SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  20
Télécharger pour lire hors ligne
PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT
RESISTÈNCIA FORÇA
FLEXIBILITAT VELOCITAT
QUE ÉS PLANIFICAR?
• Elaborar un PLA: Pretemporada, Temporada,
Cicle, Temps,…..
• Per aconseguir un OBJECTIU: Rendiment,
Marca, Forma, Personal, Salut,…..
• ADAPTAT al context, persones, circumstàncies,…
• Complint o tractant una sèrie de PRINCIPIS o
regles.
• Amb grans DIFERENCIES entre fer-ho “bé”, o
fer-ho regular, malament o no fer-ho.
QUÈ ÉS ENTRENAR?
• L’ENTRENAMENT és un procés per millorar la nostra
CONDICIÓ FÍSICA, amb la repetició sistemàtica
d’ESTÍMULS, (CÀRREGUES), per aconseguir unes
ADAPTACIONS al nostre organisme.
• L’aplicació de CÀRREGUES ha de seguir uns principis i
uns temps de RECUPERACIÓ segons les QFB.
• Segons s’apliquin les CÀRREGUES o TEMPS DE
RECUPERACIÓ, les ADAPTACIONS seran Positives
(millora) o Negatives (estancament o empitjorament)
QFB I CLASSIFICACIÓ
RESISTÈNCIA: capacitat que ens permet mantenir un
esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més
ràpidament després de fer un exercici.
Aeròbica: exercicis de llarga durada, +3 minuts, baixa-mitja
intensitat, 140-170 ppm, oxigen suficient.
Anaeròbica: exercicis de curta durada, de 8” a 3', alta intensitat,
+170 ppm, oxigen insuficient.
FORÇA: capacitat que té el nostre cos de vèncer una
resistència o d’oposar-s’hi utilitzant la tensió provocada en els
músculs per la contracció de les fibres musculars.
Màxima: capacitat de vèncer una càrrega o resistència màxima amb
una sola contracció muscular (halterofília)
Explosiva: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a gran
velocitat d’execució. (salts)
Resistència: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a una
velocitat d’execució mitja durant varies repeticions. (rem)
QFB I CLASSIFICACIÓ
FLEXIBILITAT: capacitat d’extensió màxima d’un moviment
en una articulació determinada.
Total o Absoluta: capacitat màxima de moviment d’una articulació
concreta.
De treball d’execució: grau de moviment necessari per executar una
tècnica amb èxit.
Residual: nivell de moviment, sempre superior al de treball, que
l’esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa i lesions.
VELOCITAT: capacitat per realitzar un o diversos moviments
en el mínim temps possible.
Reacció: capacitat pe crear davant d’un estímul (senyal) una resposta
tant ràpid com es pugui. (sortida d’atletisme)
Moviment/gestual: capacitat per realitzar un moviment/gest tant ràpid
com sigui possible. (llançament de javelina)
Desplaçament: capacitat per recórrer una distància en el mínim temps
possible. (cursa de 50 metres)
QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT
Sistemes continuats: treball sense pausa.
Carrera contínua: córrer d’una forma continuada: I (30-60%)/ritme constant.
Fartlek: carrera contínua amb canvis de ritme: I (50-80%)/canvis de ritme.
Entrenament total: suma de la carrera contínua, el fartlek i exercicis gimnàstics: I
(40-70%)/canvis de ritme.
Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de recuperació.
Entrenament fraccionat: repeticions d’esforços d’intensitat submàxima, separades
per una pausa de recuperació incompleta. I (75-90%) / R (60-90”)
Repeticions: repeticions d’esforços d’intensitat màxima o submàxima, separades
per una pausa de recuperació completa. I (95-100%) / R (3-4’)
Entrenament en circuit: mètode de treball basat en un nombre determinat
d’activitats (estacions) realitzades per repeticions fixes o variables (nombre o
temps): pes o càrrega / sèries / repeticions / temps de recuperació.
Sistemes continuats: entrenament total.
Sistemes fraccionats: repeticions.
Autocàrregues: exercicis amb el propi cos com a càrrega.
Sobrecàrregues: amb càrrega externa, un company, peses, màquines, desnivells, …..
Gomes: exercicis amb la resistència d’elàstics.
Multisalts: accions repetides de salts combinant diferents moments d’execució.
Treball amb pilotes medicinals: llançaments de tot tipus, transports, ….
RESISTÈNCIA
FORÇA
QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT
FLEXIBILITAT
VELOCITAT
Dinàmic: consisteix en fer moviment significatius d’una part o de tot el
cos.
Estàtic: consisteix en fer exercicis en què no hi ha moviment
significatius del cos.
Estàtic actiu: estirament progressiu mantenint la posició.
Estàtic passiu: un company porta l’articulació fins a la seva màxima
amplitud.
PNF: facilitació neuromuscular propioceptiva: estirament 15”,
contracció isomètrica 6”, estirament 15”.
Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de
recuperació.
Sortides: desde diferents posicions amb diferents estímuls.
Sprints i progressions: sprints amb progressió de suau a màxima, 20,
40, 60 metres
Pujades: repetir esforços d’intensitat màxima o submàxima.
Exercicis de coordinació: escales, amb pilota, …
Gestual: treball de diferents gestos tècnics.
CALCULAR EL % DE LA FC
Formula de Karvonen
• FC%=[(FC màxima – FC Repòs) x %] + FC repòs.
• FC màxima = 220 – edat
• FC repòs = prendre pulsacions durant 15 segons i
multiplicar per 4
Per treballar a un 70%
• Cas A: pols en repòs 70pp,m( i 16 anys)
FC 70%= (204-70)x0,7 + 70= 164 ppm
• Cas A: pols en repòs 50ppm ( i 30 anys)
