1. El marc de la Patagonia rebel (1920-1921) M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

2. Patagonia. La costa M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

3. Patagonia. L’interior M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

4. Patagonia. La cordillera (els Andes) Llac Argentí Glacera Perito Moreno M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

5. Grans propietats ( estancias ) per a criar ovelles llaneres A 1907 es descobreix petroli . Es comencen a desenvolupar ciutats a la costa. Dalt, com era la de San Julián, a 1920) Recursos econòmics M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

6. Tehuelches: exterminats com a poble en la Guerra del Desert (1877-1884). La Patagonia es quasi regala en grans extensions que compren capitals anglesos per posar ovelles per exportar la llana.. Com els tehuelches que queden són caçadors nòmades, els terratinents anglesos, pagaven per orella –i després per testicles- a fi d’acabar amb ells. Els que van sobreviure, es van fer sedentaris i peons de les estancias angleses. A la cordillera hi havia mapuches i diversos pobles amb la seva cultura: també van ser exterminats. Avui queda alguna reserva mapuche (dreta) i moviments que reclamen les seves terres Habitants de la Patagonia- 1 M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

7. Habitants de la Patagonia- 2 Gauchos: Homes criolls o mestisos, lliures, que portaven els ramats d’un lloc a un altre. Les seves companyes s’anomenaven chinas. A finals de XIX i principis del XX, van sumar-se a la majoria de moviments dels camperols i treballadors i per a significar-ho, van canviar les seves botes de cuir per les espardenyes. A la vaga de la Patagonia, un d’ells va ser un dels dirigents, José Font –conegut com a Facón Grande- (dreta). A l’esquerra, poc abans de que l’afusellessin M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

8. Barracó de les dones. Hotel d’immigrants en el Port de Buenos Aires. 1912 Habitants de la Patagonia- 3 M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

9. Habitants de la Patagonia- 3 Els immigrants rebien petites parceles de terres, les chacras i passaven a ser pobladores. Però a la Patagonia, n’hi havia molt poques, només a la vora del riu Chubut i a la falda dels Andes, cosa per la qual la majoria d’immigrants van passar a ser o peons en les estancias, -o més endavant en els camps de petroli-, o obrers a les ciutats. M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona

10. Vida, organització, lluita i mort dels peons rurals patagònics a 1920 M. Esther del Alcázar i Fabregat Institut Sant Martí de Provençals. Barcelona