El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica

El sòl com a proveïdor clau de serveis
ecosistèmics.
Integració en l’avaluació ambiental
estratègica.
Dra. Beatriz Duguy Pedra
Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Barcelona, 7 de novembre 2022

Sabemos más sobre el movimiento de los
cuerpos celestes que sobre el suelo bajo
los pies.
Leonardo Da Vinci (siglo XVI)

Continguts
- Marc de referència: L’estratègia temàtica per a la protecció del sòl de
la UE.
- Situació a Catalunya
- Introducció al coneixement del sòl
- Qué és un sòl?
- Factors formadors
- Principals propietats
- Funcions del sòl (serveis ecosistèmics)
- Interrelacions entre el sòl i els vectors ambientals
- Reptes (amenaces) i Criteris per a la protecció del sòl (des de
l’avaluació ambiental)

L’estratègia temàtica per a la protecció del sòl de la UE
• Fins fa poc temps, absència de reglamentació per a la protecció dels sòls (sí en canvi per l’aigua i l’aire)
• Non obstant les dades mostraven una situació molt negativa (COM(2006)231 final, 22.9.2006):
• 115 M ha (~12% del territori europeu) afectades per erosió per aigua i 42 M ha per erosió per vent
• 1990-2000: la proporció de superfície segellada va variar entre 0.3% i 10% (segons països i regions).
Antecedents (UE)
Commission report on the implementation of the Soil Thematic Strategy (COM(2012)46)
European Soil Partnership (ESP) October 2013
Estratègia per la Protecció del Sòl finalment aprovada- COM(2021) 699 final, 17.11.2021
Els sòls necessiten curar-se. Es vital per la nostra pròpia supervivència.
=> Cal atorgar al sòl el mateix nivell de protecció que a l’aire i l’aigua
=> Cal concedir la mateixa atenció als habitants del sòl que la que atorguem a la
biodiversitat en la superfície

En 2050, todos los suelos están en buen estado y son más resilientes.
La protección, el uso sostenible y la restauración del suelo se han convertido en la
norma.
Los suelos sanos contribuyen a:
-lograr la neutralidad climática y la resiliencia al cambio climático
-desarrollar una (bio)economía limpia y circular
-revertir la pérdida de biodiversidad
-salvaguardar la salud humana
-detener la desertificación y revertir la degradación del suelo
Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030: sòls en bona salut per a les
persones, els aliments, la natura i el clima (COM(2021) 699 final, 17.11.2021)
Estratègia de la UE sobre la
biodiversitat per 2030
https://ec.europa.eu/environment/strategy/soil-strategy_en
Estratègia d’adaptació al
canvi climàtic de la UE
Objetivos

https://ec.europa.eu/environment/strategy/soil-strategy_en
EL SUELO COMO SOLUCIÓN CLAVE
PARA NUESTROS GRANDES RETOS
(COM(2021) 699 final, 17.11.2021)
Economía circular
Limitar ocupación de suelo y sellado
Recursos hídricos saludables
IMPEDIR LA DEGRADACIÓN DEL SUELO Y LA TIERRA // RESTAURAR LOS SUELOS
SANOS (gestión sostenible, impedir desertificación y contaminación, restauración)
Mitigación /Adaptación a los
efectos del cambio climático
Biodiversidad del suelo para la salud
humana, animal y vegetal
Promover la investigación e Innovación

Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030
• Luchar contra la desertificación, rehabilitar las tierras y los suelos degradados
(desertificación, sequía, inundaciones), y procurar lograr un mundo con una
degradación neutra del suelo (Objetivo de Desarrollo Sostenible 15)
• Recuperar grandes superficies de ecosistemas degradados y ricos en C.
• Lograr una absorción neta de GEI de 310 M de t eq. de CO2/ año para el sector
del uso de la tierra, el cambio de uso de la tierra y la silvicultura.
• Lograr un buen estado ecológico y químico en las aguas superficiales y un
buen estado químico y cuantitativo en las aguas subterráneas de aquí a 2027.
• Reducir las pérdidas de nutrientes en un 50% como mínimo, el uso y el riesgo
globales de los plaguicidas químicos en un 50%, así como el uso de los
plaguicidas más peligrosos en un 50% de aquí a 2030.
• Realizar progresos significativos en rehabilitación de terrenos contaminados.
Objetivos a medio plazo (2030) Soil strategy (europa.eu)

• Para abordar los efectos transfronterizos de la degradación del suelo,
garantizar las condiciones de mercado equitativas, fomentar la coherencia
de las políticas a escala de la UE y nacional y, por tanto, poder alcanzar los
objetivos en materia de cambio climático, biodiversidad, seguridad
alimentaria y protección del agua, la Comisión presentará una propuesta
legislativa específica sobre la salud del suelo de aquí a 2023 que permitirá
cumplir los objetivos de esta estrategia y lograr una buena salud del suelo
en toda la UE de aquí a 2050.
• Los indicadores de la salud del suelo y el rango de valores que deben
alcanzarse de aquí a 2050 deberán ser desarrollados y acordados, y
deberán considerarse a escala de la UE en el contexto de la Ley sobre la
salud del suelo para garantizar la igualdad de condiciones y un elevado
nivel de protección medioambiental y de la salud.
Ley sobre la salud del suelo (2023)
Soil strategy (europa.eu)

Objetivos a largo plazo (2050)
• Alcanzar la ocupación cero de suelo.
• La contaminación del suelo debe reducirse a niveles no perjudiciales
para la salud y para los ecosistemas naturales y que respeten unos
límites aceptables para nuestro planeta, generando de este modo un
entorno sin sustancias tóxicas.
• Conseguir una Europa climáticamente neutra y, como primer paso,
aspirar a conseguir la neutralidad climática basada en la tierra de aquí a
2035.
• Conseguir para la UE una sociedad resiliente frente al cambio climático,
plenamente adaptada a los efectos inevitables del cambio climático de
aquí a 2050.
Soil strategy (europa.eu)

Limitar la ocupació de sòl i el segellat amb un ús circular de la terra
Jerarquia de la ocupació de sòl
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52021DC0699&from=EN
El reciclat del sòl (la construcció en zones ja urbanitzades o la rehabilitació d’aquestes), va
representar només el 13,5% dels desenvolupaments urbans a la UE entre 2006 i 2012.

