1. PERE CALDERS
Cròniques de la veritat oculta
El problema de l’Índia
Els catalans pel món
L’arbre domèstic

2. El problema de l’Índia

3. El problema de l’Índia
El conte se centra en l’experiència que té el protagonista amb la religió hinduista.
Com a introducció, Calders dóna per sabut que tothom sap que els hindús adoren
els animals fins al punt que són sagrats, però diu que el que no és obvi és que la
majoria de gent ignori que aquesta adoració envers aquest tipus d’animals sigui tan
incondicional i absoluta.
El personatge principal se’n va a Venerés, a l’Índia. Al sortir de l’hotel on s’havia
allotjat, veu una vaca que “caminava deixada per la vorera, sense aparença de
tenir amo ni guardià”. Veient això, creu que el que ha de fer com a europeu que
és, és anar a buscar un policia per explicar-li el que acaba de passar. El policia li
diu que la vaca els guarda i que no li faci res, que el que ha de fer és canviar de
camí i no causar-li cap molèstia. S’adona que a tot arreu hi ha vaques i la gent les
tracta amb cortesia.
Argument

4. El problema de l’Índia
Argument
D’altra banda, hi ha una noia anglesa que l’havia enamorat i, com a galant que és,
va a buscar un ram de flors. Tot i així, una vaca el veu de lluny i es disposa a anar
cap a ell per tal de menjar-se el seu ram de flors. Ell no pot dir res perquè si el seu
ram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-l’hi, però això el molesta i
planeja una estratègia per tal que la vaca no es torni a menjar les seves flors.
A la floristeria encarrega dos rams; un d’econòmic, de poca categoria, i l’altre
opulent. El primer ram el faria servir per satisfer la voracitat de la vaca, mentre
que el segon demana que el posin en una capsa, ben tapat. Quan passa pel costat
de la vaca, aquesta es menja el ram de poca categoria. El policia, que en aquell
moment estava allà, li agraeix que hagi ofert el seu ram a la vaca, però el
protagonista li explica al policia que el ram era l’”econòmic” i que té l’altre de
bona qualitat. El policia, quan escolta el que acaba de dir, s’enfada i el deté ja
que diu que havia comès un delicte, el delicte de fer trampa a una vaca sagrada, i
el condemnen a tres mesos de presó.

5. El problema de l’Índia
Personatges
 Protagonista (Jo)
El protagonista és un home europeu que viatja a l’Índia, però no ens explica per
quin motiu ni ens diu el seu nom. Podem considerar-lo molt galant amb les dones
pel fet de regalar-li un ram de flors a la seva enamorada (“m’havia enamorat i,
galant com sóc, i sabedor d’allò que és plaent a les dones, un dia em vaig disposar
a anar-la a veure portant-li un ram de flors realment opulent), però alhora és
trampós i ignora el seu engany davant el policia. Es mostra escèptic ja que creu
que aquesta norma sobre les vaques sagrades no té cap mena d’importància però
que, finalment, aquest fet farà que acabi a la presó.
 Vaca
La vaca és un personatge important ja que, a partir d’aquesta, apareix el fet
absurd del conte amb què es troba el protagonista, i reacciona de la pitjor manera.
“Oblidadís de totes les conveniències, vaig posar-li la mà plana damunt del nas (o
allò que les vaques tenen com a nas) i li vaig empènyer cap endarrere.”

6. El problema de l’Índia
Personatges
 Policia
Des de la visió del protagonista, el policia es converteix en el personatge
antagonista a aquest ja que li crida l’atenció i li prohibeix fer qualsevol cosa a la
vaca, perquè és sagrada. El protagonista, al no entendre aquests valors i costums
sagrats, no li fa cas, però està actuant malament.
 Noia anglesa
Un altre personatge de força importància però que no apareix en tot el conte és la
noia anglesa de la qual s’enamora el protagonista. El ram de flors que es menja la
vaca és realment un regal del protagonista per a ella. Tot i així, des del primer
moment en què apareix la vaca, el conte se centra en la història de la vaca i el
protagonista.

7. El problema de l’Índia
Llenguatge
Com en tots els contes de Calders, el llenguatge que predomina en aquest
conte és el llenguatge estàndard. Calders fa servir un llenguatge i una
manera d’expressar-se molt precisa i clara, és molt fàcil d’entendre i,
fins i tot, aconsegueix donar riquesa al llenguatge i apropar-se al lector.
“D’una manera més o menys precisa, tothom sap l’adoració que els indús dediquen
als animals. Ara bé: el que la majoria de la gent ignora és que aquesta adoració
sigui tan actual i, sobretot, tan absoluta.”

