Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma

La Revaloració de
la Platja de Palma:
Pla d’Acció
Integral

El Consorci Platja de Palma el formen:
el• Govern d’Espanya,
a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç
el• Govern de les Illes Balears
el• Consell de Mallorca
L´• Ajuntament de Palma
L´• Ajuntament de Llucmajor
• Margarita Nájera Aranzábal. Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de Palma

L’EQUIP DEL CONSORCI
Margarita Nájera.• Comissionada del Govern. Gerent
Joseba Dañobeitia.• Director de Planificació Urbana
Neus Pacheco.• Directora de Relacions Institucionals
Jaime Nadal.• Administrador-Economista
Antoni Moragues.• Coordinador de projectes
Bárbara Vidal.• Directora Jurídica
Tomeu Crespí• . Enginyer Organització Industrial
Equip administratiu
Isabel Parés•
Ana López•
Antonio Vivó•
Claudia Fito•
ELS EQUIPS DEL PAI
Sota la direcció de la comissionada i de l’equip del Consorci, a la redacció del
PAI han col·laborat un conjunt d’equips encapçalats per:
Coordinació general:• F. Prats, soci d’AUIA i membre del Consell Espanyol
de Turisme (CONETUR)
Diagnòstics inicials:• J. Rey-Maquierira, professor de la UIB, i T. Munar,
president de Turismoconsulting.com
Turismo:• E. Bordas, president de THR
Economia empresarial:• A. Gutiérrez Borjabad, soci d’Everis
Fiscalitat:• J.M. Cardona, soci del Bufete J&A Garrigues
Ecologia:• B. Morales-Nin, directora de l’IMEDEA
Sociolaboral:• O.Homs, director de CIREM
Seguretat:• J.Tovar, director de Gabinet de Perspectiva
Governança:• S. Lora, director de Consulluna
Correcció i divulgació:• C. Garrido i J. Calatayud, periodistes
Urbanisme:• E. Bindels, soci de West-8
Dret Urbanístic:• A. Blasco, catedràtic de la UIB
Metabolisme – Serveis Urbans:• F.Tejada, director d’Àrea d’ARUP
Edificació:• A.Villanueva, soci d’AUIA
Serveis TIC:• P.Antón, director de TIC de Segittur
Disseny:• A. Corazón, president de Diseño Público
I la col·laboració especial de F. Panizo, exsecretari general de Turisme i membre del Consell
Espanyol de Turisme (CONESTUR), de J.A. Alonso, director d’Eficiència Energètica del IDAE i de
J.M. González Pérez, professor de Geografia en el Departament de Ciències de la Terra, Grup
d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta publicació s’ha realitzat a partir dels treballs desenvolupats pels següents equips:
THR / Estratègia 1 / Un nou posicionament turístic
competitiu i sostenible
Eulogio Bordas Rubies
Bogdan Petrescu
Jordi Lladó Pola
Carlos Hermida
IMAGINE TOURISM / Estratègia 1
Javier Rey-Maquieira
Vicente Ramos
Ana Bartolomé
TURISMOCONSULTING / Estratègia 1
Antoni Munar
IMEDEA / Estratègia 2 / Afrontar el canvi global
i preservar els sistemes naturals, terrestres i marins
Biodiversitat i ecosistemes naturals:
Mika Noguera, Nueria Marbá (posidònia oceànica),
Anna Traveset, Zeeba Khan (ecosistemes terrestres
i Limonium barceloi), Bertha Cid, Luis Santamaria
(zones humides)
Qualitat d’aigües i zones humides:
Ana Massanet, Antonio Tovar-Sánchez, Antoni Jordi,
Bertha Cid, David Sánchez, Elena García-Valdés,
Gotzon Basterretxea, Jordi Lalucat, Lucila Candela,
Luis Santamaría.
Canvi climàtic:
Arnau Amengual, Climent Ramis, Romualdo Romero,
Sergio Alonso, Víctor Homar (atmosfera), Damià
Gomis, Gabriel Jordá, Francisco M. Calafat, Marta
Marcos, Roland Aznar (oceà).
Coordinació i suport tècnic:
Ángela Iglesias, Beatriz Morales-Nin, Charo Cañas,
Marta Fuster, Miguel González (Servicio GIS).
Ecosistemes urbans:
Ainoha Magrach, Beatriz Gozalo, Luis Santamaría,
Martín Piazzon de Haro.
Litoral urbano:
Alejandro Orfila, Amaya Álvarez, Bartomeu Cañellas,
Benjamín Casas, Joaquin Tintoré, Lluís Gómez-Pujol.
FUNDACIÓN CIREM / Estratègia 3 /
Millorar les condicions de vida i treball de residents i
treballadors
Oriol Homs
Andres Walliser
Toni García
Alfonso Rodríguez
Investigadores
Juan Antonio Serra
Pere Fábregas
Vera Bartolomé
Becaria:
Aizham Kussanova
GABINET DE PERSPECTIVA /
Estratègia 3
Director
Jaime Tovar
Col·laboradors externs:
Joana María Petrus
Carmen Ramis
Álvaro Sanz

WEST 8 / Estratègia 4 / Revalorar integralment
el sistema territorial i urbà amb criteris de
sostenibilitat
West 8 urban design and landscape architecture
office
Project management, directors del projecte
Adriaan Geuze
Edzo Bindels
Project leader, arquitecte coordinador
Enrique Ibáñez González
Equip d’arquitectes, paisatgistes i dissenyadors urbans
Juan Tur Mc Glone
Daniel Vasini
Carlos Saldarriaga
Mariana Siqueira
Yichun He
Juan Figueroa
Joris Weijts
Peter Hoen
Marco Van Der Pluym
Eduard Balcells
Jasna Stefanovska
Estudiants – becaris
Alejandra Climent
Alvaro Gil
ARUP / Estratègia 5 / Establir compromisos
ambiciosos per reduir la càrrega ecològica local i
global
Flavio Tejada director de Projecte, director Dep.
Infraestructures
Paz Arteijo, coordinadora de Projecte, ICCP
Daniel González, commercial manager, associat Dep.
Infraestructures
Ramón Rodríguez, director tècnic, associat Dep.
Sostenibilitat
AUIA / Estratègia 5
Socis d’AUIA – Direcció de treballs:
- Luis Álvarez -Ude - Arquitecte
- Fernando Fernández - Arquitecte
- Alfredo Villanueva - Arquitecte
- Jesús Prieto – Arquitecte
Col·laboradors interns:
- Juan Murillo - Enginyer de camins, canals i ports
- Ignacio Bisbal - Arquitecte
- Alicia Gómez - Arquitecte
- Gemma García – Arquitecte
- Cristina Gallego - Arquitecte
- David Fontanes - Arquitecte
- Nuria González - il·lustradora
- Mª Luisa Rubio – Secretària
Societat orgànica
- Albert Sagrera - Arquitecte
- Fabian López - Arquitecte
- Gerardo Wadel - Arquitecte
Col·laboradors:
- Xevi Prat - Arquitecte
- Chiara Monterorri - Arquitecte
- Luca Volpi - Arquitecte
- Paula Castaño - Arquitecte
- Rosaria Agueci – Enginyera en edificació
GBCe Green Building Council España
- Manuel Macías, doctor en Ciències Físiques
- Paula Rivas – Arquitecte
- Irina Tumini - Arquitecte
SEGITTUR / Estratègia 6 / Crear un espai
digital innovador per a totes les persones i activitats
Pedro Antón
CONSULLUNA / Estratègia 7 / Instrumentar
un pacte institucional i social i una nova “Governança”
per al canvi
Sebastián Lora
Eva Mª Álvarez
Mª Antonia Cantallops
Francisco Molina

EDITA:
Consorci Platja de Palma
Concepció, disseny i maquetació d’aquesta publicació:
Alberto Corazón / Diseño Público
© Fotografies:
Comparini Asociados
Mallorca quality
AHPP
Gori Salvà
Consorcio Platja de Palma
Ginés Díez, CCOO
Correcció de textos:
Abril Cultura

PRESENTACIÓ ............ pàg 10
Presentació institucional
Introducció comissionada
Introducció coordinador
Un projecte concertat i avalat
Resum executiu
I PART....................... pàg 50
EL PLA D’ACCIÓ PER A LA
REVALORACIÓ INTEGRAL
DE LA PLATJA DE PALMA
CAPÍTOL 1
EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)
CLAUS I ESTRATÈGIES GENERALS
CAPÍTOL 2
ELS PROGRAMES I ELS TEMPS DEL PLA
D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI). LA PLATJA DE
PALMA EL 2015 I 2020
CAPÍTOL 3
LA PROJECCIÓ ECONÒMICA DEL PLA
D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)
CAPÍTOL 4
UNA “GOVERNANÇA” PER A LA
REVALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA
DE PALMA
CAPÍTOL 5
UNA VISIÓ DE LA PLATJA DE PALMA CAP
AL FUTUR
II PART.................... pàg 186
ELS 29 PROGRAMES I LES
98 ACCIONS DEL PAI
1. POSICIONAMENT TURÍSTIC
2. CANVI CLIMÀTIC I SISTEMES NATURALS
3. QUALITAT DE VIDA I OCUPACIÓ
4. ENTORN URBÀ I TURÍSTIC
5. METABOLISME – SERVEIS URBANS
6. EDIFICACIÓ I MOVILITAT
7. SERVEIS TIC
8. “GOBERNANZA”
III PART................... pàg 234
ARTICLES
INDEX

PlatjadePalma/PresentaciódelPAI/Pág.10
PRESENTACIÓ
Introducció comissionada
Introducció coordinador
Un projecte concertat i avalat
Resum executiu

Consorci de la Platja de Palma
Presentació
del PAI

Joana
Barceló
Martí
Presidenta del Consorci
de la Platja de Palma
i consellera de Turisme i Treball
del Govern de les Illes Balears.

El turisme mallorquí i balear afronta un moment crucial, un repte de cara al futur: la reconversió integral de la
Platja de Palma. Una reconversió que cerca canviar el model turístic actual amb l’objectiu de revalorar la zona
i convertir-la en un referent del turisme costaner nacional i internacional.
Com indica el text de l’acord del Consell de Ministres, el Projecte de reforma de la Platja de Palma “ha de ser
un model d’actuació en el qual qualitat, competitivitat i sostenibilitat s’uneixin per afrontar els reptes que el
canvi global i el canvi climàtic representen per al sector”.
Des de la creació del Consorci de la Platja de Palma el 2005, des de la Secretaria d’Estat de Turisme del
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya; la Conselleria de Turisme del Govern de les
Illes Balears; el Consell de Mallorca; i els ajuntaments de Palma i Llucmajor hem treballat àrduament per
escometre amb èxit un projecte tan important per al turisme i l’economia de Balears.
Després de més de cinc anys immersos en el projecte, ja estam en condicions de presentar el Pla d’Acció
Integral de la reforma de la Platja de Palma (PAI), ara tenim una estratègia documentada i planificada, i
comptam amb un document que recull les línies estratègiques, els objectius i les actuacions que marcaran
l’èxit de les diferents fases d’aquest projecte, que va iniciar-se l’any 2005 amb la creació del Consorci de la
Platja de Palma i el termini d’execució del qual acabarà el 2020.
Vull destacar l’esperit de cooperació i col·laboració entre els diferents responsables de les cinc institucions
que conformen el Consorci de la Platja de Palma i que han exercit la seva responsabilitat en aquest projecte
en els darrers cinc anys. Com a mostra d’això, hem de destacar que totes les decisions adoptades per la Junta
Rectora del Consorci s’han aprovat de manera consensuada i per unanimitat.
També vull agrair la feina de l’equip del Consorci i dels professionals que han participat en els estudis i treballs
tècnics que han permès arribar al document que avui presentam.
Finalment, en nom del Govern de les Illes Balears, vull posar de manifest el nostre compromís amb la
transformació de la destinació turística de la Platja de Palma, que suposarà un impuls cap a l’èxit de les
empreses, el benestar dels veïns, la millora de les condicions laborals dels treballadors i la millora del confort
dels nostres visitants.

