1. Catalunya
◗ Desembre 2005 • número 70 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org
VIII Congrés
Foto: Dídac Salau

2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62 i fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC) Vuitè Congrés de la CGT:
cada dia amb més força
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Del 16 al 18 de desembre del
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
2005, la Confederació General del
Treball de Catalunya celebrarà el
FEDERACIONS COMARCALS seu vuitè Congrés a Sant Joan
Anoia Despí. El dia 1 de desembre serà
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada el darrer dia per publicar les candi-
Tel. i fax 93 804 29 85 datures al Secretariat Permanent
Baix Camp/Priorat (SP) i les localitats d’ubicació, així
Raval de Sta. Anna, 13, 2n
43201 Reus - baixc-p@cgt.es /
com la llista provisional de convi-
cgtreus@estil.net dats al Congrés. El 7 de desembre
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 serà el darrer dia per al lliurament
Baix Llobregat dels acords per a les comissions
Cra. Espluques, 46
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com tècniques, de ponències i mesa del
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Congrés. El 12 de desembre serà
Baix Penedès l’últim per al lliurament dels acords
Nord, 11-13, 3r
43700 El Vendrell dels sindicats a la Comissió Orga-
Tel. i fax 977 66 09 32 nitzadora. I el 16 de desembre, co-
Barcelonès Nord mençarà el Congrés amb el lliura-
Alfons XII, 109
08912 Badalona
ment de credencials i acords. Per lluita per una societat llibertària des les circumstàncies i demanem dis- bertària, en un sentit ampli i no ex-
cgt_bn@wanadoo.es tal de poder informar-se sobre el d’una òptica anarcosindicalista, culpes per si en algun cas algú no cloent.
Tel. i fax 93 383 18 03 Congrés o posar-se en contacte fent pinya per tirar endavant el ha vist reflectida la seva veu en Com a darrer servei d’aquesta
Garraf-Penedès
amb la Comissió Organitzadora, somni que volem fer realitat: aca- aquesta publicació que és i ha de etapa, hem obert la que serà la pà-
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es s’ha obert una adreça electrònica a bar amb les expressions d’opressió ser de totes i tots els afiliats de la gina web de la revista, ara en perí-
Tel. i fax 93 893 42 61 vuitecongrescgt@yahoo.es. que no ens permeten unes socie- CGT de Catalunya, però també de ode de proves, però que ja podeu
Maresme Més enllà de la part tècnica, el tats catalana i mundial regides pels tots els moviments socials que llui- visitar a www.usuaris.tinet.org/cgt-
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Congrés de la CGT és el principal principis de la llibertat, la igualtat i ten per un canvi social en clau lli- cat/c69.html
Tel. i fax 93 790 90 34 comici que es desenvolupa en l’or- la solidaritat, sense
Vallès Oriental
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos
ganització i com a tal és el lloc on classes ni estats, La millor imatge del mes
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com s’han de fer les propostes que ca- sense opressions de
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 dascú de nosaltres, afiliats i afilia- cap tipus, formada
des a la CGT de Catalunya, volem per éssers humans Llibertat
FEDERACIONS INTERCOMARCALS fer per mantenir, ampliar o canviar lliures i conscients del Xirinacs!
Girona
aquesta organització. medi on viuen i de la
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a El Secretariat Permanent que seva importància bà- Ben poca cosa deu haver
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es
sortirà del Congrés haurà de tirar sica per a la vida al millorat o canviat en aquest
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
endavant els acords que s’aprovin planeta. país quan els mateixos car-
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è després que els sindicats facin les D’altra banda, tells reivindicatius que es
25002 Lleida - lleida@cgt.es seves corresponents assemblees, aquest és el darrer penjaven fa trenta anys
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
prenguin acords i els aportin a les número que l’actual s’han hagut de tornar a
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a comissions de ponències. Aques- Col·lectiu Catalunya penjar ara. Quan és delicte
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es tes comissions tenen la funció de realitzem com a con- opinar, estiguem d’acord o
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
veure quins són els sentiments ge- seqüència del man- no amb les opinions, algu-
nerals de l’organització i, si s’es- dat del passat Con- na cosa falla i la penjada de
FEDERACIONS LOCALS cau, informar també de les postu- grés de Manresa. És cartells com aquest arreu
Barcelona res que tot i no ser generals tenen per això que ens aco- dels Països Catalans en el
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es un suport important. Després de miadem de totes i tots darrer mes ha tornat a
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 les corresponents discussions, vosaltres desitjant posar sobre la taula el de-
Manresa abraçades i somriures compartits, que la nostra feina licte d’opinió com a camí
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgt.es
tornarem a casa per continuar la hagi estat a l’altura de cap a la presó.
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí
Colom, 3-5 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest ‘Catalunya’ s’ha tancat el
08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Col·lectiu Catalunya: Jose, Josep, Ramon, Pako, Joan, Xavi, Mireia, Dídac, Carlus, Pau, Patrícia, diumenge 20 de novembre del 2004.
Tel. i fax 93 588 17 96
Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest número: Isabel Ferragut, Pako Navas, “peca-
Sabadell
Unió, 59 dor@”, Xabier Barandiaran, CSO La Gàbia, Flora Pla, Pep i tu, Rafael Uzátegui, Octavio Alberola, “Mai no som
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com “Polémica”, Taller Contra el Mòbbing Immobiliari, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals
Tel. i fax 93 745 01 97
infinitament
de CGT. Fotografies: Dídac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Indymedia Barcelona, Pau lluny d’aquells
Sallent
Clos, 5 Juvillà, Josep Llunas . Il·lustracions: Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán qui odiem”
08650 Sallent - sallent@cgt.es ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Albert Sánchez Piñol a
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. ‘La pell fred’
Ramon Llull, 130-136
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Castellar del Vallès - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Pedrissos, 9 bis - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
08211 Castellar del V. - cgt_castellar@terra.es Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob -
Tel. i fax 93 714 21 21 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Desembre de 2005

3. REPORTATGE L’ultraliberalisme té
L’Observatori del Sistema Penal analitza solucions per a tot, la
el ‘populisme punitiu’, que tendeix a pobresa i la marginació,
abolir llibertats en nom de la seguretat de cap a la presó
PRESONS, MÉS PRESONS:
