tribunes (rostres)
2. El circ màxim
3. L’amfiteatre (Coliseu)
4. El teatre (teatre de Marcel)
5. Les termes (termes de Dioclecià i de Caracal·la)
ÍNDEX

4.  El fòrum romà era l'escenari de la via pública pels romans
 Era un lloc de caràcter popular.
 Es celebraven tota mena d’activitats que tenien a veure amb la comunitat.
 Des de les primeres hores del matí fins al capvespre, el fòrum tenia una
gran activitat.
 Estava format pels edificis públics més importants: Els Temples dels Déus,
La Cúria, La Basílica.
EL FORUM

5. Era el lloc on es posa en manifest l'esperit religiós, entre els molts que n’hi havia podem trobar un
dedicat a la Triada Capitolina (Zeus, Juno i Minerva), tot i això els altres estaven dedicats a altres
divinitats importants (Àrtemis, Apol·lo, Venus). Els cultes religiosos es celebraven a les portes del
temple. Els temples acostumaven a ser de planta rectangular, com els grecs, tot i això els romans van
oferir una variació, la qual contava amb una planta circular.
1.1 TEMPLES
1. EL FORUM

6. EL FORUM

7. TEMPLE DE SATURN1. TEMPLE DE SATURN
És un monument dedicat a
Saturn que s'erigeix en l'extrem
occidental del Fòrum
Romà . Representa els
fonaments més antics
conservats a la zona, construït
entre 501 i 498 a. C. Algunes
fonts ho atribueixen al
rei Lucio Tarquini el Superb i
altres a Lucio Furio, si bé
aquesta última dedicació
podria correspondre a una
reconstrucció feta després de
l'incendi per part
dels gals (principis del segle IV
a. C. ).

8. 1. TEMPLE DE VENUS I ROMA
Se situa a l'extrem oriental
del Fòrum Romà, prop del
Coliseu. Era un dels temples
més grans de Roma i estava
dedicat a les
deïtats Venus i Roma. Va ser
construït per l'emperador
romà Adrià, que va començar
la seva construcció l'any 121.
Va ser inaugurat catorze anys
més tard, el 135, però no va ser
acabat totalment fins a l'any
141 per Antoní Pius

9. 1. TEMPLE DE VESTA
Està situat al sud de la Via
Sacra , davant de la Regia . És
un dels temples més antics
de Roma . En aquest temple es
custodiava sempre encès el foc
sagrat en honor de la
deessa Vesta . Vesta és
coneguda com la protectora de
Roma, deessa del Foc i de la
Llar. El culte a la deessa Vesta
va ser creat per Numa Pompili,
segon rei de Roma

10. 1. TEMPLE DE PÀNTEON
És un dels edificis de l'antiga
Roma més ben conservats,
construït originàriament com
a temple dedicat a tots els déus
o més aviat a les set divinitats
planetàries (el Sol,
la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter
, Mercuri i Mart).

11. 1. TEMPLE D’ANTONI PIUS

12. 1.2 LA BASÍLICA
Era el lloc on es reunien els tribunals de justícia o on es discutia sobre negocis.
Era de grans dimensions, cobert amb pòrtics, i constituït de tres naus, de les
quals la central era la més gran. Més tard d’un cop el cristianisme es va
proclamar com a única religió, l'església va convertir la basílica en un lloc on
retre culte religiós
1. EL FORUM

13. 1. BASÍLICA DE MAGENCI
Estava situada
al fòrum de Roma. Era un dels
edificis romans més
importants destinat a
l'administració de justícia, i als
tractes comercials. La seva
forma i la seva planta van ser
copiades a l'era cristiana per
construir les primeres esglésies.
Tenia una planta de tres naus,
una central i dos laterals.

14. 1. BASÍLICA DE ÉMILA
Avui dia només el pla i alguns
elements reconstruïts es poden
veure.

