2. LES LLENGÜES DELS POBLES
PREROMANS. EL SUBSTRAT
• L’expansió de l’Imperi romà va sotmetre diversitat de llengües i cultures.
• Moltes de les llengües preromanes desaparegueren amb la imposició del
llatí, però hi hagué una influència d’estes llengües en la fesonomia del llatí.
Esta influència s’anomena SUBSTRAT.

3. MAPA DE L’EXPANSIÓ DE
L’IMPERI ROMÀ

4. LA LLENGUA DELS ROMANS
LLATÍ
LLATÍ CLÀSSIC
O
LITERARI
LLATÍ VULGAR
O
PARLAT

5. LA LLENGUA DELS ROMANS A
LA PENÍNSULA
• Romanització. Arribada dels romans a Empúries (218 a.C.).
• Subtitució progressiva i irreversible de les llengües de la població autòctona
pel llatí, excepte a Euskadi.
• Anivellament i homogeneïtzació de la realitat lingüística preexistent.

6. L’ORIGEN DE LES LLENGÜES
ROMÀNIQUES
• Caiguda de l’Imperi Romà (s.V d. C.) i fragmentació dels territoris que
l’integraren.
• Disgregació del llatí vulgar en diverses parles o varietats dialectals.
• Romània i el romanç.
• S. VIII / IX. Naixement de les llengües romàniques.

7. FACTORS DE LA
DIFERENCIACIÓ DIALECTAL DEL
LLATÍ
• El substrat.
• El grau d’intensitat de la romanització.
• La procedència dialectal i l’extracció social dels colonitzadors.
• El superstrat.
• La geografia i les comunicacions.
• Les tendències evolutives espontànies.

8. CLASSIFICACIÓ DE LES
LLENGÜES ROMÀNIQUES
Romània
Romània occidental Romània oriental
Llengües
gal·loromàniques:
francés, occità
(provençal),
retoromànic i català
Llengües
iberoromàniques:
castellà,
galaicoportugués.
Llengües
Italoromàniques:
italià
Llengües
balcanoromàniques:
romanés i dalmàtic
sard

9. TRETS LINGÜÍSTICS
DIFERENCIADORS DE LA
ROMÀNIA
Romània occidental Romània oriental
Formes del plural: + s
HOMINES » homes
CAPRAS » cabres
Formes del plural: -i / -e
HOMINI » uomini
CAPRAE » capre
Sonorització de les consonants sordes
intervocàliques:
[p] » [b]
[t] » [d]
[k] » [g]
CAPRA » cabra
No sonorització de les consonants sordes
intervocàliques:
[p] » [p]
[t] » [t]
[k] » [k]
CAPRA» capra

10. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
(1)
• Galaicoportugués.
• Arsturlleonés (bable).
• Castellà.
• Aragonés.

11. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
(2)
• Català.
• Occità o llengua d'oc.
• Francès.
• Retoromànic.

12. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
(3)
• Sard.
• Italià.
• Romanés.
• Dàlmata.

13. MAPA DE LES LLENGÜES
ROMÀNIQUES

14. DEL LLATÍ DE LA
TARRACONENSE AL ROMANÇ
CATALÀ
• El català s’origina a partir del llatí vulgar (o parlat) en la província romana de
la Tarraconense.
• El pas del llatí vulgar al català va ser lent i gradual, gairebé imperceptible:
– Des del segle VI fins al segle IX: formació del català parlat.
– Segles VII i VIII: sembla que es produïren els canvis estructurals més importants.
– Segles IX, X i XI: trobem les primeres paraules i frases senceres en català en els
documents llatins.
– Segle XI: apareixen passatges llargs en català.
– Segle XII: documents sencers i el primer text literari, les Homilies d’Organyà.

15. INFLUÈNCIES SOBRE EL
ROMANÇ EN EVOLUCIÓ
• Els pobles germànics: els visigots i els francs.
• L’element aràbic:
– Ocupació àrab: VIII / XIII
– Influència d’intensitat diversa en el domini lingüístic.
– Cas de València: arabització molt acusada.

16. ELS FRANCS AVANCEN CAP AL
SUD
• 711. Batalla de Tarifa i inici de la conquesta de la península Ibèrica pels
àrabs.
• Carles Martell venç els àrabs a Poitiers i comença la conquesta hispànica
per part dels francs.
• 801. Lluís “el Piadós”, fill de Carlemany, conquereix Barcelona.
• 878. Gifré “el Pelós” unifica, encara sota domini dels francs, els comtats de
Barcelona, la Cerdanya, Urgell, Osona, Vic, Girona i Besalú, coneguts com
a Marca Hispànica.
• 986. Aquests territoris s’independitzen dels francs amb el comte Borell II.
• 1031. Abolició del Califat de Còrdova i constitució dels regnes de taifes,
molt inestables políticament.
• 1094. El Cid conquesta València.
• 1102. Els almoràvits reconquesten València i provoquen una emigració
col·lectiva dels mossàrabs valencians.

17. MARCA HISPÀNICA

18. CONSTITUCIÓ DE LA CORONA
CATALANOARAGONESA
• 1112. Culminació de la política d’acostament a Occitània, amb el matrimoni
de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.
• 1137. Unió dinàstica de catalans i aragonesos amb el casament de Ramon
Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
• 1148/49. Conquesta de Tortosa, Lleida i Fraga (Catalunya Nova).
• 1213. Batalla de Muret. Mort de Pere “el Catòlic”, pare de Jaume I. La
Corona catalanoaragonesa trenca amb la política d’aliances amb Occitània.

19. L’EXPANSIÓ CAP AL SUD I LA
MEDITERRÀNIA
• 1229. Jaume I conquesta Mallorca.
• 1235. Conquesta d’Eivissa.
• 1232 / 1245 Conquesta del Regne sarraí de València i constitució del
regne cristià de València.
• 1282. Conquesta de Sicília.
• 1287. Conquesta de Menorca.
• 1323. Incorporació de Sardenya.
• 1442. Conquesta de Nàpols.

20. MAPA DE L’EXPANSIÓ
CATALANOARAGONESA

21. EL CANVI DE DINASTIA: DEL
CASAL DE BARCELONA ALS
TRASTÀMARA
• 1410. Mor Martí “l’Humà” sense descendència.
• 1412. Compromís de Casp: inici del regnat de Ferran d’Antequera.
• 1469. Matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella.
• 1479. Comença el regnat dels Reis Catòlics. Unió dinàstica de Castella amb
la confederació catalanoaragonesa.

22. SEGLES XIV/XV. ÈPOCA
D’ESPLENDOR DE LA LLENGUA I
LA LITERATURA
• Cancelleria reial. Factor de cohesió idiomàtica.
• Literatura moralitzadora: Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Isabel de
Villena.
• Literatura cavalleresca: Curial e Güelfa, Tirant lo Blanch (Joanot Martorell).
• Poesia lírica culta: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
• Escola satírica valenciana: L’Espill (novel·la burgesa de Jaume Roig).

23. DOMINI LINGÜÍSTIC DE LA
LLENGUA

24. Català oriental
a) Septentrional o rossellonès
b) Central
1. Salat de la Costa Brava*
2. Barceloní
3. Tarragoní
4. Xipella*
c) Baleàric
1. Mallorquí
2. Menorquí
3. Eivissenc
d) Alguerès
Català occidental
a) Nord-occidental
1. Ribagorçà
2. Pallarès
3. Tortosí
4. Lleidatà
b) Valencià
1. Septentrional
2. Central o apitxat
3. Meridional
4. Alacantí
5. Mallorquí; de Tàrbena i la Vall de
Gallinera*
6. Valencià murcià (desaparegut).
Trets léxics i gramaticals transferits al
panotxo o murcià