12. Dharma
Les Quatre Nobles Veritats
Primera veritat: Podem dir que és la constatació.
• Tot és dolor i sofriment.
Segona veritat: Podem dir que és la reflexió.
• La causa que genera el patiment és el desig.
Tercera veritat: Podem dir que és la solució.
• Si eliminem el desig eliminem el sofriment.
Quarta veritat: Podem dir que és la mètode.
• El camí que condueix al nirvana és el Noble camí o Sendera òctuple dels
vuit passos.
13. Dharma
Sendera òctuple dels vuit passos
1) Veure les coses de manera apropiada.
2) Raonar de manera apropiada.
3) Parlar de manera apropiada.
4) Obrar de manera apropiada.
5) Guanyar-se la vida de manera apropiada.
6) Esforçar-se de manera apropiada.
7) Mantenir l'atenció mental de manera apropiada.
8) Meditar de manera apropiada.
14. Nirvana
La paraula “Nirvana” deriva d’un
verb que significa “bufar fora”. El
seu significat literal és el d’extinció.
És la meta de qualsevol persona
religiosa budista.
S’utilitza per expressar l’estat
en el que ja no es pateix el
desig. El Nirvana no és la
desaparició de la vida, l’única
cosa que pretén és eliminar les
passions negatives, que només
condueixen al dolor i la
sofriment.
Pot experimentar-se en vida mitjançant la
meditació, però és després de la mort que
hom pot arribar, entrar en el nirvana i
acabar amb els cicles de mort i
reencarnació.
16. Branques del Budisme: Budisme Theravad
També anomenat Petit Vehicle, s’ha estès a Sri Lanka, a Birmània, a Tailàndia, a Cambotja i
a Laos.
És la branca conservadora i més
primitiva del budisme. Diuen que
tenen els textos sagrats més
antics (llengua pali) i més propers
al que el Buda va predicar.
Donen una gran importància als
monjos. Els monjos fidels a les
tradicions vesteixen túniques de
color safrà, recordant el color de la
llum, romanen solters i tenen unes
regles de disciplina molt estrictes,
com no fer més que un àpat al dia
abans de migdia.
El monjo estudia, treballa i medita.
Els laics li proporcionen menjar,
refugi i roba; a canvi, ells els
ofereixen el millor que tenen: la
possibilitat de guanyar dharma per a
la propera reencarnació.
17. Branques del Budisme: Budisme Mahaiana
També anomenat Gran Vehicle. És la branca majoritària del Budisme i es practica a la Xina, el
Tibet, el Japó, a Corea, a Taiwan i a Vietnam.
Creuen que tothom amb esforç pot
arribar al despertar, a la
il·luminació a ser buda i sense
haver de ser monjos.
Però l'ideal principal del budisme
Mahaiana és el bodhisattva “esser de
saviesa”, una persona que pot ser un
monjo o no, però que, tot i poder haver
entrat en el nirvana després d'haver
assolit el despertar, decideix tornar
al món per ajudar els éssers vius,
mogut per l'amor i la compassió cap
als altres.
18. Branques del Budisme: Budisme Tàntric
Aproximadament cap al
segle V dC, a l’Índia, va
aparèixer aquest tipus de
budisme, també anomenat
Vajraiana.
De fet aquest budisme no
és més que el Budisme
Mahaina al qual s’afegeix
una nova tècnica per
aconseguir la il·luminació:
el Tantra.
El Tantra són escrits que contenen les tècniques per arribar a la il·luminació.
El tantrisme comprèn una sèrie de creences i pràctiques que els mestres, anomenats
gurus, expert en l’ús de les escriptures, transmeten als seus deixebles, de manera que
només aquestes persones poden comprendre.
Els tantres utilitzen mantres (fòrmules sagrades amb un significat profund), mandales
(dibuixos, pintures amb simbolisme religiós determinat) i mudres (gestos simbòlics).
19. Mantres
Paraula o conjunt de
paraules que tenen una
vibració especial i que
indueixen a un estat de
consciencia deferent en
la persona que el recita.
Els mantres s’utilitzen
generalment en la
meditació. Escrita Om Mani Padme Hum
normalment en sànscrit
En budisme tibetà es pensa que recitant aquest mantra de Chenrezig, “Om
o en tibetà, encara que
Mani Padme Hum” , ja sigui a viva veu o mentalment per a un mateix,
també podem utilitzar invoca la poderosa i benvolent atenció de Chenrezig, l'expressió de la
mantres en el nostre compassió de Buda. Es diu que veure el mantra escrit té el mateix efecte.
propi idioma. Es diu
dels mantres que Om Orgull
dissolen les impureses
Ma Enveja / Luxúria por el entreteniment
i aporten llum.
Ni Passió / desig
Ped Estupidesa / prejudici
Me Pobresa / desig de posseir
Hun Agressió / odi
21. Mudres
Mudra significa “gest”.
Tant en el budisme com en
l‘hinduisme els gestos de
les mans serveixen per
simbolitzar moviments de
l'esperit i per tant són
cabdals per expressar el
significat del dharma. La
majoria d'aquests gestos
de les mans -mudra-
poden observar-se en
representacions de Buda.
• El polze i l’índex simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma.
• Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina.
• Les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació.
• Les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.
22. Els mudres del ioga poden tenir efectes de gran abast, tant en la curació, i l'equilibri,
la nostra ment i cos, i també ampliar la nostra consciència espiritual.
Es diu que aquest mudra és bo Es diu que aquest mudra per ser beneficiós per
per reduir el pes corporal i el als dolors corporals derivats dels músculs,
colesterol. ossos, articulacions.
23. Branques del Budisme: Budisme Tibetà
El Budisme Tàntric va penetrar al Nepal, la Xina
i el Japó, però las seva màxima expressió va
tenir lloc al Tibet i és conegut amb el nom de
Budisme Tibetà o Lamaisme.
Els budistes tibetans creuen que certes persones amb un gran desenvolupament espiritual
poden tornar després de morir i escollir la seva reencarnació. Se'ls reconeix perquè se'n
recorden de la seva vida passada i identifiquen objectes que van ser abans seus.
El cap visible d’aquest budistes és el Dalai Lama expressió que significa “oceà superior de
saviesa”.
Actualment és la branque més extesa en l’occident.
24. Dalai Lama
“El més sorprenent de
l’home occidental és que
perd la salut per guanyar
diners i desprès perd els
diners per guanyar salut.
Al pensar ansiosament
en el futur no gaudeix
del present, i no viu ni el
present ni el futur.”
25. Textos sagrats
Són la recopilació dels ensenyaments
directes del Buda. Es divideixen en tres
grups, que reben el nom de Tripitaka ‘tres
Sutra cistells’ i recullen els tres ensinistraments
o ensenyaments principals del budisme:
l’ètica, la concentració i la saviesa.
Shastra Són els comentaris dels textos del Buda
fets pels seus deixebles.
26. Stupes
Són edificis de culte que contenen que
contenen objectes que han estat del
Buda, relíquies d’una persona venerable i
en algun cas hi ha stupes que
commemorar algun fet important.
Té forma semiesfèrica o de campana.
Des del seu centre, s’aixeca un eix que
suporta una sèrie de disc superposats
com ombrel·les. Generalment apareix
dins un recinte emmurallat.
La stupa simbolitza la volta del cel que
gira al voltant de l’eix del món.
L’ombrel·la o sèrie de discs que s’alcen
en el cim són símbol del poder del Buda i
la seva doctrina.
La circumval·lació de la stupa és
considerada com una ajuda en la oració.
27.
28. Pagoda Pagoda
A la Xina i a L’Extrem Orient l’stupa va augmentar la
seva altura i esveltesa, incloent-hi diverses taulades, i
va agafar el nom de pagoda. Conegudes especialment
a la Xina i al Japó. Tenen forma d’una gran torre de
pisos. A més de servir per guardar-hi relíquies o fins i
tot, com a tombes de algun mestre budista, es pensa
que les pagodes a la Xina protegeixen la comarca en la
qual han estat construïdes, i el seu emplaçament
s’escollia amb una gran minuciositat.
29. Simbols del Budisme: la roda
La roda és un emblema del Dharma
(ensenyances de el Buda). És
representat com una roda de carro
de vuit radis que representen la
Sendera òctuple dels vuit passos,
també, es pot representar, per un
cercle format per les puntes del
polze i de l'índex juntes, que significa
la perfecció, que no té ni principi ni
fi.
30. Simbols del Budisme: Buda
El Buda coronat
Les imatges del Buda tenen, al llarg dels
temps, atributs especials: allargament
cranial per indicar poder espiritual i mental
superior .
El Buda assegut i meditant
El Buda es troba assegut en les postures de
meditació o d'Il·luminació. Les seves mans
resten unides, els palmells davant del cos i la
seva expressió és de pau suprema.