Agenda Verda de Catalunya, principal estratègia de
creixement econòmic sostenible fins 2030. Es basa en:
• l'ús eficient dels recursos
• la modernització dels sectors productius
• la protecció de la natura
• l'augment de l'ambició climàtica
Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic 2021-2030 (ESCACC30)
A Catalunya, la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic pretén
-reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes
terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic
-aconseguir que Catalunya redueixi les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir
la transició cap a una economia baixa en carboni

Objectius operatius: Aigua, Boscos, Aliments
Aliments – Agricultura i ramaderia
Millorar l’estat del sòl com a reservori de carboni i evitar-ne la degradació.
Boscos (mesures)
Millorar les recomanacions sobre millors pràctiques de gestió forestal per a la protecció del sòl.
Potenciar la recerca en el coneixement de l'emmagatzematge de carboni en els sòls i en la biomassa.
Procés participatiu per a l’elaboració de l’ESCACC30
Mesures transversals als eixos tractats
Gestió holística de tots els àmbits (aigua, sòl, boscos…) tenint en compte les interrelacions i identificar les accions amb
més impacte (per exemple, l’agricultura regenerativa).
Propostes
Afavorir les pràctiques “Regeneratives” del sòl en el món Rural i Urbà. (no és de les que va rebre més adhesions)
Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic 2021-2030 (ESCACC30)
Es consideren els sòls?
Eix 1. Aigua, boscos i aliments
Eix 2. Infraestructures
Eix 3. Agenda rural, Agenda urbana

Article 14
Agricultura i ramaderia
h) L'establiment de mesures que evitin la degradació dels sòls i facilitin
l'emmagatzematge de carboni als sòls per mitjà d'una millora de la gestió de
la matèria orgànica, les cobertes vegetals i el conreu de conservació.
Article 19
Energia
b) Promoure les energies renovables, que s'han de desenvolupar, sempre que
sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana a fi de
minimitzar l'ocupació innecessària del territori i prioritzar l'ocupació de les
cobertes de les edificacions i altres construccions auxiliars, incloses les
pèrgoles dels aparcaments de vehicles, i l'ocupació del sòl diferent del no
urbanitzable, i, dins el sòl no urbanitzable, els espais agraris en desús.
Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic

• Preàmbul: La pèrdua de sòl productiu, a més de la repercussió en la producció d'aliments i
matèries primeres, comporta la destrucció d'un bé limitat i escàs que, atesa la seva formació, deriva
d'un procés extremament lent i es pot considerar que no és un recurs renovable. El Comitè
Econòmic i Social Europeu en el Dictamen sobre l'agricultura periurbana recorda que, juntament
amb la cultura de l'aigua, «és necessari introduir en la societat la cultura del sòl com a recurs
limitat i com a patrimoni comú de difícil recuperació una vegada destruït».
• Article 2/Finalitats: f) Preservar els sòls agronòmicament més valuosos i productius.
g) Protegir els espais d'alt valor agrari
• Article 3 /Definicions: espai d'alt valor agrari, el que assoleix un valor significatiu en els factors
socioeconòmics, ambientals i territorials que caracteritzen els espais agraris, és d'interès general per
a la societat i ha d'ésser protegit, encara que actualment no s'hi dugui a terme cap activitat agraria.
• Article 17 /Obres per a la construcció d'infraestructures d'interès general a l'espai agrari - han
de complir el que estableixen el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i el Pla territorial sectorial
agrari específic de la zona on s'instal·li, amb l'objectiu d'adaptar al màxim possible l'afectació
d'aquesta infraestructura sobre el sòl agrari, la pèrdua de sòl productiu i la prevenció d'incendis
forestals.
Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris

• Paradoxalment les lleis “relacionades” amb el sòl no parlen
pràcticament ni de les seves característiques ni de la seva
productivitat.
• La Llei dels espais agraris esmenta però no defineix la qualitat del sòl i la
capacitat agrològica del sòl.
• Tanmateix, la legislació municipal vigent permet la classificació de
sòls de protecció especial pel seu valor agrícola i el Pacte
Nacional per a la Transició Energètica (31/1/2017) estableix “la
no afectació significativa a sòls de valor agrològic alt” (en els
Criteris generals per a la implantació de parcs eòlics i plantes
solars fotovoltaiques).
Vallejo et al. 2019. El Sòl. NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019). INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/cartografia-sig/bases-cartografiques/usos-sol-subsol/mapa-possibles-ubicacions-parcs-fotovoltaics

Introducció al coneixement dels sòls

• Capa superior de l’escorça terrestre composta per una barreja de partícules
minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius.
• La definició i la percepció varien molt segons l’actor…(agricultor, científic,
promotor immobiliari, polític, etc.).
Un medi viu, molt complex i variable.
Mostra diferències significatives en
fondària => medi anisòtrop
Qué és un sòl?