Introducció
Margarita
Nájera
Aranzabal
Comissionada del Govern
d’Espanya per a Platja de Palma
i Gerent del Consorci
de Platja de Palma

El Govern d’Espanya va crear a finals de l’any 2008 la figura de la comissionada com un impuls per reforçar
el projecte de la revaloració integral de la Platja de Palma, com a instrument d’intervenció i dinamització dels
treballs tècnics, de la gestió institucional i de la participació empresarial, sindical i cívica en tot el procés. El
maig de 2009 vam presentar l’Avanç del projecte que cal desenvolupar a mitjà i llarg termini per aconseguir
la revaloració integral de la Platja de Palma.
Avui complim els nostres compromisos de presentar els documents definitius, que marcaran el llarg camí que
hem de recórrer per assegurar el futur d’una una destinació esgotada, però que va ser el bressol del turisme
costaner i que, durant 60 anys, ens ha aportat activitat econòmica, ocupació i benestar, tot i que també és
lògic reconèixer que a vegades es va fer a costa de superar la càrrega ecològica i d’alterar greument el nostre
entorn costaner, marí, rural i social, així com el nostre patrimoni paisatgístic i cultural.
És una gran satisfacció poder presentar, en aquests moments, els resultats del treball realitzat per un equip
complex i ampli de professionals, tècnics i especialistes en diversos àmbits del coneixement del món turístic,
de la planificació i el disseny urbanístic, de la gestió eficient i sostenible dels recursos, també de l’ecologia,
la sociologia, l’economia, el sindicalisme, la seguretat i els serveis digitals, així com de la participació, la
comunicació i la governança.
Ha estat un grup d’experts que ha dedicat el seu millor temps i esforç a la creació d’un full de ruta d’èxit per
a una destinació turística que es mereix una oportunitat per seguir facilitant la vida a milers de persones i
d’empreses que, fins avui, han tingut amenaçada la seva continuïtat i supervivència.
Aquest grup de professionals ha funcionat com una flota d’experts coordinats i sincronitzats. Tots i totes han
cooperat i col·laborat lleialment, de manera eficient i il·lusionada, amb el convenciment que el treball realitzat
servirà per a assegurar la continuïtat, amb prosperitat, de Platja de Palma i que, a més, marcarà el futur de les
destinacions turístiques costaneres del segle XXI.
Si avui tenim una proposta per presentar a la societat i a les institucions és gràcies a l’entusiasme i al bon
fer que ha presidit el treball d’aquests professionals i el de totes les persones que ens han aportat els seus
criteris, valoracions i suggeriments basats en les seves investigacions i coneixements. A tots i a totes els hem
de retre reconeixement i gratitud.

Els documents que presentem conformen l’Estratègia per a la revaloració integral de Platja de Palma, formada
per tres blocs diferenciats: Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI per difondre àmpliament la proposta
global, La Revaloració de Platja de Palma: Pla d’Acció Integral, amb els fonaments i propostes d’actuacions
estratègiques i el dels instruments urbanístics.Aquests documents s’han redactat d’acord amb les 7 estratègies
i els 30 objectius que, des de la presentació de l’Avanç del pla el maig de 2009, hem confirmat i ajustat
als treballs i estudis realitzats, a més de contrastar-lo amb les institucions, les organitzacions polítiques,
empresarials i sindicals, i també amb la societat civil.
Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI, té un caràcter divulgatiu. Es pretén fer arribar al nombre
més gran possible de persones l’estratègia, les accions i el procés que proposem per aconseguir les metes
marcades.
Els documents de les actuacions estratègiques inclouen el Pla d’acció integral (PAI) i les memòries tècniques
dels equips professionals que han intervingut en el procés de definició de l’estratègia global a través de 29
programes i de 98 accions.
Els documents dels instruments urbanístics estan formats pel Master Plan i el Pla de reconversió integral.
EL PRI és el document urbanístic de les propostes del Master Plan que tindran repercussió en el territori.
El PRI està format pels instruments dels plantejaments municipals, i s’hi regulen els drets i els deures dels
propietaris inclosos a l’àmbit, així com de les operacions programades per les administracions públiques i els
terminis per portar-les a terme. Amb aquestes dues decisions aconseguirem la base per a la reconversió i la
rehabilitació de la Platja de Palma per assolir-ne la revaloració integral.
Hem definit la proposta d’intervenció a Platja de Palma com un sistema complex i coordinat d’actuacions
públiques-privades, amb la meta de la transformació integral de la destinació. Considerem que aquest gran
repte col·lectiu és un projecte-procés amb execucions a curt, mitjà i llarg termini en el qual s’anirà avançant,
analitzant i avaluant per projectar ajustaments que ens permetran millorar les intervencions.
Desgraciadament no comptem amb experiències prèvies de referència equiparables al nostre projecte, però la
ruta traçada en aquests documents ens dóna la guia que necessitem per encertar en les decisions que hem
d’adoptar i en les accions que hem d’executar.
Hem desenvolupat un desplegament de treballs i estudis ampli que es continuarà amb l’elaboració d’una
proposta d’intervenció en el camp de l’art, de la museística d’alt nivell o de les infraestructures necessàries per
comptar amb opcions en el turisme de l’àmbit del consum cultural i artístic. De la mateixa manera, seguirem
avançant en la presentació d’una alternativa facilitadora de la reconversió de l’oferta de serveis comercials i
de la restauració, que elaborarem durant els propers mesos i en consens amb els sectors implicats.
Els treballs realitzats han tingut un horitzó prioritari: crear un model de turisme d’èxit, prosperitat i continuïtat
en el segle XXI. Hem estudiat la tendència dels mercats emissors, les exigències i preferències dels visitants
als quals aspirem, a més de localitzar els focus principals dels millors visitants potencials, tant per la seva
quantitat com per la seva capacitat més gran de despesa i les facilitats en les connexions aèries. D’aquesta
manera ens assegurem la rendibilitat i l’activitat econòmica durant els dotze mesos de l’any.

Apostem pel canvi del model actual de negoci existent perquè el futur de les nostres empreses estigui garantit,
tot construint un nou paradigma turístic que combini qualitat hotelera, serveis i prestacions noves sota el
principi de la sostenibilitat i l’ecoeficiència,amb un funcionament de gestió integral de la destinació participada
per ens privats i públics presidits pels paràmetres de coordinació, eficàcia, eficiència i rendibilitat.
Amb aquestes condicions ens assegurem la garantia d’oferir un producte amb varietat,confort,salut,seguretat,
gaudi i lleure que faci inoblidables les estades dels visitants, amb experiències atractives i molt variades, la
qual cosa facilitarà que les seves estades siguin més llargues i més repetitives.
Per aconseguir-ho considerem convenient acomodar el volum actual de l’oferta dels allotjaments turístics a
les possibilitats de la demanda i les preferències de qualitat i serveis actuals i futurs.Això fa imprescindible la
reducció de l’oferta d’allotjament amb dificultats d’adaptació als nous temps i als nous segments de visitants
i que se’n faciliti la retirada i desaparició del mercat.
Apostem, per tant, per una reducció significativa del nombre de les places actuals d’allotjament amb l’objectiu
de millorar de manera ostensible l’oferta mitjana en benefici del conjunt de la destinació, de la rendibilitat de
les empreses i de la millora de l’ocupació.
Els objectius proposats són ambiciosos i depenen, en gran part, de la iniciativa privada i, per aquest motiu,
s’ha elaborat una proposta de projecte de llei de mesures fiscals i financeres que doni suport i estimuli els
agents privats per a la realització de les inversions i actuacions previstes al PAI.
Aquestes mesures tributàries previstes a l’Avanç del projecte de llei van encaminades,per una banda,a atenuar
la càrrega fiscal de les empreses establertes a la zona, per minimitzar els seus costos davant d’una possible
reducció de la seva activitat durant les obres de més envergadura. I per altra banda, s’estableix un sistema
d’incentius a la inversió privada mitjançant l’aplicació de mesures tributàries que converteixi determinades
operacions en neutres des del punt de vista fiscal, de tal manera que la fiscalitat sigui un factor dinamitzador
i estimulant de noves inversions.
Hem estudiat els trets diferenciadors que ha de contenir una destinació d’èxit per a les properes dècades.
Sens dubte, un d’aquests trets serà que la millor destinació del futur ha de respondre al canvi global, al canvi
climàtic i serà el que afavoreixi les reduccions d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
Les destinacions que no responguin a aquests requisits baixaran de categoria,perdran el tren de la modernitat i
la innovació i deixaran de figurar en el catàleg de les preferències de molts turistes i dels majoristes turístics.
La meta dissenyada és aconseguir que al final del procés a Platja de Palma es compensin fins a zero les
emissions de CO2.Aquesta fita mereix l’esforç,que sens dubte ens situarà a l’elit de les destinacions turístiques
innovadores, avançades i d’èxit en el segle XXI.
Amb el mateix criteri ens plantegem una altra condició indispensable: la millora substancial dels entorns
urbans, naturals, paisatgístics i rurals, així com els costaners i marins. La rehabilitació i recuperació dels valors
mediambientals de l’espai terrestre i marí ens permetrà construir una destinació turística de millor qualitat
amb els atractius i valors més grans.

És una meta difícil, però considerem que és una aposta segura si aspirem a atreure els visitants més exigents,
més conscients de les seves responsabilitats mediambientals, que demanen serveis de qualitat i prestacions
inexistents avui en dia als nostres hotels i a l’entorn que els acull.
El disseny urbanístic i la revaloració i transformació de l’entorn urbà estan pensats per a la millora del confort
dels visitants i del benestar dels residents.Pretenem fer més humans,còmodes,atractius i segurs els passejos,
les places, les platges i les zones de lleure i de comerç. Això repercutirà en la qualitat de les estades i en el
benestar dels que ens visiten, però també de les persones que resideixen a Platja de Palma, la qual cosa sens
dubte millorarà la convivència del turisme i la residència permanent.
En paral·lel a aquestes actuacions ens proposem executar les accions que dotin de sostenibilitat i eficiència la
mobilitat, l’accessibilitat i la connectivitat interna i externa de la zona, que són necessàries per crear el millor
entorn, amb reduccions d’elements contaminants, sorolls i incomoditats.
Lasostenibilitatintegraldeladestinacióenelseuconjuntexigiràelcompromísinversorprivatperferecoeficients
les instal·lacions de les empreses, els habitatges i les infraestructures bàsiques. En aquesta tasca l’acció
pública és insuficient. Per tant, tot això ens exigirà un canvi cultural i de mentalitat a empresaris, treballadors,
residents i visitants, així com als responsables institucionals, tasca que estem disposats a assumir.
Platja de Palma serà una destinació destacada i avançada en l’ús de les TIC, tant en els sistemes de gestió
interna com en la comercialització i promoció, així com en les atencions i la fidelització dels visitants des de la
seva arribada a l’aeroport i durant les seves estades. Per aconseguir-ho caldrà inventar nous contextos amb el
suport d’infraestructures intel·ligents, tecnologies facilitadores i la capacitació d’organitzar i crear informació
útil i important, tant per al turista com per a la ciutadania. Sens dubte necessitarem un esforç en aquest camp,
un esforç que estem disposats a realitzar.
El projecte-procés que presentem per a la transformació de la Platja de Palma compta a més amb altres
trets distintius molt singulars que el converteixen en un projecte únic, ja que contempla la transformació d’un
espai urbà consolidat sense necessitat de desmuntar-lo ni tancar per obres, ni esperar al seu declivi total. La
destinació seguirà funcionant mentre es produeix la transformació. El turisme nacional i internacional seguirà
trobant, dins de l’oferta al Mediterrani, Platja de Palma com una destinació turística operativa, alhora que
realitzem la seva reconversió.
Per tant, les obres s’iniciaran en tres punts de la destinació: Can Pastilla, Sometimes-Las Maravillas i s’Arenal
de Palma i Llucmajor. Utilitzarem la temporada baixa per portar a terme les obres de més envergadura
amb l’objectiu de minorar les molèsties i afectar el menys possible l’activitat turística. Es procedirà a l’inici
d’actuacions que no afecten de manera significativa l’activitat turística. Per això necessitarem la coordinació
de projectes i la sincronització de la inversió pública amb la inversió d’iniciativa privada.
Al PAI atenem les necessitats de millora de la qualitat de vida i residencial de la ciutadania. La població
resident, que des de sempre ha viscut a la zona, mantindrà les seves residències per evitar que es desvirtuï

