SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  32
Romànic
 
Por a l'any 1000 Obscura profecia de l'Apocalipsi de Sant Joan que deia que en l’any 1000 acabaria el món.
Pelegrinatges ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Els  murs de pedra  són  massissos  i de  poca alçada   Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n  senzilles  i  austeres . Les formes arquitectòniques són senzilles i austeres ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cantàbria Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n  senzilles  i  austeres . L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en  lesenes  o  faixes llombardes  i  arquets cecs .  Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes
Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en  lesenes  o  faixes llombardes  i  arquets cecs .
Volta de canó Volta de canó amb arcs faixons Volta d’aresta contraforts Arc de mig punt Les cobertes són la volta de canó, la volta de canó amb arcs faixons i la volta d’aresta . L’arc de mig punt
Porta atrompetades Finestres d’espitllera Absis i absidioles Pilar robustos Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’ oest  -lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals.  Planta de creu llatina La  capçalera o zona de l'altar, l'absis i les absidioles és situada a  l' est , on surt el sol.  La primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada en Jesucrist .
Porta atrompetades amb arquivoltes arquivoltes
Finestres d’espitllera
L ’ element de suport per la seva robustesa  é s el  pilar . L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.
 
Els absis i absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
 
La torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable
Campanar d’espadanya, paret o cadireta, consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes
MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII. Feta en fusta de xiprer i castanyer policromada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)  .
Marededéus
MARE DE DÉU DE GER Segona meitat del segle XII. Talla en fusta policromada.  Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya).  Es conserva al MNAC. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de petita mida ja que es vol remarcar l’ imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç.   Les dues figures son totalment frontals i gairebé simètriques Expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre Mare i Fill Beneeix al seu davant amb la mà dreta, mentre a l’esquerra sosté un llibre on pot llegir-se  Ego sum . Tots dos personatges van vestits amb túniques, i han perdut les corones originals
MARE DE DÉU DE NÚRIA Segle XII o XIII. Talla en fusta policromada.  Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès) La Marededéu amb la mà dreta  agafa i també sosté l’Infant, trets molt poc freqüents en les imatges romàniques. L'Infant, no porta corona i vesteix amb túnica i mantell.  Beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el Llibre de la Llei. La Marededéu de Núria, obra romànica del segle XII o XIII, és una talla en fusta policromada que conserva la pintura en perfecte estat. Es presenta asseguda amb l’Infant a la falda en actitud de beneir.  El seu posat és hieràtic i la seva aparença força primitiva. Mesura 58 cm d’alçada i es localitza al santuari de Santa Maria de Núria a Queralbs (Ripollès). Asseguda damunt d’un tron flanquejat per uns pilars coronats amb un pom de bola. Porta un a túnica blava i un mantell, roig amb estels daurats, cordat al coll que li cau per sobre les espatlles. Deixa al descobert cabells i orelles, un tret no gaire comú a la imatgeria romànica catalana. Els rostres són esquemàtics amb uns grans ulls ametllats que miren fixament  i un lleu somriure en els llavis. La mà esquerra de la Marededéu posada a l'espatlla de l'Infant, suposa una humanització de les figures.
L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de l’absis de la basílica de Montserrat MARE DE DÉU DE MONTSERRAT –LA MORENETA- Segle XII . Talla en fusta policromada.  Basílica de Montserrat La Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos L’Infant amb la mà dreta beneeix, i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne.  La mà esquerra la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
La portalada de Ripoll, obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció.  Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte . A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o (1) Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi.  En el fris superior trobem la figura del Pantocràtor envoltat d’àngels i els vint-i-quatre Ancians, que representen els vint-i-quatre llibres de l’Antic Testament.  En aquests registres trobem esculpides diferents escenes bíbliques inspirades en les miniatures de la famosa Bíblia de Ripoll, una meravella del segle XI, que es conserva en la Biblioteca Vaticana. Cinc arcs de mig punt en cada costat de la porta.  Dins dels arcs poder reconèixer a Crist, a David, a Moisès.. En la part inferior o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes en el costat esquerre.  La porta està formada per set arquivoltes.  Sant Pau (7) i Sant Pere (6) estan representats en les columnes-estàtua on es recolza la tercera arquivolta.  Les dues escultures es presenten decapitades. EL Pantocràtor està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes: (2) Mateu-àngel, (3) Joan- àguila, (4) Marc-lleó i (5) Lluc-brau.
SANT CLIMENT DE TAÜLL
L'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí, Alta Ribagorça,  data del segles XI. És un edifici de planta rectangular de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis semicirculars decorats, a l’exterior, per arc cecs i faixes llombardes.  Adossat a l’església se situa un esvelt campanar de torre, de planta quadrada. Però Sant Climent de Taüll és coneguda sobretot per les pintures del seu absis, realitzades amb la tècnica del fresc, cap a l’any 1123.  A l’església hi ha una rèplica i les originals es troben al MNAC, a Barcelona,  des de l’any 1923. La figura central del absis és el Pantocràtor, envoltat d’una màndorla i acompanyat pel tetramorf. El Pantocràtor mostra actitud de beneir, mentre que amb la mà esquerra aguanta el Llibre obert en el que es pot llegir la frase “Ego sum lux mundi”, o el que és el mateix, “Jo sóc la llum del món”. Just a sota del Pantocràtor, i sempre respectant la simetria, hi ha les figures de la Verge Maria, vestida amb una toga blanca i un mantó blau, i alguns apòstols.
 
