per passar a classe

1. Art Etrusc
Precedent de l’Art romà

2. A finals del segle VIII aC, es
desenvolupa, a la part centre-nord
de la península itàlica, la
civilització etrusca.
L’etrusc és un poble d’origen
incert. Hi ha dues teories: una
que diu que es tractava d’un poble
indígena de la zona que assimilant
les influències orientals, púniques i
gregues, crearen una cultura
pròpia i, l’altra, que provenien de
Lidia (Àsia Menor) a través d’una
migració marina, que provocà la
mescla dels elements autòctons i
dels elements orientals fins a crear
la civilització original.
Etrúria
L’àrea etrusca ocupava la zona
compresa entre els rius Arno i Tíber
o, dit d’una altra manera, entre
Florència i Roma en termes de
ciutats actuals.

3. La seva història es resumeix en un període d’apogeu i riquesa que abraça els dos primers segles de la
seva existència (VII i VI aC), seguit per un llarg període de pobresa, que s’inicia al segle V aC, i que acaba
amb la sotmesa a Roma entre els segles IV i III aC.

4. L’Art etrusc aglutina la tradició artística i
cultural de les civilitzacions orientals del
Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les
Mediterrànies (Grècia i Egipte).
Art fonamentalment marcat profundament
per les seves creences religioses i
especialment per la creença en la vida
després de la mort.. És per això que hem
trobat nombroses restes de tombes
decorades amb pintures al fresc, màscares
de cera dels difunts i urnes cineràries de
formes antropomòrfiques.

5. Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats
perquè es van realitzar amb materials de poca durabilitat com la
fusta o el maó, és per això que la major part ha desaparegut a
excepció de la part inferior, el podi, que va ser feta en pedra.
pòrtic amb columnes
d'ordre toscà
planta rectangular
podi
teulada a dues aigües amb grans alerons
acroteris
escalinata d’accés
Temple etrusc
DIVINITATS ETRUSQUES
•Tin: la divinitat més important,
corresponent al Zeus grec o al
Júpiter romà.
•Uni: la suprema deessa.
Equivalent a Hera o a Juno.
•Menerva: deessa del seny, la
guerra, l'art, els sabers i el
comerç; equival a Atena i a
Minerva.

6. Ordre Toscà L’Ordre Tosca deriva del
Dòric grec i presenta
algunes modificacions.
la columna té base
capitell amb àbac de caràcter geomètric
fris senzill
fust llis (no estriat)
arquitrau llis
cornisa molt sobresortint

7. Tomba etrusca
Necròpolis
d’Orvieto, Tarquínia i Cerveteri

8. terracota policromada
urna cinerària
túnica llarga kliné
actitud tranquil·la i serena
escena plena de tendresa
tors nu
cames quasi atrofiades
petit capitell amb
volutes jòniques
sabates acabades
en punxa
somriure arcaic
barret
possible flascó de perfum
mim, gestualitat
de les mans
Sarcòfag dels esposos
Museo Nazionale di Villa Giulia. Roma
520 aC.
2,20 x 1,47 m.
Terracota.
difunts
reclinats sobre
llit mortuori

9. Tomba dels lleopards
Museo de Tarquínia. Itàlia
Primera meitat del segle V aC.

10. Tècnica pictòrica: el fresc
Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb capes de morter de calç.
L’última capa ha de ser més fina i formada per pols de marbre, calç apagada i aigua. Damunt
d’aquesta capa, encara humida, fresca, es van aplicant els pigments.

11. gran banquet amb
begudes, menjar,
música i dansa
no perspectiva
figures en moviment,
plenes de vitalitat
representació plena
d’alegria i optimisme
homes de pells brunes i
dones de pells pàl·lides
llei de frontalitat
egípcia
dibuix molt
acurat
colors plans
mans i peus
desproporcionats
Cànon de perfil
egipci
Pintaven representacions festives amb l’objectiu de
desitjar al desaparegut que comencés el seu viatge
cap al més enllà amb vitalitat i joia.

12. Quimera d’Arezzo
Museo Archeologico Nazionale di Firenze.
Finals del segle V aC.
Bronze
Animal fantàstic format per
cos de lleó, urpes d’àliga,
cua de serp i, sobre el llom,
un cap de cabra. Destaca
per la seva ferocitat.

13. Luperca
Musei Capitolini. Roma
Finals del segle V aC.
Bronze
Tot i estar atribuïda
a artistes etruscs i
datada del segle V
aC, aquesta
antiguitat ha estat
sovint posada en
dubte per diverses
anàlisis que la
situen
majoritàriament a
l’edat mitjana.