POPULISME PUNITIU
Els conflictes socials
i polítics vistos com una guerra
V. C.
E
l populisme punitiu és un
sistema ideològic que pre-
tén generar una sensació de
por i inseguretat social per intentar
legitimar l’augment de les políti-
ques punitives i repressives. “Es
tracta de tocar les fibres més sensi-
bles de la població per produir un
consens social per aplicar políti-
ques repressores en matèria penal i
policial, judicial, penitenciària, ad-
ministrativa i d’immigració”, as-
senyala Iñaki Rivera, professor de
Dret en la Universitat de Barcelona
i director de l’Observatori del Siste-
ma Penal i els Drets Humans. Rive-
ra és autor i coordinador diversos
informes, l’últim dels quals s’ano-
mena “Populisme punitiu, anàlisi
de les reformes i contrareformes
del Sistema Penal a Espanya (1995-
2005)”. Este estudi va ser presentat
públicament a l’abril a la seu del
Col·legi d’Advocats de Barcelona i
serà publicat en breu per part de la
Regidoria de Drets Civils i de la
Dona de l’Ajuntament de Barcelo-
na. “El ‘problema de la seguretat’
ha estat construït de mode mera- sives que seran immediatament ac- tualment tenen 2.000.000 persones El paper dels ‘think me punitiu és introduir en la socie-
ment populista. El recurs a la “inse- ceptades per una població prèvia- a la presó, molt per damunt del que tank’ tat una mentalitat bèl·lica a l’hora
guretat ciutadana”, a l’“amenaça te- ment espantada”, explica Iñaki Ri- ha crescut el total de la població en de solucionar els conflictes polítics
rrorista”, als “perills de la vera. este país”, afirma Rivera. De fet, el El pensament que sosté el populis- i socials a partir del concepte bàsic
immigració” i altres clixés sem- El populisme punitiu pretén crear que ha passat és que les polítiques me punitiu es genera en els deno- d’“enemic”. “Esta és una paraula
blants, representen la versió més una sensació d’emergència i inse- penals han traslladat al seu àmbit el minats ‘think tank’, als que d’algu- clau en el pensament d’un dels
aguda del populisme punitiu que guretat perquè siga molt més fàcil que ja havia passat a la dimensió na manera intenta imitar la grans ideòlegs del règim nazi Karl
s’empra amb finalitats estrictament convèncer la població que es neces- política: un clar gir cap a un major Fundació per a l’Anàlisi i Estudis Schmidt. A partir d’este concepte es
electoralistes i de consolidació de siten mesures excepcionals i no or- conservadorisme. Es tendix a en- Sociològics (FAES) lligada al PP. va edificar tot el dret penal de la
consensos que només busquen la dinàries per combatre la situació fortir el càstig penal, a privatitzar Són fundacions privades que inten- dictadura hitleriana: a l’enemic ni
perpetuació en el poder. (…) La que ha generat l’alarma. Habitual- les presons o a la reintroducció de ten transmetre la ideologia dels par- se’l readapta, ni reintegra, ni reso-
disjuntiva pareix evident: caldrà de- ment, se situa els atemptats de l'11 la pena de mort. tits conservadors a la societat i que cialitza, senzillament se’l mata, se’l
cidir si l’aposta de les decisions pú- de setembre als EUA com l’origen Tot això és conseqüència que en s’han convertit en una nova font de venç, se’l destrueix. El populisme
bliques s’orienta cap a més política de les polítiques neoconservadores els Estats Units d’Amèrica s’ha re- dret en els EUA. Un dels primers punitiu trasllada al sistema penal
penal o cap a una política social”, cada vegada més repressives, però nunciat definitivament a rehabilitar va ser el Manhattan Institute, fun- una lògica militar i de guerra”, indi-
s’assenyala en l’estudi. En l’infor- són polítiques que tenen un inici els seus presos a partir del sistema dat en els vuitanta per Rudolph ca Rivera. Els enemics que es creen
me s’arriba a afirmar que alguns molt anterior. “Este tipus d’actua- penal liberal i de les penes privati- Giuliani, qui després seria l’alcalde són molt diversos, “només hem de
governs legislen a colp de titular de ció comença amb els canvis de la ves de llibertat en particular. La fi- republicà de Nova York. Este siste- mirar el que està passant a Ceuta i
premsa. I açò és així perquè primer política criminal nord-americana nalitat històrica de la reinserció i re- ma de fundacions privades i grups Melilla per veure com es vol fer
fa falta infondre alarma social entre ocorreguts a partir dels anys setan- educació ha sigut abandonada i de pressió, molt de l’estil americà, que parega necessari emprar instru-
els ciutadans, “cal ficar la por en el ta. En esta dècada la població peni- substituïda per una altra de neutra- està difonent conceptes com “to- ments militars per solucionar un fe-
cos a la ciutadania perquè després tenciària dels EUA era de més de lització i eliminació de l’enemic”, lerància zero” per tot el món i, per nomen polític-social com el de la
vinguen les diferents administra- 300.000 presos, en una proporció conclou el professor de la Universi- descomptat, també a Europa. El
cions per aportar solucions repres- molt equiparable a l’europea i ac- tat de Barcelona. que intenta l’estratègia del populis- continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Desembre de 2005 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3
immigració cap al món occidental”,
afegix el professor universitari. Un
altre dels temes que s’utilitza repe-
tidament és el del terrorisme, un
“enemic” global sense cara i que no
es pot combatre amb la lògica tradi-
cional de la guerra sinó que neces-
sita una “guerra difusa” i global que
implica la regressió de drets civils.
Nicolas Sarkozy, exministre
d’Interior del govern conservador
francès i impulsor de les mesures
més restrictives quant a drets civils
en el país veí, presenta les seues
mesures com una resposta a “la de-
manda de llei i orde del votant
mitjà”, i n’hem pogut veure un
exemple més en les últimes protes-
tes a París. Però és als Estats Units
on més s’han extremat en un con-
text polític de cultura bèl·lica en la
lluita antiterrorista i de la militarit-
zació de les relacions polítiques in-
ternacionals sota el govern de Ge-
orge W. Bush. Es viu la lluita
antiterrorista després de l’11-S com
una guerra i es permet la creació de
tribunals militars nord-americans
per jutjar sospitosos de terrorisme,
s’atorga immunitat als soldats nord-
americans acusats de crims de gue- Foto: Josep Llunas
rra; es pot detindre de manera inde-
finida i sense càrrecs els sospitosos; candalós com creix el ‘business’ un objectiu d’Aznar l’ubicar la llui- vegada les llibertats”, indica el pro- comparar els altercats del final de la
és més, no s’ha de demostrar clara- penitenciari, que treu beneficis per ta contra ETA en esta “Internacio- fessor universitari. Sota el govern manifestació (destrosses de mobi-
ment la culpabilitat d’un acusat de a particulars no a partir del delicte nal Antiterrorista” sorgida després d'Aznar, en el Pla de lluita contra la liari urbà) amb la ‘kale borroka’
terrorisme sinó que n’hi ha prou sinó del control del mateix”, afe- dels atemptats en EUA. Les lleis Delinqüència es va establir la ‘to- (lluita de carrer) d’Euskadi per a
amb la “convicció raonable del tri- geix Rivera. El negoci de les pre- s’han modificat per a poder inter- lerància zero' amb el multireinci- criminalitzar als moviments socials
bunal” contra la qual no es pot sons creix i es desenvolupa sobretot vindre en les comunicacions i els dent i l'enduriment de les penes, i es que s’oposen als dictats del sistema
apel·lar; i inclús s’accepten com a als EUA, però països tan, a priori, domicilis privats sense permís judi- va intentar vincular l'increment de econòmic mundial. I tot això, mal-
necessàries certes formes de tortura estatalistes com França ja han ini- cial previ o per a facilitar l’aplica- la delinqüència amb l’arribada grat existir serioses sospites de pro-
“atenuada de presoners recalci- ciat de mans de Sarkozy, la privatit- ció de la presó preventiva. Es res- d’immigració per criminalitzar vocacions i infiltracions policials
trants les voluntats de les quals fos- zació de les seues presons. Este tringixen, a més, la concessió de també este col·lectiu. Esta actitud té que els faria causants de les des-
sen difícils de doblegar”. La Patriot procés és una realitat actualment a permisos penitenciaris, o de règims com referent Rudolph Giulani, trosses del final. D’altra banda, el
Act (Llei antiterrorista aprovada Espanya i molt especialment a Ca- de semillibertat o s’exigix un paga- exalcalde republicà de Nova Cork govern popular també va impulsar
després de l’atemptat d’Al-Qaeda talunya, única comunitat autònoma ment previ per a l’obtenció del ter- famós precisament per la seua “mà el polèmic article que castiga amb
del 11-S) permet l’existència de amb plenes competències en temes cer grau i llibertat condicional, la dura” contra el crim, model que ha presó la convocatòria de referèn-
presons com Guantànamo en terri- penitenciaris, i que ha comptat amb qual cosa introduïx discriminacions sigut importat per les diferents dre- dum polítics sense autorització que
tori cubà i d’Abu Graibh a Iraq. més de vint anys de govern conser- per raons econòmiques. Un bon tes europees. ha sigut considerada per alguns ju-
Estes dos presons s’han carregat els vadors. exemple de tota esta política la tro- En este model conservador es ristes progressistes com la reintro-
fonaments d’un dret penal garantis- bem en les prop de vint reformes pretén que siga el sistema penal el ducció del “delicte polític”.