Es un sistema obert, viu, sotmès a canvis (en l’espai i temps) i a un
desenvolupament característic, resultat de la interacció entre tots els
subsistemes de la terra (geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera).
Qué és un sòl?

Horitzons i Perfil del sòl
Els horitzons són les capes de sòl
disposades aproximadament de
forma paral·lela a la superfície
del sòl i que tenen
característiques que els
diferencien de la capa superior i
la capa de sota (variació de
propietats i components) .
=> el perfil del sòl és el conjunt
dels horitzons superposats

Horitzons i Perfil del sòl
Sòl fissural format sobre roca calcària - “terra rossa” (Garraf, Barcelona)

Els factors formadors són aquells components del medi (abiòtics i biòtics) que
influeixen en el desenvolupament d’un sòl al condicionar els processos naturals
(físics, químics i biològics) que poden actuar, determinar la seva intensitat i
mantenir-los al llarg del temps.
sòl = f (cl , s , r , o) dt
Hi ha un 6è factor força acceptat avui dia:
l’antropogènic!!
Al procés de formació i desenvolupament dels sòls se li denomina edafogènesi.
Factors formadors
Nou model
sòl = f (cl , s , r , o, a) dt
Amundson and Jenny 1991; Pouyat 1991
Jenny 1941; 1961

• Les característiques de les roques i minerals condicionen
• la taxa de meteorització
• els productes potencials que en resulten
• i influeixen en els processos edafogènics.
• Roques
• Ígnies: granit i basalt.
• Metamòrfiques: esquists
• Sedimentaries (calcaries i dolomies): calcària, gres, lutita.
Les roques dures requereixen més temps per a meteoritzar-se i, per tant,
per formar un sòl.
sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Substrat (roca o sediment)

sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Relleu (geomorfologia)
Col·luvió: Material petri arrencat d’un
vessant, procedent de la desagregació de les
roques, transportat a poca distancia i
acumulat per escorriment difús al peu del
vessant per l’acció de la gravetat.
Controla la distribució i gruix dels sòls, el transport dels materials, la erosionabilitat (escolament superficial).
Al·luvió: Massa de sediments detrítics (grava, sorra, pedruscall,
etc.) transportada i sedimentada per les aigües corrents.
ULL!! No tots els sòls són autòctons.
=> el Mapa Geològic no pot substituir el
Mapa de Sòls

sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Clima (temperatura, humitat, evapotranspiració, tipus
i quantitat de precipitació, hores de llum,...)

sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Organismes vius
Augmenten la porositat i
afavoreixen el drenatge i
la circulació de l’aire
 activen altres
organismes
cucs de terra (20 al 70% de la
biomassa dels sòls fèrtils d’Europa)

sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Organismes vius

Un sòl madur o jove no fa referència a l’edat del sòl en anys sinó al grau de
meteorització i desenvolupament.
• Taxa estimada mitjana de formació del sòl
~ 0,1 mm/any (més baixa en climes secs!)
 ~100 anys per formar 1 cm de sòl
 alta variabilitat (100 a 400 anys per 1 cm de sòl)
 El sòl és un recurs NO Renovable (a escala
ecològica / humana)!!
sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Temps

Edafogènesi
1-Roca mare; 2-Acció mecànica (canvis de temperatura, gel, etc.); 3-Acció química de l’aigua i de les seves sals minerals;
4-Acció dels éssers vius; 5-Acció conjunta de tots les matèries orgàniques i inorgàniques.

• Físiques: Textura, Estructura, Profunditat,
Densitat / Densitat apparent,…
=> capacitat de retenció d’aigua,
aireació, resistència a la compactació,…
• Químiques: pH, CIC,...
=> capacitat d’emmagatzemar nutrients
i disponibilitat per les plantes
• Biològiques (biota del sòl)
=> fertilitat del sòl, estructura, cicles
dels nutrients, fluxos de gasos d’efecte
hivernacle, control de contaminants,…
Principals propietats

Textura (composició granulomètrica)
Fracció < 2 mm = terra fina
responsable de les propietats físiques,
químiques i biològiques del sòl
proporció de components inorgànics de
diferents formes i mides com les sorres, llims i
argiles

Segons Societat Internacional de la Ciència del Sol (ISSS)
Graves Sorres Llims Argiles
Pedres > 2 cm
Graves > 2 mm
Sorres 2-0,02 mm (2-0,2 mm sorres grolleres; 0,2-0,02 mm sorres fines )
Llims 0,02 - 0,002 mm, o 20-2 micras (µm)
Argiles <2 µm (argiles grolleres de 2-0,2 µm; argiles fines < 0,2 µm)

Graves Sorres Llims Argiles
No proporcionen nutrients.
Molt alta permeabilitat i nul·la
retenció d’aigua.
Mida adient per ser arrossegades i
nul.la tendència a unir-se entre sí
per formar agregats => erosionable
Adsorbeixen ions i molècules, floculen i dispersen.
=> sòls rics en nutrients, retenen molta aigua, ben estructurats, però
impermeables i asfixiants
Forta tendència a l’agregació => fixen/transformen els contaminants
Nul·la estructuració, sense propietats col·loidals, són impermeables i
no tenen bona aeració.
No presenten l’alt poder adherent de les argiles; les partícules es
mantenen individuals => s’erosionen més fàcilment
Els sòls francs són els equilibrats texturalment, adients des del punt de vista agrícola amb propietats compensades.