FC 70% = (190 - 50)x0,7 + 50 = 145 p/m
• Cas B: pols en repòs 80ppm (30 anys)
FC 70% = (190 – 80) x0,7 + 80 = 157 p/m
ELS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT
Els principis de l’entrenament són la base teòrica per poder aplicar els
diferents sistemes
d’entrenament i millorar la nostra condició física, el rendiment esportiu i la
salut.
Es basen en la teoria de la síndrome general d’adaptació o de l’estrès del
canadenc Hans Seyle que consisteix en que el cos s’adapta a qualsevol
estímul agressor que altera el seu equilibri homeostàtic mitjançant 3
fases.
PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITAT
Els programes d’entrenament s’han d’adaptar a cada esportista, en funció de les necessitats
individuals, de les capacitats inicials (físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques) de cadascú i de
les especialitats de l’esport practicat.
PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ
El cos humà és capaç de reaccionar
(adaptació) a l’efecte de l’entrenament
esportiu (fatiga) i després d’un període de
repòs (descans) és capaç d’augmentar el
nivell de rendiment físic i la resistència a
l’entrenament (sobrecompensació).
PRINCIPI DE LA PROGRESSIÓ
L’increment lent però constant del treball (càrrega d’entrenament) és l’única manera de produir més
adaptacions i augmentar el rendiment físic (combinant el volum, la intensitat, la freqüència i la densitat
de l’entrenament).
PRINCIPI DE LA CONTINUTAT
La pràctica sistemàtica d’activitat física
permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la
freqüència necessària d’entrenament, no
podem aprofitar els efectes positius de la
sobrecompensació i es perden les adaptacions
aconseguides.
PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA
Hem d’alternar el tipus de càrrega d’entrenament, d’aquesta manera, deixarem temps al cos per
descansar i per produir la sobrecompensació.
PRINCIPI DE LA VARIACIÓ
Els estímuls aplicats als programes d’entrenament han d’utilitzar el major nombre de continguts,
sistemes d’entrenament i recursos per aconseguir els objectius.
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ENTRENAMENT
RECUPERACIÓ/DESCANS
• Es la fase de l’entrenament en que es refà l’organisme. S’aconsegueix amb les pauses de treball.
(entre exercicis, sessions, temporada..)
• Pot ser completa, incompleta, activa o passiva.
• La recuperació dura més o menys segons l’esforç realitzat.
FATIGA
És la pèrdua de les capacitats de
l’organisme amb una posterior millora.
RENDIMENT
És el resultat de l’adaptació de l’organisme a
tot el treball físic fet a l’entrenament.
CÀRREGA O TREBALL
Intensitat: és la qualitat del treball i es mesura en
percentatge sobre el total que es pot realitzar:
ritme o temps per km, velocitat, % de fcm..
• Volum: és la quantitat de treball realitzat i es
mesura en metres recorreguts, temps total, pes
total, num. de sèries, repeticions...
PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT
Abans de començar la planificació de l’entrenament cal:
• Definir els objectius que volem aconseguir.
• Definir quins recursos materials i humans necessitarem.
• Definir el tipus d’esport/joc i model d’esportista
• Fer una valoració real de les nostres capacitats físiques
• Definir quins continguts hem de treballar: físics, psicològics , tècnics i
tàctics
• Seleccionar els exercicis que volem treballar.
• Seleccionar el calendari de competicions: fixar les dates
• Fer un full de temporització ( de programació anual)
• Realitzar proves de control / test que avaluïn les qualitats físiques.
DE QUÈ CONSTA UN PLA ANUAL?
Periodització de l’entrenament
Un pla anual té:
• Habitualment 2 macrocicles (5-6 mesos o més)
• Cada macrocicle té tres períodes:
• Període preparatiu (general i específic). Durada: 1-2 mesos
aprox
• Període competitiu (1 mes aprox) aconseguir el millor resultat en els
campionats en què es participa
• Període transitori (4-5 setmanes) dur a terme un procés de
desadaptació i recuperació de l’esportista.
• Cada període es divideix en un o més mesocicles (4-5 setmanes) on es
detalla el pla de l’entrenament
• Cada mesocicle s’estructura en diversos microcicles (d’una setmana
aprox)
• I cada microcicle en sessions d’entrenament
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
1.- Tapa amb:
- tema del treball, assignatura, autor, curs
2.- Introducció:
Explica quin és el repte que et planteges assolir,. També has d’indicar quina qualitat o qualitats físiques vols
millorar i perquè.
3.- Planificació.
3.1 Explicar els recursos necessaris (necessitat de material, instal·lacions...)
3.2 Especifica les qualitats físiques a entrenar
3.3.-Exercicis que penses utilitzar
3.4.- Temporització. Caldrà completar l’esquema general d’un mes de treball (dies de pràctica,
activitat bàsica i càrrega d’entrenament.
3.4.- Sessions d’entrenament Després d’haver fet la temporització general d’un mesocicle, ara caldrà
desenvolupar totes sessions concretes
4. Observacions i conclusions extretes
5. Aplicació pràctica del programa d'exercici
6. Fonts bibliogràfiques i pàgines web
TREBALL
DIRECCIONS D’INTERÈS
• www.iestorredelpalau.cat
• www.musculacion.net
• www.musculacion.info
• www.rutinasentrenamiento.com
• www.portalfitness.com

