Arquitectura i disseny d'objecte

1. ARQUITECTURA ORGANICISTA I
FUNCIONAL.
BAUHAUS I DISSENY D’OBJECTE

3. Descripció formal
La Casa Kaufmann consta de tres plantes
construïdes a partir d'una composició
geomètrica de plans verticals de pedra (murs i
xemeneia) que s'oposen als plans horitzontals de
formigó (terrasses en volada).
Aquests darrers s'equilibren damunt la superfície
rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una
gran plasticitat estructural que evoca la cascada
que hi ha justament a sota.
La manca de simetria dels blocs, així com el
desplagament dels volums i dels pisos,
reflecteixen el "desordre” orgànic propi de la
naturalesa en que s'insereix.
A l'interior, cada planta té una disposició
totalment Iliure, de manera que s'adapta a les
necessitats concretes de cada zona.

4. Interior
Les textures ,la llum i els materials orgànics com la pedra i la fusta aporten organicista al conjunt, el domini de les línies
rectes això com la horitzontalitat de les finestres aporta sobrietat al conjunt. L’interior es sofisticat i càlid gràcies als
tons dominant de l’espai i mobiliari.

5. Entorn i integració urbanística
Establerta com una de les premisses principals de
l'arquitectura organicista, la integració de l'edifici en
l'entorn és total.
Envoltada d'arbres, roques i cascades, la casa s'articula
per mitjà de diferents nivells de voladís que
funcionen, alhora, com a sostre i terrassa, de manera
que l'estructura que en resulta sembla la reproducció
arquitectònica de l'escenari natural on s'integra.

6. Funció, contingut i significat
Pensada com a habitatge
unifamiliar, la Casa Kaufmann de
WRIGHT encarna la
materialització d'un ideal de
l'arquitectura organicista:
poder viure enmig de la natura
sense renunciar a les comoditats
de l'arquitectura moderna, és a
dir, conjugar ecologia i progrés.

8. Descripció formal
El Pavelló alemany s'aixeca sobre un podi de traverti, al qual s' accedeix per una petita escala de Vuit esglaons
tangencial al pla, que també permet l'accés a un estany de planta rectangular situat a la part esquerra de la plataforma.
Rere aquest estany artificial hi ha la zona de serveis -despatxos i lavabo-, integrats al conjunt mitjançant un mur de
travertí recorregut en part per un banc d'aquest mateix material.

9. La façana de l'edifici s'estén en voladís respecte a l'estructura inferior de suport a l'extrem esquerre, i deixa al
descobert el costat contrari, on s'ubica un petit pati rectangular tancat. En aquest pati s'aixeca, sobre un segon estany
menor, una escultura femenina de bronze realitzada per Georg KOLBE.

10. La major part de la superfície mural que limita l'edifici principal és vidrada, fet que permet una bona
interrelació entre interior i exterior reforçada per mitjà del reflex del mateix edifici a l'aigua de les dues
piscines.

11. Gràcies als nous avenços tecnològics i als nous materials permeten que la coberta de l'edifici descansi únicament
sobre vuit pilars metàl·lics, de manera que allibera els murs de la seva funció habitual de càrrega.
.

12. El mobiliari de I 'interior del Pavelló alemany el formen la popular Cadira BarceIona, una catifa negra i
una cortina vermella que, juntament amb el costat del mur central, d'ònix daurat, representen la bandera
alemanya.

13. Entorn i integració urbanística L'obra s’ubica dins el recinte firal que es va construir amb motiu de l'Exposició
Internacional a Barcelona. Aquesta situació, allunyada de l'eix principal de l'Exposició, va ser escollida per
l'arquitecte per evitar trencar visualment la proposta historicista dels grans palaus oficials que es van construir
per a l'Exposició
L’edifici va ser concebut per ser un lloc de pas entre l’exposició universal (complex historicista) i el poble espanyol
on el visitant de l’exposició podia descansar en el seu interior

14. Funció, contingut i significat
L 'edifici va ser concebut com a seu de la representació d'Alemanya a l'Exposició celebrada a Barcelona el 1929,
després de la qual va ser desmuntat. Va ser reconstruït fidelment l'any 1986.

15. Descripció formal
La Cadira Barcelona s'erigeix sobre una estructura simple i plana d'acer cromat, la qual suporta un sistema de
coixins de cuir de boví. Les versions més modernes fan servir un farcit d'escuma de poliuretà. Als primers exemplars,
degut a la complexitat del sistema de creuament de la base d'acer, les nou peces que la formaven havien de soldar-se i polir-
se de manera manual com si fos una obra d'artesania. Les línies emprades que generen l'objecte són rectes que
estableixen ritmes i formes geomètriques.

