2. Edat
mitjana
XI-XIII
POESIA TROBADORESCA
• Formació de les llengües vulgars (del poble) i distinció de la culta (llatí).
• Llengües vulgars a l’escriptura: documents jurídics, personals i, finalment, literatura.
• Ús de la llengua vulgar = comprensible per a tothom
• En català, primers textos (jurídic i religiós) al s. XII.
ÚS DE LA LLENGUA
• Sorgeix a Occitània al s. XII i té gran influència a Europa.
• Poemes èpics i lírics, moltes vegades no conservats.
• Literatura trobadoresca: Primera lírica culta escrita en llengua vulgar: l’occità, esdevé llengua de prestigi i
d’expressió poètica.
• Transmissió oral (joglars).
• Innovadora: autors coneguts, temes profans (amor cortès), poesia cortesana (noblesa)
• Difícil: llengua occitana (registre poètic) i normes de composició estrictes; manuals de composició.
POESIA
• Relació geogràfica, política, econòmica... Amb Occitània.
• Els poetes catalans escriuen en occità molt de temps.
• Manuals de composició:
• Les rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú (1240)
• Regles de trobar, de Jofre de Foixà (1290).
• Poetes:
• Guillem de Berguedà (s. XII)
• Cerverí de Girona (s. XIII).
A CATALUNYA
3. Edat
mitjana
XIV-XV
• Nova concepció del món.
• Contacte amb Itàlia a través de les possessions de la Corona d’Aragó (Alfons el
Magnànim i Nàpols)
• Catalunya:
• Influència humanística en la prosa.
• Supervivència de la poesia trobadoresca, cada cop més catalanitzada.
• Jocs Florals, concurs literari a imitació del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa.
HUMANISME ITALIÀ
A CATALUNYA
AUSIÀS MARC (1397-1459):
• Senyor feudal i cavaller al servei d’Alfons el Magnànim.
• Trenca la tradició provençal: tema, intensitat de sentiments. reflexions, però manté el senhal.
• Deixa l’occità i escriu en català.
• Poeta modern proper a l’humanisme
JORDI DE SANT JORDI (-1424):
• Figura emblemàtica del poeta-cavaller.
• Tradició trobadoresca però amb un
lirisme més personal.
4. Edat
moderna
XVI-XVIII
CONTEXT
o Pèrdua del prestigi polític i econòmic.
o Pèrdua de l’esplendor literària medieval.
o Castellanització de l’aristocràcia i de la literatura culta
o Repressió de la Corona Catalanoaragonesa a través dels Decrets de Nova Planta
POESIA POPULAR
o Difusió del Renaixement: revolució lírica (Petrarca).
o Poetes:
o Joan Boscà, introductor a la península però escriu en castellà.
o Pere Serafí, amb influència de Petraca, March i poesia popular
S. XVI
S. XVII
S XVIII
o Influència del Barroc castellà: mètrica i temes.
o Poetes:
o Francesc Fontanella
o Francesc Vicenç Garcia (el Rector de Vallfogona)
o Segle de les Llums.
o Català reduït a l’oralitat i castellà com a llengua de cultura.
POESIA CULTA
o Nombroses produccions i de certa qualitat literària.
o Informació sobre aspectes històrics i lingüístics de l’època.
o Contribució a la continuïtat de la llengua.
o Transmissió oral amb acompanyament musical.
o Recuperació posterior a través de folkloristes i Renaixença (reculls de romanços, cançoners...).
o Gran varietat de gèneres:
o Goigs: religiós, cants de lloança a la Verge o a un sant.
o Nadales
o Corrandes: cançons d’amor, de feina, de bressol...
o Romanços: poemes narratius de tema històric, bandolerisme...
5. Renaixença
• Romanticisme: interès pel passat medieval i
la tradició pròpia.
• Revolució industrial: reforç de l’economia i la
burgesia.
• A Catalunya, aquests moviments
desemboquen en la Renaixença:
• Moviment de recuperació lingüística i
literària.
• Inici: publicació de La Pàtria, de
Bonaventura Carles Aribau (1833).
• Retorn del català a categoria literària.