Estructura
Granular
Prismàtica
Mentre la textura és pràcticament invariable per un sòl determinat (no modificable),
l’estructura pot variar en l’espai i el temps i pot, per tant, ser modificada per les
pràctiques de maneig del sòl.
Agregat
Condiciona l’aireació, el moviment
de l’aigua en el sòl, el creixement
radicular, la resistència a la erosió,…

La D. aparent reflecteix la compactació, la facilitat de circulació de l’aigua i
l’aire, la facilitat de penetració de les arrels i animals.
Densitat aparent Densitat = massa / volum
Densitat aparent = massa/ volum (incloent-hi els
elements sòlids i els porus)
La densitat aparent no és una propietat intrínseca d'un material; pot
canviar depenent de com es manegi el material.

Profunditat Profunditat del sòl = f (D + A - E)
Molt variable a escala mundial (alguns cm fins a més de 3 m)
D: Desenvolupament per meteorització de la roca subjacent
A: aports (col·l.luvis, al·luvis, eòlics)
E: pèrdues per erosió
Oxisol (Brasil)
Sòl esquelètic fissural - Terra rossa (Garraf, Espanya)

0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1995 1996
Limestones Marls
%
Mortality
Intervalos de profundidad (cm)
0-20 20-40 40-60 >60
%
Mortalidad
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1992
1995
1996
1997
1998
Intervalos de profundidad (cm)
0-20 20-40 40-60 >60
%
Mortalidad
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1992
1995
1996
1997
1998
%
Mortality
Soil depth (cm)
Importancia de la profunditat => determina el volum de sòl, el “magatzem” d’aigua
i nutrients per les plantes
Plantacions: per la majoria
d’espècies llenyoses a la
Mediterrània
Clot de > 40 cm

pH Influencia la solubilitat dels nutrients, l’activitat dels micro-organismes responsables de la
descomposició de la materia orgànica i la majoria de transformacions químiques en el sòl.
Un rang de pH entre 6 i 7 és
generalment el més
favorable pel creixement
vegetal perquè la majoria
de nutrients estan
fàcilment disponibles.

Complex
argilo-humic
Ca 2+
K +
Mg 2+
Na +
Al 3+
H +
Naturalesa bàsica
Naturalesa àcida
Capacitat de
bescanvi catiònic (CIC)
(cmol de càrrega / kg de sòl)
Saturació de Bases =
(Ca + Mg + K + Na)
CIC
Capacitat de Bescanvi Catiònic o Capacitat d’Intercanvi Catiònic (CIC)
Capacitat d’un sòl per a fer bescanvi (retenir i alliberar) d'ions positius (cations) entre el sòl i una
solució de sòl a un pH determinat.

Matèria Orgànica
del sòl (MO)
La taxa de descomposició/mineralització varia:
- condicions ambientals (oxigen, Tª, humitat)
- textura, drenatge del sòl
- qualitat dels residus (composició química) i
composició dels organismes del sòl
- gestió (tipus/freqüència llaurada, fertilització…)
L’aproximació més adient per a definir la qualitat de la matèria orgànica del sòl és
reconèixer els diferents compartiments de carboni que es diferencien en la susceptibilitat
de ser utilitzats pels micro-organismes.
MO ACTIVA (1/2 anys), compostos fàcilment descomposables
MO LENTA (15-100 anys)
MO PASSIVA (500-5000 anys), molt estable i resistent a l’àtac microbià
Tots els organismes vius del sòl i els residus vegetals (necromasa, fullaraca,
arrels mortes) i animals. El material que es descomposa al sòl és la font
primària de la matèria orgànica del sòl (SOM).

• El sòl conté al menys entre 1/4 a 1/3 de tots els organismes
vius del planeta, però només ~1% dels micro-organismes del
sòl estan identificats (un 80% de les plantes).
• Hi han més organismes en un grapat de sòl en bona
salut que persones en el planeta.
• La majoria de processos ecosistèmics que sostenen la vida
(e.g. fertilitat del sòl, cicles dels nutrients, fluxos de gasos
d’efecte hivernacle, control de contaminants, etc.) depenen
de la biota del sòl.
• La degradació del sòl i altres pressions amenaçen la
biodiversitat edàfica, per tant la capacitat del sòl per
desenvolupar les seves funcions bàsiques i contribuir a
proveir els serveis ecosistèmics.
Biodiversitat del sòl
https://esdac.jrc.ec.europa.eu/content/atlas-soil-biodiversity
The variety of life belowground, from genes and species to the communities they form, and the ecological
complexes to which they contribute and to which they belong, from soil micro-habitats to landscapes.
https://www.fao.org/documents/card/en/c/cb1928en

Xarxa tròfica del sòl
https://www.fao.org/soils-2015/resources/fact-sheets/en/#c326621

Funcions del sòl
(serveis ecosistèmics)

• Existeix una diferència crucial entre les FUNCIONS del SÒL i els SERVEIS
ECOSISTÈMICS.
=> no és apropiat parlar de “serveis del sòl” (suggereix que el sòl actua
independentment)
• Un sòl en bona salut que preserva les seves funcions contribueix DECISIVAMENT
a molts dels serveis d’un ecosistema.
• Per exemple, la producció de biomassa en un camp de conreu no està només
determinada pel sòl, també per la vegetació conreada, el clima, la disponibiitat
d’aigua, les plagues, etc….també pel context socio-econòmic en el que es
produeix.
Els sòls en bona salut poden mantenir les seves funcions principals i
contribuir a proveir els SERVEIS ECOSISTÈMICS.
Funcions del sòl => Serveis ecosistèmics

