2. L’arquitectura: recuperació del passat i nous materials
Segle XIX a Europa: intens procés d’industrialització gran activitat
creixement urbà constructiva
Barreja de propostes ( historicisme, Arts & Craft, arquitectura del ferro)
Finals segle XIX: Modernisme i Escola de Chicago.
3. Arquitectura del segle XIX
Hi ha dues grans línies que defineixen l’activitat constructora del segle i que
ofereixen un panorama complex i sovint contradictori:
- Arquitectura – art
- Arquitectura – enginyeria
Els factors que influeixen en una arquitectura tan diversa són:
a) El romanticisme, que busca en les arrels medievals la inspiració
arquitectònica. Serà l’arquitectura historicista. El gòtic serà l’estil més evocat,
però també hi trobem elements mudèjars, hindús... Eclecticisme.
b) El colonialisme, que portà l’exotisme a les metròpolis.
c) Les noves necessitats sorgides de la nova organització social industrial.
Estacions de ferrocarril, ponts, fàbriques, urbanisme i grans obres públiques en
general.
d) Els nous materials, com el ferro colat, que permet fabricar bigues llargues,
ornaments... Com el vidre, produït en làmines de gran tamany, per hivernacles,
estacions, museus, pavellons... I a fi de segle el ciment.
4. Eclecticisme de l’arquitectura historicista
En la segona meitat del segle XIX, amb els sorgiment dels nacionalismes, l’art
buscà en el passat les seves arrels autèntiques, les quals es trobaren bàsicament
en l’Edat Mitjana.
L'historicisme en arquitectura fou un moviment d’aquest segle XIX que pretenia
recuperar l‘arquitectura de temps passats, relacionant-los amb l’afany
nacionalista del moment.
Així sorgiren tendències molt
diverses. L’arquitectura
historicista tractava d'imitar
estils arquitectònics d'altres
èpoques incorporant algunes
característiques culturals d'aquell
segle, mentre que l'arquitectura
eclèctica es dedicava a barrejar
estils per a donar forma a
quelcom de nou, i té el precedent
en l’historicisme arquitectònic.
Westminster, Londres
5. Edificis del Ring de Viena,
construïts en estils
històrics diferents segons la
funció.
El Parlament, en estil
neogrec (Grècia bressol de
la democràcia), de Theophil
Hansen, 1873-1883)
Universitat de Viena, d’estil
neorenaixentista (humanisme)
6. El neogòtic va ser el corrent principal.
Està molt relacionat amb el
romanticisme, atret pel món medieval.
Dins d’aquest destacà Augustus Pugin,
que amb Charles Barry construí el
Parlament de Londres.
Església votiva de Viena, de Heinrich
Ferstel. Estil neogòtic
7. La façana neogòtica de la Catedral de Façana de la universitat central de
Barcelona, projectada per l'arquitecte Barcelona, de Elies Rogent, d’estil
Josep Oriol Mestres el 1882 neoromànic, 1863-1868.
8. Parlament britànic, de Barry i
Pugin, 1840-1868 (neogòtic)
Pavelló reial de Brighton, 1818-21
de John Nash
Són dues representacions de
l’arquitectura historicista
9. A França destacà Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc, que restaurà molts
edificis gòtics, com Notre Dame de París i les muralles de Carcassona.
10. Les noves possibilitats dels ferro
El progrés portà a cercar noves respostes als nous problemes, simultàniament
a l’historicisme arquitectònic. Aquests eren, entre altres: l’augment de la
població (necessitat de construccions ràpides i poc costoses); nous mitjans de
transport (estacions ferrocarril, de metro, obres públiques); noves indústries
(nous edificis) i necessitats culturals (museus, biblioteques...).
Sorgiren també Exposicions Universals, per mostrar les innovacions de tots
tipus produïdes en la segona revolució industrial. Es feien construccions
efímeres que exigien un gran desenvolupament tècnic.
Litografia del Palau de
vidre de Joseph Paxton,
per la Primera Exposició
Internacional de
Londres, 1851.
Considerat el paradigma
de l’arquitectura del
ferro i el vidre.
11. Dels nous materials destaquen:
-FERRO COLAT: de gran resistència. Permet grans bigues per cobrir grans
espais. Primer només usat per edificis industrials, i als interiors en
columnes usades a la manera tradicional.
-VIDRE: làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus,
pavellons...
A partir de mitjans de segle ja trobem grans edificis de ferro i vidre en les
grans exposicions universals.
Al darrer terç del XIX les estructures metàl·liques serviren com a element
de suport, limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre
permetia el pas de la llum substituint el mur.
-CIMENT, sorgit a finals de segle, dominarà l’arquitectura del segle XX.
12. Els mercats van ser una de les
tipologies arquitectòniques més
populars de la segona meitat
del XIX, com aquest de La
Boqueria, de Barcelona (1842-
1848) de Josep Mas Vilà.
13. Palacio de Cristal (Madrid) de Ricardo
Velázquez, 1886.
Estación de Atocha, de A. de Palacio, 1888
Biblioteca de Sainte-Genevière, de
Labrouste (1843-1850). Utilitza el
ferro com a element estructural i
decoratiu.
Representen l’arquitectura dels nous
materials
14. L’escola de Chicago: la llavor del funcionalisme
Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan.
El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet.
Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la manca
de sòl i als elevats preus d’aquest, va originar els característics gratacels.
L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan.
Auditorium Building, Chicago (1886-1890)