ta, fins al punt que els detinguts en Situació a Espanya del Codi Penal espanyol de 1995, el que regule la conflictivitat social a
Guantànamo han demanat “ser acu- codi de la democràcia, en una di- partir d’apel·lacions a majors quo- Conclusions
sats d’alguna cosa” perquè els de- “Alguns consideren que la regres- recció molt clara d’enduriment tes de “seguretat” per a policialitzar
signe un advocat defensor i les ga- sió de les llibertats viscuda durant penal, afirma Rivera. Però l’autor l’espai urbà i ciutadà utilitzant-ho “Cal remarcar que existeix una
ranties pròpies d’un procés penal. el govern d’Aznar ha estats especí- de l’informe advertix que, “encara com a promesa electoral. Segons clara vinculació entre la globalitza-
ficament espanyola, però això és que s’han produït en la seua majo- estos fonaments neoconservadors ció, l’organització financera i trans-
Presons privatitzades fals perquè no té res de genuí. L’en- ria sota el govern d’Aznar, no és el sistema penal es presenta com a nacional de l’economia i la produc-
duriment penal espanyol no és local una tasca desenvolupada exclusiva- gestor de la “nova pobresa” orga- ció d’un dret penal i un control
La privatització penitenciària està sinó que és la traducció domèstica ment per la dreta, més del 90% nitzant-se entorn de la por i al te- punitiu més intens. Si la mundialit-
ja absolutament exportada a tots els de les línies de política criminal que d’estes reformes ha sigut aprovades rror. Pel que l’estat neoliberal no re- zació és defineix com el procés de
països europeus i també a diversos procedixen dels Estats Units. Cal amb el vot favorable del PSOE, educa, resocialitza o actua com nord-americanització del planeta
països iberoamericans on es troben deixar clar que moltes de les políti- com arreu dels països occidentals”. l’estat social, sinó que es dedica a per construir un mercat únic i glo-
assessors nord-americans fent ne- ques dutes a terme pel govern del castigar exemplarment i a crear bal, hem de prestar molta atenció al
goci d’aquesta. És un procés molt PP no tenen res de nou ni d’origi- Control social de la alarma social per a poder justificar tipus de sistemes penals que es fa-
llarg que s’inicia amb l’externalit- nal”, confirma Rivera. En este con- pobresa la restricció de les llibertats. briquen dins dels EUA, perquè
zació de determinats serveis com la text internacional on es difon el po- abans o després arribaran ací i aca-
vigilància, el menjar, la construcció pulisme punitiu a Espanya s’han “La pobresa també s’està crimina- Criminalització dels baran formant part de les legisla-
de presons, els serveis mèdics, etc. desenvolupat, com en la resta d'Eu- litzant i construint com a enemic. moviments socials cions penals dels països europeus”,
“Imagina que a Catalunya hi ha una ropa, mesures tendents a un major Fa no molts anys en el món occi- assenyala Iñaki Rivera. A més, cal
sola empresa que s’encarrega dià- control penal i policial. Les dos le- dental la pobresa era atesa per l’es- La Unió Europea i els Estats Units afegir que esta línia de política
riament de fer el càtering de més de gislatures de govern del Partit Po- tat social, però això avui està sent han ampliat el concepte de terroris- penal no es regix per la tradicional
8.000 persones, tot un negoci. El pular (PP) sota José María Aznar substituït per un estat policial, mili- ta i ho han estès perillosament als divisió entre dretes i esquerres, sinó
que passa és que ací no s’explicita han sigut fonamentals per al de- tar i penal”, explica Iñaki Rivera. que puguen militar en grups i orga- que l’esquerra s’ha plegat a tot açò
clarament que s’ha privatitzat la sembarcament en el nostre país del “En la lògica del populisme punitiu nitzacions de drets humans que com és el cas de Schroder, Blair,
gestió de les presons sinó que es diu neoconservadurisme en una infini- sembla que la repressió siga l'única plantegen estratègies de lluita i re- etc. “Per això, al final de l’estudi
que s’ha signat un conveni amb una tat de matèries. El 11-S no va fer possibilitat per solucionar els con- sistència radicals, per a criminalit- ens preguntem: podrà Europa resis-
entitat privada per mitjà del qual se més que reforçar la política de res- flictes socials actuals i ens poden zar la dissidència. Un cas molt clar tir la temptació penal i punitiva?,
li dóna la capacitat de gestió d’una tringir les llibertats de caràcter molt portar a un escenari que, encara que és de la manifestació antiglobalitza- caurem víctimes de la importació
activitat que abans era només pú- semblant al que s’aprovava en el no és el mateix que el règim nazi ció en la ciutat de Barcelona en la de la política penal dels EUA?”,
blica”, explica Rivera. “Resulta es- context europeu. D’altra banda, era dels trenta, sí que restringix cada que el govern d’Aznar va pretendre conclou Rivera.
4 Catalunya. Desembre de 2005

5. REPORTATGE
Sobre el llibre “Les presons de la misèria”de Loïc Wacquant
Occident, totalitarisme i capital:
el nexe penitenciari
tria entre diverses opcions possi-
bles. Tanmateix, el màrqueting ide-
ològic dominant ha generat un ima-
ginari en què la democràcia apareix
reduïda a votar cada quatre anys.
De fet, més de dos segles enrere el
filòsof Baruch Spinoza ja advertia
que la democràcia no és una forma
de govern, sinó un sistema d’orga-
nització social erigit des de la parti-
cipació contínua de la ciutadania.
