Este documento presenta los resultados de una investigación sobre la influencia de Internet en el rendimiento escolar de los jóvenes. No se encontró ninguna relación entre el uso educativo o no educativo de Internet y el rendimiento. Sin embargo, los estudiantes con mejores calificaciones tienden a usar más Internet. Tampoco hubo diferencias de género en el rendimiento. Las hipótesis sobre el uso de Internet y el rendimiento escolar no se confirmaron, pero las chicas pasan más tiempo estudiando y tienen más claras sus aspiraciones académic

1. La influència d’Internet en el rendiment escolar Treball de Recerca Helena Martínez Pérez 2n de Batxillerat IES Icaria.

2. Motivació Recerca

3. La meva generació 1995

4. Gneració Internet 1995

5. Persones que es fan preguntes sobre Ia bondat d’Intenet(la meva avia, p.e.)

7. Població mundial: 6.697 milions d’habitants.Usuaris de Internet: 2.000 milions de persones (el doble que en 2005)

8. El món per primera vegada ja està interconnectat El 30% de la població mundial té Internet (a Catalunya el 68’3)

9. El 66% delsjoves es conecta variesvegades al día a Internet o permaneix 'on line' al menys 20 hores a la setmana.

10. Però quin està sent l’impacte Tot es positiu?

11. Adictats?

12. Mite?

13. Aïllats?

14. O més socialitzats

15. S’obliden de les tasques escolars?

16. O som una generació multitasca?

17. Deixem de llegir?

18. O llegim des de que naixem?

19. I d’una altra manera?

20. Ens fa perdre el temps?

21. Fins a arribar a interferir en el rendiment escolar?

22. Fracàs escolar vs rendiment escolar Fracàs escolar Parlem del conjunt de factors que impedeixen una actitud positiva de l’alumne davant l’aprenentatge i un desaprofitament dels seus recursos intel·lectuals. Rendiment escolar (suspensos) Nivell de coneixementexpressat en una nota numèrica que obté un alumnecom a resultatd'unaavaluació.

23. En qualsevol cas...trobem posicions enfrontades... també sobre el desenvolupament cognitiu de la nostra generació (la primera digital)

24. Efectes positius Augment de les capacitats del nostre cervell Intel·ligència fluida Gimnàstica cognitiva Velocitat del processament de la informació

25. Efectes negatius Pèrdua de concentració Excessiva càrrega d’informació. Menys coneixement Superficialitat.

26. Plantejament de la recerca

27. Les dues recerques prèvies més aproximades Generación 2.0 Generacions interactives 7.000 entrevistes realitzades. Ús de les xarxes per un 78% de la població. No existeix relació entre el rendiment escolar i el grau d’ús d’Internet. 13.000 enquestes realitzades. El 90% dels alumnes utilitzen Internet com a eina d’estudi. Elles prefereixen la virtualitat comunicativa, mentre que ells es decanten per l’oci i l’entreteniment.

28. Objectius(1) Generals Relacionar la influència d’Internet en el rendiment escolar dels joves. (rendiment escolar valorat pel número de suspensos) Relacionar les hores d’estudi i treball amb el seu rendiment escolar.

29. Objectius (2) Específics Relacionar el temps d’estudi amb les seves qualificacions escolars. Descriure l’ús que fan els joves d’Internet: educatiu i no educatiu. Comprovar si en la població estudiada s’estableixen diferències per gènere en el rendiment escolar. Comprovar quines són les atribucions que fan els joves sobre els motius de fracàs escolar. Comprovar que opinen els joves sobre determinat riscos d’Internet.

30. La recerca La enquesta Les hipòtesis Tractament de les dades (Excel 2003) Conclusions Validació per part d’una persona experta

31. L’enquesta Estructurada en sis parts: -Parla’ns de tú. -Parla’ns de les teves qualificacions. -Ús d’Internet. -Hàbits d’estudi. -Ús educatiu d’Internet. -Ús general d’Internet. 124 preguntes.