8. El problema de l’Índia
Temps
 Implícit
Pel que fa al temps narratiu, l’acció succeeix en aproximadament unes
hores o gairebé un dia, el dia següent de l’arribada a la ciutat de l’Índia.
“L’endemà d'arribar-hi vaig sortir de l’hotel disposat a passejar”
 Explícit
Pel que fa al temps explícit, està en passat, per tant és un fet anterior,
però Calders no ens especifica el temps històric en que succeeixen els fets,
és a dir, no ho determina.

9. El problema de l’Índia
Espai
Narrador
El lloc on succeeix l’acció és a Benarés, una ciutat de l’Índia.
“La primera vegada que vaig anar a Benarés, em pensava que segons quines
coses ja no passaven i que, en el fons del fons, no havien passat mai.”
El narrador està en primera persona, ja que és el propi personatge
protagonista qui explica la història i els fets que succeeixen.
“Així doncs, l’endemà d’arribar-hi vaig sortir de l’hotel disposat a passejar, i
la meva primera troballa en el país estrany, la primera sorpresa, diríem, va
ésser una vaca que caminava deixada anar per la vorera [...]”

10. El problema de l’Índia
Tècniques d’elocució
En aquest conte apareixen les tres tècniques d’elocució que caracteritzen un text
narratiu; la narració, la descripció i el diàleg. Tot i així, trobem que la narració i el
diàleg són les dues tècniques que hi apareixen més, com veiem:
“ – Mireu policia: allí hi ha una vaca perduda – li vaig dir-. Si no la recolliu, farà
alguna cosa que alterarà l’ordre públic...
-Que ella ens guardi a vós i a mi, foraster – respongué-. Les meves mans no són
prou pures per a forçar la seva voluntat. El que heu de fer és canviar de camí i no
causar-li molèstia.”
“Estava al carrer, agafant el ram amb les dues mans, a l’espera que passés un taxi,
i heus aquí que una vaca em va veure de lluny i em va mirar amb simpatia. Amb un
posat garneu, aquella bèstia es va posar a caminar cap allí on em trobava i, en
arribar, va olorar-me una bona estona, sense portar-hi gens de pressa.”

11. El problema de l’Índia
Tècniques narratives
Civisme
Tedi vital
Ironia
Personatges caricaturescos
Absurd
Moralina

12. El problema de l’Índia
Absurd / Imaginari
Ensenyament moral
En aquest conte apareix el recurs de l’absurd que fa referència a la vaca sagrada i
als fets que passen amb el protagonista. Aquest absurd o imaginari ens porta a
reflexionar sobre una conducta millor per tal de tenir més respecte pels costums
de les altres cultures.
La conducta moral que Carner vol criticar és l’estranyesa davant dels costums i
valors de les altres cultures i com reaccionem envers aquests. Vol aconseguir una
millor conducta per tal de ser més respectuosos amb els valors, les lleis i costums
sagrats de les religions d’altres països.
Hem de comprendre com viu la gent encara que tinguin una concepció molt
diferent de veure i viure la vida a nosaltres, i ho hem de saber acceptar, tenint
més consideració i respecte.

13. Els catalans pel món

14. Els catalans pel món
Argument
El conte comença quan, un home, el mateix narrador de la història, se’n va a
Yakri, Birmània, per vigilar una expedició del blanc d’Espanya. Quan arriba al
poble, un reietó local li ofereix hospitalitat de bona llei, i ell accepta. El
protagonista explica que l’estada allà és una festa contínua. Canten, ballen i
mengen de matí a vespre, però arriba el dia del comiat i el reietó organitza una
gran gala.
Posen música típica d’aquell indret i surten a ballar dues-centes ballarines molt
atractives, que dansen sense parar d’una manera “monorítmica”. Ell, al veure que
sempre és el mateix ball i la mateixa música, diu en català que prefereix les danses
de Castellterçol. Seguidament, un lloro del rei li respon, també en català, que
millor que no ho digui en veu alta perquè el rei es pot enfadar. L’home no sap com
reaccionar perquè ho ha dit en un català tan correcte, que se li talla l’alè.

15. Els catalans pel món
Argument
Tot i així, dissimula davant del rei, però aquella mateixa nit va buscar al lloro
perquè li expliqués la seva història. Li va explicar que era un lloro de Cadaqués,
català, i que havia arribat fins aquí per atzars de la vida. Aquests dos personatges
van començar a parlar del Mediterrani i de les seves esperances per tornar-lo a
veure.
El conte acaba quan explica que, per moltes coses que els separaven, hi havia
l’idioma que els unia, i tenien records comuns. Al dia següent, en marxar de Yakri,
l’home va tornar amb el cor més tendre que el dia de l’arribada.

16. Els catalans pel món
Personatges
 Protagonista
El protagonista és un home català que ha hagut de marxar de Catalunya per motius
laborals. Aquest personatge, com el lloro, es caracteritza pel sentiment profund
que senten cap a Catalunya.
 Monarca (reietó local)
El monarca és el personatge que ofereix hospitalitat al protagonista, però no és un
personatge molt important ni rellevant en la història.

17. Els catalans pel món
Personatges
 Lloro
El lloro és el personatge que forma part de l’element absurd o imaginari del
conte, ja que es tracta d’un lloro català. Fa temps que es troba a Tot i així,
El sentiment per la seva estimada Catalunya és sempre present.
El fet d’estimar Catalunya, tenir una sentiment profund cap a Catalunya, la
mateixa cultura i la mateixa llengua és el que uneix al lloro i al protagonista.

18. Els catalans pel món
Llenguatge
Com en tots els contes de Calders, el llenguatge que predomina en aquest conte és
el llenguatge estàndard. Calders fa servir un llenguatge i una manera d’expressar-
se molt precisa i clara, és molt fàcil d’entendre i, fins i tot, aconsegueix donar
riquesa al llenguatge i apropar-se al lector.
“Va dir-ho en un català tan correcte que de moment se’m va tallar l’alè. Home de
món com era, vaig dissimular davant del rei, però aquella nit, quan tothom
dormia, vaig cercar el lloro, que va explicar-me la seva història. Era un lloro
català, de Cadaqués, i havia arribat fins allí per atzars de la vida.”

19. Els catalans pel món
Temps
Implícit
Pel que fa al temps implícit, els fets succeeixen en aproximadament un parell de dies; des
que arriba, fan la festa de comiat amb ball i cançons, fins que marxa de Yakri.
“Parlàrem del Mediterrani i de les nostres esperances de reveure’l, i l’endemà de bon matí,
en marxar de Yakri, tenia el cor més tendre que el dia de l’arribada.”
 Explícit
Pel que fa al temps explícit, està en passat, per tant és un fet anterior, però Calders no ens
especifica el temps històric en que succeeixen els fets, és a dir, no queda determinat.

20. Els catalans pel món
Espai
Narrador
Els fets succeeixen Yakri, un poble de Birmània.
“Una vegada vaig anar a Birmània vigilant una expedició de blanc d’Espanya. El
viatge va anar força bé, i en arribar a Yakri, un reietó local m’oferí hospitalitat de
bona llei.”
Es tracta d’un narrador en primera persona, un narrador protagonista, ja que és el
personatge central que explica la història i els fets que succeeixen.
“Les residències reials d’aquells països són com una mena de parc, on bèsties i
persones viuen en comú, guardant determinades diferències. Hi ha una gran
quantitat d’ocells, elefants de jardí, felins, tortugues sagrades i profanes, insectes
de la temporada i altres animals, tan rars que arriben a fer respecte.”

21. Els catalans pel món
Tècniques d’elocució
En aquest conte apareixen les tres tècniques d’elocució que caracteritzen un text
narratiu; la narració, la descripció i el diàleg. Tot i així, trobem que la narració i el
diàleg són les dues tècniques que hi apareixen més, mentre que la descripció no és
tan usada en aquest conte, com veiem:
“Després de sentir cantar gent de totes les contrades del país, sortiren dues-centes
ballarines, que es posaren a dansar d’una manera monorítmica. El ball va allargar-
se hores i hores, sempre igual, sempre amb la mateixa cadència.”
“Quan el tedi s’apoderà de mi, vaig dir a manera d’expansió, en català i alçant la
veu:
-Mal per mal, m’agraden més les danses de Castellterçol...”
El lloro va fer un crit gutural i dirigint-se a mi digué:
-No us emboliqueu. Si us sent el Gran Intèrpret esteu perdut.”

22. El problema de l’Índia
Tècniques narratives
Civisme
Tedi vital
Ironia
Personatges caricaturescos
Absurd
Moralina
Atzar i destí (determinisme)

23. Els catalans pel món
Absurd / Imaginari
Ensenyament moral
En aquest conte apareix el recurs de l’absurd que fa referència al fet que un lloro sigui català, de
Cadaqués, i que exageri la capacitat dels lloros de reproduir paraules fins a arribar al llenguatge
humà.
El que més impacta en el protagonista és que el lloro parli en un català molt correcte, i és la llengua
comuna el que els uneix.
L’ensenyament moral que pretén transmetre Calders és el fet que tots els catalans, fins i tot els
animals (per tant, exagera), siguin on siguin o facin el que facin, sempre podran pensar i recordar
amb Catalunya i tot el que representa per ells. Podran trobar aquest sentiment en el lloc que menys
s’espera.
El lloro es converteix simbòlicament en el record o l’esperança de la seva terra, la seva Catalunya.
L’atzar i el destí són dues característiques que són presents en el conte ja que és de molta
casualitat que un lloro de Cadaqués i el protagonista s’hagin trobat a Birmània, a l’altra banda del
món.
Aquest conte també té un significat especial, relacionat amb l’exili i la posterior postguerra de
Calders. El que ens vol mostrar amb aquest conte és que tot els catalans, fins i tot els animals, van
haver de marxar del seu territori, però tenen l’esperança de tornar algun dia.