Quin polític català cita i practica
Spinoza?
Empresonar la societat
Des de la denúncia de Michel Fou-
Gerard Horta (article publicat al cault del social-panoptisme no co-
suplement de Cultura del diari
”Avui”, 20/X/03, reproduït amb neixíem un estudi en què s’hagués
permís de l’autor) investigat tan minuciosament l’es-
clat de les polítiques penitenciàries
“Les presons de la misèria”. Loïc infantades sota el discurs d’un tota-
Wacquant, traducció de Teresa litarisme que glorifica l’Estat penal
Porredon i Bernaus. Edicions de i que, alhora, criminalitza la mise-
1984. Barcelona, 2003. rabilització d’amplis sectors socials dades que es mostren i la qualitat
i la generalització del treball assala- interpretativa de Wacquant són for-
Després dels estudis de López riat precari. Wacquant analitza la midables: centenars de xifres i re-
Crespí sobre la cultura antifran- internacionalització d’aquest “sen- cerques en tots els sentits són crida-
quista, de Taibo sobre els conflictes tit comú penal” i n’exposa els orí- des a comparèixer per debatre
de Bòsnia, Kosova i Txetxènia, de gens, descrivint-hi el fil que uneix intel·ligentment no tant aquell prin-
Van den Eynde sobre el poder mun- les polítiques encarnades en Ri- cipi obvi de les ciències socials d’a-
dial de 200 empreses i de Tejel i chard Nixon amb les de Ronald Re- cord amb el qual un fet social s’ex-
Mongay sobre el Kurdistan, Edi- agan i Margaret Thatcher i les dels plica atenent-hi els fets socials que
cions de 1984 publica en la col·lec- governs socioaldemòcrates anglès, l’envolten -Marx, Mauss-, sinó les
ció d’assaig una obra demolidora francès i alemany; i ressegueix el finalitats repressives que miren
del sociòleg Loïc Wacquant, deixe- paper d’institucions com ara l’A- d’estabilitzar -i rendibilitzar en tots
ble destacat de Pierre Bourdieu. El merican Enterprise Institute, el els termes, per al guany d’una mi-
llibre tracta de l’evolució de les po- Cato Institute, l’Heritage Founda- noria- la convulsió social que im-
lítiques penitenciàries a Occident i tion i el Manhattan Institute als plica la conversió de les persones
s’articula en dues parts: el procés EUA, o de l’Adam Smith Institute, en mercaderies i el càstig de l’ener-
de construcció -i posada en pràctica el Center for Policy Studies i l’Ins- gia productora excedent dintre del
subsegüent- de la “nova raó penal” titute of Economic Affairs a Angla- sistema. Les argumentacions con-
als EUA, i la disjuntiva europea da- terra, a l’hora de proveir de mitjans traposades de criminòlegs, juristes,
vant de la penalització de la misè- econòmics i mediàtics (diaris con- parlamentaris, periodistes, tertu-
ria. crets, revistes, programes televi- lians gusarapes, funcionaris policí-
Igual que al segle XIX, ara Euro- sius, conferències en universitats) acs i científics socials apareixen
pa ha d’optar pel desbaratament de les persones encarregades de pre- junt amb diverses investigacions
l’Estat com a estratègia que culmini sentar la bonança d’aquest nou comparatives perquè s’entenguin
la mercantilització de tots els àm- model social -des d’expolítics en els motius de la denúncia frontal
bits de la vida i el domini absolut de atur com el nord-americà Charles d’aquesta veritable croada contra la
la llei del mercat, o bé per la conse- Murray (les fonts del qual provenen llibertat. A Europa s’estan elaborant
cució dels drets de la ciutadania de criminòlegs ultraconservadors les legislacions més repressives des
amb el suport d’un Estat que res- com ara J. Wilson i J. Dilulio), fins de la postguerra (tret d’Espanya, on
pongui a les necessitats de la majo- a elements reaccionaris com el en determinats àmbits no hi ha
ria de la societat, el que al XIX se’n francès Regis Débray, delator del Mundial seria, llavors, un cas de hagut un trencament substancial
deia “l’ideal superior del bé col·lec- Che Guevara a Bolívia i apologeta violència d’adults-, la militarització La tolerància zero amb el feixisme) en el que es cons-
tiu” (drets reals d’accés a l’educa- de l’etnocidi a l’Estat francès. Rè- de l’espai públic com una qüestió La mundialització de la gestió titueix com una despietada penalit-
ció, habitatge, sanitat, ingressos mí- tols com els de violència urbana, d’higiene urbana, llibres com el de -maleïda paraula- policíaca i judi- zació de la pobresa en el context de
nims pel sol fet d’existir, delinqüència juvenil i conductes Dolors Marín sobre els maquis cial de la pobresa que el mateix ca- la militarització dels conflictes.
desenvolupament del potencial cre- antisocials no surten del no-res: així (“Clandestinos”, Plaza y Janés) pitalisme genera, compulsiva sota L’obra de Wacquant esdevé senzi-
ador de les persones: vegi’s l’últim s’entén que sociòlegs de quarta di- com a propaganda anarquista formes ultraliberals, ha sigut als da- llament indispensable: resulta clara
informe de la Fundació Bofill sobre visió i periodistes deformats en pa- il·legal, i la mort anual de centenars rrers anys un referent avinent per per al lector i profunda quant als
el nombre de morts anuals a Cata- raciències informatives facin seu de treballadors catalans a causa de estendre l’eufemísticament anome- plantejaments exposats a fi de com-
lunya per la manca d’accés a un univers interpretador de caràcter l’incompliment empresarial de les nada “tolerància zero”, allà on el prendre l’evolució d’aquest procés
aquests drets). extremament classista, segregacio- mesures mínimes de seguretat labo- subproletariat és estigmatitzat i i els seus ressons mediàtics, polí-
Com assenyalà l’antropòleg nista i feixistitzant que acaba con- ral com a “disfuncions gravitatò- condemnat ad infinitum a la dinà- tics, legislatius i econòmics. Només
Marcel Mauss el 1929, tot fenomen duint a percebre el terrorisme d’ex- ries” (caure d’una bastida de cinc mica infernal de l’empresonament i faltava la Constitució europea en
social implica la realització de la trema dreta com a batalles entre pisos sense xarxa de protecció ni la mera supervivència en condi- els termes en què s’ha redactat: tre-
voluntat col·lectiva, resultat de la tribus juvenils -la Segona Guerra subjecció). cions extremes. La quantitat de molem, lectors.