Contenu connexe

Tendances

la crisi de l’antic règim (1788-1833)
la crisi de l’antic règim (1788-1833)la crisi de l’antic règim (1788-1833)
la crisi de l’antic règim (1788-1833)Vicent Puig i Gascó
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRAnabel Ponce
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitatllopez46
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeSílvia Montals
 
La flexibilitat
La flexibilitatLa flexibilitat
La flexibilitatllopez46
 
Nombres enters 2n ESO
Nombres enters 2n ESONombres enters 2n ESO
Nombres enters 2n ESOAlbert Sola
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Les qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiquesLes qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiquesdsatorre
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del movimentdavidsanz50
 
04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
04. EL SEXENNI DEMOCRÀTICjcorbala
 

Tendances (20)

la crisi de l’antic règim (1788-1833)
la crisi de l’antic règim (1788-1833)la crisi de l’antic règim (1788-1833)
la crisi de l’antic règim (1788-1833)
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
 
Esquema Crisi de la Restauració
Esquema Crisi de la RestauracióEsquema Crisi de la Restauració
Esquema Crisi de la Restauració
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardor
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
La flexibilitat
La flexibilitatLa flexibilitat
La flexibilitat
 
Nombres enters 2n ESO
Nombres enters 2n ESONombres enters 2n ESO
Nombres enters 2n ESO
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Flexibilitat
FlexibilitatFlexibilitat
Flexibilitat
 