32. Hipòtesis

33. Hipòtesis (1) HipòtesisA A més temps d’ús no educatiu d’Internet Baix rendiment escolar.

34. Hipòtesis (2) Hipòtesis B A més temps d’ús educatiu d’Internet Millor rendiment escolar.

35. Hipòtesis (3) Hipòtesis C Les noies treuen millors notes que els nois.

36. Hipòtesis (4) Hipòtesis D Les noies tenen més clar que volen estudiar en el futur i el seu nivell d’aspiració es més alt.

37. Resultats

38. Dades descriptives ( mostra poblacional)

39. Gènere

40. Tipus de batxillerat

41. Nombre de suspensos

42. Hores d’estudi i d’Internet entre setmana INTERNET ESTUDI El 39% dedica més de dos hores a Internet i el 30% dedica més de dos hores a estudiar.

43. Hores d’estudi i d’Internet en caps de setmana INTERNET ESTUDI El 51’7% dedica més de dos hores a Internet i el 44% dedica més de dos hores a estudiar.

44. Ús educatiu d’Internet Internet i deures escolars Wikipedia

45. Ús no educatiu d’Internet Facebook Premsa digital

46. Hàbits de lectura

47. Expectatives de continuïtat acadèmica

48. Percepció del fracàs escolar Causes Gènere i fracàs escolar

49. Percepció perills d’Internet Addicció Sociabilitat

50. Resum dades descriptives(1) Ens trobem davant d’un grup d’estudiants de batxillerat dels quals el 53% són nois i el 47% noies. Un 34’8 % té assignatures suspenses . El 67% estudia entre 1 i 2 hores entre setmana. El cap de setmana el 31% ho fa durant una hora, el 22% durant dos hores i un altre 22 % tres hores o més. El 39% usa Internet diàriament dos hores o més i el 42% de una a dos hores. Els caps de setmana el 51% es connecta dos hores o més i el 33% de una a dos hores. El 80% s’ajuda d’Internet per fer deures, sent la Wikipedia/Vikipèdia un recurs usat pel 91%. En canvi, el 87’5 de la mostra no accedeix normalment a d’altres pàgines educatives.

51. Resum dades descriptives (2) Pel que fa a les xarxes socials el 90 % està en Facebook. Pel que fa al hàbits de lectura un 30% afirma que llegeix habitualment premsa digital i, en canvi, un 93% afirma que el temps de lectura tradicional no supera els 60 minuts diaris. Pel que fa a la seva percepció del fracàs escolar un 75 % afirma que la principal raó -de les tres preguntades- és l’escàs esforç de l’alumne. Les opinions estan dividides al 50 % en relació a si fracassen més el nois que les noies. Afirmen també que les noies són millors perquè es planifiquen millor (un 27%). Pel que fa a la percepció de risc d’Internet, l’opinió majoritària en relació al seu potencial addictiu és d’un 50% alt i un 53 % de molt alt (en total un 92%). Les opinions en relació a la reducció de la sociabilitat estan més dividides: un 52 % es decanta entre poc i res; i un 48 % entre bastant i molt.

52. Relació entre variables

53. Hores d’Internet i número de suspensos Entre setmana No es donen diferències significatives. Tanmateix s’aprecia una lleugera tendència a fer servir més Internet entre el grup que aproven tot o només tenen una assignatura suspesa.

54. Hores d’Internet i número de suspensos Caps de setmana No es donen diferències significatives. Tanmateix s’aprecia una lleugera tendència en el grup de cero suspensos a fer un ús més intensiu d’Internet, que no pas en els altres grups.

55. Hores d’estudi i número de suspensos Entre setmana Només es donen diferències en el grup d’alumnes que estudien 4 hores o més ,que passen del 65% al 84.

56. Hores d’estudi i número de suspensos Caps de setmana Es donen diferències tan al grup d’alumnes que estudien 4 hores o més, que passen del 65% al 76%, i del grup de 3 hores que arriben al 72%.