sociològicament el lloc on viuen. Es milloraran els serveis, les instal·lacions i les infraestructures, però es
conservarà l’esperit de sempre tot mantenint la seva tipologia sociològica.
Les persones que viuen i treballen a la Platja de Palma actual han estat, des del principi de la nostra gestió,
el centre de les nostres preocupacions. L’ocupació, l’habitatge, la formació, l’educació, la seguretat i la
vertebració i cohesió social i cultural s’han incorporat a l’estratègia global del projecte. Per aquest motiu
hem desenvolupat un pla de millora integral del parc d’habitatges actual i es procedirà a la supressió dels
infrahabitatges existents, sense desplaçaments que suposin l’expulsió de la zona i evitin la discriminació o la
marginació.
La implantació progressiva del nou model turístic, la transformació urbana i la rehabilitació integral dels
establiments hotelers i residencials potenciaran la creació de llocs de treball i facilitaran i incrementaran
el treball de més i millor qualificació, ampliaran l’activitat al llarg dels dotze mesos, la qual cosa minorarà
l’estacionalitat i diversificarà els llocs de treball i les professions; naixeran noves oportunitats professionals
per als joves.
De la mateixa manera, des del Consorci assumim la nostra funció de dinamitzadors de la negociació i la
trobada dels agents sindicals i empresarials perquè les recol·locacions i la millora de l’ocupació i de la
qualificació professional sumin energies en la transformació de la destinació.
Un altre tret distintiu d’aquest projecte de reforma, reconversió i transformació és el fet que compta amb una
llei urbanística per a la reconversió de Platja de Palma que, per primera vegada a Espanya, concentra en un
organisme públic el poder de decisió i execució de tota la normativa urbanística, turística i mediambiental per
agilitzar la tramitació del procés de canvi urbà.
En definitiva, pretenem sincronitzar les iniciatives públiques i privades per guanyar eficiència i agilitat en la
gestió global. Aquesta llei urbanística no seria possible sense el pacte dels partits polítics, l’acord de les
institucions implicades i l’adhesió de la ciutadania i dels actors socials.
Aquesta concentració de capacitat de decisió urbanística i normativa oferirà les màximes garanties d’estabilitat,
continuïtat i acceptació per part de les institucions locals, insular, autonòmica i estatal, així com dels actors
socials, sindicals, empresarials i professionals.
Igualment, la intervenció pública garantirà l’estabilitat en la realització de les seves inversions per promoure
la remodelació i la creació de noves infraestructures públiques, així com d’altres inversions sense atractiu de
rendibilitat econòmica, però amb gran potencial de crear un entorn i uns serveis de gran qualitat. Aquestes
inversions s’han programat per un volum de més de 1.200 milions d’euros fins a 2020.
També es recull en el programa econòmic del PAI la programació de les inversions privades necessàries per
assolir la meta proposada. Considerem crucial la participació de la inversió privada per a l’èxit del projecte,
per la qual cosa hem estudiat les condicions més adients per assolir taxes de retorn homologables a les del
mercat d’inversions no especulatives. Hem calibrat les possibilitats de la inversió privada en els sectors ja
establerts a Platja de Palma, així com d’altres de més nous que crearan noves oportunitats per a emprenedors

i inversors. El càlcul establert per a la inversió privada en aquestes intervencions assoleix la xifra de 2.600
milions d’euros fins a 2020.
D’altra banda, és necessari i possible convertir Platja de Palma en referent de la seguretat integral en una
destinació turística. Els problemes de seguretat a la Platja de Palma són recurrents i acompanyen, almenys
durant la fase inicial, el procés de revaloració. Creiem que és important establir estratègies i mecanismes
d’anàlisi i observació de la seguretat, i fins i tot fixar les bases per a la millora, si és possible, de la coordinació
i la col·laboració de totes les administracions i policies implicades en aquest àmbit. Es pretén que en totes les
actuacions urbanístiques que es desenvoluparan a la zona l’element de la seguretat es tingui en compte en el
disseny i la planificació d’espais, ja que s’ha demostrat que aquesta incorporació produeix efectes importants
de millora en la prevenció de la inseguretat ambiental i facilita la percepció de seguretat del visitant.
Un altre tret significatiu del projecte-procés ha estat la consideració del fet que l’entramat d’actuacions i
propostes del PAI gaudís de versemblança i credibilitat, per la qual cosa és bàsic que assegurem l’estabilitat
normativa, la continuïtat en el temps i la fermesa en la presa de decisions complexes. Era necessari comptar
amb un catalitzador per fondre els interessos de tots els actors socials i institucionals implicats. Aquest
catalitzador ha estat el model de governança per a la gestió de la transformació i revaloració de Platja de
Palma.
El model de governança que hem aplicat ha estat presidit pels principis de la negociació, el consens, l’acord,
el pacte, la transparència i el rendiment de comptes. A través d’aquests principis volem declarar Platja de
Palma lliure d’especulació i, per tant, centrat en la màxima que tothom hi guanyi, que cap sector, grup o
segment no imposi els seus avantatges o els seus guanys per sobre o a costa dels altres.
Bona mostra d’aquest model de governança ha estat el funcionament del Consorci des de la seva creació.
Tots els acords s’adopten per unanimitat, independentment de les vinculacions de partit dels responsables
institucionals que el formen.
També podem mostrar l’actitud dels partits polítics, tant la dels que tenen responsabilitats de govern com la
dels que les tenen des de l’oposició, ja sigui en el tractament del projecte i la tramitació de la Llei urbanística
per a la reconversió de Platja de Palma, que previsiblement serà aprovada per unanimitat i per lectura única,
en sessió extraordinària del Parlament de les Illes Balears, com en l’acceptació de les bases i eixos estratègics
del PAI.
També podem mostrar amb satisfacció les adhesions manifestades per empresaris, sindicalistes, comerciants
i restauradors, pensadors i professionals, veïns i veïnes, així com representants d’entitats veïnals.
Fins ara aquest model de governança ens ha obligat a múltiples reunions,contactes,entrevistes i negociacions.
Ens sentim orgullosos del treball realitzat. Coneixem els riscs i les dificultats que se’ns presenten, però també
sabem que units, junts, remant en el mateix sentit i sense perdre el ritme, aquest gran projecte és realitzable
i serà imparable.

Al llarg d’aquests mesos he percebut que tots estem convençuts de la necessitat d’actuar enfront del
deteriorament galopant que ens amenaça. De la mateixa manera que he sentit que tots estem disposats a ser
protagonistes de la construcció del millor futur que podem deixar a les noves generacions.
Ens espera la recreació d’una destinació turística bonica per oferir als millors visitants un excel·lent lloc per
viure, transformat i revitalitzat.Tenim la gran oportunitat de construir-lo junts, des d’avui fins a l’any 2020.

Introducció
Fernando
Prats
Palazuelo
Coordinador del
Pla d’Acció Integral

Les persones que hem redactat el Pla d’acció integral de Platja de Palma estem convençudes que afrontem
un canvi d’època històrica que demana nous paradigmes i solucions innovadores no només davant de la crisi
econòmica, sinó també davant de reptes sistèmics ambientals relacionats amb l’energia, el clima i el medi
ambient.
També som conscients que a Platja de Palma hem d’oferir un “canvi de model” davant del final de cicle de
creixement indiscriminat, turístic i immobiliari iniciat fa mig segle en el litoral mediterrani espanyol. Els vells
patrons de desenvolupament, que en el passat van produir beneficis materials importants al país, han acabat
desvalorant els nostres millors recursos, desbordant els límits de capacitat dels nostres sistemes costaners, i
necessiten ser revisats a fons en clau de sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
Per aquest motiu hem concebut el Pla d’acció tot tractant d’articular respostes solvents a ambdós reptes;
respostes en clau d’innovació i canvi amb la mirada posada en el 2020-2030. Així, el Pla propugna una
revaloració integral de la zona basada en un reposicionament turístic i urbanístic ambiciós que es fon amb la
consideració del canvi climàtic, la reducció de la petjada ecològica i l’objectiu d’assolir un balanç 0 en carboni
i un 100% d’energies renovables.Per aquest motiu hem renunciat al simple creixement immobiliari per apostar
per una rehabilitació integral basada en l’excel·lència, el decreixement de l’allotjament turístic i la reducció
dels impactes ambientals.
El Pla d’acció que es presenta en aquest document permet afirmar que les seves metes, objectius, programes
i accions són tècnicament viables i que, més enllà del talent i del treball dels experts, el seu desenvolupament
dependrà d’altres variables; principalment de l’existència d’un lideratge i un acord polític ampli que li donin
consistència a mitjà i llarg termini i, sobretot, del fet que la societat balear aposti a fons per la innovació i
el canvi per a superar la crisi actual. A partir d’aquestes premisses tot és possible i el repte de creativitat
col·lectiva serà apassionant.

UN PROJECTE
CONCERTAT
I AVALAT
Margarita Nájera Aranzabal
Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de Palma
Gerent del Consorci de la Platja de Palma
14 de juliol de 2010

Des de l’inici de la meva responsabilitat en el Consorci de la Platja de Palma, els actors socials reclamaven
insistentment que es complissin alguns requisits per confiar en la viabilitat del projecte.Un d’ells era l’estabilitat
normativa i jurídica de l’estratègia i de les accions que es projectaven. Un altre dels requisits era que hi
hagués consens institucional i pacte polític com a forma d’arribar al consens social, laboral i empresarial.
Aquest fou el motiu pel qual vàrem decidir incloure a l’estratègia de reconversió de la Platja de Palma la
generació d’una nova forma de gestió dels interessos públics, dels interessos privats i dels valors col·lectius.
Vàrem decidir que necessitàvem una governança per al canvi, un nou esquema tant de relacions amb la
societat i amb els partits polítics amb responsabilitat de govern o d’oposició,com de col·laboració i cooperació
entre les institucions implicades.
Des del principi de la nostra gestió, vàrem apostar per assolir el consens, l’acord i el pacte, fer-ho amb la
transparència i amb processos amplis de comunicació i informació que facilitassin la participació de totes les
persones que han posat a Platja de Palma les seves il·lusions de futur, partint de la realitat present.
Avui, a pocs dies de l’aprovació per lectura única de la Llei de mesures per a la revaloració integral de la
Platja de Palma en el Ple del Parlament, podem afirmar que aquest gran èxit l’hem aconseguit entre tots, ja
que representa la suma d’esforços, treball, experiència i generositat de les moltes persones que han cregut en
el projecte i en el repte que hem traçat. N’és una bona prova que la proposició de Llei ja hagi estat firmada
pels portaveus dels nostres principals grups parlamentaris, PP, UM, BLOC, PSIB-PSOE, i que el proper 27 de
juliol es preveu l’aprovació per unanimitat en un Ple extraordinari del Parlament. És i serà, un acord històric
que avala la confiança i la credibilitat que necessita el Consorci de la Platja de Palma per pilotar el procés de
transformació, reconversió i renovació que es necessita per assolir una destinació turística d’èxit, innovadora,
pròspera, sostenible i lliure d’especulació. La nova Llei de mesures per a la revaloració integral de la Platja de
Palma és la seva garantia.

