Trets de la literatura llatina i principals gèneres i autors.

2. Introducció: Trets i manifestacions creatives
Les primeres manifestacions són de caràcter oral
> carmina > texts amb ritme.
En prosa i vers tenim diferents mostres:
 Cançons funeràries, procedents de l’èpica, narren les
aventures d’un mort.
 Cants laudatoris, que enalteixen les glòries d’un
avantpassat.
 Cants religiosos, que invoquen l’ajut o protecció a un déu,
antecedents de la lírica.
 Diàlegs improvisats, satírics i llicenciosos, anticipen la farsa
amb personatges fixes com el golafre, el vellard enamorat …

3. Introducció: Trets i manifestacions creatives
 Mostra dependència de la literatura grega, tant en els
gèneres com en la mitologia, com a font d’inspiració.
 Té una tendència al didactisme més que a l’estètic, pel
caràcter pràctic de l’època. Per això, sorgeixen escrits
d’Història, Oratòria o Ciència, juntament als textos literaris.
 És una producció dilatada en el temps: abraça tot el
període de l’imperi romà (III a.C.-s.V d.C) i les obres
escrites en llatí durant l’Edat Mitjana.
 Les manifestacions de la literatura en llatí sorgeixen
després de la conquesta de la Magna Grècia, en el s. IIIon
entre els romans en contacte el món grec i la seva cultura.

5. EL TEATRE LLATÍ

6. EL TEATRE LLATÍ
Les primeres manifestacions de teatre popular,
oral, no escrit, estan lligades a la collita i a les
festes camperoles.
Consistien en diàlegs en vers dels que
comediògrafs posteriors pren tipus i
personatges: el bufa, el pedant, el vell ridícul, el
ximple, etc.
A partir del s. III a. C. Comença a Roma la
demanda de representacions que, en un principi,
varen esser traduccions o adaptacions de
tragèdies gregues.

7. Els gèneres i la representació
teatral
TRAGÈDIA: té com a
protagonistes els déus
o herois, el seu to és
solemne i el llenguatge
culte.
COMÈDIA: se centra
en les preocupacions
de la vida quotidiana,
tot fent ús de’ún
llenguatge informal, de
col·loquial a vulgar.

8. Els gèneres i la representació
teatral
Totes les obres s’expressen en ver, amb gran
varietat de metres. Es tracta de teatre musical,
ja que alternen el teatre, la música i la dansa

9. Representació teatral.
Elements
Lloc de representació: Un tros de terreny acotat amb els espectadors
asseguts a terra. Més endavant es construeixen els escenaris de fusta i
cap al 55 a.C. es construex el primer teatre de pedra.
Forma dels teatres: són de planta semicircular, amb grades per als
espectadors (cavea), l’escenari (scaena) darrere del qual hi havia un mur
decorat. En el centre, l’orchestra.
Temps de la representació: l’horabaixa. Entrada gratuïta-
Actors: Amb convencions: vells amb perruca gris o blanca;
joves rossos o morens, esclaus pèl-roig… tots amb roba de
color vi i gairebé no duen màcares com els grecs.
Estructura de l’obra: Pròleg (fets passats)- escenes sense
més pausa que els intervals musicals que permetien la
caracterització dels personatges.

10. LA COMÈDIA
Sorgeixen a Roma en les
cerimònies religioses en
honor a Ceres, deessa de
l’agricultura.
Com a gènere no va
superar l’estat d’imitació
de la comèdia grega. La
seva originalitat rau en
l’aportació d’elements
psicològics i lingüístics
populars.
Els principals autors són
PLAUTE (ampliar amb el
llibre de text, pàgs. 45-48) i
TERENCI.

11. LA TRAGÈDIA
Època arcaica (s. VI-I a. C): adaptació de
tragèdies gregues, sobretot d’Eurípides: Aquiles,
Àyax, Medea desterrada… amb una expressió
digna i elevada.
Època imperial (s. I a.C.- V d.C.) apareixen 9
tragèdies de Sèneca (IV d. C.- 65 d. C.) escrites
més per a la lectura que per a la representació.
Hi destaquen els tons macabres, escenes
patètiques i sovintegen les reflexions
filosòfiques. El seu valor és la influència que va
exercir en el teatre anglès, el francès de Racine
o en dramaturgs moderns. Alguns exemples:
Fedra, Les troianes, Hèrcules furiós, Medea, tec.