Propietats del sòl
Gestió (fertilització, irrigació, etc.) /
Context socio-econòmic
Factors
ambientals
Productivitat primària
del sistema
Els sòls sans contribueixen a proveir molts SERVEIS ECOSISTÈMICS.

https://www.eea.europa.eu/themes/biodiversity/where-we-stand/ecosystem-services-in-the-eu/ecosystem-services-in-the-eu#parent-fieldname-title
Provisió de SERVEIS ECOSISTÈMICS a la UE (1950-2009)
La majoria de serveis estan
valorats com degradats o en
situació mixta i/o amb tendència
negativa.
Tot i que sigui necessària més
recerca, en molts casos estaria
relacionat o seria una
conseqüència directa de la
degradació dels sòls.

Soil health has been defined as the "the continued capacity of soil to function
as a vital living system, within ecosystem and land-use boundaries, to sustain
biological productivity, promote the quality of air and water environments,
and maintain plant, animal, and human health." (Pankhurst et al. 1997)
Molts dels nostres sòls no estan per tant en un estat prou “saludable”
Qué és un sòl sa?
SÒL
SA
Preserva les funcions
SERVEIS
ECOSISTÈMICS

- Producció de Biomassa: facilita l’ancoratge de la plantes i permet la producció
d’aliments, fibres, fusta.
- Font de matèries primeres (argiles, sorra, grava,…e.g. a nivell mundial un 80% de les
cases estan fetes a partir dels sòls)
- Font de fàrmacs (e.g. antibiòtics)
Serveis de Provisió

- Qualitat de l’aire, aigua i altres recursos => control del clima (inundacions, sequeres…),
de malalties i plagues
- Bescanvis d’energia, nutrients i aigua entre atmosfera, litosfera i hidrosfera
- Font i dipòsit de gasos d’efecte hivernacle (Captació de C)
- Capacitat de digestió i control de contaminants (pesticides, residus orgànics,…)
- Reserva genètica de germoplasma de la flora i la fauna
- Atracció de pol·linitzadors
Serveis de Regulació i Manteniment

Cicle del
Carboni
https://www.fao.org/soils-portal/soil-survey/propiedades-del-suelo/propiedades-biologicas/es/
© FAO 2022
Soil captures about 20% of
world’s manmade CO2
emissions
1550 billion tonnes
some estimations
Serveis de Regulació i Manteniment
~760 billion tonnes

Serveis Culturals
Patrimoni (e.g. conté restes paleontològiques i arqueològiques importants)
Gaudi (espiritual, recreatiu, estètic, ...)
Educació
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/128849/DT82.+Els+s%C3%B2ls+de+Catalunya/01461035-4c61-4761-9915-ee9919d7251a
Paisatge agrari de
Gallecs (Vallès
Occidental.)
Autor: Òscar Marín.

Interrelacions entre el sòl i
els vectors ambientals

Interrelacions entre el sòl i els vectors ambientals
AIGUA
(qualitat, inundabilitat)
BIODIVERSITAT
(espècies, hàbitats)
Ambient atmosfèric
(contaminació, GEH)
CONNECTIVITAT
(diferents escales)
Un sòl sa és un pre-requisit per assolir
la majoria dels objectius de
desenvolupament sostenible (ODS) de
l'Agenda 2030 pel Desenvolupament
Sostenible (ONU).
Salut del sòl

Reptes (amenaces) i Criteris per a la
protecció del sòl (des de l’avaluació
ambiental)

• Donar resposta a la demanda creixent d´aliments i fibra
▪ Increment de les terres conreades (possible?)? Augment de la productivitat?
Augment de la intensitat de conreu (nº collites/any)?
• Impactes de l’ús de les terres per l’home (Degradació = pèrdua de les funcions)
▪ Canvis d’ús del sòl; inclou la desaparició sovint irreversible per construcció (segellat
permanent)
▪ Tecnificació creixent dels conreus => contaminació del medi, salut humana
▪ Empobriment en matèria orgànica => erosió, menor productivitat
▪ Desertificació (en semi-àrid)
 Disminució de la capacitat de segrestar C
 Més conflictes locals /regionals => Més migracions des de zones degradades
• Impactes del canvi global (plujes més torrencials => erosió dels sòls => pèrdua de
productivitat…)
Reptes (amenaces)

Canvis d’ús
del sòl
Segellat
Gestió
(maneig del sòl)
Erosió
Pèrdua de
MO
Aigua
Bioversitat
Ambient atmosfèric
Connectivitat
EFECTES GLOBALS
(CC)
INCERTESA
??

Segellat del sòl
Recobriment (generalment permanent) de la superfície del sòl amb materials impermeables
(e.g. asfalt), conseqüència de la construcció d’edificis, infraestructures lineals, zones
industrials.
Depenent del grau, pot causar:
- Pèrdua irreversible del sòl (segellat permanent)
- Reducció o pèrdua completa de les funcions del sòl i serveis ecosistèmics en aquella àrea
https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/data/data-viewers/impact-of-soil-sealing-in
Cada any desapareixen a Europa uns 1000 km2 de
sòl (equivalent a una ciutat com Berlin) degut a
l’expansió urbana i les infraestructures.
A Catalunya, entre 2001 i 2019, s’han urbanitzat
11.643 ha.
Land take in Europe — European Environment Agency (europa.eu)
https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/expansion-urbana-descontrolada
Idescat. Anuari estadístic de Catalunya

Superfície segellada (km2) a la UE
2012-2015
https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/ dashboards/
imperviousness-in-europe
2012-2015
A la provincia de Barcelona
es registrà la pèrdua més
alta de sòl per segellat
10,37 km2 = 1037 ha

https://www.eea.europa.eu/soer/2015/europe/soil
AMBarcelona: El Pla General Metropolità de 1976 registrava 10.804 ha d’ús agrícola. A finals de segle XX només
quedaven unes 3.000 ha d’ús agrícola (-72% !!!!).
Una gran part de la superfície que es perd a la UE per l’ocupació (artificialització)
de terres és terra de cultiu => disminució de la capacitat de produir aliments
https://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/bases-cartografiques/enllacos-documents/generics/fitxers-binaris/informe-
sols-alt-valor-agrologic.pdf

• La majoria de funcions del sòl es perden (irreversiblement) degut a la
disrupció dels cicles (aigua, nutrients, biologic) i dels fluxos de gasos i energia.
• Els majors impactes són:
- Reducció/desaparició d’absorció de la precipitació => menor taxa de
infiltració d’aigua en el sòl => augment de l’escolament superficial
 menor temps d’arribada de l’aigua als rius => major risc de inundacions
 disminució de l’aigua disponible en el sòl per les plantes => major incidència
de les sequeres => disminució de la productivitat primària
- Reducció de l’evapo-transpiració => afecta el microclima (Tª i humitat)
=> En zones urbanes < “cooling effect” => efectes en salut, > consum d’energia
https://ec.europa.eu/environment/soil/pdf/guidelines/EN%20-%20Sealing%20Guidelines.pdf
Segellat del sòl / Múltiples impactes
AIGUA (contaminació, inundabilitat), BIODIVERSITAT,
Ambient atmosfèric, Connectivitat

• Directes sobre la biodiversitat i indirectes (fragmentació de l’hàbitat,
destrucció de llocs de nidificació, d’alimentació, etc.)
• Processos de descomposició de la MO en el sòl, reciclat dels nutrients, segrest
de C (pèrdua també dels stocks de C en les plantes del lloc)
• Alteracions de la capacitat de filtratge i depuració (compostos orgànics,
metalls pesants…)
• Alteracions de la captació de partícules de l’aire i de l’absorció de gasos
contaminants (un arbre captura uns 100 g de pols fina/any)
https://ec.europa.eu/environment/soil/pdf/guidelines/EN%20-%20Sealing%20Guidelines.pdf
BIODIVERSITAT, Connectivitat a diferents escales
AIGUA (contaminació), BIODIVERSITAT, Ambient atmosfèric
Segellat del sòl / Múltiples impactes

https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/data/data-viewers/impact-of-soil-sealing-in
Pèrdua estimada de potencial de segrest de carboni per segellat segons ús del sòl a la UE
i UK (2012- 2018)
> 4 M t de C
BIODIVERSITAT
Ambient atmosfèric (GEH)

• Remoció de la capa superficial del sòl per l'aigua, el vent o activitats agrícoles insostenibles
com la llaurada intensiva.
• Pot ser natural, però generalment és deguda a activitats humanes insostenibles
(sobrepastoreig, agricultura intensiva i desforestació) que poden augmentar la taxa
d’erosió del sòl fins un miler de vegades.
Les posades en reg, com aquesta de les Garrigues, poden fer desaparèixer obres de
conservació de sòls molt efectives com els bancals de pedra, deixant vessants llargs amb poc
control de l’escolament i més susceptibles a l’erosió. Autora: Rosa M. Poch.
Erosió del sòl
https://www.fao.org/fao-stories/article/es/c/1193735/
~130 M ha afectades per erosió hídrica a la UE
(estimació del 2012)
A Espanya, la pèrdua mitjana anual de sòl per
erosió és ~14,2 t/ha (estimació del 2017).
Catalunya registra la major pèrdua (23,7 t/ha) de
tot l’estat i una cinquena part del sòl presenta
processos erosius alts (> 25 t/ha/any).
Límit crític de l’erosió ~12 t/ha/any!!
Font : MAPA (2017)

Sòls sense coberta vegetal ni mesures de control de les aigües => degradació per erosió
per escolament superficial
Avellaners (Alt Camp, Tarragona)

• restringeix la nostra capacitat per produir aliments nutritius (reducció del
rendiment agrícola fins a un 50%; productes de menor qualitat)
• condueix a la degradació dels ecosistemes
• afecta el subministrament d’aigua (quantitat, qualitat)
• malmet les infraestructures
• contribueix a la pobresa i pot conduir a la migració
Erosió del sòl
https://www.eea.europa.eu/soer/2015/europe/soil
AIGUA, BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT (diferents escales)

• Els canvis recents de usos del sòl i el canvi climàtic han causat la pèrdua de
C organic dels sòls a una taxa equivalent al 10% de l’emissió total anual de
combustibles fòssils a Europa.
• Aquest empobriment pot limitar la capacitat del sòl per proveir nutrients
per una producció vegetal sostenible => menors rendiments (pèrdua de
sobirania alimentaria)
• Pèrdua de pedobiodiversitat
• Reducció de la taxa de infiltració d’aigua en el sòl => augment de
l’escolament superficial i de l’erosió
• L’erosió al seu torn redueix el contingut de MO rentant el sòl més fèrtil
(superficial) => risc de desertificació en semi-àrid
Empobriment en matèria orgànica
https://esdac.jrc.ec.europa.eu/projects/SOCO/FactSheets/ENFactSheet-03.pdf
AIGUA (contaminació, inundabilitat), BIODIVERSITAT,
Contaminació atmosfèrica, Connectivitat

Canvis en el tipus de matèria orgànica amb la gestió del sòl
• En uns 100 anys de conreu, es pot perdre
el 50% del contingut total de MO!!
• Bona part de la pèrdua de MO a causa
del canvi en la gestió del sòl es dona a
costa de la MO activa.
• Es la que augmenta més ràpidament
quan millora la gestió de la MO.
• Alta susceptibilitat de la fracció activa als
canvis ràpids => canvis relativament
petits en la MO del sòl poden produir
canvis dramàtics en importants
propietats del sòl, com l'estabilitat dels
agregats i la mineralització de nitrogen.
Empobriment en matèria orgànica
Brady & Weil, 2014

Criteris per a la protecció del sòl
(des de l’avaluació ambiental)
La protecció del sòl és rellevant (directa o indirectament) en els 10
àmbits temàtics considerats en l’avaluació ambiental a Catalunya.
En cada paisatge (o zona de decisió) el grau de protecció a aplicar a cada
tipus de sòl (o ús del sòl) derivarà de:
- la normativa vigent rellevant
- el “valor” (o qualitat) que li atribuïm - o al recurs “terres”, seguint una
aproximació més integrada (diferents actors => diferents “valors”?)
- la vulnerabilitat (capacitat de resposta en relació a les amenaces que
pateix, o les que podem/sabem identificar)

Valor del sòl: Criteris/aproximacions possibles

• No existeix encara un índex integrat de valor (qualitat) del sòl que ajudi en
la presa de decisions en la planificació territorial.
• Abordarem aquest “valor” des de dos enfocaments “parcials” però que
haurien de ser essencials en la presa de decisions:
• Aptitud d’un sòl per un ús agrari (agrícola, ramader o forestal)
=> Capacitat agrològica
Implicacions en soberania alimentaria
• Capacitat de segrest de carboni (capacitat embornal de C) del sistema
Soil monitoring in Europe. Indicators and thresholds for soil quality assessments — European Environment Agency (europa.eu)
Valor del sòl: Criteris/aproximacions possibles

Capacitat agrològica
Agrupa les terres segons la seva capacitat per l’ús agrari (agrícola, ramader i forestal) i també té en compte la
tendència a la degradació.

Capacitat agrològica
Agrupa les terres segons la seva capacitat per l’ús agrari (agrícola, ramader i forestal) i també té en compte la
tendència a la degradació.
Considera els aspectes negatius o limitacions de la terra.
Les limitacions:
Climàtiques (P, Tª)
Erosives (taxa d’erosió, grau d’erosió, segellat, encrostament)
Humitat (drenatge, entollament, inundació)
Edàfiques (emmagatzematge d’aigua en el sòl, gruix efectiu, compactació,
permeabilitat, pH, MO, CIC, carbonats, conductivitat elèctrica, % de saturació en
sodi)
Condicions de llaurada (fragments de roques, pedregositat, pendent)
En el cas de terres de regadiu, qualitat de l’aigua de reg.
=> Calen dades de qualitat i cartografia temàtica.

https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Capacitat-agrologica-dels-sols
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Classes de capacitat agrològica dels sòls

https://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/bases-cartografiques/enllacos-documents/generics/fitxers-binaris/informe-sols-alt-valor-agrologic.pdf
• Catalunya disposa d’uns recursos limitats de sòls de bona qualitat.
• 2001-2019: increment de la superfície forestal en 145.350 ha i pèrdua de 96.477 ha de
zones cultivables de (-10,4%).
• Catalunya es situa en menys de la meitat d’ha/habitant que la mitjana espanyola i la
meitat de la UE!!
Necessitat de preservar
els sòls més apropiats per
ús agrícola per apropar-
nos a la sobirania
alimentaria.
Per altres usos caldria
prioritzar els sòls ja
antropitzats.

Capacitat de segrest de carboni (capacitat embornal)
• La quantitat de C pot variar de manera substancial, inclús per un mateix tipus de sistema (segons tipus de
sòl, gestió, historia de pertorbacions,..).
• No està disponible un mapa del contingut de C en sòls pel conjunt del territori català.
 Poques mostres i dades => moltes dificultats tècniques/econòmiques per realitzar una avaluació fiable
del contingut de CO al sòl amb una inversió de temps i recursos proporcionada
 Molta incertesa en la presa de decisions!!! Cal més recerca i més dades.
• Segons les dades més actuals i fiables (2016):
Sistemes terrestres
Estoc mitjà
Mg C ha-1
Estoc absolut
Tg C
Segrest mitjà
Mg C ha-1 any-1
Segrest absolut
Tg C any-1
Veg. Sòl Veg. Sòl Veg. Sòl Veg. Sòl
Boscos 56 93,4 63,5 109,2 1,04 - 1,27 -
Matollars 13,6 90,4 5,2 54,7 ~0 - ~0 -
Prats/pastures 13,3 121,4 2,1 18,9 ~0 - ~0 -
Conreus llenyosos 12,1
100
4
93,9
0,42 - 0,14 -
Conreus herbacis 0,8 0,42 0 - 0 -
Vayreda, Jordi; Retana, Javier; Savé i Montserrat, Robert; Funes, Inmaculada; Sebastià, Ma. T.; Calvo, Eva... Batalla Mercadé, Meritxell. (2016) . Balanç de carboni: els embornals a Catalunya.
Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, p. 65-92. Generalitat de Catalunya ; Institut d'Estudis Catalans.

