El modernisme i noucentisme

1. MODERNISME NOUCENTISME Pilar Gobierno

2. DEL 1892 AL 1931 En un període de quaranta anys es produeix en la literatura catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents. Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments. 1 MODERNISME 2 NOUCENTISME 3 AVANTGUARDES

3. EL MODERNISME 1892 - 1911

4. MODERNISME

5. Contextualització històrica El desig de modernitat L’artista i la societat La novel·la realista La novel·la modernista Víctor Català El teatre Modernista Santiago Rusiñol 1 MODERNISME Joan Maragall

6. 1 ETAPES INICIS 1892-1900 Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, apareguts a L’Avenç i equilibrats a "Catalònia" (1906). Preocupació per la normalització de la llengua. Festes modernistes de Sitges. “ Quatre Gats". "Pel&Ploma". 1900-1911 MODERNISME TRIOMFANT 1900-1911 Revista "Joventut". Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Aparició del ruralisme. Producció novel·lística important. Revalorització dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme. Contextualització històrica

8. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL C R I S I Fil·loxera Catalunya i País Basc = Motors econòmics d’Espanya Febre d’or Progrés

10. Febre de l’or Guerres colonials RADICALITZACIÓ OBRERISME AUGMENT DE L’ATUR DISMINUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

13. INFLUÈNCIES Reforma gramatical Arrels de la identitat catalana Creació d’una literatura moderna Literatura nacional Llengua i estil Passat heterodox Valoració dels marginats Traduccions: Nietzsche, Novalis, Carlyle, D’Annunzio, Ruskin, Ibsen i Maeterlinck Trencament dels límits dels gèneres Art-Síntesi CARACTERÍSTIQUES COMUNES

14. CARTELLISME

15. ARQUITECTURA

16. ESCULTURA

18. FORJA

23. Les Festes modernistes de Sitges Impulsor: Santiago Rusiñol. 1a. Festa (1892): Exposició de pintura. 2a. Festa (1893): Discurs de Rusiñol. Concert d’Enric Morera. Representació de La intrusa de Maeterlinck. Inauguració del Cau Ferrat. 3a Festa (1894): Partidaris de l’Art per l’Art. Processó amb els Grecos. Presentació de La damisel·la santa de Raimon Casellas i Les estrofes decadentistes de Joan Maragall. 4a. i 5a. Festes: Sense tanta repercussió social ni literària.

24. Els Quatre Gats Famosa cerveseria situada al carrer Montsió. Lloc de reunió dels artistes modernistes.

25. Catalònia 1898-1900 Vitalistes moderats i decadentistes. Col·laboració amb la burgesia catalanis t a.

28. La paraula viva Joan Maragall elabora la seva pròpia teoria poètica que defineix com paraula viva. Segons la teoria el poeta ha de contemplar la realitat i esperar el moment en què li arriba la inspiració (la veu interior secreta). Un cop escrites ja no es poden tocar perquè perdrien espontaneïtat i puresa. La seva obra poètica és una exaltació a la natura i a la vida amb una actitud positiva i vitalista. La vaca cega Un dels principals temes de la poesia de Maragall és la natura. Essent un home de ciutat quan contemplava la natura quedava impressionat. Maragall veu en la natura la cara visible de Déu. El poeta té la missió de transmetre l’emoció que transmet aquest espectacle. El poema de la vaca cega n’és un exemple d’aquest transmissió. L’estat de la vaca simbolitza l’individu aïllat i incomprès, com se sentien els artistes modernistes. Joan Maragall

29. El Realisme reflectirà aquesta societat canviant. L’artista ha de reflectir el món real, el món que observava. S. XIX – meitat- un corrent d’optimisme recorria Europa Avenços tècnics i científics transformen la societat. L’economia experimenta un gran impuls. La novel·la realista

30. Escenaris rurals i personatges simbòlics Els novel·listes busquen noves formes per superar el realisme. El Modernisme assigna a l'artista una nova missió: l'escriptor ha de plarmar la realitat exterior i la vida interior que s'hi amaga a través de la transmissió de tota la seva intensitat dramàtica. El 1901 apareix la primera novel·la modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas , amb un estil narratiu nou i una visió diferent de la realitat. La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i l'esperit. La novel·la modernista

31. Pseudònim de ALBERT I PARADÍS, CATERINA ( L'Escala , 1869 – 1966) Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa. Filla d'una família de propietaris rurals, visqué de la renda familiar entre L'Escala amb Barcelona. De formació autodidacta, fou des de petita una gran lectora. Les seves primeres publicacions són de poesia i teatre. On realment destaca és en el terreny de la narrativa. L'any 1902 publicà el primer recull, Drames rurals, que desperta una viva polèmica motivada per dues raons: la incògnita sobre l'autor i la reacció de la societat davant d'un tipus de literatura "massa crua". Tot això s'agreujà amb el descobriment de la personalitat femenina que s'amagava sota el pseudònim. La novel·la modernista Víctor Català