15. 1. BASÍLICA JÚLIA
Tanca pel costat sud el Fòrum
Romà, limita a l'oest amb
el Vicus Iugarius separant-la del
temple de Saturn i l'est amb
el Vicus Tuscus que la separa del
temple dels Dioscurs .
Va ser començada a construir
per Juli Cèsar al 54 a. C., de qui
va prendre el nom sobre l'espai
abans ocupat per la Basílica
Sempronia, erigida en 169 a. C.
per Tiberio Sempronio Graco,
pare dels tribuns de la plebs
Tiberi i Cayo, qui per edificar
hauria enderrocat la casa
d'Escipión l'Africà i algunes
botigues

16. 1. EL FORUM
1.3 CÚRIA
Era l’edifici on tenien lloc las assemblees
civils, especialment les del senat local. Las
assemblees curials van conservar una sèrie de
funcions: Els actes formals, El fet de rebre
juraments de fidelitat per part dels consols i
dictadors.

17. 1.4 Arcs de Triomf
•És un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que
originàriament commemorava el triomf en alguna batalla
•Els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia.
•Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats.
•Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres.
1. EL FORUM

18. 1. ARC DE TIT
És un arc de triomf, situat en el
punt més elevat de la Via Sacra,
just al sud-oest
del Fòrum a Roma. Va ser
construït poc després de la
mort de l'emperador Tit
L'obra recorda la repressió de
l'alçament jueu a Palestina i
l'ocupació de Jerusalem sota el
regnat d’en Titus i de son
pare Vespasià

19. 1. ARC DE SEPTIMI SEVER
Va ser erigit en el 203 dC per
glorificar les victòries militars
de l'emperador Septimi Sever i
els seus fills Geta i Caracal
sobre els Parts .

20. 1. ARC DE CONSTANTÍ
Fou dedicat pel Senat per
commemorar la victòria de
l'emperador
romà Constantí contra Maxencia
la batalla del Pont Milvi (28
d'octubre del 312) i inaugurat
oficialment el 315 (pels decennalia)
o el 325 dC (vicennalia).

21. 1.5 Columnes
1. EL FORUM
Éren monuments construïts en commemoració d’alguna empresa bèl·lica.

22. 1. COLUMNA DE MARC AURELI
És un monument de la ciutat
de Roma que fou construït entre
el 176 i el 192 per celebrar,
possiblement després de la seva
mort, les victòries de l'emperador
romà Marc Aureli (161 - 180)
contra els pobles
germànics dels marcomans,
elssàrmates i els quades que es
trobaven al nord del curs mitjà
del Danubi durant les Guerres
Marcomanes.

23. 1. COLUMNA DE TRAJÀ
És un monument commemoratiu
erigit a Roma per ordre de
l'emperador Trajà. Es troba
al Fòrum de Trajà, a prop del
mont Quirinal, al nord del Fòrum
Romà. Acabada l'any114, és una
columna de 30 metres d'altura (38
m si hi incloem el pedestal sobre
el qual reposa) recorreguda per un
baix relleu en espiral que
commemora les victòries de Trajà
davant els dacis.

24. 1.6 Marcat de Trajà:
Són un gran complex de ruïnes de la
ciutat de Roma, situat a la Via dei Fori
Imperiali, al costat oposat
al Colosseu.
Les tabernae:
•És trobaven sota els porxos del
forum.
•N’hi havia de molts tipus.
•Forum holitorium especialitzats en la
venda de llegums.
•Forum psicatorium Especialitzats en la
1. EL FORUM

25. 1.7 Mausoleus (August)
El mausoleu d'August és un imponent monument funerari del segle I aC, de
planta circular, situat a Roma.
1. EL FORUM

26. 1.8 Ara pacis:
L'Ara Pacis es va erigir al Camp de
Mart entre el 13 i el 9 aC És un altar
per a sacrificis dedicat a la deessa de
la Pau. Commemora les victòries de
l'emperador August a Hispània i
Gàl·lia, que marquen el
començament de la Pax Romana: un
període de pau com mai abans havia
conegut la ciutat.
1. EL FORUM