RESUM
EXECUTIU

El Pla d’Acció Integral (PAI) constitueix l’instrument transdisciplinari de planificació operativa de l’Estratègia
de revaloració integral de la Platja de Palma, l’objectiu de la qual és dissenyar un projecte que permeti
recuperar valor i competitivitat en una zona turística madura, ambientalment desvalorada i amenaçada
de declivi.
El text que descriu el PAI, a més d’aquesta presentació, està organitzat en tres parts. La primera tracta del
Pla d’Acció Integral, mentre que la segona en presenta els programes i les accions. Finalment, la tercera part
recull una sèrie de tribunes d’opinió. Tot això es complementa amb una col·lecció de documents/memòries
que tracten de cadascuna de les estratègies del Pla.

capítol 1, “El Pla d’Acció Integral (PAI). Claus i
estratègies generals”
La META1
central del PAI és impulsar una revaloració general de la Platja de Palma capaç d’estimular, en
un moment de canvi global, un nou cicle d’innovació, prosperitat i sostenibilitat a la zona.
El PAI enfoca aquest procés de revaloració des d’una lògica integradora de les qüestions turístiques,
ambientals, socials i urbanístiques, així com des d’una “Governança” capaç d’estimular la cooperació entre
els múltiples actors públics, privats i socials implicats en el projecte.2
Per això, a partir de la meta central, el
Pla ha desenvolupat una arquitectura3
organitzada en tres blocs: les estratègies i els objectius, els programes
i les seves accions i el sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació del Pla (SISE).
Font: F. Prats/Consorci
Consideracions clau sobre el context global i turístic4
Conscient de la dimensió dels reptes que ofereix el futur, el Consorci ha abordat tota una sèrie de reflexions
entorn de qüestions relacionades amb el context global i turístic, que se sintetitzen en les consideracions
següents:
1 Vegeu l’apartat 1.2.1. sobre “Un projecte innovador per a un futur diferent”.
2 Vegeu l’apartat 1.1.1 sobre “Filosofia, lògiques i equips del Pla”.
3 Vegeu l’apartat 1.1.2. sobre “L’arquitectura del Pla”.
4 Vegeu L’apartat 1.2.2. sobre “Els reptes del context global i turístic: sis consideracions clau”.
LÒGIQUES ARQUITECTURA
RESUM EXECUTIU / CAPÍTOL 1 / PRIMERA PART

Més enllà de la gravetat de la crisi econòmica, tot apunta que afrontem un• canvi de cicle històric
amb nous paradigmes, claus i valors.
Les incerteses del “cicle postcrisi” poden durar temps i conduir a• un futur diferent, en el qual la
necessitat de conviure amb certes restriccions globals pot induir a la reformulació dels patrons
energètics, de producció i consum vigents.
La preocupació mediambiental i• la reducció dels impactes ecològics i climàtics tindran cada dia
més força en el pla regulatori de les activitats, i també en les demandes socials.
El• transport i l’aviació ja s’estan veient afectats per importants restriccions ambientals i
energètiques, que incidiran en les condicions i facilitats per a viatjar en el futur.
El turisme,• una de les activitats més importants del món i molt dependent del trinomi medi ambient-
energia-transport, es veurà inevitablement afectat per un canvi d’època, global i sistèmic.
El turisme del litoral espanyol, inclòs el balear, ha esgotat el seu propi cicle i necessita•
reposicionar-se de forma integral davant dels reptes i canvis històrics en curs.
Oportunitats i condicions per a l’èxit de la Platja de Palma5
La Platja de Palma compta amb condicions excepcionals per a reposicionar-se• turísticament, si
aposta per reformular el seu model històric per adaptar la seva cadena de valor als canvis i reptes
globals, turístics i locals.
La Platja de Palma ha de formular una ambiciosa estratègia de revaloració integral que aposti per•
un projecte turístic/urbanístic molt innovador, que tingui en compte les incerteses energètiques
i del transport, que millori la qualitat de vida local i que constitueixi un referent internacional pels
seus compromisos ambientals.
El• nou posicionament turístic constitueix el cor del canvi i requereix un projecte capaç de
multiplicar el seu atractiu i el caràcter diferencial de les experiències ofertes, aconseguir amb
menys demanda més valor, generar més i millor ocupació i oferir un comportament mediambiental
exemplar.
La revaloració integral de la Platja de Palma també necessita apostar a fons per la• rehabilitació
integral de l’espai i l’edificació residencial de tota la zona.
El projecte de la Platja de Palma s’ha de concebre com• una iniciativa publicoprivada, amb una
base econòmica saludable, competitiva i sostenible, amb condicions i taxes de retorn adequades
i amb altes cotes de transparència, eficàcia i racionalitat de les inversions públiques.
El canvi de paradigma a la Platja de Palma requereix• una aposta inequívoca per la innovació
en tots els fronts: en el pla polític, en l’economicofiscal i empresarial, en el turisticourbanístic,
en la gestió operativa de processos a mitjà i llarg termini, o en la plasmació dels compromisos
ambientals i climàtics davant el canvi global.
5 Vegeu l’apartat 1.2.3. sobre “Les oportunitats i condicions per a l’èxit a la Platja de Palma”.

I una sèrie de condicions per a l’èxit:• un projecte de canvi ambiciós,un fort compromís institucional,
el suport empresarial, sindical i social i el millor talent professional per a desenvolupar el projecte
amb rigor.
L’EXCEL·LENT POSICIÓ DEL CONJUNT “PLATJA DE PALMA – CIUTAT DE PALMA – ILLA DE
MALLORCA”
I UN NOU PARADIGMA REVALORADOR
A les Balears, més ja no significa necessàriament millor, i es podria dir que l’opció turística més
lúcida per a revalorar la competitivitat turística de la Platja de Palma se centra a evolucionar cap
a un reposicionament d’excel·lència integral, basat en valors mediterranis renovats, exemplar en
el seu comportament ambiental i amb capacitat d’atraure un nou i menor nombre de clients, de
major temporada, exigència i impacte econòmic i amb menor dependències d’un transport aeri,
massiu i de baix cost.
CIUTAT DE PALMA
BADIA DE PALMA
L’ILLA DE MALLORCA
AEROPORT
PLATJA DE PALMA

Visualitzar escenaris futurs6
Un projecte de l’envergadura, complexitat i terminis del de la Platja de Palma també requereix dotar-se d’eines
especials que permetin contrastar possibles aspectes clau dels escenaris finals de l’actuació.
I, per això, el Consorci ha treballat amb un “Simulador d’Escenaris Estratègics (SEE) – fi de projecte”, que
permet visionar distintes lògiques d’intervenció a la zona i contrastar els seus comportaments davant d’una
sèrie de factors clau: pressió i qualitat turística, valors econòmics, condicions socials i situació ambiental.
6 Vegeu l’apartat 1.3. sobre “Contrastar visions i escenaris de futur”.
L’“ESCENARI FINAL PLATJA DE PALMA” (50% places x 200% qualitat)
AMB RELACIÓ A LA SITUACIÓ ACTUALL
Font: F. Prats/J. Murillo AUIA

I tot i que,lògicament,només permeten temptejar tendències clau de distintes línies d’acció estratègica,el cert
és que les simulacions realitzades apunten que només una alternativa molt ambiciosa de “reposicionament
alt/molt alt” permet satisfer positivament els objectius centrals de l’Estratègia per a la revaloració
integral de la Platja de Palma.
Set estratègies per al canvi
A partir de la meta central del PAI, s’han llistat les 7 estratègies que defineixen les línies de força clau del
projecte i els 30 objectius que concreten eixos de treball específic en cada estratègia.7
E.1. Apostar per un posicionament turístic innovador, competitiu i sostenible
E.2. Afrontar el Canvi Climàtic i preservar els sistemes naturals terrestres i marins
E.3. Millorar les condicions de vida i ocupació de residents i treballadors
E.4. Revalorar integralment el sistema territorial urbà en clau mediterrània i sostenible
E.5. Establir compromisos ambiciosos per reduir la càrrega ecològica local i global
E.6. Crear un espai digital avançat per a totes les persones i activitats
E.7. Instrumentar un pacte institucional i social i una nova ““Governança”” per al canvi
7 Per a una visió de més detall de les estratègies i els objectius, vegeu l’apartat 1.4 sobre les “Set estratègies
i trenta objectius per al canvi”.

capítol 2. “Els programes i els temps del Pla
d’Acció Integral (PAI). La Platja de Palma el 2015 i
2020”
El Consorci ha plantejat des d’un principi la necessitat d’impulsar canvis de posicionament turístic de
caràcter estratègic, amb resultats operatius a curt i mitjà termini. Per això, el PAI ha programat com a
catalitzadores del canvi una sèrie d’“etapes de revaloració integral (ERI)” per a 2015 i 2020.8
A partir d’una primera etapa d’accions immediates, orientades a la dotació d’instruments operatius, però
també al desenvolupament d’actuacions urgents, el PAI estableix un full de ruta temporal i espacial en què
s’incardinen els seus programes i accions.
Curt termini (2015):• culminació de la“1a etapa de revaloració integral (ERI)”,visualització del canvi
turístic en els tres “espais tractors (ET)”, finalització del 1r programa de rehabilitació residencial i
turística i primers resultats socials i ambientals.
Mitjà termini (2020):• “2a etapa de revaloració integral (ERI)” amb la consolidació/expansió de la
revaloració turística i els tres “espais tractors (ET)”, la continuïtat dels programes de rehabilitació
integral, l’avenç dels objectius socials i la reducció significativa de la càrrega ambiental.
Llarg termini (després de 2020),• en què culmina el conjunt del projecte en tot el seu territori i en
tots els seus camps d’acció.
8 Vegeu, amb caràcter general, els apartats 2.2. “El marc de referència temporal i espacial” i 2.4. “Les etapes
de revaloració integral (ERI) el 2015 i 2020”, i, per a més detall, els apartats 2.5. i 2.6. sobre la Platja de Palma el 2015
i 2020.
REFERÈNCIES ESPACIALS/TEMPORALS PER ALS PROGRAMES I LES SEVES ACCIONS
2015

