2. El pigment i l’El pigment i l’ aglutinanaglutinan
Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinantQualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant
ElEl pigmentpigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origenés la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen
natural, orgànic,inorgànic o sintètic.natural, orgànic,inorgànic o sintètic.
L’L’aglutinantaglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dónaés la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna
consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniquesconsistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniques
pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc...
L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el tempsL’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el temps
d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar.
ElEl dissolventdissolvent és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) iés un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i
pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)
3. tècnicatècnica
Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-seAglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-se
Suport: tela, fusta, cartró...Suport: tela, fusta, cartró...
Dissolvent: aiguarràs o essència de trementinaDissolvent: aiguarràs o essència de trementina
La pintura a l’oli permet insistir-hi molt a sobre, quan ja s’ha assecat.
Es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura més matèrica o molt
diluïda proporcionant una textura llisa.
Es pot aplicar amb pinzell llarg i generalment pla o amb espàtula.
cavallet
paleta
5. Es una tècnica molt antiga, però no va ser fins al s.XV que els
pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera
sistemàtica i en van afavorir la seva difusió.
La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb
l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina. Al
principi es pintava sobre fusta.
Taller de Rembrand (Amsterdam)
8. • Les mans juntes indiquen la unió de dues persones.
• El marit aixeca la mà dreta senyal de jurament sagrat.
• La dona es posa la ma al ventre, suggerint fertilitat.
• La dona porta un vestit verd símbol de la fertilitat en aquella època.
• La parella va descalça, símbol de que s’està produint un acte religiós.
• Els germans Eyck representats en el mirall fan de testimonis de la cerimònia.
• La signatura en el mateix mirall, simbolitza el testimoni del pintor.
• El llit és símbol de matrimoni i el vermell és el color de la passió.
• El gosset és el símbol de la fidelitat.
• El rosari de vidre era un regal que feia el nuvi a la núvia. El vidre simbolitza
puresa i el rosari la obligació de ser devota.
• Les fruites simbolitzen fertilitat.
• Santa Margarita (en la cadira del fons), patrona de les dones embarassades.
• La escombreta Santa Marta, patrona de la llar.
• Els esclops del nuvi són prop de la porta indicant la seva activitat fora de
casa, quan els de la núvia són sota la cadira, indicant que la seva feina serà
dins de casa.
• Hi ha una espelma de la làmpada encesa, símbol de Crist que santifica la
cerimònia
detalls i la seva simbologia
9. Renaixement s.XIV , s.XV i
s.XVI• El centre d’ interès de l’art del Renaixement és l’home. Torna el pensament
humanista del món clàssic de Grècia i Roma que situa l’home en el centre de tot.
L’home és la mesura de totes les coses.
• Retorna també la recerca per l’ideal de bellesa.
•La pintura vol representar al món tal com és a la realitat:
- recerca de la representació de la profunditat:
- aplicació de la perspectiva cònica
- incorporació del paisatge i elements arquitectònics.
- perfeccionament del clarobscur (dibuix de les ombres)
- més realisme en la representació de la figura humana.
• El tema principal és religiós.
• Altres temes: mitologia, al·legories i retrats.
• La pintura flamenca era plena de detalls i més costumista. Els seus avenços en
la representació de la realitat eren intuïtius i concrets( perspectiva empírica). En el
Renaixement italià eren fruit d’estudis més teòrics i científics ( perspectiva cònica).
10. El Bosco El jardí de les
delícies
El Bosco
(1450-1516)
El jardí de les delícies
http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/el-ja
12. Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader Francesco del
Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna
(dama)
La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que
en italià significa «alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un
doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressió del rostre
que caracteritza el retrat.
14. Renaixement espanyol
El Greco (1541-
1614)
El hombre de la mano en el pecho
El entierro del Conde Orgaz
L’últim sopar
15. Barroc s.XVI i s.XVII
La pintura a l’oli de l’art barroc serà menys religiós.
Els temes principals seran les escenes costumistes, pintura històrica, retrats
i apareix un nou tema , el bodegó o vanitas.
Pretén evocar la emoció, la passió i el dramatisme del que
representa.
Per això les seves principals característiques són:
• Importància del color (volum) sobre el dibuix (línia)
• Importància de la llum. Els contrastos de llum aconsegueixen
representar la profunditat amb el clarobscur. La llum defineix l’ambientació
i l’atmosfera del quadre.
• El moviment. Es vol transmetre sensació de moviment.
• Les composicions es compliquen, són composicions més obliqües,
s’adopten perspectives insòlites (escorços), es trenca la simetria.
20. barroc
El triomf de Baco 1628-29
El príncipe Baltasar Carlos a caballo 1635
Velázquez
(1599-1660)
La Venus del mirall
Barroc
espanyol
Las hilanderas
28. Francisco de Goya
(1746-1828)
La família de Carlos IV, 1800
Autoretrat
Goya és el precursor de l’art modern tan
en el què pinta com en com ho pinta.
31. Goya comença a pintar una visió més subjectiva de la realitat, els sentiments ,
les emocions...
D’altra banda, per la seva pinzellada solta i ràpida anuncia formalment aspectes
propis del Impressionisme.
El 3 de mayo
de 1808
Vol representar el
dolor dels que
pateixen: el poble
madrileny que va
defensar-se dels
francesos.
Els que afusellen
humanitzats pel
sofriment. Els
francesos sense
rostre maten com
una màquina.
33. Claude
Monet
Renoir pintant
Claude Monet pintant
La fabricació industrial de tubs de pintura va
permetre, al s XIX, que els
pintors
impressionistes
sortissin dels seus estudis i poguessin pintar
a l’aire lliure.
34. Impressionisme (finals XIX i començaments s.XX)
avenços científics - La fotografia
- Fabricació de tubs de pintura a l’oli
- Teoria del color
• Amb l’arribada de la fotografia el seu objectiu ja no és representar la realitat en
exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres.
• Gràcies als tubs de pintura ja preparada van poden sortir a pintar a l’aire lliure.
• PLASMACIÓ DE LA LLUM Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes
en els colors de les coses.
• TEORIA DEL COLOR: la fusió dels colors es fa en la retina de l’espectador.
Diverses pinzellades de colors fan el color que es veu de lluny.
•COLORACIÓ DE LES OMBRES Desapareix el clarobscur i el dibuix de la línia queda
diluït pel color. Les ombres sovint són amb tonalitats complementaries.
• PINZELLADA SOLTA: Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
• Ruptura de l’art modern amb l’academicisme .
• Temes: paisatges, paisatges urbans i escenes de la vida quotidiana burgesa.
48. ““Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojoPaseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo
sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuegosangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego
acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo meacechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me
quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”
El crit