27. Al circ tenien lloc les apassionants curses de cavalls, les quals de seguida van
convertir-se en l’espectacle preferit dels romans. Els espectadors feien apostes
molt altres i molts d’ells quedaven arruïnats
2. EL CIRC
Introducció

28. - La planta d’un circ romà era rectangular i allargada
- La pista estava dividida per un mur baix i llarg, anomenat
spina, situat al mig. Damunt de la spina solia haver-hi
obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos, o set
dofins, que assenyalaven les set voltes que calia fer en cada
cursa. A cada extrem de la spina hi havia les metae, pilars
que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al
davant d’una de les metae es trobaven les cotxeres,
anomenades carceres, on els carros esperaven el moment
de sortir.
2. EL CIRC
ESTRUCTURA D’UN CIRC
El circ més gran era el
Circ Màxim de Roma,
ubicat als peus del Palatí,
amb unes dimensions de
600x200 metres i una
capacitat per a 225. 000
espectadors

29. - L’espectacle que es feia al circ eren les curses de carros tirats
per cavalls. L’espectacle anava precedit d’una pompa que era
presidida per un magistrat, conduït en el seu carro. El
seguien una munió de ciutadans agrupats per classe:
sacerdots, atletes, aurigues...
- Els aurigues (conductors dels carros), amb un fuet a la mà
dreta es disposaven a ser els primers de fer les set voltes a
l’entorn de la spina.
- Hi havia quatre equips que es distingien per colors. Cada
auriga sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip.
Els espectadors donaven suport a un dels quatre equips
2. EL CIRC
ESPECTACLES QUE ES PODIEN VEURE EN
UN CIRC
En les curses de carros
hi participaven bigues
(carros amb un tir de
dos cavalls), trigues
(carros amb un tir de
tres cavalls) i
quadrigues (carros
amb un tir de quatre
cavalls)

30. Fou el principal circ romà on es feien els
espectacles, principalment carreres de carros o
de cavalls, combats de boxa i altres.
Tenia forma rodona amb seients a tot el
tombant. En queden actualment un mínims
restes i el seu aspecte es pot suposar pel millor
conservat Circ de Caracal·la a la via Àpia. Els
seients es deien gradus, sedilla, o subscllici,
separades del fons pel pòdium i dividits
longitudinalment praecinctiones, i diagonalment
per cunei, amb voinitoria annexes. A la part
superior de la cavea, es trobava el pulvinar o lloc
de les autoritats (després l'emperador) a la part
millor del circ.
2. EL CIRC
CIRC MÁXIM

31. L’amfiteatre era un edifici típicament romà, on es duien a terme, entre altres
espectacles, les lluites de gladiadors, que acabaven quasi sempre amb la mort
d’un dels participals. Els romans presenciaven aquests combats sanguinaris
amb un plaer inhumà, i els amfiteatre solien omplir-se totalment.
3. L’AMFITEATRE

32. ESTRUCTURA D’UN EMFITEATRE
3. L’AMFITEATRE
Un amfiteatre era n edifici el·líptic, l'estructura fa pensar en la unió de dos teatres.
- Harena era l’espai on es feien els espectacles. El seu nom fa referència al material
que el cobria i que s’hi tirava per absorbir la sang. Al voltant, hi havia una reixa
metàl·lica que protegia el públic.
- La cavea era l’espai on estava situat el públic. Començava a uns quatre metres de la
pista, damunt d’un pòdium o una plataforma. La cavea es podia dividir en sectors
(maeniana) mitjançant passadissos. S’accedia a cada sector per unes escales que
portaven a l’interior de l’amfiteatre mitjançant unes portes anomenades vomitoria.
- El soterrani, subterraneus, sota l’arena, era el lloc on es guardaven els decorats,
també hi havia les gàbies dels animals i el material necessari per als espectacles.