Els programes i les accions del Pla
Els 29 programes i les seves 98 accions,concebuts a partir de la meta,les estratègies i els objectius,i adaptats
als seus requeriments temporals i espacials, es presenten a la segona part del PAI. En constitueixen el nucli
central, ja que configuren els instruments operatius per a portar a la pràctica la revaloració integral de la Platja
de Palma. Els programes abasten camps d’acció sistèmics (el model turístic, el Canvi Climàtic, la qualitat de
vida, etc.) i, al seu torn, defineixen un conjunt d’accions l’execució de les quals en permet la realització.9
9 Per a més informació general sobre els programes i les accions, vegeu l’apartat 2.1. “Una visió integrada
sobre els programes i les seves accions”; per a veure’n la llista, accediu a l’apartat 2.3. “Els 29 programes i les 98
accions del PAI”; i, per a un resum del seu contingut, vegeu la segona part del PAI.
Font: WEST 8
DESPRÉS DEL 2020
2020

capítol 3,“La projecció econòmica del Pla d’Acció
Integral (PAI)”
LarevaloracióintegraldelaPlatjadePalmaesconcepcomungranprojectedecol·laboraciópublicoprivatque,
sota lideratge institucional,ha de crear una nova base econòmica més saludable,competitiva i sostenible
a la zona. I això obliga a crear el marc adequat perquè les inversions privades puguin operar en condicions
equiparables a les del mercat de capitals no especulatius i, al seu torn, perquè les inversions públiques que
garanteixin l’execució de les actuacions d’interès general que no responguin a les lògiques privades es realitzin
amb transparència, eficàcia i racionalitat, i també percebin els retorns que els corresponen.
El programa econòmic10
La distribució temàtica del programa econòmic del PAI s’articula entorn dels vuit conceptes estratègics11
que
agrupen els 29 programes i les seves 98 accions.
DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ PER CONCEPTES ESTRATÈGICS
Font: Everis
El 90% de la inversió se centra en la recreació d’un entorn urbà, turístic i d’edificis atractiu orientat, al
seu torn, per criteris de reposicionament turístic, de millora de la qualitat de vida local i d’ambicioses
estratègies entorn de la sostenibilitat.
10 Vegeu els apartats 3.1. sobre “El marc de referència” i 3.2. sobre “El programa econòmic”.
11 Vegeu l’apartat 3.2.1. sobre “La inversió per conceptes estratègics dels programes del PAI”.
Entorn urbà i turístic
Metabolisme i serveis urbans
Altres
Posicionament turístic 4,7%•
“Governança” 1,69%•
Qualitat de vida i ocupació 1,17%•
Serveis TIC 1,05%•
Canvi Climàtic i sistemes naturals 0,22%•
Edificació T+R
i mobilitat

Des d’una perspectiva temporal,12
els programes i les accions es troben programats econòmicament entorn
dels quatre grans horitzons o fases del PAI –immediat, curt (2015), mitjà (2020) i llarg termini (a partir de
2020)–, de manera que la revaloració de la zona comenci a cristal·litzar en les dues “etapes de revaloració
integral (ERI)” previstes, amb objectius i inversions concretes fins el 2015 de 1.210 M d’€ i de 998 M d’€ més
en el període 2015-2020.
Les accions a llarg termini,a partir de 2020,complementaran la transformació del model,a través d’actuacions
orientades a la culminació del conjunt de projectes en tot el territori i camps d’acció, i s’estimen en uns 1.760
M d’€ addicionals.
En relació amb l’origen de les inversions,13
atesa la importància de les estratègies de revaloració de l’entorn,
dels programes relacionats amb la reducció de la càrrega ambiental i de la rehabilitació integral del parc
residencial,el 35% de la inversió es realitzarà per part de les administracions i d’altres agents públics implicats
en el Pla, mentre que el 65% restant correspondrà a agents privats.
DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ PER ORIGEN I CONCEPTES ESTRATÈGICS
Font: Everis
Així mateix,cal destacar l’existència de tres grans tipologies d’inversió,en funció de la intensitat de finançament
del sector privat i l’Administració pública: completament pública (0,64% del total), predominantment pública
(13,76% del total) i predominantment privada (85,61% del total).
12 Vegeu l’apartat 3.2.2. sobre “Distribució de la inversió per fases”.
13 Vegeu l’apartat 3.2.3. sobre “Distribució del finançament per origen”.
Posicionament turístic
Metabolisme i serveis urbans
Inversió pública Inversió privada
“Governança”
Canvi Climàtic i sistemes
naturals
Serveis TIC Qualitat de vida i ocupació
Edificació T+R i mobilitat Entorn urbà i turístic

La lògica de la inversió privada privada14
El PAI, des d’una perspectiva econòmica integral, contempla conceptes estratègics que impactaran tant en
el desenvolupament de sectors ja existents com en l’impuls i la creació d’altres de nous, creant nous
models d’inversió i de negoci a la zona, que donaran cabuda tant als sectors empresarials ja existents com
a nous inversors.
En tot cas, el projecte de la Platja de Palma contempla que les condicions i els retorns corresponents a la
inversió privada, existent o nova, siguin homologables a les del mercat de capitals no especulatius, i que
la distribució de la inversió beneficiï diversos sectors de forma directa, per la qual cosa es produirà un efecte
tractor que distribuirà el valor de la inversió cap a sectors adjacents, que generarà un important impacte
indirecte.
La racionalitat de la inversió pública15
El fet de cobrir tots els objectius de l’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma requereix
una potent intervenció pública, capaç de garantir l’estabilitat i el caràcter sistèmic d’un projecte de llarg
recorregut que desborda les lògiques d’uns sectors privats necessitats d’obtenir rendiments econòmics des
del curt termini.
Els instruments per a la gestió economicofinancera16
En l’àmbit societari i instrumental, davant de la diversitat d’actuacions tant en allò relatiu a la seva natura
com a la barreja de finançament publicoprivat,el Consorci haurà de contemplar les diferents formes jurídiques,
societàries i instrumentals sota les quals es pot organitzar l’execució dels programes i les accions, prenent
com a criteris de referència l’eficiència, la flexibilitat i l’agilitat.
Complementàriament, el Consorci, conscient de la importància de les inversions públiques destinades a la
revaloració integral de la zona,posarà en marxa les mesures necessàries per a evitar que es generin patologies
especulatives que, a més, podrien produir efectes sobre els preus capaços de fer inviable l’operació.
14 Vegeu l’apartat 3.3. sobre “La lògica de la inversió privada”.
15 Vegeu l’apartat 3.4. sobre “La racionalitat de la inversió pública”.
16 Vegeu l’apartat 3.5. sobre “Els instruments per a la gestió economicofinancera”.

capítol 4, “Una “Governança” per a la revaloració
integral de la Platja de Palma”
La complexitat i dimensió temporal de la revaloració integral de la Platja de Palma planteja un repte de
“Governança” que gira entorn d’un concepte clau, el consens dels seus actors clau.17
Per això, el model de “Governança” que es planteja al PAI pretén que les seves propostes comptin amb
l’acceptació i el suport d’institucions, partits polítics, equips de govern i equips d’oposició, de l’empresariat i
dels representants sindicals, de les entitats cíviques i de la ciutadania.
El pacte de les organitzacions polítiques,• per assegurar la fortalesa del projecte i la seva projecció en el
temps o en el canvi de rols dels partits, siguin equip de govern o grups d’oposició.
L’acord de les cinc institucions que conformen el Consorci,• que permeti l’agilitat administrativa i
l’eficàcia en la gestió pública, a més d’afermar l’estabilitat normativa i la credibilitat del projecte i del
procés de transformació al llarg dels anys.
El compromís empresarial i sindical,• per donar suport a la renovació del model turístic existent i per
optar a un altre de més qualitat i transcendència econòmica, laboral i social.
L’adhesió de la ciutadania• a les iniciatives innovadores i afavoridores del canvi cultural i social que
suposarà la transformació de l’espai residencial, la convivència de visitants i residents.
El sistema de participació i avaluació del PAI18
El Consorci de la Platja de Palma entén que l’ambició del projecte i el seu abast només es pot abordar oferint
a les persones que viuen i treballen a l’entorn informació i participació sobre els canvis proposats.
Més enllà que la participació ciutadana ja s’ha iniciat a la zona, entorn de tallers participatius i comissions de
seguiment de les obres, el Consorci ha projectat, com a sistema central, una estructura estable d’informació,
debat i interacció ciutadana que gira al voltant del Fòrum d’Entitats i Ciutadania,19
amb els objectius
següents:
Fomentar la participació i implicació de la societat civil.•
Constituir un espai de seguiment, consulta i col·laboració.•
Fomentar una societat civil dinàmica i participativa.•
17 Vegeu l’apartat 4.1. sobre “El consens polític, l’acord institucional i el compromís empresarial, sindical i
cívic”.
18 Vegeu l’apartat 4.2. sobre “Un procés de participació actiu, amb sistemes estables de seguiment, avaluació
i rendiment de comptes”.
19 Vegeu l’apartat 4.2.1. sobre “El sistema de participació”.

Facilitar el treball dels equips tècnics del Consorci mitjançant el feedback permanent en ambdues•
direccions.
Configurar un procés de canvi cultural d’acord amb la revaloració integral de la Platja de Palma.•
Font: Consulluna / CIREM
Atesa la dimensió, complexitat i temps del PAI, resulta imprescindible comptar amb un sistema d’indicadors
per al seguiment i l’avaluació (SISE) del procés al llarg de les seves fites temporals clau, especialment
2015 i 2020, encara que es contempla que una sèrie d’indicadors testimoni (IT) siguin avaluats amb més
periodicitat.
Per això, el PAI ha dissenyat un sistema amb 29 indicadors (12 dels quals testimonis) en què, a més de la
seva definició i unitats,s’estableix el seu valor actual,el d’objectiu final,l’increment (o decrement) corresponent
i el seu comportament esperat el 2015, 2020 i després de 2020, al final del projecte de revaloració integral.
L’ESTRUCTURA DEL FÒRUM D’ENTITATS I CIUTADANIA
El Plenari. Amb tres tipus de participants:
Representants d’entitats associatives: organitzacions socials, econòmiques, culturals,•
comitès d’empresa, etc.
Representants de la ciutadania escollits per sorteig entre els residents de la zona, que•
acceptin voluntàriament participar en el Fòrum.
Representants i tècnics del Consorci, representants d’organismes públics vinculats al•
Pla i experts rellevants en les temàtiques que tracti el Fòrum.
El Plenari podrà estructurar grups de treball creats específicament per a tractar amb més
profunditat els temes que mereixin una atenció especial, ja sigui per al seu seguiment o
per a elevar propostes al Consorci. Els grups de treball informaran el Plenari de les seves
conclusions i propostes.
La xarxa participativa, formada per totes aquelles persones que, en registrar-se al web
corporatiu, accediran a un espai propi on s’exposa informació sobre l’execució del pla,
sobre els acords del Fòrum, etc. Al seu torn, els membres de la xarxa participativa podran
opinar, fer propostes, suggeriments i aportar noves informacions (documents, imatges) útils
per al bon desenvolupament del Pla.

Un sistema de comunicació dirigit a tots els segments implicats20
El que la societat pensa d’una institució es configura sempre com un reflex de la informació que emet a
l’exterior. Per tant, la comunicació es perfila com una eina bàsica per a aconseguir la participació, el consens,
el suport i la credibilitat de la societat mallorquina, balear, nacional i internacional per al projecte. Per això, el
PAI contempla la realització d’un pla de comunicació amb una sèrie d’objectius estratègics:
Donar a conèixer el projecte de la Platja de Palma•
Augmentar la presència als mitjans•
Transmetre transparència i credibilitat•
Potenciar i prestigiar la zona•
Transmetre el projecte en els àmbits local, estatal i europeu•
L’estructura organitzativa del PAI21
És indubtable que el projecte de revaloració de la Platja de Palma s’haurà de dotar d’instruments de gestió
que siguin capaços de donar resposta al repte que suposa el projecte.
I tot i que la definició de l’estructura organitzativa que ha d’impulsar la revaloració integral de la Platja de
Palma té múltiples facetes, i admet diverses possibilitats que han de ser analitzades pels principals actors del
Consorci, el PAI apunta un decàleg de referències sobre el tema:
1. Una nova dimensió organitzativa, molt més potent.
2. Una gestió integral.
3. Un entramat de gestió complex liderat pel Consorci.
4. Importància dels camins de representació/relació amb la iniciativa privada i amb els actors socials
presents a la zona.
5. Importància d’una agència publicoprivada per a una gestió turística molt acurada de la destinació.
6. Tot això sense oblidar la necessitat d’arbitrar fórmules adequades per a la resta de les àrees de
gestió que requereix el projecte.
7. La importància de la cooperació amb d’altres administracions.
8. La “Certificació Platja de Palma” com a condició per a preservar la coherència integral del projecte.
9. El repte de la innovació és transversal a l’hora d’escometre el desenvolupament del PAI.
10. Sistemes de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) innovadors per a la gestió integral
de la Platja de Palma.
20 Vegeu l’apartat 4.3. sobre “Un sistema de comunicació i informació ampli, diversificat i dirigit a tots els
segments implicats”.
21 Vegeu l’apartat 4.4. sobre “Una estructura organitzativa i uns instruments per a gestionar la revaloració
integral de la Platja de Palma.