• Restauració dels Jocs Florals: foment
de la literatura culta.
Edat
contempo
rània
XIX
Narcís Oller
1846-1930
Jacint Verdaguer (1845-1902):
• Sacerdot amb vocació literària.
• Èxit (poeta de Catalunya).
• Recupera la poesia culta en
català.
• L’Atlàntida i Canigó.
Edat
contempo
rània
XX
Modernisme:
Inici del s. XX.
Voluntat de renovació literària
(corrents europeus).
Poesia lliure d’artifici i propera a la
vivència.
Simbolisme que desemboca en el
pessimisme decadent.
Joan Maragall (1860-1911):
Renuncia a la vida de burgès per la literatura.
Traductor de clàssics i alemanys (vitalisme de
Nietzsche).
Concep la poesia com a producte de la inspiració,
d’origen diví, que porta el poeta a l’expressió
espontània, no retòrica (Teoria de la paraula viva).
Noucentisme:
Concepte de l’art com a model
d’harmonia per a la societat.
Rigor formal; gust pels clàssics
(Escola Mallorquina). Simbolisme.
Poesia pura, culta, allunyada de la
realitat, desproveïda de
sentimentalisme.
Josep Carner (1884-1970) (Príncep dels
poetes):
De molt jove, vinculat a la literatura i a la cultura.
Articulista, editor, traductor, poeta.
Contribí a la normalització lingüística del català;
membre de l’IEC.
Exiliat després de la guerra.
Carles Riba (1893-1959):
Poesia pura: intel·lectual, símbols i musicalitat.
Professor, crític i traductor, coneixedor dels clàssics
Gran influència sobre autors posteriors.
Exili i retorn a Catalunya per a la recuperació
nacional i cultural.
Avantguardes:
Poesia experimental: futurisme,
cubisme, surrealisme.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924):
D’extracció humil, autodidacta.
Socialista i anarquista, l’interès per la literatura
desplaça l’activisme polític.
Difusor de l’avantguarda europea.
Josep Vicenç Foix (1893-1987):
Empresa familiar (pastisseria) però estudia filosofia,
llengües antigues i modernes, literatura (medieval).
Admiració pel passat i viu interès per l’actualitat
(“m’exalta el nou i m’enamora el vell”).
Confluència tradició i avantguardes (surrealisme).Salvat-Papasseit
C. Riba
6. Edat
contempo
rània
XX-XXI
Anys 70
• Passada la repressió, s’abandona el realisme.
• Tendències molt variades.
• Narcís Comadira
• Pere Gimferrer
• M. Mercè Marçal
• Enric Casasses
• Montserrat Abelló (1918-2014):
• Poeta, traductora, professora d’anglès.
• Prestigia el paper de la dona dins de la literatura.
Postguerra • Poesia, gènere més conreat.
• Dues tendències: simbolisme i avantguardisme
• Simbolisme: Carles Riba, Rosa Leveroni, Joan Teixidor, Joan Vinyoli
• Avantguardisme: J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa (poesia visual)
• Pere Quart: reivindicació social
• Salvador Espriu:
Interès per les cultures antigues (llengües antigues i modernes).
Referències mitològiques, bíbliques i símbols.
Creació d’un univers poètic, Sinera
Després de la guerra civil: Profund pessimisme, reflexió sobre la nostàlgia,
la solitud i la mort.
Realisme històric: lluita antifranquista.
S. Espriu
• Compromís social; aparició del realisme històric.
• Poesia de l’experiència.
• Prioritat del contingut sobre la forma: vers lliure, llenguatge sobri i senzill.
• Josep Vicent Estellés
• Miquel Martí i Pol (1929-2003):
• Combina el treball a la fàbrica amb la poesia.
• Problemàtica social, qüestions religioses i existencials.
• Diagnòstic d’esclerosi múltiple: to líric, meditació sobre la malaltia i la mort.
• Portaveu dels sentiments de la col·lectivitat.
• Gabriel Ferrater
Anys 60
M. Martí i Pol
M. M. Marçal
E. Casasses
ESCOLTA ELS POETES
CLICA AQUÍ
