1. 5. Art
clàssic:
rOMA

2. 5.1 REFERENTS HISTÒRICS
• A finals desl segle VIII, a la península
itàlica hi havia diferents pobles: ligurs,
umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins.
• Els llatins funden l’any 753, ROMA. Es
barreja història i llegenda.

3. • La història de Roma es divideix en tres
grans períodes:
1- Monarquia. (753-509 a.C.). Etapa fosca
governada per reis. Els tres darrers eren
etruscs. Vinguts de fora i instal·lats a la
Toscana (segles VIII-IV a.C.) Enpremta
artística fonamental per a l’art romà.

4. 2. República. (509-31 a.C.). Comença
després de l’expulsió dels etruscs. Els
romans conquereixen altres territoris.
Guerres Púniques. (entre 264-146 a.C)
3. Imperi (31 a.C.-476 d.C.) Nou sistema
polític, emperador. Divisió en províncies.
A partir del s.V els bàrbars recuperen
terrenys. 476 cau l’mperi d’Occident.

5. • Amb una sòlida estructura social, jurídica,
política i comercial, el poble romà va rebre
influència cultural dels etruscs i del grecs.
• L’art símbol del poder.
• Construccions a les ciutats conquerides.
• 391 Edicte de Tessalònica cristianisme
religió oficial.

6. 5.2 LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ
ARTÍSTICA.
• Entres els antecedents: art etrusc.
Esplendor entre els segles VII i V a.C. a la
zona nord de la península.
• Roma dominarà tota la península Itàlica, i
tota la Mediterrània.

8. • Cronològicament es pot parlar de Roma
des de l’any 509 a.C. quan el poble etrusc
és expulsat fins el 476 d.C.
• Des del punt de vista artístic no és pot
parlar d’un art pròpiament romà fins el
segle II a.C. Tradicionalment s’ha dividit en
dos períodes.
• a) Republicà: (segles III-I a.C.) de forta
influència Grega i etrusca.
• b) Imperial: (segles I a.C.-V d.C.) s’inclou
l’art tardoromà iniciat a finals del segle III
d.C.

10. • Referents històrics
• Origen desconegut. La tradició diu que el
s.X, procedent de l’Àsia Menor, s’instal·la a
la Toscana.
• S. VIII, intercanvis comercials amb colònies
de la Magna Grècia i altres pobles de la
península Itàlica (sabins, llatins).
• La seva cultura serà barreja de la grega i
l’oriental. Influència en l’art romà.
• Creences religioses i ritus funeràris
5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT

12. • L’arquitectura estrusca
• Ús de l’arc i la volta. Ja es feien servir a
Mesopotàmia i arriben al continent europeu
gràcies als etruscs. Seran elements que
passaran a l’art romà.
• No queden edificis públics. Sí, temples i
tombes.
• Tombes
• Restes significatives, ritus funeraris
importants. Necròpolis.
5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT

23. • Les tombes solen estar excavades a la
roca. Coberta cònica amb falsa volta. Alt
nivell tècnic.
• Els temples
• Han arribat poques restes, base de pedra i
la resta de fusta i maó.
• Coneixem la descripció de Vitrubi.
5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT

24. Porta de Volterra

29. -Podi alt.
-Pòrtic de columnes
- Normalment 3 cel les.·
-Importància de la façana
-Coberta a dues aigües, frisos i
escultures.

31. • L’ordre toscà passarà a Roma:
• a) Columna lisa, amb base i capitell (amb
collarí, equí i àbac)
• b) Entaulament format per arquitrau llis,
fris sen se tríglif i mètopes i una cornisa.

32. El realisme escultòric
• L’escultura se situa en l’àmbit funerari, per
la funció i temàtica.
• Els sarcòfags és la tipologia més
destacada. Són de bronze o terracota.
Representen els difunts amb gran
veracitat, escena relaxada i quotidiana. Ex.
Sarcòfag dels esposos de Cerveteri.

33. El realisme escultòric
• Aquest realisme en la representació dels
trets físics ens diu un tret bàsic del poble
etrusc:
- Por a la mort i a l’oblit.
- Creença que el difunt viurà una altra vida.
• Els trets de l’escultura són semblants als
de la grega arcaica: Somriure, ulls
ametllats, ús de la geometria i cert
hieratisme.
• Igual característiques per les exemptes
dels temples. Exemples Apl·lo de Veis.

34. El realisme escultòric
• Un altre génere serà el retrat, de gran realisme i que
passarà a l’escultura romana.

51. •Es decoren els interiors de les tombes, amb escenes
que representen l’ambient familiar de l’altra vida. Han
ajudat a conèixer la vida quotidiana.
• Gran colorit a les festes de comiat, amb balls i
música. Ex, Tomba dels Lleopards. De Tarquínia
•Des del punt de vista formal, solen fer servir la
frontalitat i colors foscos per als homes, vermell fosc
per a arquitectures.
•Allargament de peus i mans per reforçar la sensació
de moviment
La pintura funerària

62. Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010