10º. Sistemas de Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) innovadores para la gestión
integral de la Platja de Palma.22
POSSIBLE ORGANIGRAMA D’UN ENS DE GESTIÓ INTEGRAL A LA PLATJA DE PALMA
22 Vegeu el Programa XXV “Dissenyar i implementar un sistema TIC per a la gestió i comunicació del Pla i el
procés.
Font: F. Prats

capítol 5, “Una visió de la Platja de Palma cap al
futur”
El projecte de reforma de la Platja de Palma suposa la reconversió, rehabilitació i transformació d’una
destinació turística costera madura. La transformació ha de ser integral i el més ampla i profunda possible.
Alguna de les imatges que es presenten són una recreació aproximada dels resultats previsibles a
determinats llocs estratègics, que faran més visibles les actuacions programades.
Es recreen els resultats en els següents àmbits:
Entorn natural: torrents, platja i mar
Els corredors verds: passeigs, jardins, places i carrers
Sostenibilitat: mobilitat, emissions zero a l’atmosfera
Nous hotels, idiosincràsia mediterrània i nous serveis complementaris
Imatges de West-8

Els 29 programes i les 98 accions resultants del procés descrit es despleguen en el marc espacial i temporal
descrit al voltant de vuit conceptes estratègics: els tres primers, relacionats amb el turisme, l’ecologia i la
qualitat de vida, tenen principalment un caràcter de disseny de polítiques que cal desenvolupar per altres
programes i,en menor mesura,d’aplicació de línies de treball molt específiques; els quatre següents s’orienten
a la implementació de l’urbanisme, l’edificació, la mobilitat i les TIC, i l’últim, la “Governança”, tracta de la
gestió del PAI i les relacions amb la societat.
segona part :
Els 29 programes i les seves 98 accions del PAI
Posicionament turístic
I. Dissenyar un model de negoci competitiu
II. Dissenyar i implementar el “Diamant
competitiu”
III. Dissenyar i implementar el Sistema de
màrqueting de Platja de Palma
IV. Establir directrius estratègiques i sistemes
de seguiment en relació amb l’adaptació i
resiliència per fer front al Canvi Climàtic
V. Definir estratègies i aplicar mesures per a la
conservació i l’augment de la resiliència dels
ecosistemes naturals terrestres, litorals i
marins
VI. Dissenyar i implementar un sistema
d’informació, gestió i seguiment sobre la
sostenibilitat i resiliència de la platja
VII. Establir accions per a la qualitat integral del
cicle natural de l’aigua al conjunt de la conca
hidrogràfica
VIII. Establir i implementar mesures per a la
sostenibilitat dels ecosistemes urbans
Qualitat de vida i ocupació
IX. Dissenyar i implementar un pla per enfortir
la cohesió social i millorar la qualitat de
l’ocupació
X. Dissenyar i implementar un pla per a la
reconversió del teixit productiu existent
Entorn urbà i turístic
XI. Elaborar un planejament urbanístic que
revalori, defineixi i protegeixi les diferents àrees
urbanes i paisatgístiques
XII. Gestionar el sòl clau per a la viabilitat del
projecte
XIII. Dissenyar i implementar un Projecte de
reurbanització general de la trama urbana i
dels espais públics clau per a la revaloració
turística
XIV. Dissenyar i implementar peces urbanes i
turístiques emblemàtiques
RESUM EXECUTIU / segona part

Metabolisme - Serveis urbans
XV. Dissenyar i implementar un escenari energètic
finalista amb “balanç de carboni 0” i 100%
d’energies renovables
XVI. Dissenyar i implantar un sistema de gestió del
cicle urbà de l’aigua amb el mínim impacte i
la millor eficiència
XVII. Dissenyar i implementar un sistema de gestió
de residus que en minimitzi la generació i
projecti un “escenari 0 a abocador”
XVIII. Dissenyar i implementar un pla de millora de
l’impacte acústic
Edificació i mobilitat
XIX. Dissenyar i implementar un pla i un sistema
de certificació per a la rehabilitació integral
(i l’obra nova) de l’edificació turística i
residencial per reduir al 50% la seva càrrega
ambiental i el nombre de places turístiques
XX. Dissenyar i gestionar un pla de mobilitat
sostenible amb “balanç de carboni 0” en els
desplaçaments locals
Serveis TIC
XXI. Planificar i implementar un Sistema Integral
Ubic
XXII. Dissenyar i implementar eines i serveis per
incrementar la productivitat i la competitivitat
de les empreses
XXIII. Dissenyar i implementar els serveis i eines
necessaris per donar suport al cicle de vida
del turista
XXIV. Dissenyar i implementar eines d’accés a la
xarxa i al conjunt de serveis públics en cas
necessari
XXV. Dissenyar i implementar un Sistema TIC per a
la gestió i comunicació del Pla i del procés
“Governança”
XXVI. Dissenyar i portar a la pràctica un pla de
relacions institucionals
XXVII. Dissenyar i posar en marxa un pla de relacions
amb la societat
XXVIII. Dissenyar i impulsar un ampli procés
participatiu
XXIX. Dissenyar i implementar un sistema de gestió
integral i transparent per al conjunt del
projecte
RESUM EXECUTIU / segona part

TERCERA PART:
ARTICLES
Des del naixement del projecte de la Platja de Palma hem comptat amb les opinions, idees i suggeriments
dels professionals més competents en els àmbits d’actuació que abasta aquest ambiciós pla de futur.
Sempre hem estat conscients que el consens, el pacte i la participació són condicions indispensables per
aconseguir les fites més importants a les quals aspiram i, per això, hem mantingut constants i múltiples
canals de connexió entre tots els actors socials, professionals i institucionals involucrats en aquest projecte.
I en la Tercera Part, incorporam una sèrie d’articles de persones amb responsabilitats significatives en els
temes abordats pel PAI.
RESUM EXECUTIU / TERCERA part

ReRecuperació de la Platja de Palma: un projecte multidisciplinari
Montserrat Casas
Rectora UIB (Universitat Illes Balears)
COMPROMÍS I LIDERATGE PER A UN NOU MODEL DE DESENVOLUPAMENT
Sebastián Escarrer
Vicepresident de Sol Meliá
URBANISME I SOSTENIBILITAT
Ramon Folch
Doctor en biologia i sociecòleg
L’HORA DE LA RESPONSABILITAT
Javier Gómez-Navarro
Exministre de Turisme i Comerç d’Espanya
President del Consell Superior de Cambres de Comerç d’Espanya
i President d’Aldeasa
Balanç de carboni zero. Un repte i una oportunitat
Enrique Jiménez Larrea
Director general de l’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia)
Platja de Palma: una lluita decidida contra el canvi climàtic
Cristina Narbona
Ex ministra de Medi Ambient
i ambaixadora d’Espanya davant la OCDE
UNA OPORTUNITAT PER A CONSTRUIR EL TURISME DEL SEGLE XXI
Taleb Rifai
Secretari General de l’Organització Mundial del Turisme
LA RECERCA: CLAU PER A LA SOSTENIBILITAT
Rafael Rodrigo Montero
President del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
RESUM EXECUTIU / TERCERA part

PlatjadePalma/PartI:ElPlad´Acció/Pàg.48
CAPÍTOL 1
EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI).
CLAUS I ESTRATÈGIES GENERALS
Capítol 2.
Els Programes i els Temps del
Pla d’Acció Integral (Pai). Platja
de Palma el 2015 i 2020
Capítol 3.
La projecció econòmica del Pla
d’Acció Integral (PAI)
Capítol 4.
Una “Governança” per a la
Revaloració Integral de la
Platja de Palma

Consorci Platja de Palma
PART I:
El Pla
d´Acció

CAPÍTOL 1
EL PLA D’ACCIÓ
INTEGRAL
(PAI). CLAUS I
ESTRATÈGIES
GENERALS
1.1. L’ESTRATÈGIA PER A LA “REVALORACIÓ INTEGRAL DE LA
PLATJA DE PALMA” I “EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)”
1.1.1. Filosofia, lògiques i equips del Pla
1.1.2. L’arquitectura del Pla
1.2. METES I CLAUS DEL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)
1.2.1. Un projecte innovador per a un futur diferent
1.2.2. Els reptes del context global i turístic: sis consideracions
clau
1.2.3. Les oportunitats i condicions per a l’èxit a la Platja de Palma
1.3. CONTRASTAR VISIONS I ESCENARIS DE FUTUR
1.4. SET ESTRATÈGIES I TRENTA OBJECTIUS PER AL CANVI

1.1. L’ESTRATÈGIA PER A LA “REVALORACIÓ
INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA” I “EL
PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)”
L’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma es formula per oferir solucions que permetin
recuperar valor, competitivitat i sostenibilitat a una zona turística madura, ambientalment desvaloritzada i
amenaçada de declivi.
L’Estratègia es concep com un sistema compost de diversos instruments de planificació estratègica i
urbanística, capaços d’abordar els múltiples plans d’un projecte complex per transformar les dinàmiques
actuals en noves oportunitats amb projecció de futur.
ELS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ DE “L’ESTRATÈGIA PER A LA REVALORACIÓ DE LA PLATJA DE
PALMA”
Font: F. Prats/Consorci.

El Pla d’Acció Integral (PAI)• es concep com l’articulació, en un sol instrument transdisciplinari,
dels continguts d’un planejament estratègic que estableix les metes, les estratègies i els objectius1
,
i d’un pla d’acció que defineix els programes i les accions que permeten assolir-los, així com el
sistema d’indicadors que ha de facilitar-ne l’avaluació en el temps.
El Master Plan (MP)• es configura com un instrument urbanístic de referència que, amb caràcter
indicatiu,aporta unavisió generali desitjablede futur,queha d’orientar el posterior desenvolupament
dels plans i projectes legals que es generaran a la zona.
El Pla de Reconversió Integral (PRI)• constitueix l’instrument urbanístic legal que,inicialment i per a
tota la zona,defineix l’estructura,classificació i qualificació del sòl,els sistemes naturals,l’ordenació
de l’edificació i les infraestructures i el sistema de gestió que han de regir per al desenvolupament
urbanístic de la zona.
1.1.1. Filosofia, lògiques i equips del Pla
El PAI es configura com un instrument de planificació estratègica que opera des d’una visió integrada i
sostenible d’un sistema complex i dinàmic en el temps, com la Platja de Palma, en què concorren
diversos actors institucionals, públics, privats i socials.
LÓGICA DEL PAI
Font: F. Prats/Consorci.
1 Un avanç de les metes, les estratègies i els objectius va ser presentat pel Consorci el maig de 2009.