Les qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiquesLes qualitats físiques bàsiques
Les qualitats físiques bàsiques
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Capacitats Condicionals
Capacitats CondicionalsCapacitats Condicionals
Capacitats Condicionals
 
Empirisme Racionalisme
Empirisme RacionalismeEmpirisme Racionalisme
Empirisme Racionalisme
 
04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
04. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
 

Similaire à Planificació entrenament.pdf

Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenamentcsalomo
 
Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibolSuscafd
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Josep Busuldu Pujols
 
L’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyaL’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyajonlops1979
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesHugo Eugenio Grao
 
Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoaalandesalfonso
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessióphidalg2
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessióphidalg2
 
La càrrega i factors que intervenen
La càrrega i factors que intervenenLa càrrega i factors que intervenen
La càrrega i factors que intervenenfonamentsblog
 
MODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓMODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓphidalg2
 
Condicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esoCondicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esodavidcanosa1
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batphidalg2
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batguest987e0a
 
Actividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoActividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoaalandesalfonso
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programaciophidalg2
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09boixlluis
 

Similaire à Planificació entrenament.pdf (20)

Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
 
Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibol
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)
 
La resistència
La resistènciaLa resistència
La resistència
 
La càrrega física
La càrrega físicaLa càrrega física
La càrrega física
 
L’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyaL’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanya
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiques
 
Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valenciano
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
Apunts c.f val
Apunts c.f valApunts c.f val
Apunts c.f val
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
La càrrega i factors que intervenen
La càrrega i factors que intervenenLa càrrega i factors que intervenen
La càrrega i factors que intervenen
 
MODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓMODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓ
 
Condicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esoCondicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r eso
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
Actividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoActividades c.f valenciano
Actividades c.f valenciano
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programacio
 
Principis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentPrincipis de l'entrenament
Principis de l'entrenament
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 

Planificació entrenament.pdf

  • 1. PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT RESISTÈNCIA FORÇA FLEXIBILITAT VELOCITAT
  • 2. QUE ÉS PLANIFICAR? • Elaborar un PLA: Pretemporada, Temporada, Cicle, Temps,….. • Per aconseguir un OBJECTIU: Rendiment, Marca, Forma, Personal, Salut,….. • ADAPTAT al context, persones, circumstàncies,… • Complint o tractant una sèrie de PRINCIPIS o regles. • Amb grans DIFERENCIES entre fer-ho “bé”, o fer-ho regular, malament o no fer-ho.
  • 3. QUÈ ÉS ENTRENAR? • L’ENTRENAMENT és un procés per millorar la nostra CONDICIÓ FÍSICA, amb la repetició sistemàtica d’ESTÍMULS, (CÀRREGUES), per aconseguir unes ADAPTACIONS al nostre organisme. • L’aplicació de CÀRREGUES ha de seguir uns principis i uns temps de RECUPERACIÓ segons les QFB. • Segons s’apliquin les CÀRREGUES o TEMPS DE RECUPERACIÓ, les ADAPTACIONS seran Positives (millora) o Negatives (estancament o empitjorament)
  • 4. QFB I CLASSIFICACIÓ RESISTÈNCIA: capacitat que ens permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després de fer un exercici. Aeròbica: exercicis de llarga durada, +3 minuts, baixa-mitja intensitat, 140-170 ppm, oxigen suficient. Anaeròbica: exercicis de curta durada, de 8” a 3', alta intensitat, +170 ppm, oxigen insuficient. FORÇA: capacitat que té el nostre cos de vèncer una resistència o d’oposar-s’hi utilitzant la tensió provocada en els músculs per la contracció de les fibres musculars. Màxima: capacitat de vèncer una càrrega o resistència màxima amb una sola contracció muscular (halterofília) Explosiva: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a gran velocitat d’execució. (salts) Resistència: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a una velocitat d’execució mitja durant varies repeticions. (rem)
  • 5. QFB I CLASSIFICACIÓ FLEXIBILITAT: capacitat d’extensió màxima d’un moviment en una articulació determinada. Total o Absoluta: capacitat màxima de moviment d’una articulació concreta. De treball d’execució: grau de moviment necessari per executar una tècnica amb èxit. Residual: nivell de moviment, sempre superior al de treball, que l’esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa i lesions. VELOCITAT: capacitat per realitzar un o diversos moviments en el mínim temps possible. Reacció: capacitat pe crear davant d’un estímul (senyal) una resposta tant ràpid com es pugui. (sortida d’atletisme) Moviment/gestual: capacitat per realitzar un moviment/gest tant ràpid com sigui possible. (llançament de javelina) Desplaçament: capacitat per recórrer una distància en el mínim temps possible. (cursa de 50 metres)
  • 6. QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT Sistemes continuats: treball sense pausa. Carrera contínua: córrer d’una forma continuada: I (30-60%)/ritme constant. Fartlek: carrera contínua amb canvis de ritme: I (50-80%)/canvis de ritme. Entrenament total: suma de la carrera contínua, el fartlek i exercicis gimnàstics: I (40-70%)/canvis de ritme. Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de recuperació. Entrenament fraccionat: repeticions d’esforços d’intensitat submàxima, separades per una pausa de recuperació incompleta. I (75-90%) / R (60-90”) Repeticions: repeticions d’esforços d’intensitat màxima o submàxima, separades per una pausa de recuperació completa. I (95-100%) / R (3-4’) Entrenament en circuit: mètode de treball basat en un nombre determinat d’activitats (estacions) realitzades per repeticions fixes o variables (nombre o temps): pes o càrrega / sèries / repeticions / temps de recuperació. Sistemes continuats: entrenament total. Sistemes fraccionats: repeticions. Autocàrregues: exercicis amb el propi cos com a càrrega. Sobrecàrregues: amb càrrega externa, un company, peses, màquines, desnivells, ….. Gomes: exercicis amb la resistència d’elàstics. Multisalts: accions repetides de salts combinant diferents moments d’execució. Treball amb pilotes medicinals: llançaments de tot tipus, transports, …. RESISTÈNCIA FORÇA
  • 7. QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT FLEXIBILITAT VELOCITAT Dinàmic: consisteix en fer moviment significatius d’una part o de tot el cos. Estàtic: consisteix en fer exercicis en què no hi ha moviment significatius del cos. Estàtic actiu: estirament progressiu mantenint la posició. Estàtic passiu: un company porta l’articulació fins a la seva màxima amplitud. PNF: facilitació neuromuscular propioceptiva: estirament 15”, contracció isomètrica 6”, estirament 15”. Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de recuperació. Sortides: desde diferents posicions amb diferents estímuls. Sprints i progressions: sprints amb progressió de suau a màxima, 20, 40, 60 metres Pujades: repetir esforços d’intensitat màxima o submàxima. Exercicis de coordinació: escales, amb pilota, … Gestual: treball de diferents gestos tècnics.
  • 8. CALCULAR EL % DE LA FC Formula de Karvonen • FC%=[(FC màxima – FC Repòs) x %] + FC repòs. • FC màxima = 220 – edat • FC repòs = prendre pulsacions durant 15 segons i multiplicar per 4 Per treballar a un 70% • Cas A: pols en repòs 70pp,m( i 16 anys) FC 70%= (204-70)x0,7 + 70= 164 ppm • Cas A: pols en repòs 50ppm ( i 30 anys) FC 70% = (190 - 50)x0,7 + 50 = 145 p/m • Cas B: pols en repòs 80ppm (30 anys) FC 70% = (190 – 80) x0,7 + 80 = 157 p/m