Capacitat de segrest de carboni (capacitat embornal)
Estoc absolut:
Boscos => major embornal 172,7 Tg, seguit a força
distància pels conreus (98 Tg)
En estoc/ha:
Boscos - 149,4 Mg C ha-1 (v:s = 60:100)
Prats - 121,4 Mg C ha-1 (v:s = 11:100)
Segrest mitjà: Boscos - 1 Mg C ha-1 any-1
Duplica conreus llenyosos - 0,4 Mg C ha-1 any-1
Vayreda, Jordi; Retana, Javier; Savé i Montserrat, Robert; Funes, Inmaculada; Sebastià, Ma. T.; Calvo, Eva... Batalla Mercadé, Meritxell. (2016) . Balanç de carboni: els embornals a Catalunya.
Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, p. 65-92. Generalitat de Catalunya ; Institut d'Estudis Catalans.
Els embornals a Catalunya

• Els sòls agrícoles són generalment els que tenen l’estoc de C més baix.
L’abandonament agrícola i la colonització dels antics conreus (matollars,
prats, boscos) es tradueixen en general en un segrest net de C al sòl.
• Però….els sòls agrícoles contenen el 31% dels estocs de C dels sòls de la UE.
• Tenen un gran potencial per emmagatzemar més carboni. Oscil·la entre les
9 i els 24 Mt CO2-eq/any (depenent de l’evolució dels escenaris climàtics,
polítics, econòmics i tècnics).
• Si es canviés la gestió actual per una gestió centrada en el segrest de carboni
i la regeneració de la fertilitat => potencial de segrest de 67,5 Mt CO2-eq per
a les terres de cultiu de la UE
• Cal regenerar els sòls menys fertils d’Europa (de l’àrea sud i de la
Mediterrània) que han perdut molta MO amb la intensificació agrícola.
Research for AGRI Committee: Agricultural potential in carbon sequestration Humus content of land used for agriculture and CO2 storage in soil | Think Tank |
European Parliament (europa.eu). 2022.
Capacitat de segrest de carboni dels agrosistemes

• Evitar o reduir al màxim les actuacions que puguin provocar afectacions
rellevants als sòls/sistemes considerats més valuosos i/o vulnerables.
Evitar -> Disminuir -> Mitigar / Compensar efectes de les actuacions
• Segellat => Promoure l’ÚS CIRCULAR de les terres
• Erosió => En sòls erosionables (margues, granits…) i pendent>15%,
mantenir el recobriment vegetal > 30%, i evitar moviments de terres i pas
de maquinaria.
• Segrest de C => no afectar els sistemes amb major capacitat embornal,
promoure un maneig del sòl (del sistema) més sostenible i adaptatiu al
CC (en l’agricultura i en la gestió forestal)
Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental)
Reflexions finals

• Donat l’estat actual dels coneixements sobre molts dels processos que
tenen lloc en el sòl no sempre es pot fer una avaluació quantitativa dels
impactes de certes actuacions.
• Per millorar la presa de decisions, ens calen més dades (recerca) per
establir indicadors (biològics també) basats en el coneixement científic que
permetim quantificar amb fiabilitat els efectes en els diferents vectors
ambientals (i interrelacions).
 A Catalunya, cal elaborar urgentment un mapa de sòls amb continguts
aproximats de C en tot el perfil edàfic i potencial de segrest. Aquest mapa
s’hauria d’incorporar al procés de presa de decisions dels legisladors i
planificadors.
 Cal un índex de qualitat del sòl (estàndard a nivell UE), basat en
indicadors de la salut del sòl i els seus rangs de valors.
=> Llei UE sobre la salut del sòl (2023)??
Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental)
Reflexions finals

Breu bibliografia
Amundson, R., Jenny, H. 1991. The place of humans in the state factor theory of ecosystems and their soils. Soil Sci. 151:99–
109.
Bouma, J. 2014. Soil science contributions towards Sustainable Development Goals and their implementation: Linking soil
functions with ecosystem services. Journal of Soil Fertility and Soil Science. 177.
Gallardo, J., Hontoria, C., Almorox, J. 2002. Clasificación de la capacidad agrológica de las tierras. Escuela Técnica Superior de
Ingenieros Agrónomos, Univ. Politécnica de Madrid, Madrid.
Jenny, H. 1941. Factors of soil formation. McGraw-Hill, New York.
Jenny, H. 1961. Derivation of state factor equations of soils and ecosystems. Soil Sci. Soc. Am. Proc. 25:385–388.
PORTA, J. LOPEZ ACEVEDO, M. 2008. INTRODUCCION A LA EDAFOLOGIA: USO Y PROTECCION DEL SUELO. MUNDI-PRENSA
LIBROS. Madrid.
PORTA, J. LOPEZ ACEVEDO, M., ROQUERO, C. 2003. EDAFOLOGIA PARA LA AGRICULTURA Y MEDIO AMBIENTE. MUNDI-
PRENSA LIBROS. Madrid.
Pouyat, R.V. 1991. The urban–rural gradient: An opportunity to better understand human impacts on forest soils. Proc. of the
Society of American Foresters, 1990 Annual Conv., Washington, DC. Soc. of Am. Foresters, Washington, DC.
Weil, R., Brady, N. 2017. The Nature and Properties of Soils. Pearson Education. 15th edition.

El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica

Similaire à El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica (20)

Plus de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Plus de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica