Presentació digital sobre la Fi de l'Antiguetat i l'inici de l'edat mitjana.
Emprada per a les sessions de CCSS de 2n ESO al INS Montgròs de Sant Pere de Ribes.
3. 1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
1.1 LA CRISIS IMPERIAL
-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a molts
problemes:
-Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels romans
per mantenir la seguretat.
-L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre faccions
rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el 268 d.c)
-Crisis econòmica, al aturar-se l’expasió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual cosa va
provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs germànics tallen les
vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció artesana. Els habitants de
l’Imperi es varen empobrir.
Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures front
Restes del
mur d’Adrià
4. 1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
1.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI
-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus
fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà
d’Orient.
-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els successors
d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més conegut sota el
nom de Bizanci.
5. 1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
1.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL
- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A començaments del
segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren dins de l’imperi, creant
regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar a acords amb alguns
pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.
-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V. Només
una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la desaparició
de l’Imperi Occidental.
- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou
destituït per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident
arribava a la seva fi.
-Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:
-Pèrdua de poder militar.
-Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar
l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i les
dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.
-Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.
8. 1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
1.4 LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC
- Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà d’Occident al segle V, es va fragmentar la unitat
cultural del Mediterrani.
- A la zona occidental hi sorgiren nombrosos regnes germànics (ostrogots, visigots, francs…). A
l’oriental, l’Imperi Romà va sobreviure gairebé mil anys més, sota el nom de Bizanci.
Els pobles germànics s’assentaren als
antics territoris de l’Imperi Romà
d’Occident. Aquests pobles es van adoptar
progressivament el cristianisme com a
religió.
L’Imperi Bizantí va adaptar el llegat
romà amb la cultura grega i va
desenvolupar una branca diferent del
cristianisme.
9. 2. ELS REGNES GERMÀNICS
-Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476 dC), els pobles germànics
esdevingueren en regnes independents.
- Aquests regnes tenien les antigues lleis dels pobles germànics, així com els seus costums
ancestrals. Tanmateix, van incorporar des del seu naixement elements romans, com ara la
llengua llatina, la religió cristiana, l’església hi guanyà molt poder, i la moneda de l’antic imperi.
10.
11. 2. ELS REGNES GERMÀNICS
- La desaparició de l’Imperi va comportar la fi del sistema públic de l’Estat Romà (recaptació
d’impostos, vies de comunicació, seguretat, exèrcit..). Per això, amb l’arribada d’aquests pobles
germànics, es va encetar a Occident un període d’inseguretat i Europa es va ruralitzar.
-L’activitat comercial i l’artesania van disminuir, amb la qual cosa les ciutats van quedar
despoblades.
-L’agricultura va esdevenir la principal activitat econòmica. La població va refugiar-se en
llogarets.
D’una societat urbana com l’Imperi Romà, Europa va passar a una societat rural, on el llogaret era la seva màxima expressió
12. 2. ELS REGNES GERMÀNICS
2.1 LA HISPÀNIA VISIGÒTICA
-El 409, els pobles bàrbars, com ara els vàndals, els sueus i els alans, penetraren a la província
imperial d’Hispània. (pels romans, els bàrbars eren tot poble estranger). Tanmateix, gairebé un
segle després, a inicis del segle VI, aquests pobles foren expulsats pels visigots.
- Els visigots van crear un regne a la Península amb capital a Toledo, que es va mantenir més
de dos-cents anys.
13. 2. ELS REGNES GERMÀNICS
2.1 LA HISPÀNIA VISIGÒTICA
- La monarquia visigòtica passà a ser hereditària i es va unificar la religió. El catolicisme va
jugar un paper determinant a aquest regne. També va unificar totes les lleis (liber iudiciorum).
El Liber Iudiciorum és la compilació de les
lleis de l’estat visigòtic. Va ser compilat l’any
653 sota el regnat de Recesvint.
14. 2. ELS REGNES GERMÀNICS
2.1 LA HISPÀNIA VISIGÒTICA
- L’economia visigòtica era agrícola i de subsistència, amb poc pes del comerç, l’artesania i les
ciutats.
- La noblesa era la classe propietària de les terres i el grup social més privilegiat. L’Església
Catòlica, arran la conversió al seu culte dels reis visigòtics, va guanyar moltíssim poder,
influència i riqueses, doncs actuava com a legitimadora de la monarquia.
- Van desenvolupar una cultura i un art d’influència romana i cristiana. Construïren esglésies
petites, que van incorporar l’arc de ferradura. Van destacar com a grans orfebres.
Arc de ferradura, característic de
l’arquitectura visigòtica.
15. ARC DE FERRADURA
NAU PRINCIPAL
POQUES FINESTRES
ESPADANYA
NAU LATERAL
MURS GRUIXUTS
ESGLÉSIA VISIGÒTICA
16. 3. L’IMPERI BIZANTÍ (476 – 1453)
-L’Imperi Romà d’Orient va rebutjar les invasions germàniques i perdurà gairebé mil anys més
sota el nom d’Imperi Bizantí o Bizanci.
- L’època del màxim esplendor de Bizanci fou el segle VI. L’emperador Justinià va trigar de
restaurar la unitat imperial i començà una expansió territorial per la Mediterrània Occidental,
arribant fins la Península Ibèrica.
- Aquest període d’expansió territorial ho fou també d’expansió econòmica i cultural per Bizanci.
Es van recopilar les lleis romanes en el Codi de Justinià i Constantinoble, la capital, esdevingué
un gran port comercial.
18. Mosaic de l’emperador Justinià
Església de Sant Vitale de Ravenna
Mosaic de Justinià
Sant Apollinarie de Ravenna
3. L’IMPERI BIZANTÍ (476 – 1453)
19. 3. L’IMPERI BIZANTÍ (476 – 1453)
- Als segles VII i IX, Bizanci va perdre els territoris conquerits per Justinià, reduint-se només a la
seva part Oriental. Aquest replegament territorial, va unir-se a una forta crisis religiosa.
-L’emperador, el basileus, reclamava el poder polític i religiós. Tanmateix el papa de Roma,
màxima jerarquia de l’Església Catòlica, es negava a reconèixer cap tipus d’autoritat religiosa.
- Malgrat que aquest conflicte és de tipus religiós, al darrera es trobaven els diferents interessos
econòmics. L’autoritat religiosa a l’època medieval recaptava impostos.
- Aquesta disputa finalitzà amb el trencament de la unitat del cristianisme al Cisma D’Orient
(1054). Per un costat la SEACR, fidel al papa de Roma, i per l’altra l’església ortodoxa oriental,
encapçalada pel patriarca de Constantinoble.
- La superació d’aquestes disputes religioses comportà un procés d’hel·lenització de Bizanci. El
grec esdevingué en la llengua oficial de l’Imperi. Es va produir un fenomen de ruralització,
perdent les ciutats la seva importància.
-La baixa Edat Mitjana constitueix una època de llarga decadència per l’Imperi Bizantí. Atacat
pels regnes occidentals, els àrabs i els turcs; i amb fortes tensions internes, Bizanci va caure en
mans dels turcs l’any 1453.
21. La basílica de Santa Sofia és el màxim exponent de l’art bizantí
22.
23. 4. L’IMPERI CAROLINGI
-Els francs, una de les tribus germàniques que s’havia assentat dins de l’Imperi Romà, varen
tenir un regne de grans dimensions.
- Arran la seva victòria sobre els musulmans a Poitiers, l’any 732, encapçalats per Carles Martell,
s’asseguraren el domini sobre l’antiga Gàl·lia romana. El fill de Carles Martell, Pipi el Breu, es va
convertir en el rei dels francs.
24. 4. L’IMPERI CAROLINGI
- El seu fill, Carlemany, va intentar reconstruir l’Imperi Romà d’Occident conquerint territoris
d’Itàlia, Britània, Germania i la Península Ibèrica.
- Carlemany va establir les marques, fronteres segures que defensaven el seu imperi dels atacs
exteriors.
- Tots els pobles sota el domini dels francs foren convertits al cristianisme. El seu intent per
restablir l’Imperi, va quedar palès quan va ser nomenat emperador pel Papa Lleó III l’any 800.
- Son fill, però, va desfer aquesta unitat. Arran la mort de Lluís el Piadós, l’Imperi va restar dividit
entre els seus fills. D’aquesta manera finalitzà el darrer intent de reviure l’Imperi Romà.
Carlemany va tenir tant poder que va ser
coronat emperador
pel papa de Roma l’any 800