32. La seva narrativa es pot dividir en tres etapes. La primera, de 1902 a 1907, la més important quantitativament i qualitativament, en la qual escriu la novel·la Solitud (1905), que cal considerar la seva obra cabdal i una de les més interessants de la literatura catalana contemporània. De 1907 a 1918, Víctor Català, davant el dur atac dels noucentistes al modernisme, caigué en un gran desànim i emmudí. Reprengué la seva producció el 1918 amb una novel·la, Un film (3000 metres), llarga i poc reeixida, i anà escrivint fins l'any 1928, en què tingué lloc el segon període de silenci que acabà el 1950 amb la publicació del recull de narracions Vida mòlta . La major part de l'obra de Víctor Català correspon a l'anomenat "ruralisme" que ja havien conreat els escriptors de la Renaixença des d'una perspectiva folklòrica i pintoresca i que en l'època modernista s'adscriu a un naturalisme portat a les darreres conseqüències i, en aquesta autora, té unes característiques personals remarcables. El tret essencial de la seva narrativa és el caràcter marcadament asocial dels personatges, amb la presència d'un món rural inhòspit en el qual l'home, generalment dolent o marginat, pobre i feble, viu radicalment sol i abocat al fatalisme. Les situacions presentades són sovint casos-límit que desemboquen en morts violentes i cruels, que l'autora descriu d'una manera freda i distanciada, de vegades amb pinzellades d'humor negre. En algunes obres, com en Solitud , els trets naturalistes estan enfrontats i complementats amb d'altres d'idealistes -elements mítics, llegendes, poemes en prosa...-. Cal destacar en la seva obra la riquesa de la llengua, tret comú al de la majoria d'autors de narrativa rural modernista. La novel·la modernista Víctor Català

33. (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Escriptor i pintor. Fill d'una família de l'alta burgesia procedent de Manlleu, on tenien una fàbrica de teixits, Rusiñol no seguí la tradició familiar, sinó que de ben jove se sentí atret per l'art i es matriculà d'amagat, primer a l'Acadèmia Moragues i després a la Llotja, deixant l'empresa familiar en mans del seu germà més petit. L'any 1880 inicià els seus viatges per Catalunya. D'aleshores és el seu primer escrit, Una excursió a Targa . El 1888 marxà a París, on residí llargues temporades per espai de set anys; és el moment en què es manifesta al gran públic la seva personalitat de pintor i escriptor. Des d'allà envià cròniques, que il·lustrava ell mateix, a "La Vanguardia" -recollides després en els volums Impresiones de Arte i Desde el Molino - Des de 1892 a 1899, en les seves vingudes de París, celebrà a Sitges les Festes Modernistes que constitueixen una fita important en l'inici d'aquest moviment. Contertuli dels Quatre Gats, fou protagonista de l'anomenada "bohèmia daurada" i un dels capdavanters de la tendència de "l'art per l'art". El teatre Modernista Santiago Rusiñol

34. El seu primer teatre adoptà una actitud d'intransigència enfront de la societat constituïda i presentà una clara influència del simbolisme: el Poeta és posat al marge i per sobre de la societat: L'alegria que passa (1891), Cigales i formigues (1901). Aquesta posició anà fent-se menys radical en obres posteriors, en què comencen a establir-se punts de contacte i acceptació entre els dos elements: La mare (1907) o la novel·la L'auca del senyor Esteve (1907), la seva obra més ambiciosa i reeixida, de la qual farà una versió més endolcida per al teatre l'any 1917. A principi de segle el seu teatre també mostrà un interès creixent pels conflictes col·lectius, la qual cosa es reflecteix a Llibertat (1901) o L'Heroi (1903). El seu prestigi resistí l'acabament del modernisme, però la seva figurà restà cada cop més aïllada, tant pel que fa als corrents pictòrics com literaris. A partir dels anys 20 es dedicà més a pintar que a escriure, encara que són d'aquesta darrera època L'illa de la calma (1922), fruit de les seves estades a Mallorca i Màximes i mals pensaments (1927). El teatre Modernista Santiago Rusiñol

35. EL NOUCENTISME

36. Contextualització històrica L' Institut d’Estudis Catalans Pompeu Fabra Josep Carner 2 EL NOUCENTIME Institucions polítiques catalanes

37. 1 NOUCENTISME 1906-1910 INICIS 1906: Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana ; Eugeni d'Ors inicia el Glosari a la "Veu de Catalunya"; Els fruits saborosos de Carner; 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 1907: Fundació de l'IEC . 1911-1916 PLENITUD Ampliació de l'IEC amb la Secció Filològica i la de Ciències. El 1913 es publiquen les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. El 1914 s'instaura la Mancomunitat de Catalunya; Prat de la Riba en fou el 1r president. 1917-1925 DECLIVI Mor Prat de la Riba el 1917 . Diccionari de P. Fabra (1918). Eugeni d'Ors marxa de Catalunya el 1920; el 1921 marxa Carner. El 1923 es proclama la Dictadura de Primo de Rivera. El 1925 se suprimeix la Mancomunitat. Contextualització històrica

45. Els fruits saborosos És el primer llibre de poemes de Carner considerat noucentista. S’inicia el camí del classicisme, la mesura, el domini de la llengua i la perfecció formal. Versos alexandrins, amb gran domini de la tècnica, ritme i harmonia. En cadascun dels 18 poemes s’estableix una semblança entre un fruit i una etapa de la vida (infantesa, joventut i maduresa). Els títol són suggeridors i simbòlics. Les característiques dels fruits van lligades a la figura humana: colors vius, colors apagats; fruits sucosos, fruits secs...en funció de l’etapa vital. En cada poema es presenta un personatge femení. La natura per als noucentistes és el locus amoenus (lloc ideal) i no grandiosa com anunciaven els romàntics o bé feréstega com els modernistes. Josep Carner

48. 1 AVANTGUARDES 1916-1924 FUTURISME... Es rep i es conrea el cubisme, dadaisme i futurisme. Salvat-Papasseit publica tota la seva obra. Primeres obres de Foix, Folguera, Junoy. El 1923 apareix l'anomenat "grup de Sabadell". 1926-1931 SURREALISME Recepció del Surrealisme francès a través de "L'Amic de les Arts". Publicació del "Manifest groc" de Dalí, Gasch i Muntanyà. Continuen altres tendències avantguardistes. Aparició de nous autors al marge dels moviments d'avantguarda, com Espriu o Llorenç Villalonga. Contextualització històrica