16. Aquesta Obra és el fruit d'una profunda interpretació
de MIES VAN DER ROHE sobre les estructures i
formes del mobiliari tradicional.
L'objectiu de modernitzar els formats establerts
al llarg de la història del disseny i de la història de
l’art és la finalitat de l'arquitecte germànic.
LA CADIRA BARCELONA ÉS UNA
INTERPRETACIÓ D’AQUEST PASSAT
La forma en tisora de les potes d'acer cromat és
l'estilització de les cadires egípcies, les de I'lmperi romà
emprades pels magistrats o, fins i tot, d'alguns exemples
renaixentistes castellans, on es consideraven els seients
d'aquest tipus (generalment plegables) com a símbols
de poder i privilegi. És així que, la cadira Barcelona té
un rerefons tradicional o historicista, tot i que
esdevé un "tron modern" que materialitza el triomf
de les idees racionalistes
del segle XX.

17. Funció, contingut i significat
L'obra va ser projectada per MIES VAN DER ROHE per formar part d'un conjunt arquitectònic concret: el Pavelló alemany
erigit amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
La cadira Barcelona o Mode/ MR-90 és el principal accessori creat pel mateix MIES VAN DER ROBE per omplir el Pavelló
alemany. La cadira Barcelona és una de les creacions racionalistes que inicia la popularització de la producció de
mobiliari en sèrie basada en la utilització del tub metàl·lic.

18. La cadira Barcelona és un exemple primerenc que incorpora l'ús de l'acer cromat que, fins aleshores, era un
material inèdit en la producció de mobiliari.
La forma defineix perfectament la funció. Aquesta idea era un dels conceptes cabdals del Racionalisme.
La cadira BarceIona és una mostra d'aquest plantejament tant en el disseny arquitectònic com en el disseny de mobiliari. A
més, les formes simples i geomètriques com a base compositiva, juntament amb els materials utilitzats, són els elements que
permeten que la funció de l'objecte com a seient sigui, a més, confortable, tot establint una simbiosi entre comoditat,
funció i estètica.

20. Descripció formal
•La projecció de la cadira de RIETVELD vermella i blava es basa en estructures
estètiques i perfectes de la natura basades en la geometria com a
Ilenguatge universal, de la mateixa manera que la producció pictòrica i de
disseny desenvolupada pels artistes del De Stijl (Neoplasticisme).
•La cadira alterna les línies horitzontals i les verticals, pintades en negre pel
fet de ser la base estructural sobre la qual s'urgeix l'objecte.
•RIETVELD idea aquests Ilistons de fusta negres com a esquelet rectilini
del conjunt. La visibilitat d'aquesta solució accentua l'interès funcional de la cadira
vermella i blava.
•Els dos elements funcionals i de contacte entre la cadira i l'usuari (seient i
respatller) son dos enormes rectangles plans en diagonal i pintats amb Vermell i
blau.
•Tots els Ilistons negres de fusta estan esquitxats amb pintura groga en els
Seus talls transversals. Aquest detall genera dinamisme visual i fa que la pròpia
cadira esdevingui un objecte de culte més enllà de la seva funcionalitat.
Gerrit RIETVELD va mostrar el Seu interès cap a De Stijl ràpidament, ja que
significava poder experimentar la combinació entre pintura, ordre racional i
arquitectura i disseny.
objecte de culte

21. Funció, contingut i significat
Aquesta cadira representa la recerca de l'expressió de
l'estructura racional, geomètrica i matemàtica de l'univers, així
com de l'harmonia universal de la natura.
Emprant l'estètica neoplasticista, aconsegueix obrir un nou camí
en el disseny contemporani.
La cadira vermella i blava té dos objectius:
1.el primer és el de materialitzar en tres dimensions l'estètica
racional i geomètrica de De Stijl
2.Aplicar els ideals d'aquest moviment en un objecte d'ús i
funció quotidians. Les línies rectes, els colors primaris i neutres, els
materials i les formes simples i geomètriques com a base compositiva
de l'obra en qüestió fan evident la contradicció entre els dos
objectius.
RIETVELD no prioritza la comoditat del seient i el respatller, ja
que dona la prevalença a l'estètica i l'abstracció racional de
l’estructura.

22. D'aquesta manera, la cadira esdevé un objecte de culte de tipologia similar a la d'una escultura exempta.