1. 1229 Conquesta de Mallorca.
1235 Eivissa Annexió a la Corona d’Aragó
1238 València (Jaume I canvia la política d’annexions,
després que Pere I perdés el sud de França.)

2. Organisme administratiu: s'encarrega correspondència
i arxiu de la paperassa burocràtica
Presideix un canceller i a les seves ordres funcionaris
àulics (pertanyen cort o palau)
Domini: català, llatí i aragonès
1276 Jaume I disposa que tota la documentació es redac-ti
en CATALÀ.
ESTIL SOLEMNE.
Ús de Nós (Plural majestàtic)
Repeticions, anàfores, paral·lelismes...
SÍMBOL de l’esplendor i la fortalesa de la Corona.
CANCELLERIA
REIAL
MATEIX MODEL DE LLENGUA = UNIFICACIÓ DE LA CORONA.

3. Els joglars
CANÇONS DE GESTA: reciten o canten poemes narratius on
els protagonistes apareixen ornats amb les més excelses virtuts
cavalleresques i religioses.
 Cronistes de l’època: informació a la població d’esdeveniments
polítics i formació de l’esperit nacional.
Els cavallers:lluiten contra els enemics de la fe (musulmans) i de la pàtria (francesos, genovesos, castellans...)
Cançons de gesta (Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran
profusió d’elements llegendaris)
Prosificació: permeten conservar-les en forma de prosa.
Prosa historiogràfica
ELEMENTS PROPIS DE LA HISTORIOGRAFIA DE L’ÈPOCA MEDIEVAL
Els primers textos són traduccions del llatí.
Justifica la política del monarca
Difon l'orgull nacional
Prestigi o desprestigi senyors feudals
 Elements religiosos, èpics i cavallerescs, redactats a l'estil de memòries personals.
Subjectivitat.

4. Mateixos objectius de la literatura de caràcter religiós difosa pels joglars:
Fomentar el patriotisme
Exaltar l'esperit nacional al voltant d'un heroi
Justificar la política dels reis d'Aragó
Visió providencialista de la història (Déu al costat dels Reis)
Altres característiques:
Funció moralitzadora
Profunda religiositat
Les quatre grans cròniques (s.Xlll-XlV):
CRÒNICA DE JAUME l (segona meitat XIII)
CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT (segona meitat XIII)
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER (primera meitat XIV)
CRÒNICA DE PERE lll, EL CERIMONIÓS (primera meitat XIV)

5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
•Quatre parts. Parla dels seus avantpassats (com la conquesta
de Múrcia o la guerra d’Urgell) i de les seves conquestes (com
València i Mallorca).
•Escrita durant el s. XIII.
•És autobiogràfic. Jaume I el dicta als seus col·laboradors.
•Llibre de memòries:
Descriu el seu regnat
Detalls minuciosos de les gestes militars (com les
conquestes de Mallorca i València)
•Paper del rei:
Presentat com un heroi medieval.
És el veritable protagonista.
ESTIL:
Oral: Llenguatge popular i improvisat (dicta perquè un altre escrigui).
Amb repeticions i poc acurat.
Autobiografia. Ús del plural majestàtic (nós) per referir-se al rei.
Esperit militar i heroic: descripció detallada d'anècdotes personals,
estratègies i batalles
Sentiment religiós (referències constants a Déu) i providencialisme

6. Ara contarem de quina manera nós fórem engendrats i
de quina manera fou el nostre naixement.
Primerament, de quina manera fórem engendrats nós.
El nostre pare, el rei En Pere, no volia veure la nostra
mare, la reina [...] I, quan ens tornaren a la casa de la
nostra mare, estigué ella molt alegre d’aquestes
pronòstigues [...]. I féu fer dotze candeles, [...] I per
això i per la gràcia de Déu tenim nós per nom En
Jaume. I així nós hem vingut de part de la que fou la
nostra mare i del rei En Pere, el nostre pare. [...] I més
endavant, jaient nós en el bressol, tiraren per una trapa
sobre nós un cantal, i caigué prop del bressol, però
nostre Senyor ens volgué alliberar que no moríssim.

7. CARACTERÍSTIQUES
Bernat Desclot: Funcionari de la cancelleria, contemporani a Pere ll, el Gran i Alfons ll.
Escriu la crònica entre 1283-1288.
El gran gruix de l'obra tracta del regnat de Pere II, el Gran (1276-1286).
Amplíssims coneixements de la política exterior de la Corona d'Aragó i d'altres estats
europeus (Sicília, Castella, França...)
FONTS
Prosificacions de cançons de gesta per als fets anteriors (documents historiogràfics
Documentació administrativa per a fets recents. Tenia accés a documents de la
Cancelleria Reial.
Converses i testimonis directes, és a dir, fonts populars.
ESTIL
Dóna molts detalls.
Actua com a cronista. N’és testimoni directe.
AUTOR ≠ PROTAGONISTA
Permet gran objectivitat (tot i que mitifica la figura de Pere ll, el Gran, a qui converteix en
llegenda.

8. ELS ALMOGÀVERS
Aquests gents qui han nom almogàvers són unes gents qui no
viuen sinó d’armes, e no estan en ciutats ne en viles […] E no
porten mas [sinó] una gonella o una camisa, sia estiu o
hivern, molt cura […] E porta cascú una bona llança.
MORT DE PERE EL GRAN
E quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena,
meseren-lo en son palau, e gità's en son llit. E la malaltia
s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us
cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no
vaés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que
li aconsellava son metge que degués fer segons
medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa. (...)

9. La crònica de Muntaner és un autèntic llibre de
memòries de les seves aventures.
És el testimoni directe dels esdeveniments. Hi
participa.
Per als regnats anteriors fa servir textos
historiogràfics i prosificacions de les cançons de
gesta)
La més extensa de totes. Des de
l’engendrament Jaume I fins a la coronació
d’Alfons III el Benigne (Inclou els regnats de Pere
II el Gran; Alfons II i Jaume II, el Just.)

10. CARACTERÍSTIQUES
- providencialisme i patriotisme
- gran defensor de la corona catalanoaragonesa i la unió
de les cases.
Monarquisme incondicional
(patriota apassionat)
Defensor de la llengua catalana (bell catalanesc)
Religiositat i reflexions didàctiques moralitzadores.
Detallisme violent i cru en la descripció de batalles.
Insisteix constantment en la veracitat dels fets que explica (llibre destinat a
la lectura col·lectiva)
FETS MÉS REMARCABLES
ESTIL
Expedició d’Orient (hi participa al costat de Roger de
Flor, cap dels almogàvers)
Fites cabdals de l’expansió catalanoaragonesa.
Llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i girs
populars
Recursos propis joglars (Captar l'atenció): “Què us diré?...”
Ús tercera persona (narracions), ús de primera (memòries) i
també ús de la segona (dirigeix a l'auditori)
CREA UNA SENSACIÓ DE PROXIMITAT EN EL LECTOR.
(Sembla que Muntaner ens conta la història oralment)

11. Estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és
en la Horta de València, e dorment en mon llit, a mi
venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em
dix:
—Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les
grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes
en les guerres on tu és estat, com A Déu plau que
per tu sia manifestat. E vull que sàpies que per quatre
coses senyaladament t'ha Déus allongda vida e t'ha
aportat en bon estament e t'aportarà a bona fin. De
les quals quatre coses és la primera con tu has
tengudes moltes senyories així en mar com en terra
on pogres haver fet més de mal molt que no has. L

12. Pere el Cerimoniós va ordenar, dirigir i revisar la crònica. Va redactar el
pròleg. (≈ Jaume I)
La crònica consta de sis capítols i un apèndix.
No utilitza cançons de gesta prosificades.
No recrea l'heroisme cavalleresc de les batalles.
Fou un polític en el sentit modern de la paraula: volia justificar la seva
política, plena d'astúcia i autoritarisme, no exempta de crueltat.
El rei no és presentat com un cavaller.
ESTIL
Llenguatge elegant i solemne. La més monòtona.
Ple de fórmules administratives i legals (va reorganitzar
Cancelleria Reial) .
Sintaxi ordenada, frases llargues, equilibrades i ben ordenades
(prosa humanista S.XV)
Redacció autobiogràfica (alterna records personals i documents
administratius)
-Reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó.
-Lluites contra la noblesa d’Aragó i València.
-Inclou el seu regnat i el del seu pare, Alfons III.
FETS

13. E hac-n’hi alguns, qui així mateix, foren
rossegats e penjats, e latres solament penjats.
Dels quals n’hi hac alguns, així com ho
mereixien, als quals fon donat a beure del
metall de la campana de la Unió que havien
feta; la qual estava en la sala de la Casa del
Consell de la ciutat. E com aquesta campana
repicava, los conservadors de la Unió e tots
altres qui eren diputats als actes d’aquella,
s’ajuntaven al moment; per això fo justa cosa
que aquells que l’havien feta fer beguessen la
licor [metall líquid] d’aquella com fon fusa.