24. L’arbre domèstic

25. L’arbre domèstic
Argument
La història comença quan un home s’adona que al menjador de casa seva ha
aparegut un arbre que és totalment real i que creix i va arrencant les rajoles del
terra, arribant fins al sostre. Davant d’aquest fet, va a la policia per tal d’explicar-
li el que li acaba de passar, però el capità li diu que aquest fet és impossible, ja
que si fos veritat, tot podria ser possible.
El policia no se l’acaba de creure i finalment li diu que li farà un xec ja que aquest
secret és d’interès nacional. El protagonista es nega a rebre diners ja que defensa
la pàtria i no vol ni un cèntim.
Al cap de quatre dies, el protagonista rep una carta del rei agraint-li i donant-li les
gràcies, i amb aquest gest per part del rei, l’home se sent realment ben pagat.

26. L’arbre domèstic
Personatges
Els personatges d’aquest conte no apareixen molt caracteritzats, la seva
caracterització tan física com psicològica no és rellevant. Tot i així, els personatges
que predominen en el conte són el protagonista, el policia i l’arbre.
 Protagonista
El protagonista és el personatge principal, un noi que es caracteritza perquè no
evoluciona en tot el conte, és a dir, és un personatge pla. L’única informació que
rebem d’ell és que no té parella, viu sol a casa seva.
“...i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la
policia.”

27. L’arbre domèstic
Personatges
Policia
Es tracta del personatge secundari, el policia, dotat d’uns grans bigotis i
vestit d’una forma molt elegant.
Arbre
L’arbre fa referència al personatge natura, i alhora al fet absurd
d’aquest conte, ja que apareix al menjador de casa del protagonista.

28. L’arbre domèstic
Llenguatge
Com en tots els contes de Calders, el llenguatge que predomina en aquest conte és
el llenguatge estàndard. Calders fa servir un llenguatge i una manera d’expressar-
se molt precisa i clara, és molt fàcil d’entendre i, fins i tot, aconsegueix donar
riquesa al llenguatge i apropar-se al lector.
“Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut
un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es
clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.”

29. L’arbre domèstic
Temps
 Implícit
Pel que fa al temps narratiu, la història succeeix en aproximadament cinc dies, ja
que el conte comença quan apareix l’arbre al menjador de casa del protagonista i
acaba quan rep la carta del rei al cap de quatre dies:
'”Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui,
amb això, no es sentiria ben pagat?'”
 Explícit
Pel que fa al temps explícit, es tracta d’un fet anterior ja que està escrit en passat
però Calders no ens especifica el temps històric en què succeeixen els fets, és a
dir, que no queda determinat.

30. L’arbre domèstic
Espai
Narrador
Els llocs on succeeixen els fets son a casa del protagonista (quan veu l’arbre) i la
comissaria on va a explicar al policia el que ha vist.
“...vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre.”
“Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint
persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.”
El narrador està en primera persona, ja que és el propi personatge protagonista qui
explica la història i els fets que succeeixen.
“En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que
estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar.”

31. L’arbre domèstic
Tècniques d’elocució
En aquest conte apareixen les tres tècniques d’elocució que caracteritzen un text
narratiu; la narració, la descripció i el diàleg. Tot i així, trobem que la narració i el
diàleg són les dues tècniques que hi apareixen més, com veiem:
“Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula
amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa.”
“-No pot ésser, dic – repetí-. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa.
Enteneu?”

32. El problema de l’Índia
Tècniques narratives
Civisme
Tedi vital
Ironia
Personatges caricaturescos
Absurd
Moralina

33. L’arbre domèstic
Absurd / Imaginari
Ensenyament moral
En aquest conte apareix el recurs de l’absurd que fa referència a l’aparició d’un
arbre de debò, amb arrels i branques, al menjador de la casa d’un home. Fins i tot,
hi ha un moment en què l’arbre li arriba a fer nosa: “Però l’arbre és allí, prenent
llum i fent-me nosa”.
La conducta moral que Calders ens vol criticar en aquest conte la transmet
irònicament. Tracta la veritat que està oculta, tot allò que creiem que és real
perquè ens ho han fet veure d’una manera determinada però que a la mateix
temps ens enganyen.
És la veritat que desconeixem, una mentida que, al final, nosaltres mateixos
creiem que és la veritat.