  • 9. ELS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT Els principis de l’entrenament són la base teòrica per poder aplicar els diferents sistemes d’entrenament i millorar la nostra condició física, el rendiment esportiu i la salut. Es basen en la teoria de la síndrome general d’adaptació o de l’estrès del canadenc Hans Seyle que consisteix en que el cos s’adapta a qualsevol estímul agressor que altera el seu equilibri homeostàtic mitjançant 3 fases.
  • 10. PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITAT Els programes d’entrenament s’han d’adaptar a cada esportista, en funció de les necessitats individuals, de les capacitats inicials (físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques) de cadascú i de les especialitats de l’esport practicat. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ El cos humà és capaç de reaccionar (adaptació) a l’efecte de l’entrenament esportiu (fatiga) i després d’un període de repòs (descans) és capaç d’augmentar el nivell de rendiment físic i la resistència a l’entrenament (sobrecompensació). PRINCIPI DE LA PROGRESSIÓ L’increment lent però constant del treball (càrrega d’entrenament) és l’única manera de produir més adaptacions i augmentar el rendiment físic (combinant el volum, la intensitat, la freqüència i la densitat de l’entrenament).
  • 11. PRINCIPI DE LA CONTINUTAT La pràctica sistemàtica d’activitat física permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la freqüència necessària d’entrenament, no podem aprofitar els efectes positius de la sobrecompensació i es perden les adaptacions aconseguides. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA Hem d’alternar el tipus de càrrega d’entrenament, d’aquesta manera, deixarem temps al cos per descansar i per produir la sobrecompensació. PRINCIPI DE LA VARIACIÓ Els estímuls aplicats als programes d’entrenament han d’utilitzar el major nombre de continguts, sistemes d’entrenament i recursos per aconseguir els objectius.
  • 12. ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ENTRENAMENT RECUPERACIÓ/DESCANS • Es la fase de l’entrenament en que es refà l’organisme. S’aconsegueix amb les pauses de treball. (entre exercicis, sessions, temporada..) • Pot ser completa, incompleta, activa o passiva. • La recuperació dura més o menys segons l’esforç realitzat. FATIGA És la pèrdua de les capacitats de l’organisme amb una posterior millora. RENDIMENT És el resultat de l’adaptació de l’organisme a tot el treball físic fet a l’entrenament. CÀRREGA O TREBALL Intensitat: és la qualitat del treball i es mesura en percentatge sobre el total que es pot realitzar: ritme o temps per km, velocitat, % de fcm.. • Volum: és la quantitat de treball realitzat i es mesura en metres recorreguts, temps total, pes total, num. de sèries, repeticions...
  • 13. PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT Abans de començar la planificació de l’entrenament cal: • Definir els objectius que volem aconseguir. • Definir quins recursos materials i humans necessitarem. • Definir el tipus d’esport/joc i model d’esportista • Fer una valoració real de les nostres capacitats físiques • Definir quins continguts hem de treballar: físics, psicològics , tècnics i tàctics • Seleccionar els exercicis que volem treballar. • Seleccionar el calendari de competicions: fixar les dates • Fer un full de temporització ( de programació anual) • Realitzar proves de control / test que avaluïn les qualitats físiques.
  • 14. DE QUÈ CONSTA UN PLA ANUAL? Periodització de l’entrenament Un pla anual té: • Habitualment 2 macrocicles (5-6 mesos o més) • Cada macrocicle té tres períodes: • Període preparatiu (general i específic). Durada: 1-2 mesos aprox • Període competitiu (1 mes aprox) aconseguir el millor resultat en els campionats en què es participa • Període transitori (4-5 setmanes) dur a terme un procés de desadaptació i recuperació de l’esportista. • Cada període es divideix en un o més mesocicles (4-5 setmanes) on es detalla el pla de l’entrenament • Cada mesocicle s’estructura en diversos microcicles (d’una setmana aprox) • I cada microcicle en sessions d’entrenament
  • 19. 1.- Tapa amb: - tema del treball, assignatura, autor, curs 2.- Introducció: Explica quin és el repte que et planteges assolir,. També has d’indicar quina qualitat o qualitats físiques vols millorar i perquè. 3.- Planificació. 3.1 Explicar els recursos necessaris (necessitat de material, instal·lacions...) 3.2 Especifica les qualitats físiques a entrenar 3.3.-Exercicis que penses utilitzar 3.4.- Temporització. Caldrà completar l’esquema general d’un mes de treball (dies de pràctica, activitat bàsica i càrrega d’entrenament. 3.4.- Sessions d’entrenament Després d’haver fet la temporització general d’un mesocicle, ara caldrà desenvolupar totes sessions concretes 4. Observacions i conclusions extretes 5. Aplicació pràctica del programa d'exercici 6. Fonts bibliogràfiques i pàgines web TREBALL
  • 20. DIRECCIONS D’INTERÈS • www.iestorredelpalau.cat • www.musculacion.net • www.musculacion.info • www.rutinasentrenamiento.com • www.portalfitness.com