33. ESTRUCTURA D’UN EMFITEATRE
3. L’AMFITEATRE
- Els amfiteatres eren edificis descoberts. Es podien cobri amb un tendal.
El primer amfiteatre es va construir a Roma l’any 29 aC. Colosseu o Amfiteatre
Flavi, contruït per l’emperador Vespasià i inaugurat l’any 80 per Tir. Tenia unes
dimensions de 188 per 156 metres, i una capacitat aproximada d’uns 45.000
espectadors.
En dimensions, el segueix l’amfiteatre d’el-Djem (Tunísia). A l’occident de
l’Imperi són coneguts els amfiteatres de Nimes i Arles, tots dos força ben
conservats. A la península Ibèrica tingueren amfiteatres Mèrida, Itàlica i
Segòbriga. A Catalunya tenim un amfiteatre a Tarragona.

34. ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN
AMFITEATRE
3. L’AMFITEATRE
- Les lluites de gladiadors  Eren l’espectacle preferit dels romans. Els gladiadors
es reclutaven bàsicament entre els presoners de guerra, però també podien ser
criminals condemnats a mort, esclaus joves seduïts per la fama de l’espectacle, en
feien la seva professió. Cal tenir en compte que els gladiadors que vencien
esdevenien personatges d’una categoria semblant a la que avui tenen certs jugadors
de futbol.

35. ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN
AMFITEATRE
3. L’AMFITEATRE
- Els gladiadors pertanyien a quatre categories diferents, segons les armes amb què
competissin i el tipus d’indumentària que portessin:
1. Els samnita, el gal i el traci duien casc, cuirassa,
escut, espasa i punyal. Tal com es pot deduir pel seu
nom, cada un anava armat i vestit igual que els
soldats dels diversos pobles derrotats pels romans
2. El reciari lluitava sense casc i sense cuirassa, armat
només amb un trident, un punyal i una carca.
3. El mirmillo lluitava armat d’escut i espasa i duia un
casc gal.
4. L’essedarius lluitava muntat en un carro.
5. L’eques lluitava muntat a cavall.
Hi havia dones gladiadores,
encara que molt poques, com les
anomenades Amazona i
Aquíl·lia, que apareixen en un
relleu del segle I o II dC,
actualment al British.

36. ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN
AMFITEATRE
3. L’AMFITEATRE
- Les venacions  combats en què intervenien animals. Al principi, s’oferien com a preludi
dels combats de gladiadors, però més endavant van constituir un espectacle autònom.
- Aquest espectacle tenia diferents modalitats
Exhibició de feres exòtiques
Lluites de feres
Enfrontament d’homes contra
feres.
Homes llançats a les feres
Els cristians van ser-ne les principals víctimes
Exemple: l’emperador Claudi va oferir una
naumàquia al llac Fucino, en el qual van intervenir
prop de 20.000 persones
- Als amfiteatres també organitzaven naumàquies,
reproduccions d’històriques batalles navals. Solien
inundar l’amfiteatre, però també es podien fer en llacs
naturals o artificials.

37. - L’organització d’una naumàquia era complicada i molt costosa, per aquest
motiu, aquest tipus d’espectacle va desaparèixer molt ràpid.
- Per acabar, un espectacle ben curiós i que no deixava de ser tant o més cruent
que els altres eren les representacions de drames
mitològics, en què els actors morien o patien, de manera real, el càstig
que rebien els protagonistes del mite representat.
3. L’AMFITEATRE
ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN
AMFITEATRE

38. Les representacions de tragèdia, comèdia i altres peces dramàtiques mai no van tenir
una gran popularitat a Roma. Al començament, eren simplement imitacions d’obres
estrangeres, sobretot del teatre grec.
4. EL TEATRE
SABES QUE...?
Les primeres representacions teatrals que tingueren lloc a Roma es feien a l’aire lliure,
en escenaris provisionals que es podien desmuntar. Els espectadors estaven drets
durant tota l’actuació. Més endavant es van construir teatres movibles. Finalment, el
145 aC es va construir el primer teatre de fusta i el 55 aC Pompeu va edificar un
teatre de pedra.

