1. Postimpressionisme

2. * Conjunt d'estils pictòrics sorgits a França la darrera dècada del segle XIX que continua el camí renovador de l'impressionisme però que refusa les seves limitacions: el culte als efectes momentanis i la representació només dels aspectes agradables de la vida. * La majoria d'autors van començar com impressionistes i cadascú d'ells va abandonar aquest estil per formar el seu propi art personal. * Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip. Treballaven en àrees geogràfiques diferents entre sí - Van Gogh a Arlès , Cézanne a Aix en Provence , Gauguin a Tahití. * Rebutgen l'objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura i volen anar més enllà, mantenint, tot i així, els colors purs i brillants, l'aplicació compacta de la pintura, la tècnica de pinzellades soltes, els temes de la vida real. * Van tractar de plasmar amb la seva pintura més emoció i expressió. * Les seves formes més exagerades, l'ús del color, estructura i línies, van constituir la base de les noves avantguardes de principis del s XX.

3. Neoimpressionisme: Seurat i el Puntillisme Seurat aplicava punts de colors purs enlloc de pinzellades, que, mirats a certa distància, creaven a la retina les combinacions desitjades. Un altre puntillista va ser Paul Signac.

5. Paul Gauguin Gauguin, en un primer moment amic de Van Gogh, s'instal.là amb ell al sud de França, però, decebut del món occidental, va cercar una felicitat perduda a les illes de la Polinèsia. Creia que no s'havia de copiar la realitat sinò recrearla, aplicar els colors segons les emocions que ens havien produït. Gauguin és el precursor del Fauvisme , per la intensitat dels seus colors, i del Primitivisme , per l'interès en les formes primitives de l'art.

7. Van Gogh Van Gogh es va establir a Arlès, fascinat per la llum de la Provença i pinta paisatges i figures de formes serpentejants que tradueixen el seu foc interior. És un apassionat del color com vehicle per expressar les seves depressions i angoixes. La seva pinzellada és característica, sinuosa, espessa, i els seus colors violents i contrastats, amb gran càrrega emotiva. Després de la seva disputa amb Gauguin, el seu sentiment de soledat i desconsol es va aguditzar. La seva pintura obrirà les portes a l'expressionisme del s. XX.

12. Paul Cézanne A la seva pintura es plasma el volum gràcies a la geometria, el dibuix i la definició de formes mitjançant pinzellades “constructives”; no renuncia al color intens amb contrastos i ombres de color. Al seus quadres potencia els primers plans i realitza petites distorsions per utilitzar més d'un punt de vista, això ho fa principalment a les natures mortes. Utilitza colors contrastants per definir plans i formes. Fa un estudi pictòric per definir l'estructura, l'espai i el color. La seva pintura és precursora del cubisme.

14. La Muntanya de Santa Victòria

16. Henry de Toulouse Lautrec Reflecteix l'ambient dels cabarets nocturns : ballarines, cantants, clients... A la seva tècnica és essencial el dibuix, la captació del moviment, la càrrega irònica i caricaturesca. Els gravats japonesos el van influir. Va ser l'impulsor del cartell publicitari.