1. Catul i els poetes
neotèrics
1
Literatura llatina d’època republicana
Professor: Sebastià Giralt
Universitat Autònoma de Barcelona
2. Els poetae noui
poetae noui / νεώτεροι (Ciceró)
Culminació del procés d’hel·lenització
Crisi dels valors tradicionals (mores maiorum) otium i
amor, centre de la vida i de la poesia: uiuamus, mea
Lesbia, atque amemus (Cat. 5)
Influència de la poesia alexandrina, esp. Cal·límac:
– rebuig de l’èpica tradicional (Enni)
– sentiments personals,
– erudició,
– tècnica acurada (labor limae),
– gèneres formes breus: epigrama, epil·li, elegia.
Més refinament i aparició de la individualitat
3. Fases
Preneotèrics (finals s. II i primera meitat
del I a.C.): Q. Lutaci Càtul (m. 187 a.C).
Neotèrics: Valeri Cató, Calvus, Cinna,
Cornifici
2
4. Gai Valeri Catul
Gaius Valerius Catullus
Verona / vil·la de Sirmió,
Segons Jeroni: 87/58 a.C.
Correcció: 84/54 a.C. (?)
Dedicat a l’otium,
Seguici de Memmi, governador de
Bitínia,
“Lèsbia” = Clòdia, germana de
Clodi Pulcre (quina?)
3
6. L’obra
113 o 114 poemes de longitud diversa,
entre 2 i 408 versos.
Numeració: 116.
Divisió segons criteris mètrics i d’extensió:
– 1-60: polimètric poesies breus en
metre no elegíac.
– 61-68: carmina docta poesies
llargues de metres variats.
– 69-116: epigrames poemes breus en
dístics elegíacs
7. El recull
Aparentment sense ordre cronològic ni
temàtic.
Recull pòstum (?).
Originalment tres volums?.
Dedicatòria a Nepot solament a la primera
part?
6
9. Poemes breus
Polimètrics i elegíacs: els mateixos temes:
– Amics i als enemics:
Vida social
Invectives
– Rivals amorosos
– Juli Cèsar
8
– Amor:
Amors passatgers (Ipsitil·la)
Amor homosexual (Juvenci)
Cicle de Lèsbia:
– Felicitat inicial
– Sofriment infidelitats
– Ruptura/ruptures
9
10. Poemes llargs
Carmina docta (poemes erudits):
Epil·lis:
– 64 (408 hexàmetres) noces de Peleu i
Tetis / ècfrasi: Ariadna per Teseu.
– 63: Atis
Epitalamis o cants nupcials (61 i 62)
Elegies:
– Traducció de Cal·límac (66): El rull de
Berenice
– Amors de Laüdamia i Protesilau (68)
la primera mostra d’elegia subjectiva. 10
12. Influències i originalitat
Influències:
– Poesia alexandrina (Cal·límac),
– Lírica arcaica grega (Safo,
Anacreont),
– Tradició itàlica procaç.
Gran varietat mètrica
Originalitat i unitat a partir de
l’experiència pròpia,
– Passió,
– Subjectivisme.
12
13. Posteritat
Precedent de l’elegia llatina: Ovidi, Properci i Tibul
Marcial
S. X: Ms. salvat per Rateri, bisbe de Verona.
Humanisme i Renaixement: Petrarca, Shakespeare,
Marlowe.
Romanticisme: Goethe, Byron, Puixkin.
S. XX:
– Cantates de Carl Orff: Catulli Carmina (1943) iTrionfo di
Afrodite (1953),
– Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul (1964)
– Jordi Cornudella, El germà de Catul (1997).
– Antonio Priante, Lesbia mía (1992).
14. Fotografies
Relleu, Museu de Lepcis Magna (SG).
Fresc de la vil·la anomenada Grotte di Catullo (Sirmió). Foto:
Susan Bonvallet, 1997 (VRoma).
Assistent a un banquet, c. 50 a.C., Museum of Fine Arts, Boston
(SG).
Vistes de la vil·la romana de Sirmione (llac de Garda),
anomenada Grotte di Catullo.
El llac de Garda des de la vil·la romana de Sirmione (SG).
Volum i tauletes de cera, pintura procedent de Pompeia (foto:
Mar Fernández).
Dona transvasant perfum, fresc de la fi del s. I a.C. Museo
Nazionale Romano nelle Terme di Diocleziano, Roma (SG).
Juli Cèsar, Museo Naturalistico Archeologico, Vicenza (SG).
Petó d'un sàtir i una nimfa, sarcòfag romà (s. II), Museu
Arqueològic d'Istambul (SG).
Retrat funerari d'una dona d'època romana, provinent d'una
mòmia d'Egipte, Museum of Fine Arts, Boston (SG).
Estil, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (SG).
Safo, Musei Capitolini, Roma (SG).