Catalunya. Desembre de 2005 5

6. TREBALL-ECONOMIA La Reforma Laboral
es dibuixa, un cop
La lluita unitària dels treballadors i les
treballadores de Seat planta cara a les més, com un gran
exigències de la multinacional alemanya mercat d’interessos
Petició de
presó contra
dos militants
Seat en lluita al carrer
de CGT de Col·lectiu Catalunya i Seccions
Sindicals de CGT a Seat
no treballats que deu la plantilla de
mitjana a la companyia pel descens
Catalunya de la producció en un 25% des del
per solidaris
A
mb l’anunci de l’Expe- 2000. També van advertir que les
dient de Regulació d’Ocu- jubilacions a partir dels 63 anys
pació de 1.346 acomiada- només podran afectar un màxim de
Saturnino Mercader, ments a Seat, la multinacional VW 125 persones, i per tant les mesures
secretari general de la CGT
d’Autobusos TMB continua demostrant la seva ànsia principals per arribar a la xifra de
de benefici a costa del que sigui. 1.346 seran les baixes i les ex-
A l Jutjat 19 de Sevilla es vol
jutjar a dos companys de CGT
de Catalunya acusats de fer pinta-
Durant dos mesos, la Direcció de
Seat ha situat tota la plantilla da-
vant el xantatge de reduir-los el sa-
cedències.
Espasa de Damocles
des a l’estació d’autobusos de Se- lari i la jornada un 10% o l’accep-
villa durant el conflicte laboral tació d’un excedent de 1.346 La CGT va considerar que l’em-
d’Autobuses DAMAS. Des de la persones. Del total de possibles presa pretén posar una “espasa de
Fiscalia es demana per a cada com- afectats, 913 són de la fàbrica de Damocles” sobre la plantilla, ja
pany 18 mesos de presó i 6.640 _ Martorell (783 homes i 130 que aquesta diu que si no hi ha
de fiança. dones), 385 del centre de la Zona prou voluntaris demanarà l’autorit-
Durant el dur conflicte mantin- Franca de Barcelona (330 homes i zació per als acomiadaments. El
gut pels treballadors de l’empresa 55 dones) i 48 del centre de recan- secretari general del Metall de la
Autobuses Damas de Sevilla per vis (41 homes i 7 dones). CGT, Diego Rejón, va lamentar el
l’acomiadament de set conductors, Al 2001, els responsables de rebuig de l’empresa a negociar 952
companys de la Secció Sindical de VW van decidir que Seat es con- prejubilacions a partir dels 58 anys
Foto: Dídac Salau
CGT a autobusos de Barcelona van vertís en una marca de caràcter es- com a mesura eficaç per reduir la
decidir recaptar fons per ajudar a portiu. Amb la bola de construir plantilla. L’empresa va al·legar que
mantenir la vaga i també acudir a “una nova Seat”, han aconseguit el cost d’aquestes prejubilacions
Sevilla un parell de dies per mos- que CCOO i UGT els signin rebai- -que ronda els 115 milions d’euros,
trar-los el seu suport. xes de salari per al personal de nou Jaume, on representants d’UGT, per apujar la bossa d’hores a 50 segons fonts sindicals- és excessiu.
Els companys de Barcelona du- ingrés de fins a un 30%, una flexi- CCOO i CGT van ser rebuts a la uns dies, una proposta que els sin- Les mesures de baixes i ex-
rant dos dies van acompanyar els bilitat de +25 i -30 dies a l’any amb Generalitat pel secretari general de dicats consideren arriscada ja que cedències voluntàries incentivades
conductors acomiadats i les seves la bossa d’hores, l’aplicació de me- Presidència, Ramon Garcia-Braga- el saldo d’hores es podria esgotar no són quantificables de forma im-
famílies en un campament al costat sures competitives com el “treball do, i la directora general de Rela- d’aquí a dos anys i augmentaria mediata, amb major raó que les
de l’estació d’autobusos i van parti- en grup”, etc. cions Laborals, Mar Serna, a qui així l’excedent de treballadors i quantitats i condicions estan pen-
cipar en tots els actes de suport, van Totes aquestes mesures les ha els van lliurar un escrit amb la treballadores. Durant una reunió dents de negociació. La incògnita
col·laborar en la presentació de de- venut sempre l’empresa com a sol·licitud formal d’una reunió amb els sindicats Seat també pre- sobre el nombre de treballadors
núncies a la Inspecció de Treball i conjunturals i per assegurar l’esta- amb el president català, Pasqual senta una proposta que ofereix ju- que síacullin a aquestes mesures
també van col·laborar a fer arribar bilitat de l’ocupació. No obstant, la Maragall. bilacions i baixes voluntàries. no es sabrà fins a pocs dies abans
a la ciutadania sevillana notícies CGT pensa precisament que Per altra banda, la CGT va deci- La filial espanyola de Volkswa- del final del període de negocia-
del que estava passant en Autobu- aquestes mesures són motiu d’aug- dir convocar en solitari vagues a la gen va oferir un pla social alterna- cions. És evident la maniobra de
ses Damas. ments de productivitat i d’eficàcia planta de Seat a la Zona Franca de tiu als acomiadaments sol·licitats a Seat, esperar fins al final del termi-
La primera nit d’estar a Sevilla i de la mà d’obra que per si mateixa Barcelona tots els dissabtes fins a la Generalitat que preveu jubila- ni de negociació amb l’excusa de
a poca distància del campament, significa més excedents futurs. Per final d’any en protesta pel treball cions anticipades i baixes i ex- tenir les dades de les baixes vo-
els dos cegetistes catalans van ser això, quan fa un any, amb la signa- en festius en plena negociació cedències voluntàries, plantejant la luntàries, desmobilitzar la pressió
abordats per policies de paisà que tura de l’actual Conveni, l’empresa sobre l’Expedient. possibilitat que els de 63 anys d’e- obrera i posar la recta final de la
els van retenir i van identificar i prometia cinc anys d’estabilitat en També cal destacar que un grup dat cobrin durant dos anys la pres- negociació a molt pocs dies, difi-
van acusar de ser els autors de totes la “nova Seat”, CGT no va com- de militants de la CGT va ocupar el tació de desocupació i un comple- cultant la resposta si la negociació
les pintades, i eren moltíssimes, partir el seu optimisme i no va sig- 18 de novembre durant una hora el ment que sumin el 100% del salari es torna enrere o s’encalla. Per a
que aquells dies “guarnien” les nar el Conveni. Seat el va presen- concessionari Volkswagen de fins a la jubilació als 65 anys. Així postres, la direcció de Seat no pre-
façanes de l’estació d’autobusos. tar, amb la signatura d’UGT i Rambla de Catalunya, 26, a Barce- mateix, el pla preveu que el Con- senta els plans i objectius de futur
El conflicte laboral finalment va CCOO, com un èxit de la negocia- lona, per a protestar contra la polí- veni Col·lectiu de l’empresa esta- que permetin assegurar el volum
ser guanyat pels treballadors amb ció i la base del futur. La CGT tica de destrucció d’ocupació i la bleixi l’edat obligatòria de jubila- d’ocupació a mitjan i llarg termini.
