1. Manuel Outumuro
Manuel Outumuro va néixer a Merca (Ourense) i va formar-se a l'Escola Massana de
Barcelona, ciutat on sempre ha viscut, si exceptuem un parèntesi de quatre anys que
va residir a Nova York. Va col·laborar a la revista Por Favor i va ser director d'art del
suplement La Vanguardia-Mujer. Durant quatre anys, va impartir classes de Direcció
d'Art a l'Escola Eina. Va ser membre de la junta directiva de l'Associació de
Dissenyadors Gràfics del FAD. A Nova York va col·laborar com a dissenyador gràfic i
il·lustrador de diferents publicacions i va ser comissari de l'exposició "Fifteen of my
Fifty with Tiffany", una retrospectiva d'Elsa Peretti en el Fashion Institute of New
York. En el seu estudi de Barcelona s'ha creat la imatge gràfica, la comunicació visual i
la fotografia per encàrrec de diversos dissenyadors i empreses de moda: Guillermina
Baeza, Antonio Miró, Julie Sohn, Amaya Arzuaga, Zara, Armand Basi, Oysho, Carolina
Herrera, Massimo Dutti, Purificación García, entre d'altres. Ha col·laborat en
nombroses publicacions, entre les quals cal esmentar Vogue, Elle, Zest i Telva,
Fotogramas, La Vanguardia, El Mundo, El País, G.Q i Woman. Té un contracte en
exclusiva amb l'edició espanyola de Marie Claire. És l'autor de la fotografia i del
material promocional de la pel·lícula "Los Otros" d'Alejandro Almenábar
protagonitzada per Nicole Kidman. Combina la seva faceta de fotògraf amb la
realització d'espots de televisió i videoclips i, per la seva gran difusió, destaquen els
"cossos" Danone de Cindy Crawford i Valeria Mazza; ha dirigit, també, el darrer
videoclip de Luz Casal. Ha participat en diferents mostres col·lectives i ha realitzat les
següents exposicions individuals: Actores (Galeria Marisa Marimón): una recopilació de
retrats d'actors i actrius del cinema espanyol, que es recolliran en un llibre. Barcelona
otra visión (Galeria Vinçon): una mirada insòlita a una Barcelona inèdita, a través d'una
col·lecció d'imatges que capten no tan sols l'arquitectura sinó, també, diferents
sensacions i moments de llum d'aquesta ciutat. Fluidos (Compact Art Gallery): una
col·lecció de vint imatges en les quals el cromatisme de les anilines dibuixa, sobre
l'aigua, suggeridores formes abstractes. Disparo Editorial ha publicat dos llibres seus:
Barcelona Otra Visión, recull d'imatges atípiques de la ciutat comtal, i Close-Up Up-
Close, una recopilació de primers plans de rostres femenins. En diverses ocasions ha
rebut el premi Lux de Oro de l'Associació de Fotògrafs Professionals, i l'Associació
d'Editors l'ha distingit amb el premi ARI com el millor fotògraf de l'any 2002.
Actualment, compagina la seva activitat artística amb el comissariat de l'exposició
"Genio y Figura" que tindrà lloc al Museu d'Art Modern Saitama de Tòquio, en
representació d'Espanya a l'Expo-Mundial 2005. El seu estudi es troba en un antic
palau del segle XVII al barri barceloní de Ciutat Vella i per aquest motiu l'Associació de
Crítics d'Art de Catalunya li ha atorgat el premi ACCA a la iniciativa privada de
recuperació del patrimoni.
1

2. Vestidos de Lydia Delgado,
Pont Alexandre III París 1993
Aquesta fotografia duu per nom
Vestidos de Lydia Delgado, Pont
Alexandre III París 1993 i ha estat
fotografiada per Manuel Outumuro al
1993. Actualment l’obra es troba al
DHUB de Barcelona, en una exposició
temporal anomenada LOOKS. Les seves
dimensions són de 45cm x 56cm i es
tracta d’una fotografia.
En l’obra d’Outumuro podem veure el
predomini de línies corbes dels cossos
de les dones amb els seus vestits i
cabells, els fanals, la barana del pont,
l’escultura que apareix sobre una gran
torre al fons i la cúpula que surt pel
cantó dret. Els colors que presenta són
el blanc, negre i tota la paleta de grisos,
utilitzat el negre més fort per les tres
figures principals, les dones, per tal de
que ens fixem en aquesta part, que
seria la més important. La llum que
sembla generalitzada per tota l’obra
prové de davant les tres dones, ja que
les seves ombres apareixen darrera seu,
sense inclinar-se cap a un cantó o un
altre. Tot i haver esmentat
anteriorment el predomini de línies
corbes, la fotografia presenta una
estructura molt esquemàtica, de
manera que podríem reduir-la a línies
rectes com podem veure en la imatge
de la esquerra. Pel que fa a la simetria si separem el paisatge de les tres figures
femenines podríem dir que aquestes sí que en pressenten, agafant com a eix central la
dona del mig. El paisatge ens mostra clarament un punt de fuga creat per la barana
del pont amb els seus fanals, aquesta línia diagonal arriba a un punt d’on sorgeix la alta
columna contrastant amb la horitzontalitat de l’edifici. Així queda força destacat el
punt de fuga on s’uneixen el final de la barana, la base de la torre i la cantonada de
2

3. l’edifici, punt on es dirigeixen les tres protagonistes. Aquestes tres dones apareixen en
ple moviment, corrents cap al punt esmentat anteriorment i l’acció de córrer la podem
justificar pels cabells e moviment i el peu dret elevat a punt de passar endavant per
seguir la correguda. També cal comentar que el fet que el paisatge on succeeix l’acció
estigui un xic desenfocat ens dóna la sensació de moviment, d’avançar, com si
nosaltres també estiguéssim corrents. El cas si la fotografia és oberta o tancada es pot
justificar de dues maneres: per una banda podríem dir que és tancada ja que les tres
figures principals apareixen d’esquenes a nosaltres però també podem justificar que és
oberta perquè la sensació que crea el paisatge desenfocat, com hem dit abans, és de
que l’espectador també està corrents, a més la mà de la dona esquerra que s’allarga
cap enrere sembla una manera de convidar a l’espectador a unir-se a elles. Si fos així
seria com si l’espectador estigués seguint a les tres dones.
Bé, aquesta obra com ja hem dit és una fotografia i la seva funció a part de ser
decorativa també és publicitària, en aquest cas de vestits de Lydia Delgado.
Aparentment visualitzem tres dones vestides de manera igual corrents pel pont
Alexandre III de París. Aquesta fotografia pertany a l’apartat ETORNOS de l’exposició
LOOKS al DHUB de Barcelona. En aquest apartat el fotògraf Outumuro defineix el seu
estil mitjançant les localitzacions, el tractament de la llum i la ubicació de les models. El
que intenta d’aquesta manera és que l’espectador acabi associant els vestits i
complements que troba e les tendes amb els carrers de la seva ciutat. A més els
personatges es fonen amb l’ambient, ja siguin exteriors o interiors o carrers amb
grafismes. Els personatges apareixen en realitats recreades que fan sorprendre a
l’espectador al veure els paisatges i llocs extraordinaris situats lluny de la vida
quotidiana. L’efecte que crea és la comparació entre el món ordinari i l’extraordinari:
en el cas de la fotografia comentada, podem passejar pel mateix pont de manera
quotidiana(món ordinari), però en la fotografia l’aparença del lloc està embellit, de
manera que fins i tot pugui semblar un altre força allunyat de l’original i els
personatges són models fictícies, més maques i plenes de glamour que serien els
cànons de bellesa contemporanis als que aspirem (món extraordinari) .
Aquesta fotografia mostra uns trets curiosos, podríem dir influència, que
personalment vull relacionar amb una obra barroca molt coneguda de Rubens, Les tres
gràcies.
3

4. És cert que a primera vista no tenen gaire cosa a veure: les dones que apareixen en
una van vestides i apareixen d’esquenes, en canvi en l’obra barroca apareixen nues i
en tres posicions diferents (dos perfils i una d’esquena), el paisatge en una és un pont
d’una ciutat i en l’altre un bosc. Però realment no estan ta lluny l’una de l’altre. Les
protagonistes principals d’ambdues són tres dones, les quals estan en moviment, en la
pintura de Rubens s’intueix que ballant i en la fotografia d’Outumuro corrents. El més
destacable i que crea una gran evidència d’aquesta influència és el peu dret elevat de
les figures femenines d’ambdues obres. A més, pel que fa al paisatge, tot i que
aparentment són totalment diferents podem establir semblances: de la mateixa
manera que al fons a l’esquerra de l’obra de Rubens apareix un paisatge, a la
d’Outumuro també hi apareix; la torre de la fotografia d’Outumuro podria fer
referència, si talléssim per la línia verda que veiem a la imatge de dalt, a la font que
apareix a la dreta del quadre de Rubens; i el fet de situar l’acció sobre un pont, és a dir
un lloc relacionat amb l’aigua, ja que aquesta passa per sota del pont, pot estar
relacionat directament amb la mateixa font de Les tres gràcies, com si de la torre
parisenca sortís l’aigua i que aquesta anés a parar al riu que passa per sota el pont
Alexandre III.
Actualment aquesta fotografia de Manuel Outumuro resta al DHUB de Barcelona, a
l’exposició temporal LOOKS que acaba el 25 de Maig.
4

5. Vestido Rosa Clarà.
Abrigo Lydia Delgado,
Grunewald, Berlín 2009
Aquesta fotografia es titula
Vestido Rosa Clarà Abrigo Lydia
Delgado, Grunewald, Berlín 2009.
L’autor d’aquesta obra és Manuel
Outumuro i va ser presa al 2009.
Les seves dimensions són més
grans que la majoria de fotografies exposades juntament amb aquesta al DHUB de
Barcelona, en la exposició LOOKS.
Les línies predominants en aquesta fotografia són les corbes, vist en les robes de la
dona, les cortines i el sofà. També presenta unes poques de rectes com les que hi ha a
la finestra. El color més destacat és el vermell de l’abric i el blanc que inunda tota la
imatge. La llum prové de la finestra que il·lumina part del cos de la dona. Les línies
principals són les horitzontals, cosa que podem veure clarament en el format
horitzontal que ja presenta la imatge a més del sofà i la dona estirada. La simetria
apareixeria si la dona no estigués en escena, ja que l’eix seria la meitat del sofà, però a
l’estar la dona estirada trenca la simetria completament. Pel que fa als plans només hi
ha un que és la dona i el sofà amb la finestra i les plantes. El ritme és de completa
quietud, ja que la dona apareix acostada , amb els ulls tancats i relaxada, descansant.
D’aquesta manera l’obra se’ns mostra tancada, per tal de no destorbar el son de la
protagonista, que dorm tranquil·lament.
Aquesta obra és una fotografia que té una funció publicitària i a més decorativa on
se’ns presenta una dona estirada, dormint sobre un sofà. La fotografia pertany a
l’apartat POSES Y ACTITUDES de l’exposició LOOKS. El que intenta Outumuro en aquest
apartat és plasmar el que transmet un vestit en sí en les models també, fent d’ambdós
un únic conjunt. A més utilitza el joc de línies i volums, l’organització de les ombres,
corbes, equilibri sotil entre l’espai ple i buit (com podem veure en la fotografia
comentada, sofà=buit dona=espai ple), una composició concebuda com un disseny en
tres dimensions.
Aquesta fotografia d’Outumuro mostra uns trets que recorden a la obra de Goya, La
maja vestida.
5

6. Igual que la comparació de la fotografia anterior amb Les tres gràcies de Rubens, en
aquesta altra comparació aparentment tampoc tenen gaire a veure, però es veuen
més semblances a priori. Per exemple el fet que la dona sigui la protagonista i estigui
estirada sobre una superfície tova, ja sigui un llit o un sofà, vestida a punt de mostrar el
seu sexe (en la pintura de Goya queda remarcat pel tipus de roba arrapat a la pell, a la
fotografia de Outumuro ho assenyala pujant el vestit de la dona a l’alçada del sexe.
Una altra semblança és la posició de les mans: el braç dret de la dona es recolza al seu
propi cap, l’altre en l’obra de Goya està agafat amb l’altre, en canvi en la fotografia
apareix caigut o desplaçat cap a baix, com si li hagués relliscat d’on el tenia agafat.
Actualment l’obra es troba en perfecte estat, ja que és de fa un any i s’exposa al DHUB
de Barcelona a l’exposició LOOKS de Manuel Outumuro, que acabarà el 25 de Maig.
Valoració i opinió personal
6

7. Com sempre aquest apartat és el que en part més m’agrada redactar ja que puc dir el
que ha suposat fer el treball i expressar lliurement el que penso. En realitat en ser un
treball voluntari m’ha agradat fer-lo, ja que he estat jo la que ha estriat fer els
comentaris de manera lliure i escollint les obres que m’interessessin. En principi el
treball consisteix en comentar dues obres de l’exposició LOOKS, però he volgut
comparar-les amb dues obres anteriors que em recordaven molt a les que he estriat i a
més del comentari obligatori, m’he llançat a comparar les obres d’Outumuro amb la de
Rubens i Goya. La part del comentari que hauria de fer referència a la vida de l’autor
en l’època no l’he posat perquè considero que amb el primer apartat on parla de la
biografia de Manuel Outumuro ja n’hi ha suficient i s’entén. Així puc dir que m’ha
resultat interessant i curiós el fer aquest treball, que a més a seguit creant en mi més
interès per l’art.
Pel que fa a l’exposició m’ha resultat molt original degut als miralls que hi havia a cada
passadís per canviar de sala, i per tant d’apartat. Se’m va fer molt amena i molt ben
estructurada, tant que fins i tot no em va importar donar-me una segona volta per
l’exposició, parant més atenció a certs detalls d’algunes fotografies.
En general, sumant el treball i la visita, he de dir que m’ha agradat molt i sobretot que
el fet de comentar fotografia, cosa que fins ara mai havia fet, m’ha resultat interessant,
pel fet també que m’ha portat a relacionar-ho amb pintures de moviments pictòrics
molt anteriors. Una gran experiència.
7