Els equips del Consorci han treballat entorn de la generació d’un projecte sistèmic i integrat per a la Platja de
Palma,que ha exigit buscar les compatibilitats,resoldre les contradiccions i enfortir les sinergies existents entre
els camps d’acció bàsics del projecte: l’economicoturístic, l’ambiental, el social, l’urbanístic i el tecnològic.
Tots ells articulats per una governança del conjunt, que ha de garantir la compatibilitat entre la generació de
més valor econòmic, la millora de les condicions socials i, a la vegada, la reducció de la càrrega ecològica,
local i global.
ELS EQUIPS DEL PAI
Sota la direcció de la comissionada i de l’Equip del Consorci, en la redacció del PAI
han col·laborat un conjunt d’equips al capdavant de la qual han participat les persones
següents:
Coordinació general:• F. Prats, soci d’AUIA i membre del Consell Espanyol de
Turisme (CONESTUR)2
Diagnòstics inicials:• J. Rey-Maquieira, professor de la UIB, i T. Munar, president
de Turismoconsultin.com
Turisme:• E. Bordas, president de THR
Economia empresarial:• A. Gutiérrez Borjabad, soci d’Everis
Fiscalitat:• J. M. Cardona, soci del bufet J&A. Garrigues 3
Ecologia:• B. Morales, directora de l’IMEDEA
Sociolaboral:• O. Homs, director de CIREM
Urbanisme:• E. Bindels, soci de WEST 8 4
Dret urbanístic:• A. Blasco, catedràtic de la UIB
Metabolisme – Serveis urbans:• F.Tejada, director d’àrea d’ARUP
Edificació:• A.Villanueva, soci d’AUIA
Serveis TIC:• P.Antón, director de TIC de Segittur
“Governança”:• S. Lora, president de Consulluna
Divulgació:• C. Garrido, periodista
Disseny:• A. Corazón, president de Diseño Público
I la col·laboració especial de F. Panizo, exsecretari general de Turisme i membre del
Consell Espanyol de Turisme (CONESTUR), de J.A. Alonso, director d’Eficiència Energètica
del IDAE i de J.M. González Pérez, professor de Geografia en el Departament de Ciències
de la Terra, Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les
Illes Balears. Font: Consorci.
2 Amb la col·laboració de J. Murillo, Enginyer AUIA
3 Amb la col·laboració de les institucions següents: Cambra de Comerç, Confederació d’Associacions
Empresarials de les Balears (CAEB), ajuntaments de Palma i Llucmajor i una sèrie d’experts fiscals.
4 Amb la col·laboració d’A. García de Jalón, soci d’AINESO; F. Fernández, soci d’AUIA, i els arquitectes de les
Balears: Mireia Cabaní Massip, Francisco CiFonts Utrero, Iciar de Basterrechea Meunier, Jaume Luís Salas, Jordi Herrero
Campo, Juan Riera Jaume, Luis Velasco Roldán, Miguel Ángel Mayol, Nerea Uriarte Eceiza, Paloma Serer Oliver i Pedro
Pablo Vaquer Caballería.

1.1.2. L’arquitectura del Pla
L’arquitectura del PAI s’estableix a partir de quatre components bàsics:
L’ARQUITECTURA DEL PAI
Una• meta, lògicament coherent amb els objectius de l’Estratègia de revaloració integral de la Platja
de Palma.
7 estratègies• o grans línies d’acció i 30 objectius que desgranen aquestes estratègies en temes
concrets.
29 programes i 98 acciones• que, agrupats en vuit conceptes estratègics, defineixen grans camps
d’acció sistèmica (els programes) i operativa (les accions) que permeten assolir els objectius
esmentats.
Finalment, el• PAI compta amb un sistema de 29 indicadors per a la seva avaluació i seguiment
al llarg de les distintes etapes del Pla.

1.2. METES I CLAUS DEL PLA D’ACCIÓ
INTEGRAL (PAI)
En temps de canvi de paradigma, el desafiament consisteix a no escriure sobre l’última pàgina del cicle
històric que es tanca, sinó en la primera del nou cicle que s’obre, perquè la diferència pot arribar a ser
abismal.
1.2.1. Un projecte innovador per a un futur diferent
La meta central del Pla d’Acció Integral (PAI) es xifra a aconseguir impulsar una revaloració general de la
Platja de Palma, capaç d’estimular, en un moment de canvi global, un nou cicle d’innovació, prosperitat
i sostenibilitat a la zona.
Aquesta meta s’ha d’interpretar com una decisió estratègica que,més enllà de solucions merament pal·liatives
de curt abast, aposta per una autèntica revaloració integral de la zona com la millor forma d’afrontar una
època d’incertesa, condicionada pels canvis globals, turístics i locals.
LA PLATJA DE PALMA (MALLORCA)
Font: F.Prats/Consorci
CIUTAT DE PALMA
BADIA DE PALMA

Només així, reformulant vells paradigmes i treballant per un “Projecte nou per a un futur diferent”, l’esforç
institucional, empresarial i social que es planteja a la Platja de Palma podrà constituir una autèntica inversió
estratègica capaç de generar una prosperitat solvent i sostenible durant les pròximes dècades. I la principal
condició per a aconseguir-ho resideix en la capacitat institucional i social d’assumir aquest enorme repte
d’innovació i reformulació d’unes lògiques esgotades que n’aguditzen l’obsolescència.
Així, inevitablement, el projecte de la Platja de Palma adquireix una doble projecció: la primera i central, el
compromís d’oferir als seus empresaris, treballadors i residents una alternativa ambiciosa i de futur, llesta per
a implementar-se a la zona; i la segona i no menys interessant, facilitar noves lògiques, criteris i propostes per
reformular el futur del malparat litoral mediterrani espanyol.
1.2.2. Els reptes del context global i turístic:
sis consideracions clau
El PAI es formula amb necessitat de projectar-se al futur en un moment amb transformacions en múltiples
plans, la qual cosa permet parlar d’un canvi de cicle històric i d’època. El fet de tractar d’identificar aquests
canvis, el seu significat i la seva possible incidència en el futur de la Platja de Palma constitueix una
de les peces angulars del Pla. Sis grans temes han estat tractats en el si del Consorci a l’hora d’avaluar
possibles escenaris de futur i d’orientar les seves estratègies de treball amb les cauteles oportunes.
1. Més enllà d’una recessió econòmica molt complexa, tot apunta a una crisi
diferent, sistèmica, i a un canvi d’època amb nous paradigmes, claus i valors.
IInformacions emeses per les principals agències internacionals de les Nacions Unides i de la UE indiquen que
estem afrontant no només una greu crisi econòmica, de deute o fiscal, sinó també un “canvi global” originat
per la creixent alteració dels cicles vitals de la biosfera, principalment el clima i la biodiversitat, i l’escassetat
estructural d’alguns recursos bàsics, molt especialment l’energia, com a conseqüència del final de l’era del
petroli abundant i barat5
.
Tot això apunta que podríem haver iniciat un cert canvi d’època condicionat per una extraordinària i nova
singularitat: el progressiu desbordament de la biocapacitat del planeta, induït per un important creixement
poblacional i, sobretot, per uns patrons de desenvolupament que generen l’expansió il·limitada dels seus
impactes ambientals sobre els ecosistemes i recursos del planeta.
5 Hi ha múltiples fonts d’informació coneguda i assumida per les Nacions Unides, la UE, l’OCDE, etc. sobre
aquests temes

ESCENARIS DE SOSTENIBILITAT EN LES EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE
HIVERNACLE 2020/2050 (NACIONS UNIDES)
Sustainability scenarios for Greenhouse Gas emissions. Source: UN (2007)
Segons les Nacions Unides,els objectius generalment acceptats de no desbordar un
augment de temperatura de 2ºC al final del segle requeririen reduir les emissions
dels països més desenvolupats entorn d’un 20%-30% el 2020 i fins un 70%-80%
el 2050 amb relació a la referència de 1990.
Font: Oficina del Cima de les Nacions Unides i d’altres agències.
I més enllà del Canvi Climàtic, sobre la salut dels ecosistemes vitals de la biosfera,
el “Millennium Ecosystem Assessment”, realitzat per més d’un miler de científics
per a les Nacions Unides, adverteix que 2/3 dels principals ecosistemes terrestres
estan sobreexplotats o s’utilitzen de forma insostenible.
Font: Millenium Ecosystem Assesment. Nacions Unides.

2.Lesincertesesdel“ciclepostcrisi”podendurartemps6
inoconduirnecessàriament
a una nova fase d’exuberància i “creixement il·limitat” sinó, més probablement, a
un futur en què la necessitat de convivència amb certes restriccions globals pot
modificar els patrons de producció i consum vigents en el passat.
Atesa la complexitat del nou cicle històric, sembla difícil apostar per un futur sense restriccions, en el qual el
mercat i el consum puguin operar amb els mateixos plantejaments indiscriminats i il·limitadament expansius
del passat.
Junt amb el Canvi Climàtic, la qüestió energètica sembla ser la que exercirà més influència al llarg de les
pròximes dècades. A més, la previsible sortida de la part més dura de la crisi econòmica per part d’un gran
nombre de països amb necessitats energètiques creixents sembla que ensopegarà amb la dificultat d’accedir
al corresponent subministrament dels preus de les últimes dècades. Com recordava a El País l’estiu de 2009
Fatih Birol, economista cap de l’Agència Internacional de l’Energia,“encara que molts creuen que hi haurà una
recuperació en els propers anys, [...] ens enfrontem al risc que sigui estrangulada pels alts preus del petroli”.
6 Hi ha testimonis de múltiples analistes sobre la incerta dimensió i durada del cicle de recuperació econòmica
al món i es parla d’un “llarg període de baix creixement i alt atur” (titular de El País, 11-04-2010). L’FMI preveu que la
zona euro generarà un bilió de dèficit públic fins el 2011 (El País, 26-03-2009). El vicepresident de la UE, J. Almunia,
a la presentació del llibre El euro al rescate de Europa (març de 2010) estimava, entre d’altres qüestions, que la
recuperació econòmica estaria condicionada per la resolució d’una bossa de deute global que podria tardar 10 anys a
ser absorbida. I a Espanya hi ha estimacions que avaluen l’endeutament de l’Estat, les famílies i les empreses en prop
del 400% del PIB (X. Vidal Folch a El País, 11-02-2010).
LA PERCEPCIÓ SOCIAL DEL “CANVI”
“Davant d’una greu emergència”
Titular d’un editorial conjunt de 56 periòdics a 45 països publicat 7/12/2009.
“Avui, 56 periòdics de 45 països han decidit donar el pas sense precedents de parlar amb
una sola veu a través d’un editorial comú. Ho fem perquè la humanitat s’enfronta a una
greu emergència”.
“Molts de nosaltres, sobretot als països desenvolupats, haurem de canviar el nostre estil
de vida. L’era dels vols que costen menys que el trajecte amb taxi a l’aeroport s’acosta a
la seva fi. Haurem de comprar, menjar i viatjar de forma més intel·ligent. Haurem de pagar
més per la nostra energia i utilitzar-la menys”.
“Però el pas d’una societat que emeti poc carboni ofereix la perspectiva de més oportunitats
que de sacrificis”. “El flux de capitals és una dada significativa: l’any passat, per primera
vegada, es va invertir més en energia renovable que a produir electricitat a partir de
combustibles fòssils” però “això exigirà el triomf de l’optimisme sobre el pessimisme, de la
visió de futur sobre l’estretor de mires”.
Font: El País, 7 de desembre de 2009.