la reincorporació dels acomiadats i opina que l’empresa va enganyar pèrdua de drets laborals en el sec- ció en 65 anys, cosa que obligaria Els sindicats també exigeixen que
l’acord de millores laborals; en tothom i especialment els que es tor de l’automoció i la seva indús- alguns empleats que superen tant Seat com la Generalitat com-
aquest mateix acord l’empresa pensaven que el conveni aportaria tria auxiliar. aquesta edat a deixar la feina. Així pleixin els apartats de la platafor-
també renunciava a qualsevol de- més estabilitat. mateix, l’empresa va plantejar ma sindical, tant en el pla indus-
manda contra els acusats de fer pin- Petits canvis en les obrir de manera immediata un pe- trial com en pla comercial, per
tades. Però la fiscalia sevillana ha Darreres mobilitzacions propostes empresarials ríode per conèixer quants treballa- garantir el futur de l’empresa i
continuat l’acusació amb una peti- dors acceptarien abandonar l’em- mostren la seva disconformitat
ció dun total de divuit mesos de En l’actualitat, els sindicats defen- El 15 de novembre, Seat va fer pú- presa de forma definitiva a canvi amb la suspensió dels contractes
presó i 6.640 euros de fiança a cada sen un model laboral de Seat basat blic que estudiava ampliar el d’una indemnització màxima de de relleu sense un pla de jubilació
un. en contractes fixos i amb poca con- compte d’hores de la companyia, 60.000 euros o bé amb una garan- anticipada digna, així com exigei-
En el moment de tancar aquesta tractació temporal, i asseguren que que permet deure ara als treballa- tia de reingrés i una quantia econò- xen la readmissió dels treballadors
edició del “Catalunya”, el Jutjat la problemàtica de la companyia dors fins a 30 dies de treball per mica inferior. acomiadats de forma improcedent
d’Instrucció 19 de Sevilla no havia automobilística no es només un jornades de no producció, per fer Els sindicats van considerar que a començaments de l’estiu passat i
accedit a la seva petició d’aclari- excés de mà d’obra. front a l’excedent laboral que ha el límit màxim de 60.000 euros per el mes de novembre.
ment d’incidències sobre el seu Ex- La jornada de lluita del 10 de no- provocat la presentació d’un Expe- als que deixin l’empresa és insufi- La CGT també ha denunciat les
hort 369/2005 pel que els 6.640 vembre va ser un gran èxit, amb dient de Regulació d’Ocupació cient, i van proposar el pagament coaccions produïdes contra més
euros que demana de fiança per a total participació de la plantilla en (ERO) per acomiadar 1.346 treba- de 45 dies de sou per any de treball d’un centenar de treballadors els
cada un dels dos companys acusats la vaga, i amb una manifestació de lladors i treballadores. El planteja- amb un màxim de 80.000 euros, últims mesos que pateixen un
es van haver de dipositar urgent- 15.000 persones pels carrers de ment de l’empresa per minimitzar així com demanar a la direcció de mobbing clar i que al final agafen
ment al jutjat. Barcelona fins a la plaça de Sant el personal afectat per l’ERO passa Seat que no descompti els 30 dies els diners i marxen.
6 Catalunya. Desembre de 2005

7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Ros Roca (Tàrrega) Els van fer fora per no
voler treballar 50 hores
‘La nostra consigna com a Campanya
solidària amb
els acomiadats
sindicalistes: anar a una’ per CTP'S
Mallorca SA
CGT Ponent tindrà repercussions a curt i mig
termini.
-Ens podríeu explicar com és La consigna per part dels treba-
l’empresa Ros Roca i quina és la lladors d’anar a una va deixar les
situació del sector del metall a les forces sindicals en un segon pla en
comarques de Lleida? diverses ocasions, encara que en
-Ros Roca és una empresa multi- altres, CCOO i UGT van ser recri-
nacional ubicada a Tàrrega, l’acti- minades per la seva presència en la
vitat de la qual és la fabricació d’e- taula de negociació del Conveni i
quips per a la gestió de residus, no saber explicar si era o no d’apli-
clavegueram i neteja. La majoria cació l’article al qual s’acollia
de la gent la coneix pels camions l’empresa i la seva manca d’interès
de recollida de brossa encara que per saber-ho.
actualment està realitzant equips Assumint la secretaria del Co-
de recollida pneumàtica de residus mitè per part nostra creiem que
urbans i plantes de compostatge, s’ha demostrat com una eina molt
entre altres. útil a l’hora d’agilitar tràmits i re- CGT Balears
(www.cgtbalears.org)
Som una plantilla d’aproxima- partir informació.
dament 250 treballadors i treballa-
dores fixes i altres empreses filials
en poblacions del voltant, de les
amb dos delegats per a cada força
sindical dins de l’empresa. L’any
que ve hi haurà novament elec-
signatures pel centre de la ciutat
aprofitant la festa major.
Ens vam fer sentir a la manifes-
-En totes les mobilitzacions rea-
litzades ha participat bona part
de les treballadores i treballa-
E l passat divendres 7 d’octubre,
van ser acomiadats tres mem-
bres de la CGT-Balears per part de
quals podríem destacar INDOX cions, i probablement es veuran tació del Primer de Maig de Lleida, dors de l’empresa, esteu contents la direcció de l’empresa CTP’S
amb un volum de treballadors i tre- molts canvis. separats dels sindicats perquè així amb els resultats? Mallorca SA, empresa que gestio-
balladores similar. -Al maig d’aquest any vau co- ho havien sol·licitat els treballa- -Si. Les mobilitzacions, històri- na dos plantes de reciclatge de resi-
La característica principal del mençar una sèrie d’aturades i dors, i perquè cap d’ells no se’n ques a la ciutat de Tàrrega, han tin- dus d’enderrocs, pneumàtics, etc.
sector del metall a la província de d’altres accions de protestes, beneficiés. gut el recolzament de pràcticament de Llucmajor i Manacor, en règim
Lleida es la gran quantitat de peti- quins han estat els motius? Finalment, pocs dies abans de la el 100% de la plantilla de taller. de subcontracta de la UTE (Unió
tes empreses, bàsicament tallers on -Les mobilitzacions van començar celebració de la XVI Trobada al -Quines perspectives veieu? Temporal d’Empreses) MAC Insu-
hi treballen menys de 50 treballa- a meitats del mes de març quan es Pirineu, unes jornades que es cele- -Esperem que l’acord no s’hagi lar, contractada a la seva vegada
dors. va veure que l’empresa no tenia bren a Rialp, en les quals el sector d’aplicar mai, perquè suposarà que pel Consell Insular de Mallorca.