Tetramorf
SANTA MARIA DE TAÜLL
Santa Maria de Taüll es troba en el centre del nucli vell de la localitat de Taüll, i a pocs metres de l'església de Sant Climent. L'església va ser consagrada el dia 11 de desembre del 1123.  És una església d'estil llombard amb arcs cecs i faixes llombardes. Té planta rectangular amb tres naus separades per columnes i capçada amb un absis semicircular i dues absidioles . Un alt campanar torre s’alça dins la nau lateral sud. L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades entre el 1919 i 1923 i que avui dia es conserven al MNAC.  La volta de forn de l’absis es presidida per la Marededéu  Maiestas Mariae , asseguda en un tron i envoltada d'una màndorla, sosté el nen Jesús a la falda. L’Infant, porta un pergamí a la mà esquerra i aixeca l'altra en senyal de benedicció. Maria té la mirada fixa, hieràtic, cap a l'espectador, mentre que Jesús dirigeix la seva atenció cap al rei Melcior. Els Reis Mags envolten la Verge entronitzada, a l'esquerra Melcior (MELHOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR).  Els Reis Mags apareixen representats segons la tradició literària com a representants de les tres edats de la vida de l'home, de manera que un d'ells és imberbe, l'altre una persona madura i l'últim un ancià.
Epifania
Aquest brodat mesura 4,55 m  de llarg x 3,45 m d’alt. Dintre d’un gran cercle, presidit per la imatge del Crist Apocalíptic, com a Pantocràtor, apareixen representades escenes de la creació amb text del Gènesi, fins a la creació d’Eva. Aquest brodat mesura 4,55 m  de llarg x 3,45 m d’alt. Tapís de la Creació. Girona Segona meitat del segle XI o començament del segle XII. Catedral de Girona .

Contenu connexe

Tendances (20)

Hispano musulmà
Hispano musulmàHispano musulmà
Hispano musulmà
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI
20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI
20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Art islàmic
Art islàmicArt islàmic
Art islàmic
 
La Pietat
La PietatLa Pietat
La Pietat
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Eix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsEix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artístics
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
La pietat
La pietatLa pietat
La pietat
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso Tecnologia
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 

En vedette

Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticcsantan2
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medievalJulia Valera
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBREjoanet83
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)Julia Valera
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragóJulia Valera
 
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al  andalus1. l'islam i al  andalus
1. l'islam i al andalusJulia Valera
 
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n esojgutier4
 
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEscola Vedruna-Àngels
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalismedgraell
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalcsantan2
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació IslamGlòria
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusIES VIDRERES
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsceipjoncadella
 

En vedette (20)

Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
 
T3 climes
T3 climesT3 climes
T3 climes
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
La crisi dels segles xiv i xv
La crisi dels segles xiv i xvLa crisi dels segles xiv i xv
La crisi dels segles xiv i xv
 
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al  andalus1. l'islam i al  andalus
1. l'islam i al andalus
 
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso
 
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalisme
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 
EUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDALEUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDAL
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació Islam
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
L'europa feudal
L'europa feudalL'europa feudal
L'europa feudal
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
LA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVALLA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVAL
 

Similaire à Romànic

LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYAManel Cantos
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESManel Cantos
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànicneusgr
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERMONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERManel Cantos
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUManel Cantos
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaPilar Alvarez
 

Similaire à Romànic (20)

Romanic 15
Romanic 15Romanic 15
Romanic 15
 
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
 
L'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNICL'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNIC
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ 35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
Romanic
RomanicRomanic
Romanic
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
 
Escultura romànica
Escultura romànicaEscultura romànica
Escultura romànica
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Ermita del cristo del llano
Ermita del cristo del llanoErmita del cristo del llano
Ermita del cristo del llano
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERMONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 

Plus de Ramon Pujola

Plus de Ramon Pujola (20)

03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
03d hfa's
03d hfa's 03d hfa's
03d hfa's
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
03a hfa's
03a hfa's 03a hfa's
03a hfa's
 
02b hfa's
02b hfa's02b hfa's
02b hfa's
 
02ahfats
02ahfats02ahfats
02ahfats
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
Judaisme
Judaisme Judaisme
Judaisme
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
Les primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiquesLes primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiques
 
Passejant per Besalú
Passejant per BesalúPassejant per Besalú
Passejant per Besalú
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de RipollUn dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de Ripoll
 
El pont de Besalú
El pont de BesalúEl pont de Besalú
El pont de Besalú
 
Gaudi
GaudiGaudi
Gaudi
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Dernier (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

Romànic

  • 2.  
  • 3. Por a l'any 1000 Obscura profecia de l'Apocalipsi de Sant Joan que deia que en l’any 1000 acabaria el món.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Cantàbria Les formes arquitectòniques del rom à nic s ó n senzilles i austeres . L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs . Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes
  • 7. Arquets cecs Lesenes o faixes llombardes L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs .
  • 8. Volta de canó Volta de canó amb arcs faixons Volta d’aresta contraforts Arc de mig punt Les cobertes són la volta de canó, la volta de canó amb arcs faixons i la volta d’aresta . L’arc de mig punt
  • 9. Porta atrompetades Finestres d’espitllera Absis i absidioles Pilar robustos Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’ oest -lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals. Planta de creu llatina La capçalera o zona de l'altar, l'absis i les absidioles és situada a l' est , on surt el sol. La primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada en Jesucrist .
  • 10. Porta atrompetades amb arquivoltes arquivoltes
  • 12. L ’ element de suport per la seva robustesa é s el pilar . L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.
  • 13.  
  • 14. Els absis i absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
  • 15.  
  • 16. La torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable
  • 17. Campanar d’espadanya, paret o cadireta, consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes
  • 18. MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII. Feta en fusta de xiprer i castanyer policromada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) .
  • 20. MARE DE DÉU DE GER Segona meitat del segle XII. Talla en fusta policromada. Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya). Es conserva al MNAC. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de petita mida ja que es vol remarcar l’ imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç.   Les dues figures son totalment frontals i gairebé simètriques Expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre Mare i Fill Beneeix al seu davant amb la mà dreta, mentre a l’esquerra sosté un llibre on pot llegir-se Ego sum . Tots dos personatges van vestits amb túniques, i han perdut les corones originals
  • 21. MARE DE DÉU DE NÚRIA Segle XII o XIII. Talla en fusta policromada. Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès) La Marededéu amb la mà dreta agafa i també sosté l’Infant, trets molt poc freqüents en les imatges romàniques. L'Infant, no porta corona i vesteix amb túnica i mantell. Beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el Llibre de la Llei. La Marededéu de Núria, obra romànica del segle XII o XIII, és una talla en fusta policromada que conserva la pintura en perfecte estat. Es presenta asseguda amb l’Infant a la falda en actitud de beneir. El seu posat és hieràtic i la seva aparença força primitiva. Mesura 58 cm d’alçada i es localitza al santuari de Santa Maria de Núria a Queralbs (Ripollès). Asseguda damunt d’un tron flanquejat per uns pilars coronats amb un pom de bola. Porta un a túnica blava i un mantell, roig amb estels daurats, cordat al coll que li cau per sobre les espatlles. Deixa al descobert cabells i orelles, un tret no gaire comú a la imatgeria romànica catalana. Els rostres són esquemàtics amb uns grans ulls ametllats que miren fixament i un lleu somriure en els llavis. La mà esquerra de la Marededéu posada a l'espatlla de l'Infant, suposa una humanització de les figures.
  • 22. L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Des del 1947 està entronitzada en un retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de l’absis de la basílica de Montserrat MARE DE DÉU DE MONTSERRAT –LA MORENETA- Segle XII . Talla en fusta policromada. Basílica de Montserrat La Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos L’Infant amb la mà dreta beneeix, i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne. La mà esquerra la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant
  • 23. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
  • 24. La portalada de Ripoll, obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte . A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o (1) Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. En el fris superior trobem la figura del Pantocràtor envoltat d’àngels i els vint-i-quatre Ancians, que representen els vint-i-quatre llibres de l’Antic Testament. En aquests registres trobem esculpides diferents escenes bíbliques inspirades en les miniatures de la famosa Bíblia de Ripoll, una meravella del segle XI, que es conserva en la Biblioteca Vaticana. Cinc arcs de mig punt en cada costat de la porta. Dins dels arcs poder reconèixer a Crist, a David, a Moisès.. En la part inferior o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes en el costat esquerre. La porta està formada per set arquivoltes. Sant Pau (7) i Sant Pere (6) estan representats en les columnes-estàtua on es recolza la tercera arquivolta. Les dues escultures es presenten decapitades. EL Pantocràtor està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes: (2) Mateu-àngel, (3) Joan- àguila, (4) Marc-lleó i (5) Lluc-brau.
  • 25. SANT CLIMENT DE TAÜLL
  • 26. L'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí, Alta Ribagorça, data del segles XI. És un edifici de planta rectangular de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis semicirculars decorats, a l’exterior, per arc cecs i faixes llombardes. Adossat a l’església se situa un esvelt campanar de torre, de planta quadrada. Però Sant Climent de Taüll és coneguda sobretot per les pintures del seu absis, realitzades amb la tècnica del fresc, cap a l’any 1123. A l’església hi ha una rèplica i les originals es troben al MNAC, a Barcelona, des de l’any 1923. La figura central del absis és el Pantocràtor, envoltat d’una màndorla i acompanyat pel tetramorf. El Pantocràtor mostra actitud de beneir, mentre que amb la mà esquerra aguanta el Llibre obert en el que es pot llegir la frase “Ego sum lux mundi”, o el que és el mateix, “Jo sóc la llum del món”. Just a sota del Pantocràtor, i sempre respectant la simetria, hi ha les figures de la Verge Maria, vestida amb una toga blanca i un mantó blau, i alguns apòstols.
  • 27.  
  • 29. SANTA MARIA DE TAÜLL
  • 30. Santa Maria de Taüll es troba en el centre del nucli vell de la localitat de Taüll, i a pocs metres de l'església de Sant Climent. L'església va ser consagrada el dia 11 de desembre del 1123. És una església d'estil llombard amb arcs cecs i faixes llombardes. Té planta rectangular amb tres naus separades per columnes i capçada amb un absis semicircular i dues absidioles . Un alt campanar torre s’alça dins la nau lateral sud. L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades entre el 1919 i 1923 i que avui dia es conserven al MNAC. La volta de forn de l’absis es presidida per la Marededéu Maiestas Mariae , asseguda en un tron i envoltada d'una màndorla, sosté el nen Jesús a la falda. L’Infant, porta un pergamí a la mà esquerra i aixeca l'altra en senyal de benedicció. Maria té la mirada fixa, hieràtic, cap a l'espectador, mentre que Jesús dirigeix la seva atenció cap al rei Melcior. Els Reis Mags envolten la Verge entronitzada, a l'esquerra Melcior (MELHOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR). Els Reis Mags apareixen representats segons la tradició literària com a representants de les tres edats de la vida de l'home, de manera que un d'ells és imberbe, l'altre una persona madura i l'últim un ancià.
  • 32. Aquest brodat mesura 4,55 m de llarg x 3,45 m d’alt. Dintre d’un gran cercle, presidit per la imatge del Crist Apocalíptic, com a Pantocràtor, apareixen representades escenes de la creació amb text del Gènesi, fins a la creació d’Eva. Aquest brodat mesura 4,55 m de llarg x 3,45 m d’alt. Tapís de la Creació. Girona Segona meitat del segle XI o començament del segle XII. Catedral de Girona .