39. - Nom: Amfiteatre Flavi o Colosseu
- Autor: desconegut
- Cronologia: 72-80 dC, sota el regnat de Vespasià, Tit i Domicià
- Materials constructius: morter cobert de maó, revestit de marbre, tova i pedra.
- Sistema constructiu: arquitravat i voltat.
- Dimensions: 187m. D’alçada per 155 de diàmetre i perímetre de 525 m.
- Ubicació: Vall del Colosseu, a Roma.
- Estil: Romà imperial
- Funció: Lloc d’espectacles violents i per l’esbarjo públic.
3. L’AMFITEATRE
EL COLOSSEU

40. - Va ser situat al costat de la
casa de Neró, sobre un llac
dessecat.
- Va rebre aquest nom de
Colosseu, perquè estava al
costat de l’estatua colossal
de Neró.
- És un enorme edifici ovalat
de 187 m de llargària i 155
d’amplada, i de 48 m
d’alçada, amb un perímetre
de la el·líptica de 524 m.
3. L’AMFITEATRE
EL COLOSSEU

41. - L’amfiteatre era un doble teatre, o teatre per dues bandes.
- Era un edifici destinat a espectacles, celebracions multitudinàries i jocs violents.
- Format per una càvea envoltant una arena oval on es celebraven els espectacles.
- Lluites de gladiadors o munera, caceres o ventiones, batalles navals o
naumàquies.
3. L’AMFITEATRE
EL COLOSSEU

42. - L’edifici s’aixeca sobre un podi. Consta de quatre plantes, les tres primeres formades
per una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades que suporten uns
entaulaments decoratius.
- A cada pis correspon un ordre arquitectònic diferent, així al primer pis hi trobem
l’ordre dòric-toscà, al segon hi trobem l’ordre jónic i al tercer l’ordre corinti.
- El quart pis, va ser contruit més tard, i és decorat amb lesenes (faixes verticals
estretes) o pilastres amb capitells corintis i finestres rectangulars petites. Tenia els
màstils que sostenen el tendal (velarium) que protegia als espectadors del sol i la
pluja.
3. L’AMFITEATRE
EL COLOSSEU

43. 3. L’AMFITEATRE
EL COLOSSEU

44. 3. L’AMFITEATRE
EL COLISSEU

45. ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE
4. EL TEATRE
1. La CÀVEA (graderia), que podia descansar sobre la falda d’una muntanya o sobre un
sistema de voltes de formigó i galeries. Les grades eren semicirculars i escalonades. Els
espectadors hi seien en funció de la seva categoria social: les primeres grades eren
reservades als senadors; les següents, a l’estament dels cavallers, i la resta, al poble.
2. S’hi entrava pels VOMITORIA, que donaven unes escales radials, les quals separaven
les graderia en sectors verticals.
3. Els BALTEIS, uns passadissos circular, dividien les grades en tres sectors horitzontals.

46. ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE
4. EL TEATRE
4. L’ORCHESTRA era la zona semicircular que hi havia al peu de la graderia. Estava
reservada als senadors.
5. SCAENA era d’una majestuositat destacable. Constava de diferents sectors.
5.1 El proscaenium era una plataforma rectangular i allargada on actuaven els
actors. Es trobava sobre una plataforma elevada (pulpitum) i quedava tancat
per una paret (frons scaenae), que feia de decorat fix.
5.2 El postscaenium era el lloc on els actors es vestien i es desvestien
5.3 El subscaenium, situat sota l’escenari, era el lloc on es guardava la
maquinària.

