1. SARA VIDAL MALLO 1er Batxillerat ARTÍSTIC.
SALVADOR ESPRIU
1. Confecció d’una presentació de diapositives de la pàg. 224-225 del llibre de
text i exercici 10 (només el primer).
http://docs.google.com/present/edit?id=0AVex76rZvUsgZGNnbmJqdG1fMTFobj
dqMmdobg&hl=es
Exercici 10:
Llegeix atentament aquests poemes d’Espriu.
-Classifica’ls amb l’ajut del quadre d’acord amb els registres estudiats. Digues,
per tant, en cada cas, si es tracta de poesia elegíaca, satírica o civil.
A
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
La pell de brau
B
No saps que les aixetes s’han fet
perquè no hi ragi l’aigua
i les cases perquè hi passis
més saludable fred,
i els trens i els camins per al suport
del meritori nivell
2. de la general felicitat?
com que no vol mai ploure,
es clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional
La pell de Brau
C
Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Cementiri de Sinera
Text: B Amb el recurs de la ironia es retrata la postguerra,
Poesia: satírica època caracteritzada per la degradació de les
condicions de vida, la misèria i la llibertat controlada
dels ciutadans.
Text: C Petita elegia d’un món i un temps feliços que s’han
Poesia: elegíaca perdut per sempre i que només es recuperen gràcies a
la memòria i el record.
Text: A El poema proclama la necessitat de superar l’Espanya
Poesia: civil de la dictadura del general Franco mitjançant la
recuperació dels valors del diàleg i el respecte mutu
entre els diversos pobles de l’Estat espanyol.
- Assenyala els dos mites que apareixen en aquest poema i comenta’l. Amb
l’ajut del professor/a esbrina l’origen del mot Sepharad.
Tot seguit, busca informació sobre la cultura sefardita.
3. (solament el primer, A: )
El mite que apareix en aquest poema és el de Sepharad, que representa Espanya.
La paraula Sepharad prové de l'hebreu i fa referència a Espanya. Els jueus utilitzaven
aquesta paraula per designar la Península Ibèrica.(Els sefardites són descendents de
jueus provinents d'Espanya i Portugal.)
2. Selecciona un mínim de dos poemes, copia’ls, busca al diccionari les paraules
que no comprenguis, interpreta’n el contingut i intenta classificar-los segons
els seu contingut, to, …
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
Sembla que parli de la mort com a alliberament, fa referència al silenci que neix
quan la solitud s’emporta a l’home, llavors es lliure, per tant es classificaria en
el tema de “la meditació sobre la condició humana. Es podria dir que té un to
elegíac.
NOVES PARAULES D'AGUR
Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
4. i, a estones, qui sap si felicíssim.
Aquest altre poema també parla de la mort, com diu el títol: AGUR que es adéu en
euskera. Aquest poema pertany al recull de poesia El caminant i el mur. Assumeix
l’absurditat de la vida, es a dir que , passi el que passi, al final tots trobem el
mateix, per tant aquesta vida està guiada per la mort, i l’assumeix gracies a la
contemplació de la natura, que es bella, però al mateix temps es seca, aspra,
freda...Té un to elegíac.
Albardar:
2 fig Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu
poc coneixement. No et deixis albardar amb aquests negocis.
Lícit:
adj Permès, no defès per la llei, no contrari a la moral. És lícit de matar en legítima
defensa. Li era lícit de decidir cap altra cosa