-Quant fa que existeix la Secció cap intenció d’aplicar l’increment empresarial exposa els seus reptes, l’empresa passa per un mal mo- El motiu d’aquest acomiadament
Sindical de Ros Roca Tàrrega i salarial per l’any 2005, acollint-se i que s’esperava la visita de perso- ment. Amb tot estem tenint un final és, oficialment, “la baixa voluntà-
com és la relació de forces amb a l’articulat, una mica ambigu, del nes com Pasqual Maragall i el vi- d’any molt bo i s’espera que conti- ria de rendiment en la feina”, eufe-
els altres sindicats? Conveni del Metall. cepresident del Govern Pedro Sol- nuï per l’any que ve. misme darrere del qual hi ha la ne-
-La CGT va presentar la primera A més, l’empresa es presenta bes, l’empresa realitza alguns -Fa dues setmanes, la direcció de gativa dels set treballadors (que són
candidatura l’any 1998, obtenint 3 amb un “paquet de 9 punts de fle- canvis en la seva manera de fer i l’empresa va reunir a tots els tre- immigrats senegalesos amb permís
delegats dels nou del Comitè. xibilitat” com a mesures per acon- atansant posicions. balladors i treballadores per pre- de residència i contracte "legal") de
L’any 1999 es va constituir la Sec- seguir alguna millora econòmica. Això no s’entén si no es sap que sentar el senyor Koldo Saratxa- la planta de treballar, per sistema,
ció Sindical amb els tres delegats. Després de diverses assemblees hi havia convocades activitats da- ga, antic directiu de l’empresa 50 hores a la setmana (amb com-
Quatre anys més tard, en les elec- informatives i d’una sèrie d’atura- vant l’hotel on es realitzaria aques- biscaïna Irizar. Va fer una expli- pensacions salarials irregulars),
cions de 2002 es va perdre un dele- des de dues hores, es van realitzar ta trobada, i que aquest hotel es cació del seu model de relació la- quan el seu contracte marca les 40
gat, com a conseqüència d’una es- talls a l’antiga N-II que dona accés propietat d’un dels responsables de boral a Irizar. Què en penseu? hores legals, coincidint amb el
tratègia entre l’empresa i UGT. a Tàrrega i manifestacions a peu i Ros Roca, (si més no curiós) -El temps dirà si s’ha pogut dur a canvi d’estructura empresarial (on
Es va contractar una persona del amb vehicles pel centre de la ciu- Les accions van concloure a fi- terme aquest canvi i si aquest ha abans hi havia una contracta, ara hi
sindicat amb un contracte a temps tat. També es van realitzar visites a nals de juny quan es va signar un tingut a veure amb un any atípic i ha una contracta i una subcontrac-
parcial i amb caràcter indefinit en la població d’Agramunt, on viuen acord que preveia l’increment sala- (pro)mogut precisament per la ta, a més d’un canvi de nom de
un moment en que no entrava els responsables de l’empresa. Es rial pels anys 2005,2006 i 2007, forma de fer de la direcció. l’empresa). Això a més de l’intent
ningú, i en el temps suficient per a va sol·licitar la mediació del De- amb la possibilitat que l’empresa A nivell sindical, com ja hem dit de modificar les condicions, ja de
poder-se presentar a les eleccions. partament del Treball i la Inspecció pogués aplicar una flexibilitat limi- abans, segurament canviaran algu- per si precàries, a la baixa, prete-
Un cop escollit com a delegat, al del Treball amb resultats negatius. tada en el temps i en la durada. nes coses de l’actual Comitè. És nent que firmessin contractes nous,
cap de poc temps sortirà escollit També es va posar en coneixe- -Quina ha estat la resposta de necessari canviar algunes cares i en lloc de subrogar-los. El 27 de se-
secretari general del Metall d’UGT ment de l’alcalde de Tàrrega la si- l’empresa, dels altres sindicats i afavorir la presència de gent nova tembre, davant el secretari general i
a Lleida, quedant alliberat d’anar a tuació en que es trobaven les nego- de l’Administració? amb ganes de fer feina, consolidant el secretari d’Immigració de CGT-
treballar a l’empresa. ciacions, i es va col·locar unes -L’actitud de l’empresa ha estat fe- un projecte diferent de fer, un sin- Balears, varen ser amenaçats d’a-
Aquesta situació ens ha deixat taules informatives i recollida de rotge, la qual cosa ha tingut o dicalisme participatiu. comiadament si no acceptaven
aquestes condicions.
La CGT de les Balears ha pre-
Llibret sobre la fatiga en ruta i la seva prevenció sentat la corresponent demanda, el
21 d’octubre va convocar una con-
centració davant la seu del Consell
Col·lectiu Catalunya les jornades especials de rals i estar informat de Es poden demanar Insular de Mallorca i el 27 d’octu-
treball en el transport per qüestions com temps de exemplars al Sindicat de bre van realitzar una assemblea
L a Federació de
Transports i Comu-
nicacions de la Confede-
carretera, dirigit espe-
cialment als conductors i
conductores de transport
treball efectiu, temps de
presència, hores extraor-
dinàries, límit del temps
Transports i Comunica-
cions de Barcelona, al
telèfon 676 705 062 o a
amb la comunitat senegalesa i els
moviments socials. També s’ha
obert un compte corrent solidari a
ració General del Treball de viatgers i mercade- de conducció, temps de l’adreça de correu la Caixa de les Balears “Sa Nos-
ha editat un llibret que ries. descans, transport urbà, e l e c t r ò n i c tra”: 2051 - 0016 - 68 –
conté un informe titulat El llibret serveix per instruments de control, transports_cgt_bcn@te- 1070004050 per tal de recollir di-
“La fatiga mata” sobre conèixer els drets labo- tacògraf... lefonica.net ners per a solidaritat.
Catalunya. Desembre de 2005 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
... I dius que
LOE: l’Educació Pública,
van ser... dos
milions
un altre cop en perill
Timanfaya
Federació de Sindicats
d’Ensenyament de la CGT
D e nou, els sectors més reaccio-
naris de la societat ens han
E
passat davant i han ocupat el carrer l projecte de Llei Orgànica
per posicionar-se en contra de la d’Educació (LOE) no ha
LOE (Llei Orgànica de l’Educa- respost a les expectatives
ció); evidentment, l’objecte de la que s’havien generat després de la
seva queixa és totalment diferent al derogació de la LOCE. La LOE no
nostre, però novament tornen a qüestiona radicalment aquella an-
ocupar els espais que ens perta- terior llei conservadora i no es con-
nyen. cep com la futura Llei d’Educació
Les principals organitzacions capaç de donar resposta a les de-
convocants: la Confederació Catò- mandes i problemes que planteja
lica Nacional de Pares de Família i actualment l’educació pública, ni
Pares d’Alumnes (CONCAPA) i la les demandes de qualitat que com a
Confederació Espanyola de Cen- societat exigim, ni les millores que
tres d’Ensenyament (CECE), pro- històricament han plantejat el pro-
tegides per 839 organitzacions més fessorat, l’alumnat i les famílies
contractant aproximadament 700 perquè l’educació compleixi ade-
autobusos per als desplaçaments, a quadament la seva funció de servei
més del suport del Partit Popular i públic social. És més, la LOE re-
de la Conferència Episcopal si bé presenta un pas enrere en alguns
deixant clar aquesta última que aspectes pel que fa a la mateixa
“l’Església no convoca la marxa, LOCE, ja que per a CGT la LOE
sinó que només li dóna suport". continua el desmantellament del
Evidentment, no van desaprofi- sistema educatiu públic. l’eliminació de símbols i actes reli- tedràtics , ni d’inspectors; fins a recuperació de la perduda del
tar l’ocasió significatius caps de 1. La LOE representa un atac a giosos, l’educació en valors uni- - Reconversió funcional de la ins- poder adquisitiu.
fila del PP per a presentar-se en un l’Escola Pública: En aquesta Llei versals i la derogació dels Acords pecció amb mecanismes supervi- - Negociació democràtica de l'Es-
esdeveniment d’aquesta magnitud. s’aposta per la doble xarxa de cen- amb el Vaticà. sors de caràcter participatiu i de- tatut de la Funció Pública Docent.
Així, s’hi va exhibir l’exministra tres. 5. La LOE no planteja millores mocràtic. Que potenciï
d’Educació de l’últim Govern del La CGT proposa una valoració concretes en defensa de la qualitat l’assessorament pedagògic i que Resumint:
PP, Pilar del Castillo, qui va parlar global en positiu de l’escola públi- del sistema educatiu ni millores de ajudi a detectar encerts i errors.
contra el “pagament de la hipote- ca enfront de la concertada. les condicions socials i laborals del - Model de gestió horitzontal i par- - La LOE no qüestiona la llei del
ca” amb Esquerra Republicana de 2. La LOE garanteix els concerts professorat. La Llei no garanteix la ticipativa dels centres educatius PP (LOCE).
Catalunya que personifica la LOE de l’educació infantil, FP i Batxi- reducció dels índexs de fracàs i enfront del model empresarial de - La LOE consagra la doble xarxa
(quina campanya li està fent el PP a llerat. Amb aquesta Llei, els diners abandonament escolar que sofrim jerarquització. de centres (concertats i públics).
aquest partit), la presidenta de la públics per a despeses educatives ni milloren les condicions de tre- - Mobilitat del professorat entre les - La concertació de l’educació in-
Comunitat de Madrid, Esperanza continuaran sent traspassats a la ball del professorat. Per contra, re- diferents etapes del sistema educa- fantil representa la “pedrera” de la
Aguirre, i la segona tinent d’alcal- patronal i empresariat del sector corre a la competitivitat entre els tiu que permeti la Promoció Pro- doble xarxa de centres.
de de l’Ajuntament de la capital de privat. centres educatius, a l’avaluació de fessional. - L’aplicació de la LOE significarà
l’Estat, Ana Botella. Sense intenció CGT rebutja els concerts i la pri- diagnòstic externa dels resultats - Concurs de Trasllats previ conei- el desmantellament del servei edu-
d’ofendre ningú, quina colla de vatització dels serveis educatius mitjançant proves de rendiment xement de l’oferta de vacants. catiu públic.
bèsties juntes, no hi va faltar ningú. públics. que afectaran a la salut de l’alum- - Reducció dràstica de la ràtio. - El finançament previst és absolu-
Serà bo recordar que la queixa 3. La LOE no garanteix un fi- nat i professorat o recorre a la re- - Increment del professorat de su- tament insuficient.
anava sobre el fet que la LOE nançament suficient de l’educació conversió laboral del professorat port. - La LOE planteja uns objectius
atempta contra la llibertat d’elecció pública. Les infraestructures dels dels ensenyaments artístics i tecno- - Atenció personalitzada de la di- per a la socialització en la cultura
de centres, la justícia, el dret de les centres públics són deficitàries, els logia. La LOE no elimina la Selec- versitat de l’alumnat. consumista dominant, i buida de
famílies a l’educació en valors pro- pressupostos de manteniment i tivitat, permet la segregació per - Limitació del nombre d’alumnes continguts una necessària educació
pis... quan en el fons, sense apro- funcionament són reduïts i sempre motius de sexe, no parla d’incre- i grups atesos pel mateix professo- conscienciadora.
fundir-hi massa, es mobilitzaven arriben tard, el mobiliari cal reno- ment de plantilles ni de reducció rat. - Les avaluacions de diagnòstic
per raons econòmiques: més i més var-lo, cal construir nous centres, de la ràtio d’alumnes per aula. - Pla de Formació Permanent del són un parany cap a la competitivi-
diners públics per finançar la seva les aules estan massificades, les 6. La LOE jerarquitza més els Professorat adequat a la realitat i tat entre els centres.
educació privada. beques s’han reduït, la plantilla de centres en apostar pel neoliberalis- en horari lectiu. - S’opta per un model d’avaluació
Aquestes senyores i senyors ac- professorat i PAS sofreix retalla- me empresarial de la gestió educa- - Accés diferenciat per al professo- selectiu de l’alumnat.
tuen amb tot el cinisme que els ca- des. Els centres continuen funcio- tiva, la selecció meritocràtica de rat interí: accés per concurs de mè- - L’atenció real a la diversitat no
racteritza des que van perdre el nant gràcies al voluntarisme del les direccions dels centres i retallar rits. arriba.
poder del Govern, manipulen a tra- professorat i PAS. competències dels claustres, con- - Reconeixement de l’antiguitat - La reconversió laboral del profes-
vés dels seus ingents mitjans de co- CGT exigeix el 7% del PIB per a sells escolars i ampes. per al professorat interí. sorat i la seva precarietat és una re-
municació i són uns demagogs que despeses en l’educació pública. La CGT aposta per la implicació - Jubilació anticipada de forma in- alitat cada dia més evident.
no dubten a incitar els més baixos 4. La LOE manté la Religió en del conjunt de la comunitat educa- definida i no només fins al 2010, i - La FP cada vegada és més priva-
instints de l’ésser humà, perquè la- les aules. Aquesta Llei representa tiva en sistemes de gestió alterna- per a tot el professorat, suprimir les da.
mentablement la Llei Orgànica la perpetuació dels pactes anti- tius (equips de gestió triats per un limitacions que ara contempla. - Se segueix abandonant l’educa-
d’Educació no és una llei progres- constitucionales Església-Estat i consell escolar paritari,..). Mesures - Reducció de jornada lectiva per a ció permanent.
sista que aposta obertament per l’e- no atén al principi d’aconfessiona- concretes que CGT proposa per a majors de 55 anys, sense reducció - Massa coses segueixen igual:
ducació pública per a tots i totes litat de les institucions públiques. millorar la qualitat i les condicions econòmica. ràtio, religió, calendari escolar, in-
sinó que confirma la privatització Amb aquests pactes, la religió ad- de treball: - Reducció progressiva de les di- terins, sancions per suprimir els
de l’educació. quireix la mateixa entitat que la - Formació inicial de llicenciatura ferències salarials i de jornada de concerts, jubilació, falta de recur-
Aquesta LOE no és la llei que resta d’assignatures i competeix per a tot el professorat; treball entre nivells educatius. sos, formació, millores laborals,
necessitem per conviure en lliber- per la formació en valors. - Implantació de l’Especialitat de - Equiparació salarial i horària divisions entre el professorat...
tat, pluralitat i diversitat amb tots CGT defensa l’escola pública Docència en les carreres; entre les diferents Comunitats - Ens allunyem del cos únic.
els nens i joves amb independència laica, la desconfessionalització - Cos únic de tot el professorat; Autònomes. Per tot això, fem campanya con-
de les seves classes socials. dels centres educatius mitjançant - No al cos de directors, cos de ca- - Revisió salarial superior a l’IPC tra la LOE.
8 Catalunya. Desembre de 2005