47. 4. EL TEATRE
Estructura d’un teatre romà

48. ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE
4. EL TEATRE
- Com que els teatres eren edificis descoberts, els dies que plovia o que feia molta calor
podien cobrir-se amb un tendal, que tapava tot l’edifici.
- Tenien molt bona qualitat acústica
- Pel que fa el tipus de representacions escèniques, podem parlar bàsicament de
tragèdia, comèdia, el min (un dels espectacles preferits), pantomima (un personatge
feia tots els papers) i el drama satíric.

49. ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE
4. EL TEATRE
- Els romans utilitzaven el teló de manera diferent de com s’utilitza actualment, ja que
baixava quan començava la representació i pujava quan s’acabava

50. EL TEATRE DE MARCEL
4. EL TEATRE
l Teatre de Marcel és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment. Va ser
promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13-11 aC. Va ser dedicat a Mar
Claudi Marcel, en un acte de pietat, atès que aquest príncep va morir prematurament. Es
calcula que la càvea, de 129,80 metres, podia acollir entre 15.000 i 20.000 espectadors;
convertint-se en el segon teatre amb més capacitat de Roma, després del de Pompeu. El teatre
de Marcel, tal com el veient actualment, és fruit d'una restauració i liberalització de postissos
duta a terme entre 1926 i 1932.

51. EL TEATRE DE MARCEL
4. EL TEATRE

52. Les termes eren un dels centres més importants de les ciutats romanes. Eren
grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport. No
obstant, eren centres de vida social, un lloc de reunió i tertúlia.
5. LES TERMES

53. A prop de l’entrada hi havia el vestidor.
A continuació, hi havia una sala de pas (tepidarium) amb una temperatura t`bia
que preparava els banyistes per el canvi de temperatura de les dues sales
restants:
5. LES TERMES
FRIGIDARIUM: La sala per al bany fred
CALDARIUM: La sala per al bany calent
Hi havia també una sala per a massatges anomenada unctorium.
Adossats a les termes es podien trobar locals, popinae, on es venien begudes i
menjar.
Es podia regular la temperatura amb una obertura que hi havia al sostre, que podia obrir-
se i tacar-se a voluntat de cada banyista
A prop del caldari hi havia una habitació més petita, el laconicum o
sudatorium, amb altes temperatures fer fer suar el cos.

54. LES TERMES DE CARACAL·LA
5. LES TERMES
- Les Termes de Caracal·la es van convertit en uns dels banys més luxosos de tot Roma, i
el seu tampany només va ser superat per les termes de Dioclecià. Tot i així, les seves
ruïnes són les més grans que es conserven actualment.
- L’edifici ha estat construït en cinc anys. Constaven d’un gran recinte, de més de 400
metres d'ample entre les abscisses , i una estructura central on es trobaven les termes. Al
voltant hi havia un ampli jardí.
- Les habitacions de les termes eren simètriques, seguint el model habitual de la Roma
imperial. Als costats hi havia dos entrades que portaven als vestuaris o apodyteria, amb un
passadís central que condueix a dos habitacions.
- El terra estava decorat amb mosaics.
- El caldarium tenia una enorme sala circular coberta amb una cúpula, de la que es
conserven caris pilars de subjecció. Les parets eren escalfades a través de tubs de
terracota. Des del caldarium es passava al tepidarium.

56. LES TERMES DE DIOCLACIÀ
5. LES TERMES
- En l’any 298 d.C es van encarregar els treballs per un gran balneari. Van ser acabades al
305 d.C,
- L'estructura de les termes eren similars a les Termes de Caracal·la, construïdes un segle
abans, amb una casi la meitat de capacitat. Es van construir amb rajoles, revistades de
marbre en el interior i de mosaics. Una part de les termes s’han conservat gràcies a que
varies zones d’elles van ser reutilitzades com base per esglésies i altres construccions.
- Les termes estaven orientades al sud-oest per que l’energia del sol pogués escalfar el
caldarium sense afectar el frigidari.

57. LES TERMES DE DIOCLASSIÀ
5. LES TERMES
L'església de San Bernardo alle Terme Basílica de Santa Maria degli Angeli e