3. És previsible que segueixi augmentant la preocupació mediambiental i que la
reducció dels impactes ecològics i climàtics tingui cada dia més força en el pla
regulatori i en les demandes socials.
La qüestió del “canvi global” cada vegada té més força institucional, empresarial i social, i es multipliquen
les iniciatives per tractar d’assimilar (tot i que encara en moltes ocasions només formalment) els reptes que
comporta, així com per adaptar-se a unes exigències legals i socials en ràpida progressió, especialment a
Europa i els països més desenvolupats.
I mentre els països, les ciutats i les empreses més avançats del món ja han començat a comprometre’s
proactivament amb les diverses manifestacions del “canvi global”, principalment amb el Canvi Climàtic, les
velles marques s’enfonsen i els mites del consumisme i hiperdesenvolupament immobiliari més de moda dels
últims anys es desfan en les seves contradiccions, a una velocitat tal que encara no hi ha hagut temps perquè
es decantin amb solvència els nous paradigmes.
No només Detroit, la “capital mundial” d’un automòbil que no va saber anticipar el canvi energètic, s’aparta7
.
Com apunta en un article8
el crític d’arquitectura de referència i catedràtic de l’ETSAM, L. F. Galiano, “l’‘efecte
Dubai’ i els seus opulents gratacels, tan admirats fins ahir, deixen pas a l’‘efecte Masdar’, una nova ciutat
neutral en carboni, sense residus ni cotxes –mescla de la vella tradició i les noves tecnologies– que està sent
desenvolupada per l’oficina de Norman Foster a Abu Dhabi. Cal no equivocar-se, els referents del nou segle
no són els del passat; són diferents i a penes estan començant a imaginar-se”.
7 Detroit, després de perdre pols econòmic i població, ha iniciat un pla d’“encongir-se per sobreviure”, demolint
deu mil cases per reduir la seva mida i accedir així a escales funcionals i econòmiques més sostenibles (A. Tapiac, 21-
03-2010).
8 “Los rascacielos del Golfo y nosotros” (El País, 02-03-2010).

4.El transport i l’aviació ja estan afectats per significatives restriccions ambientals
i energètiques que incidiran en les condicions i facilitats per a viatjar en el futur.
Segons l’Agència Internacional de l’Energia (octubre de 2008) el transport constitueix,després de la producció
d’energia, el segon generador d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en el món (23,40% del total) i també
figura com el segon sector per ritme de creixement, la qual cosa el converteix en un dels principals objectius
dels programes de control climàtic de la Unió Europea i de les agències internacionals.
I, encara que l’aviació només representa entorn del 3% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen
humà segons la UE,9
el creixement de la demanda és molt fort, al voltant d’un 73% entre 1990 i 2003, segons
dades de la UE, i, sobretot, a un ritme molt superior a la millora de la seva eficiència energètica (un 70% en
quaranta anys).
9 Aquest percentatge ascendeix al 3,5% segons els informes de l’IPPC. A més, pel fet que les emissions es
produeixen més altura, el seu impacte ambiental sobre l’atmosfera és més gran.
UN PRIMER PAS A ESPANYA: EL COMPROMÍS DELS ALCALDES AMB KYOTO 2020
Manifest de la Xarxa de Ciutats Espanyoles pel Clima
1. Promourem a les nostres institucions les recomanacions del document de la UE, conegut com a
Pacte Europeu d’Alcaldes pel Clima.
2. En conseqüència, treballarem per complir els objectius establerts per la UE per a 2020, intentant
reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle als nostres respectius àmbits territorials.
3. Per això, realitzarem un pla d’acció que redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle
posant una atenció especial en l’eficiència energètica, en la mobilitat sostenible, en l’increment
dels embornals de carboni i en la reducció del volum de residus que es generen a les nostres
localitats.
4. Divulgarem i implicarem la ciutadania en les tasques que s’estan realitzant per a la protecció del
clima.
5. Participarem activament en la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, col·laborant amb la resta de
governs locals que hi pertanyen, de cara a intercanviar les millors experiències de gestió, per a la
seva major generalització.
Font: FEMP – 21 de juliol de 2008.
I UNA PRIMERA GUIA PER A L’ACCIÓ: L’INFORME SOBRE CIUTATS DEL PROGRAMA “CANVI GLOBAL,
ESPANYA 2020/50”
Aquest informe, presentat el desembre de 2009 per la Fundació de la Universitat Complutense de Madrid,
l’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya i la Fundació CONAMA, estableix en una sèrie de temes clau
–sòl, edificació, energia i emissions climàtiques, mobilitat, aigua, aire, residus i biodiversitat urbana–
objectius precisos per a l’any 2020, emmarcats en visions molt ambicioses el 2050.
Font: CCEIM de la Fundació de la Universitat Complutense de Madrid.

Així,des de 2007,l’Eurocambra exigeix que l’aviació europea entri al sistema de control i comerç d’emissions
de GEI,la qual cosa unida al previsible augment (després de la sortida de la crisi) del preu del cru col·locarà el
sector aeronàutic davant d’una situació d’enorme complexitat i dificultat per a mantenir les condicions,
preus i fluxos actuals dels viatges amb avió.
2008, UN ANY SIGNIFICATIU PER A REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR
El 2008 van coincidir tres fets amb efectes molt rellevants per al sector aeri: 1) es va
començar a sentir l’efecte de la crisi sobre la demanda de viatges aeris; 2) el preu del
petroli va passar dels 36 $/barril de 2004 als 150 $ (per la incidència en els mercats de
les dificultats estructurals per a adaptar la producció a la creixent demanda dels països
emergents), i 3) com a conseqüència d’això, el cost energètic va passar de representar el
10% al 30% dels costos operatius de les companyies tradicionals (M. Hedblom, conseller
delegat de Spanair).
La incidència dels tres factors sobre el món aeronàutic va ser devastadora i només amortida
per la baixada del preu del cru a finals d’aquell any com a reflex de la crisi internacional. Més
de 24 línies aèries van tancar en menys de 6 mesos i els màxims responsables del sector van
advertir de la impossibilitat d’assimilar el repte energètic sense introduir canvis importants
en els preus i les condicions de viatge, la qual cosa podria afectar una contracció de la
demanda. Referint-se a les companyies de baix cost, Giovanni Bisignani, conseller delegat
de IATA, advertia, en una entrevista a El País el juny de 2008, que l’elevada repercussió del
cost del combustible (entorn del 50%) dibuixava un futur de difícil digestió per part de les
mateixes companyies.
Font: diverses fonts procedents dels mitjans al llarg de 2008.
LES COMPANYIES AÈRIES EUROPEES SOTMESES AL CONTROL D’EMISSIONS
CLIMÀTIQUES
La Comissió Europea ha publicat una llista definitiva amb unes 4.000 companyies aèries
que participaran a partir de 2012 en el control i comerç d’emissions de gasos d’efecte
hivernacle. A partir d’aquest any, aquestes companyies rebran anualment un nombre de
permisos d’emissions basat en la mitjana entre 2004 i 2006 i, si el superen, hauran
d’adquirir drets d’emissió a tercers. En concret, les línies aèries hauran de reduir les seves
emissions al 95% el 2013, la qual cosa suposaria, segons el sector, uns sobrecostos d’uns
4.000 milions d’€ anuals entre 2011 i 2012.
Font: Hosteltur 03-09-2010.
Les línies aèries que operen a Espanya han hagut de presentar plans de control d’emissions
de gasos d’efecte hivernacle abans d’agost de 2009 per regular els corresponents costos
per drets d’emissió, que les companyies estimen en uns 70 milions d’€ anuals.
Font: El País, 13 – 06 – 2009

5. El turisme, una de les activitats més importants del món i molt dependent del
binomi energia/transport, serà necessàriament afectat pel canvi global i haurà de
reformular els seus objectius i visions el 2020/2050, d’acord amb els escenaris i
compromisos internacionals que s’estan forjant entorn d’aquestes dates.
La majoria, per no dir la totalitat, de les activitats econòmiques rellevants del món hauran d’adaptar-se als
canvis sistèmics que s’acosten. I el turisme, responsable del transport, allotjament i subministrament
de serveis de vacances d’uns 900 milions de turistes internacionals (incloent-hi els nacionals, l’OMT
estima xifres entorn dels 5.000 milions de turistes totals) el 2008 (n. d’arribades), no pot sostreure’s
a aquests canvis. De fet, entre el 60% i el 90% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades
en unes vacances internacionals es produeix en el cicle de viatge a les destinacions,10
i l’OMT11
va estimar a
Davos (octubre de 2007) que l’àmbit internacional del conjunt del sector emetia el 2005 unes 1.207 M T12
de
CO2 anuals a l’atmosfera (prop del 5% mundial),13
amb creixements tendencials previstos del 188% el 2035
si no s’adoptessin canvis del model.
EL FEBRER DE 2009 EL “WORLD TRAVEL & TOURISM COUNCIL”14
(WTTC) LLANÇA LA DECLARACIÓ
“LEADING THE CHALLENGE ON CLIMATE CHANGE””
10 “Climate Change. Adaptation and Mitigation in the Tourism Sector”. UNEP, UNWTO, WMO, UO. Programa
2008.
11 L’OMT, des de la Conferència de Yerba el 2003, ha desplegat una àmplia activitat de generació de coneixement
i sensibilització sobre el Canvi Climàtic dirigit als estats i les empreses del sector.
12 Aquesta estimació inclou els visitants del dia.
13 Posteriorment, nous estudis han estimat un marge entre el 5% i el 14% per a les emissions del conjunt dels
GEI, tot això sense comptar els impactes indirectes derivats d’infraestructures, etc.
14 El “WTTC” constitueix la principal associació internacional d’empreses turístiques en la qual participen les
companyies més importants del món.
Font: World
Travel &Tourism
Council

I tot indica que el sector turístic haurà de reposicionar les seves previsions de futur amb relació a múltiples
qüestions: les expectatives generals de creixement il·limitat d’uns viatges turístics que s’esperen cada dia
més barats, la incidència en els viatges de les regulacions internacionals sobre qüestions energètiques i
climàtiques, les alteracions en l’organització de la vida i les vacances, les exigències més elevades en qualitat
del valor de l’experiència i la qualitat ambiental dels viatges, les destinacions i les activitats, etc.
6. El turisme del litoral espanyol, a més dels canvis sistèmics, ha d’assumir el
final de l’era del “creixement il·limitat i indiscriminat”, del desbordament de la
biocapacitat del sistema costaner i de l’ajustament dels preus a la baixa. L’aposta
de futur s’ha de basar, necessàriament, en “una revaloració i un reposicionament
integral” de la nostra cadena de valor15
turística i les seves destinacions, en
terminis de temps coherents amb els reptes i canvis històrics en curs.
Després de quaranta anys de creixement turístic, amb la seva excepcional contribució al desenvolupament
socioeconòmic del país, la informació disponible apunta a l’esgotament d’un model basat en el “creixement
il·limitat i indiscriminat” d’uns fluxos turístics i urbanístics que han multiplicat els impactes ambientals i
desvalorat les nostres costes, especialment al litoral mediterrani.
Tot indica que, més enllà de la crisi, els paràmetres econòmics clau –l’impacte econòmic, les pernoctacions o
la despesa mitjana diària– s’han alentit o estan pràcticament estancats des de principis de segle, i que el grau
de satisfacció per part dels nostres millors clients s’esquerda davant del deteriorament i la pèrdua d’atractiu
de les nostres destinacions tradicionals.
Tal com escriu O. Perelli, director de l’Àrea d’Estudis d’Exceltur, en el seu article “Turisme espanyol… I si no hi
hagués hagut crisi?” (març de 2010),“És necessària una nova cultura de treball en aquestes destinacions
(de sol i platja) basada en la revaloració integral de la seva oferta turística per adaptar-se als reptes del canvi
global i les exigències dels turistes de majors efectes multiplicadors […] que només s’aconseguirà amb el
lideratge institucional i el compromís empresarial”.
15 Una versió simplificada de la “cadena de valor” contempla el transport d’anada i tornada, les destinacions i
les diverses activitats que s’hi realitzen.

Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma

Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma

Similaire à Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma (20)

Plus de Platja de Palma

Plus de Platja de Palma (20)

Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma