El naixement de la fotografia suposar una revolució a molts nivells. La pintura es posà a la defensiva intuïa una amenaça per al seu futur (intentar copiar la realitat de la manera més fidel possible) un competidor. Comportar un replantejament del que és l’art Questiona la obra única i irrepetible Ràpidament s’extangué i triomfà sense afectar negativament la pintura ALLIBERAR LA PINTURA DE LA MIMESI Posà les bases del cinema

1. HISTÒRIA DE LAHISTÒRIA DE LA
FOTOGRAFIA I EL CINEMAFOTOGRAFIA I EL CINEMA
EVOLOCIEVOLOCI
ÓÓ

2. El naixement de la fotografia suposar una revolució a molts nivells.
La pintura es posà a la defensiva intuïa una amenaça per al seu futur (intentar copiar la realitat de la manera més fidel
possible) un competidor.
Comportar un replantejament del que és l’art
Questiona la obra única i irrepetible
Ràpidament s’extangué i triomfà sense afectar negativament la pintura
ALLIBERAR LA PINTURA DE LA MIMESI
Posà les bases del cinema

3. Ja al Renaixement s'utilitzaven artefactes per intentar reproduir de manera fidedigna la realitat; així es va
desenvolupar la càmera obscura

4. EL NAIXEMENT DE LA FOTOGRAFIAEL NAIXEMENT DE LA FOTOGRAFIA
La fotografia va sorgir com a resultat d’un llarg procés d'investigació técnica
Si entenem que el principi essencial de la fotografia és el de fixar imatges produides per la Ilum, aquest instrument
permetia aconseguir una vista invertida d'un element.
El seu funcionament era molt senzill: un compartiment proveit d'un forat pel qual penetrava la Ilum reproduia, a la
paret contrària don hi havia el motiu observat, una imatge invertida d'aquest.

5. Aquesta, però, era efímera i calia descobrir de quina manera podia fixar-se en un suport. Per tal d' aconseguir-ho va
ser necessari utilitzar la química.

7. "Llanterna màgica" d'Ars magna lucis et umbrae 1671

8. La càmera òptica de calaix i dispositiu "visor rèflex" dissenyada i descrita per Johann Zahn en la seva
obra "Oculus artificialis teledióptricus", 1685.

9. En la cursa cap al descobriment de la fotografia hi destaquen tres noms:
els francesos Joseph-Nicéphore NIÉPCE i Louis-Jacques Mandé DAGUERRE, i el britànic William Henry Fox TALBOT.

10. NIÉPCE fou el primer a obtenir una imatge produida per la Ilum i fixada en un suport.
El 1816 aconseguí una imatge sobre un paper tractat amb clorur de plata mitjançant àcid nítric i utilitzant una càmera
obscura. (descartà l’invent en aparèixer invertida i en negatiu)
La obsecio per positivar-la el portar al betum de Judea, i va aconseguir una imatge directament positiva que anomenà
heliografia (procediment laboriós i car, deixà d'investigar)
NIÉPCE arruinat s’uneix amb DAGUERRE (pintor i decorador de teatres)
NIÉPCE era qui hi constava com a inventor peró morí el 1833

11. 1837 DAGUERRE va proposar al seu fill, Isidore NIÉPCE, modificar el contracte per tal que ell hi aparegués com a creador
a canvi que el fill conservés els avantatges econòmics del contracte. Isidore acceptà i DAGUERRE aconseguí l'èxit amb
una primera imatge que anomenà daguerreotip.
Peró no va limitar-se a apoderar-se de l'invent d'un altre, sinó que va fer experimentacions i el millorà, utilitzant el iodur
de plata com a emulsió. Tot i això, la imatge aconseguida només es podia veure correctament des d’un angle de visió
determinat, apareixia invertida lateralment i no se’n podien fer copies.
Procés d’el·laboracio dagguerrotip

13. FREDERICK SCOTT ARCHER (1851)
El col·lodió humit
Cesar and his 8x10 glass plate of course assistant S.J.
Dunbar

14. 1841 TALBOT presentà públicament el que anomenà calotip consistia a exposar a la llum un paper sensibilitzat amb diversos
components (nitrat de plata, iodur potàssic i àcid gàl·lic) que captaven la imatge que després es fixava amb altres productes
químics.
Avantatge que per contacte es podien fer còpies com es volguessin dels negatius obtinguts, en papers sensibilitzats amb
nitrat de plata.
Desventage qualitat inferior
Negatiu i positiu en calotip per William Henry Fox Talbot
EL CALOTIP
(FOTOGRAFIA
SOBRE PAPER)

15. La tècnica del Colodión Humit encara s'utilitza i és molt apreciada per
alguns fotògrafs, com a mitjà d'expressió artística.
Video explicatiu procés

17. • Fotògraf britànic Charles E. Bennett en 1878, inventar la planxa seca recoberta amb emulsió de gelatina i
de bromur de plata.
• En 1879, Swan va patentar el paper sec de bromur

18. Gaspar Félix Tournachon, conegut com NADAR, que abans d'introduir-se en la fotografia treballà com a periodista i
caricaturista. Pel seu estudi hi van passar grans personalitats del París de l'època, i gràcies a això tenim fotografies de
Charles Baudelaire o Émile Zola.
Més enllà de qui retratava, es tracta de fotografies de gran valor en sí mateixes en termes artístics, perquè NADAR va
aconseguir captar la personalitat de cada individu.

19. Eastman va fabricar la primera
pel·lícula en rodet de 24
exposicions
En 1888 va llançar al mercat un altre aparell revolucionari de
petites dimensions (18cm de llarg) que estava proveït d'un
carregador de 100 exposicions.
Més endavant, i de la mà de George EASTMAN, la fotografia un mitjà a I'abast de persones no professionals quan patentà
una Càmera que es venia a un preu molt assequible.
L'any 1888 va sortir al mercat la primera càmera Kodak 100 vistes, equipada amb un rotlle de paper, que l'any següent ja
seria de cel·luloide, i que s'enviava a revelar.

20. 1886 apareix la cel·lulosa com a superfície fotopogràfica
1889 a la pel·lícula cel·luloide, sistema que seguim emprant
avui dia

21. Pictorialisme
• Corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial (tot i que principalment a
Europa, Estats Units i Japó) entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra mundial
• El pictorialisme suposava parlar d'una imatge més en la mesura de l'existent, d'una imatge simple captada,
d'un simple registre de la realitat
• Sorgeix com a reacció a la fotografia d'aficionats
• Temes classics pintura academicista (paisatge, retrat, natura morta,....
• Reproduia tècniques que simulaven materials plastics
Morning, del fotògraf Clarence H. White, 1908
Struggle, 1904, fotografia amb
goma bicromatada del fotògraf
Robert Demachy.

22. Primera càmera 35 mm La Leica 1 Model A 195, inventor Oscar Barmack

23. Purisme:
és un terme que s'aplica als estils o moviments estètics que pretenen recuperar una suposada puresa en les arts (estètica,
cultural, moral, etc.) existent en èpoques anteriors; o bé que tendeixen a la depuració estilista, a un màxim possible de
simplicitat, sense perdre per això la qualitat artística (per exemple usant en tant que sigui possible colors, línies i formes
pures, sense rebuscaments ni excés d'ornamentació, centrant-se en l'essencial o estructural )
Imogen Cunningham
(1883-1976)

24. En fotografia:
El purisme es repren sobre 1930 ja aquest moviment anomenat, The West Coast Photographic Movement, (El moviment
fotogràfic de la costa oest)
Gràcies a aquest moviment van sorgir associacions fotogràfiques que promovien aquesta forma d'entendre la fotografia, i
estaven convençuts, que per crear art amb la fotografia no calia manipular-la.
Un dels mes importants i influents va ser El Grup F64 que va reunir fotògrafs de l'època molt reconeguts, aquest gran elenc
(Paul Strand, Ansel Adams, Edward Weston, Imogen Cunningham, Willard Van Dyke, Henry Swift i Sonya Noskowiak. Van
ser alguns seus membres més destacats) feien dures critiques als fotògrafs que realitzaven composicions fotogràfiques del
moviment conegut com Pictorialisme.
Ansel Adams

25. Paul Strand

26. Link article on s’analitzen els dos estils i es posa de manifest les seves aportacions
Paul Strand

27. Primera Camara Instantanea de la historia (Polaroid Land Camera) (Apr, 1947)
Al 2008 final Camera Polaroid

28. La primera càmera digital es va
crear el 1975, tot i que els
sensors digitals havien estat
sent provats des d'anys abans.
El seu desenvolupador va ser un
tècnic de Kodak, Steve Sasson.
La càmera tenia unes
dimensions considerables i una
resolució de 100 X 100 Píxels
(0.01 megapixels); guardava
fotos en blanc i negre sobre
cinta magnètica, per a això
necessitava 23 segons.

29. EL CINEMAEL CINEMA

30. • Desenvolupament de la fotografia
• Captar el moviment gràcies al fenomen òptic de la persistència retiniana (successió ràpida d'imatges
les percebem com una seqüéncia contínua)
Al llarg del segle XIX diverses joguines òptiques amb l’objectiu d’experimentar amb aquesta il·lusió del
moviment:
a) El taumàtrop és la més senzilla i consisteix en una superfície circular que té una imatge diferent a
cada costat. Quan es fa girar, les dues imatges es superposen i només en veiem una.
Els orígens del cinema

31. a) El fenaquistoscopi és un disc que té dibuixat di- verses vegades un mateix objecte amb subtils
variacions perqué, quan es faci girar davant d'un mirall, es generi la il•lusió del moviment.

32. a) El zoótrop és un cilindre amb forats a través dels quals, en giravoltar, es veuen figures animades.

33. c) La llanterna màgica, ja desenvolupada al segle XVII, és la precursora del cinematògraf. Aquesta es basava
en el principi de la càmera obscura, però invertia el procés i projectava les imatges cap a l'exterior.

34. Eadweard MUYBRIDGE i Etienne-Jules MAREY, que van aconseguir obtenir fotografies detallades
del moviment d'animals i persones.
1878 Eadweard Muybridge investigació per determinar el trot dels cavalls.

35. L 'adveniment del cinema, però, cal ubicar-lo en dues figures en concret:
Thomas A. EDISON als Estats Units i Louis LUMIÉRE a França. E
l primer patentà el 1890 el hietògraf, que havia creat un ajudant seu, William K. L. DICSKON, que tenia com a
finalitat acompanyar d'imatges els sons del fonògraf. Les imatges que projectava eren molt pobres, i per aixà
treballà en el visionat individual. Així va crear el kinetoscopi, el precursor del modern projector cinematogràfic,
que permetia el visionat individual d'imatges a una velocitat de 40-46 fotogrames per segon. Des de 1894 es
començà a fabricar en sèrie i van produir- se centenars de pel•lícules d'uns vint segons que es podien veure
amb aquest instrument en uns espais anomenats nickelodeons.
kinetoscopi nickelodeons

36. LUMIÈRE ideà el cinematògraf, consistent en una càmera i un sistema de projecció en pantalla d'una
pel•lícula a 16 fotogrames per segon. Els germans Louis i Auguste LUMIÉRE coneixien el kinetoscopi
d'EDlSON i, a partir d'aquest, van idear una proposta que patentaren l'any 1895 i que es diferenciava en el
visionat era col•lectiu.
La primera projecció pública que van fer cobrant entrada tingué lloc el 28 de desembre de 1895 en
un saló de París.
S’hi van projectar dotze films en una hora i mitja:
1.Arribada d'un tren a l'estació de La Ciutat L 'arrivée dun train à La Ciotat
2.Sortida dels obrers de la fàbrica La sortie des usines Lumiére
3.El regador regat L 'arroseur arrosé.

37. En aquesta etapa primerenca del cinema excel·leix Georges MÉLIÉS, un home que provenia de
l'àmbit de l’espectacle i que considerava el cinema com un bon mitjà per millorar les seves creacions.
Va fer obres molt creatives, teatrals, i emprà trucs, com ara rodar a través d'un aquari per simular una
filmació sota el mar o substituir una persona o un objecte per un altre.
D'entre la seva àmplia producció, destaca especialment Viatge a la Lluna (Le voyage dans la Lune), un film
fantàstic que li possibilità desplegar la seva imaginació al llarg de 14 minuts.

38. Als Estats Units destaca especialment la figura d'Edwin S. PORTER, que l'any 1901 va començar a dirigir
films en els quals combinava diferents plans en benefici de la narració: Assalt i robatori d’un tren (The great
train robbery).

39. Segundo Victor Aurelio de Chomón y Ruiz (Terol, 1871 - París, 1929) fou fotògraf, inventor d'efectes
especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor, guionista i director de cinema. Va ser un dels
pioners més destacats dels primers trenta anys del cinema europeu del segle XX. Va treballar a Barcelona,
París i Torí. Va ser contractat per les principals productores del món: Pathé Frères i Itala Films. Fou
especialista en els trucatges del cinema, pioner de l'acolorit de films a mà i de l'invent del “travelling”.
Els acròbates japonesos

40. Peró les possibilitats que oferia el cinema no van ser plenament desenvolupades amb narracions complexes fins a David
Wark GRIFFITH, amb qui el relat ja adquirí gran solidesa.
En el seu període mut hi destaquen "El naixement d'una nació" (1915), "Intolerància" (1916), "Lliris trencats" (1919),
"A través de la tempesta" (1920) i "Les dues orfes" (1921).
El seu primer títol sonor fou "Abraham Lincoln" (1930) amb el que aconseguí l'Oscar al millor director. El seu últim
títol de la seva carrera fou "La lluita" (1931), que resultà un fracàs comercial. Des d'aleshores, la seva carrera restà
sentenciada i ell fou oblidat pel públic.
Documental Griffith