57. Interpretació No és dóna cap tipus de relació entre l’ús (educatiu o no) d’Internet i el rendiment escolar. Tal i como ja s’havia vist en la anterior recerca de la UCJC no s’estableix cap tipus de relació entre aquestes variables. Un percentatge molt alt dels alumnes són usuaris habituals d’Internet i fan, pràcticament, els mateixes usos: Messenger pel xat, facebook com a xarxa social preponderant, wikipedia per consultar i fer deures. Tampoc tenen necessitat de consultar altres pàgines educatives. No és donen diferencies, per tant entre aprovats i suspensos. Si en canvi, en la hipòtesi de comprovació - les hores d’estudi i el rendiment escolar-, s’aprecien diferències significatives de més de 20 punts entre el grups i les hores dedicades a estudiar. Les diferències són majors en els subgrups que afirmen que estudien més de quatre hores entre setmana i més de tres hores els cap de setmana. Encara que no es un nombre gaire alt de lectors( 9%) , aquest grup té una proporció més important de més aprovats que nos pas la mitja(18 punts de diferència).

58. Gènere i rendiment escolar

59. Gènere i suspensos

60. Gènere i hores d’estudi Entre setmana Caps de setmana

61. Gènere i hores d’Internet Entre setmana Caps de setmana

62. Gènere i altres variables Percepció d’adicció Continuïtat

63. Interpretació Tal com hem vist no s’estableix relació entre rendiment escolar i gènere la qual cosa no deixa de ser contradictòria amb el major temps de dedicació d’estudi i de treball que dediquen les noies tant entre setmana com als caps de setmana. En aquest sentit, també reforça aquesta tesis el fet que les noies tinguin més clar el que volen fer acadèmicament en el futur. Finalment, no sabem com interpretar per què estan més alertes davant del perill d’Internet(jocs i videojocs).

64. Conclusions (1) Comprovació d’hipòtesis

65. Hipòtesis (1) HipòtesisA A més temps d’ús no educatiu d’Internet Baix rendiment escolar. No és dóna cap tipus de relació entre l’ús no educatiu d’Internet i el rendiment escolar. (Tant els aprovats com els suspensos utilitzen Internet en una proporció quasi semblant).

69. Coneixement addicional Les dues activitats prioritàries dels joves són les relacionades amb l’estudi i Internet. Internet ocupa més temps però no va en decrement de l’estudi. Les activitats relacionades amb la comunicació ( Messenger i xarxes socials –Facebook-) són molt preponderants. L’ús educatiu d’Internet es limita a la consulta habitual de la wikipedia/vikipèdia sense aprofundir en altres pàgines educatives. Cal ressenyar també que hi ha un percentatge important de lectors de premsa digital. Pel que fa a la lectura clàssica ,s’aprecia que es pot mantenir un ús elevat d’Internet i continuar llegint . Finalment els joves tenen clar i saben discriminar sobre els perills que pot portar Internet. Valoren més es riscos d’una possible addició que nos pas d’aïllament social.

70. Validació de la recerca per part d’una experta Dolors Reig Bloc El caparazón

71. Comentaris experts No és freqüent trobar massa estudis en primera persona, de "nadius digitals" sobre "nadius digitals" al nostre context. Per això valoro especialment aquest, per les hipòtesi plantejades, que ens donen una idea del que els preocupa i per la feina desenvolupada, que indica l’empenta i serietat dels joves envers la millora de la societat. Tampoc ho és trobar-los en el nostre context concret i tendim a parlar de resultats de fora quan segurament els primers puguin explicar amb molta més precisió fenòmens estretament lligats a cultures determinades. La recerca, tot i no fer aportacions excessivament originals en la primera línea de coneixements, és valuosa en el sentit que confirma tendències que es donen en altres contextos, podent resultar molt útil per professors i professionals docents: la –falsa i ja vella- controvèrsia sobre la sociabilitat i addicció a Internet, el nombre d´ hores dedicades a Internet com a reductores del treball escolar (es combinen de forma natural -hibridació i multitasca?- amb els deures del col·legi, on eines com la Wikipedia ja són d’ús universal), l’increment que s’apunta de la lectura digital, (tot i que s’hauria de fer més recerca), etc... són qüestions que haurien de motivar professors i alumnes a continuar investigant en aquest apassionant camp, a formar competències més que negar una realitat que no té volta enrere.

72. Gràcies per la vostra atenció