12. POESIA ÈPICA. Períodes
El primer poema que apareix no és original. Es tracta de la
Odussia, traducció de l’Odissea, feta per Livius
Andronicus, un grec presoner que feia servir l’obra
d’Homer per ensenyar la seva llengua a Roma.
L’èpica en llatí té 3 períodes:
 Imitació: Bellum Poenicum, on el poeta Nevi narra
l’odi entre les cartaginesos i romans en la 1ª guerra
púnica
 Auge (Època clàssica): L’Eneida de Publi Virgili Maró,
epopeia nacional de Roma.
 Decadència: Farsalia, obra del cordovès Lucà, que
narra la guerra civil entre César i Pompeu

13. L’ENEIDA

15. L’ENEIDA
És l’epopeia de la
civilització romana.
Conta l’origen mític de
Roma que Virgili atribueix
a Enees, un heroi troià
que arriba a les colines
de Laci quan fugia de la
destrucció de Troia.
Font d’inspiració:
l’Odissea i l’Ilíada.

16. L’Eneida. Estructura
Obra dividida en 12 llibres i conté 12.000 versos hexàmetres.
L’argument, que no té una línia cronològica, té una doble
estructura interna, d’acord amb els protagonistes que
apareixen o dels fets que es desenvolupen.
Enees té 3 blocs de protagonisme:
 Llibres I-IV (bloc inicial): Dido com a protagonista.
 Llibres V-VIII (Bloc central): protagonisme total d’Enees.
 Llibres IX-XII (bloc final): destaca la figgura de Turn, enfrontat a
Enees.
Els esdevenivents divideixen l’obra en 2 parts:
 El VIATGE d’Enees i les seves peripècies fins arribar a Itàlia.
(Odissea)
 La CONQUESTA: canta les guerres d’Enees a terres itàliques
(Ilíada).

18. POESIA LÍRICA I DIDÀCTICA LLATINES
Les composicions líriques que s’agrupen sota el nom de
carmine, (odes)tracta temes amorosos, patriòtics, bucòlics.
Aquestes obres són fruit de la influència que literats,
poetes i filòsofs de l’època hel·lenística grega exerceixen
sobre poetes joves llatins, poetae novi: Virgili Horaci i
Catul.
El vers més habitual és l’hexàmetre, de ritme greu i
solemne.

19. VIRGILI

20. VIRGILI. Obres
Virgili, famós per la creació de l’ Eneida, va ser
també poeta líric. Hi destaquen:
 Les Bucòliques, deu composicions de tema
pastoril molt imitades per la literatura posterior.
 Les Geòrgiques, es un gran poema que pretén
adoctrinar sobre el cultiu dels camps i infondre
l’amor cap a la natura. Està dividit en 4 parts:
• El cultiu dels cereals
• El manteniment dels arbres i de la vinya.
• La cria del bestiar i
• L’apicultura

21. CATUL (87-54)
El més destacat representant
de la Poesia lírica llatina,
inspirada per Clòdia, la seva
musa.
La seva obra abraça 116
poemes que poden dividir-se
en 3 grups:
 Nugae (bagatel·les), que
tracten temes de la vida
quotidiana, amb sentiment
i inspiració.
 Poemes doctes on hi
destaquen temes
mitològics.
 Epigrames, dedicats a la
vida diària i a temes
quotidians de Roma.

22. HORACI (65-8
a.C.)
Quint Horaci Flac, comparteix
amb Virgili, la condició de
“clàssic” de la poesia llatina.
Característiques de la seva
poesia: equilibri formal i
concordança entre
pensament i expressió.
Sempre cerca la perfecció
estètica (“labor limae”):
 Épodes: 17 peces que
constitueixen una amablle
sàtira sobre els vicis i
costums del moment; l’elogi
de l’amistat i la vida de camp
(Beatus ille)…
 Epístoles: escrit en forma de
carta dirigida a una persona
coneguda.
 Odes: 4 llibres amb 104
composicions que poden
agrupar-se en amoroses
(carpe diem), filosòfiques
(aures mediocritas) i
romanes .

23. Ovidi (43-17 d. C.)
Els seus poemes estan marcats per l’etapa
de desterrament (8 anys a Tomis,
Romania):
Època de joventut:
 Els amors. 3 llibres adreçats a
Corina.
 Les Heroides: 17 cartes d’amor
d’heoïnes mitoloògiques
 L’art d’estimar (Ars amandis),
un tractat didàctic de tècniques
amatòries.
o Època de desterrament:
 Tristeses: obra de versos
sincers de profunda amargura i
dolor.
o Època de maduresa:
 Metamorfosis: un tractat
didàctic de mitologia d’enorme
influència en la cultura
occidental, ja que ha estat una
font contínua d’inspiració per a
escriptors, pintors i músics.