SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  20
Télécharger pour lire hors ligne
L’arquitectura del segle XX
   (primera meitat de segle)
L’arquitectura del segle XX
Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística,
inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i
l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà
imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries,
l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea
defensada sobretot a la primera meitat de segle.

La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és
harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot
considerar bell.

  Es rebutgen les tendències
  historicistes anteriors i s’assumeixen
  les transformacions del
  desenvolupament tècnic i industrial.
  El culte a la màquina marcarà
  l’arquitectura i la planificació
  urbanística. Serà el Moviment
  Modern.
Racionalisme (Funcionalisme)
Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums
elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la
funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista
també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment
del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals
arquitectes són:
                   Le Corbusier
                   Mies van der Rohe
                   Walter Gropius
Le Corbusier           (Charles Éduard Jeanneret,
  1887-1965)
Nat a Suïssa i fill d’un rellotger heretà del pare el
  gust per la precisió i la matemàtica. El centre
  de la seva preocupació fou l’home i buscà, com
  els clàssics, les proporcions, el cànon, per
  projectar tot, inclosos els edificis, a la mesura
  de l’ésser humà. Aquestes normes les recollí en
  el Modulor, on fixa les proporcions per construir
  harmònicament qualsevol cosa. La seva obra es
  basa en cinc principis bàsics:

•    Els pilotis (puntals), gràcies als quals la casa
     queda aïllada del terra.
b)   Les terrasses jardí.
c)   Finestres longitudinals i contínues, allargades,
     donen més llum.
d)   Planta oberta, lliure, pel sistema de pilars i
     l’absència de murs de càrrega.
e)   Façana lliure, en funció de les necessitats de
     cada pis.
Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums
elementals. Destaquen els pilotis que aixequen l’edifici per sobre del terra.
1947, participa en el projecte
de l’edifici de les Nacions      1946-1952, Casa de pisos a Marsella
Unides, a Nova York, amb
altres arquitectes
Església de Ronchamp, França, 1952. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels
volums cubistes, creat edificis més expressius i de línies corbes.
Walter Gropius
                      Va crear a Weimar la primera escola de disseny on
                      els alumnes realitzaven tot el que projectaren. Fou el
                      Bauhaus, on s’hi investigava tota activitat plàstica
                      relacionada amb la indústria (mobles, tapissos,
                      llums...)
                      L’arquitectura de Gropius s’ajustà a cada necessitat
                      concreta, fugint de qualsevol compromís amb
                      posicions preestablertes. La seva arquitectura es
                      basa en la lògica, es defineix com tranquil·la i sense
                      estridències.



Oficines dels tallers Fagus (1911-
1914)
Aquí trobem la puresa de formes i l’ús
del vidre en grans superfícies. Els
diferents cossos del taller estan
articulats amb gran senzillesa. Les
cantonades fetes amb vidre foren
considerades una gran troballa.
Casa de Gropius, a Lincoln, Massachusets, 1937
Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de Gropius, on
els volums es direccions contràries.
Dues vistes de la Bauhaus, amb un
corredor aeri, que passa per sobre d’un
passadís subterrani.
L’últim treball de Gropius, L’ambaixada d’EE.UU. a Atenes
L’arquitectura orgànica
La II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva a Europa. En
canvi als EE.UU. es va seguir innovant, dins una societat desitjosa de
novetats que acollí tots els creadors que fugiren de la guerra a Europa.

El nou moviment arquitectònic, sorgit a EE.UU. creu que els edificis són
com organismes, la forma dels quals ha d'adequar-se a la seva funció, a
l’entorn i als materials utilitzats en la construcció.

El principal arquitecte d’aquest corrent va ser   Frank Lloyd Wright
L’arquitectura d'avantguarda
Són un conjunt d’edificis d’estètica molt original, que volien recrear les
diferents corrents pictòriques.

Neoplasticisme holandès: Gerrit Rietveld. Utilitza formes geomètriques clares
i rectes, colors blancs i grisencs, combinats amb plans i detalls de cromatismes
primaris. Creà espais oberts amb plantes lliures.




Gerrit Rietveld: Casa Schroeder (1924) i Cadira vermella i blava (1918)
Bruno Taut i Eric Mendelsohn representen l’expressionisme alemany aplicat al
camp arquitectònic. Tornen a les arquitectures utòpiques d’altres èpoques,
quedant-se molts projectes per realitzar, donada la dificultat de fer-los
realitat.




   Bruno Taut: Urbanització de
   ferradura o «Hufeisensiedlung»,
   1925 Berlín, i la Casa de Vidre, de
   1914.
Eric Mendelsohn: Torre Einstein, 1917-21, Postdam. Utilitza els dissenys
corbats en línies i volums, de forma expressionista.
Eric Mendelsohn: Complex Woga amb teatre Schaubühne, (1927-1931) Berlín
L’arquitecte i urbanista italià Antonio Sant’Elia va fer dissenys futuristes
que mai s’arribaren a realitzar.




Ciutat del futur i proposta de central
elèctrica (1914)

Contenu connexe

Tendances

BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milàJulia Valera
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAYAntonio Núñez
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVAntonio Núñez
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
PostimpressionismeJulia Valera
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyJulia Valera
 
La Persitència de la Memòria
La Persitència de la MemòriaLa Persitència de la Memòria
La Persitència de la MemòriaRamon Pujola
 

Tendances (20)

BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
La Persitència de la Memòria
La Persitència de la MemòriaLa Persitència de la Memòria
La Persitència de la Memòria
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Arquitectura S. XX
Arquitectura S. XXArquitectura S. XX
Arquitectura S. XX
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Segona meitat segle XX: Arquitectura
Segona meitat segle XX: ArquitecturaSegona meitat segle XX: Arquitectura
Segona meitat segle XX: Arquitectura
 

En vedette

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIAntonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHEAssumpció Granero
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)Mò C
 
6. joan miró. dona i ocell.
6.  joan miró. dona i ocell.6.  joan miró. dona i ocell.
6. joan miró. dona i ocell.jesus gutierrez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 

En vedette (20)

Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Frida Kalho: El marxisme curarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme curarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme curarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme curarà els malalts
 
Tàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i RTàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i R
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemanyMies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
6. joan miró. dona i ocell.
6.  joan miró. dona i ocell.6.  joan miró. dona i ocell.
6. joan miró. dona i ocell.
 
Kandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IVKandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IV
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 

Similaire à Arquitectura S XX

Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partbalvare6
 
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partbalvare6
 
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLes Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLourdes Escobar
 
Arquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània IArquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània Imiquelgregori
 
Fa . 1es avant. arquitectura
Fa . 1es avant. arquitecturaFa . 1es avant. arquitectura
Fa . 1es avant. arquitecturasandroalfaro
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxtomasggm
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).pptLourdes Escobar
 
El Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicEl Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicmiquelgregori
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialshistorialavilaroja
 
LeCorbusier
LeCorbusierLeCorbusier
LeCorbusiergirlana
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohecampa01
 

Similaire à Arquitectura S XX (20)

Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
 
Pavello alemany mies
Pavello alemany miesPavello alemany mies
Pavello alemany mies
 
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
 
Arquitectura s. xx (3)
Arquitectura s. xx (3)Arquitectura s. xx (3)
Arquitectura s. xx (3)
 
Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xx Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xx
 
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLes Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
 
Pavello alemany
Pavello alemanyPavello alemany
Pavello alemany
 
Arquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània IArquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània I
 
Fa . 1es avant. arquitectura
Fa . 1es avant. arquitecturaFa . 1es avant. arquitectura
Fa . 1es avant. arquitectura
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
 
El Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicEl Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNic
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materials
 
LeCorbusier
LeCorbusierLeCorbusier
LeCorbusier
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
 
Arquitectura Renaixement
Arquitectura RenaixementArquitectura Renaixement
Arquitectura Renaixement
 
Arquitectura segle XX
Arquitectura segle XXArquitectura segle XX
Arquitectura segle XX
 
Història del Disseny Gràfic
Història del Disseny GràficHistòria del Disseny Gràfic
Història del Disseny Gràfic
 

Plus de Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Plus de Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Dernier

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Arquitectura S XX

  • 1. L’arquitectura del segle XX (primera meitat de segle)
  • 2. L’arquitectura del segle XX Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle. La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell. Es rebutgen les tendències historicistes anteriors i s’assumeixen les transformacions del desenvolupament tècnic i industrial. El culte a la màquina marcarà l’arquitectura i la planificació urbanística. Serà el Moviment Modern.
  • 3. Racionalisme (Funcionalisme) Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són: Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius
  • 4. Le Corbusier (Charles Éduard Jeanneret, 1887-1965) Nat a Suïssa i fill d’un rellotger heretà del pare el gust per la precisió i la matemàtica. El centre de la seva preocupació fou l’home i buscà, com els clàssics, les proporcions, el cànon, per projectar tot, inclosos els edificis, a la mesura de l’ésser humà. Aquestes normes les recollí en el Modulor, on fixa les proporcions per construir harmònicament qualsevol cosa. La seva obra es basa en cinc principis bàsics: • Els pilotis (puntals), gràcies als quals la casa queda aïllada del terra. b) Les terrasses jardí. c) Finestres longitudinals i contínues, allargades, donen més llum. d) Planta oberta, lliure, pel sistema de pilars i l’absència de murs de càrrega. e) Façana lliure, en funció de les necessitats de cada pis.
  • 5. Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums elementals. Destaquen els pilotis que aixequen l’edifici per sobre del terra.
  • 6. 1947, participa en el projecte de l’edifici de les Nacions 1946-1952, Casa de pisos a Marsella Unides, a Nova York, amb altres arquitectes
  • 7. Església de Ronchamp, França, 1952. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes, creat edificis més expressius i de línies corbes.
  • 8. Walter Gropius Va crear a Weimar la primera escola de disseny on els alumnes realitzaven tot el que projectaren. Fou el Bauhaus, on s’hi investigava tota activitat plàstica relacionada amb la indústria (mobles, tapissos, llums...) L’arquitectura de Gropius s’ajustà a cada necessitat concreta, fugint de qualsevol compromís amb posicions preestablertes. La seva arquitectura es basa en la lògica, es defineix com tranquil·la i sense estridències. Oficines dels tallers Fagus (1911- 1914) Aquí trobem la puresa de formes i l’ús del vidre en grans superfícies. Els diferents cossos del taller estan articulats amb gran senzillesa. Les cantonades fetes amb vidre foren considerades una gran troballa.
  • 9.
  • 10. Casa de Gropius, a Lincoln, Massachusets, 1937
  • 11.
  • 12. Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de Gropius, on els volums es direccions contràries.
  • 13. Dues vistes de la Bauhaus, amb un corredor aeri, que passa per sobre d’un passadís subterrani.
  • 14. L’últim treball de Gropius, L’ambaixada d’EE.UU. a Atenes
  • 15. L’arquitectura orgànica La II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva a Europa. En canvi als EE.UU. es va seguir innovant, dins una societat desitjosa de novetats que acollí tots els creadors que fugiren de la guerra a Europa. El nou moviment arquitectònic, sorgit a EE.UU. creu que els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d'adequar-se a la seva funció, a l’entorn i als materials utilitzats en la construcció. El principal arquitecte d’aquest corrent va ser Frank Lloyd Wright
  • 16. L’arquitectura d'avantguarda Són un conjunt d’edificis d’estètica molt original, que volien recrear les diferents corrents pictòriques. Neoplasticisme holandès: Gerrit Rietveld. Utilitza formes geomètriques clares i rectes, colors blancs i grisencs, combinats amb plans i detalls de cromatismes primaris. Creà espais oberts amb plantes lliures. Gerrit Rietveld: Casa Schroeder (1924) i Cadira vermella i blava (1918)
  • 17. Bruno Taut i Eric Mendelsohn representen l’expressionisme alemany aplicat al camp arquitectònic. Tornen a les arquitectures utòpiques d’altres èpoques, quedant-se molts projectes per realitzar, donada la dificultat de fer-los realitat. Bruno Taut: Urbanització de ferradura o «Hufeisensiedlung», 1925 Berlín, i la Casa de Vidre, de 1914.
  • 18. Eric Mendelsohn: Torre Einstein, 1917-21, Postdam. Utilitza els dissenys corbats en línies i volums, de forma expressionista.
  • 19. Eric Mendelsohn: Complex Woga amb teatre Schaubühne, (1927-1931) Berlín
  • 20. L’arquitecte i urbanista italià Antonio Sant’Elia va fer dissenys futuristes que mai s’arribaren a realitzar. Ciutat del futur i proposta de central elèctrica (1914)