A finals de la dècada dels noranta i principis del segle XXI, ha sorgit a la Xina un nou gènere literari, protagonitzat per dones joves procedents i residents en grans ciutats com ara Shanghai i Pequín. A les seves novel·les, retraten un nou model de dona xinesa, amb la qual s’identifiquen: una dona jove, urbana, moderna i desinhibida, que ha crescut en una societat en transició marcada per la globalització i un consumisme rampant. Aquest model de dona contrasta amb el model de dona confucià de la Xina tradicional, però també el de la Xina maoista. Aquesta identitat la construeixen i la projecten en les seves obres que es caracteritzen per un estil comú: un llenguatge planer i directe, ple de col·loquialismes i estrangerismes, que conformen un element identitari d’un grup social determinat en un lloc i un moment determinats. D’altra banda, crida l’atenció un esforç deliberat d’incloure referents de la cultura occidental per tal de crear un producte cultural que pretén ser híbrid. Aquesta ponència es proposa descriure els elements que conformen aquesta nova identitat “multicultural” de la dona xinesa que presenta aquest nou gènere, així com analitzar els elements que intervenen en el procés de traducció d’aquestes obres, des de l’encàrrec de traducció, passant per les decisions que ha de prendre el traductor, fins a la recepció per part dels lectors.

1. Traducció i intercanvi cultural en l’època de la
globalització (UB, 2006)
Traducció, gènere i multiculturalitat
Construcció i traducció d’una
nova identitat de la dona xinesa
Helena Casas Tost i Sara Rovira Esteva
Departament de Traducció i Interpretació
Grup de recerca Inter-Àsia
Universitat Autònoma de Barcelona

2. 2
Introducció
¡ Meinü zuojia (escriptores guapes)
¡ Recepció desigual
¡ 3 claus de lectura de Canclini
(2004):
l Desigualtat
l Diferència
l Desconnexió

3. 3
Introducció
¡ D’acord amb Canclini (2004: 114), formar
part d’una determinada cultura és, des de
la perspectiva de la diferència, pertinença
comunitària i contrast amb els altres; des
del punt de vista de la desigualtat, la
cultura s’adquireix formant part de les
elits o adherint-se als seus pensaments i
gustos; finalment, des del punt de vista
dels estudis de la comunicació, formar
part de la cultura significa estar
connectat.

4. 4
Desigualtat
¡ Desigualtat de gènere
l Etiquetes imposades (meinü zuojia,
shenti xiezuo, jinu wenxue)
¡ Desigualtat socioeconòmica
l Subclasse dins la classe dominant

5. 5
Diferència
¡ Nous valors
l El valor de la cara
l Individualisme à exhibicionisme
l Orientació mercantilista
¡ Mercantilització del cos (títols i portades)
¡ Mercantilització de la literatura
¡ Cultura dominant vs. Cultura oficial

6. 6
Desconnexió
¡ D’acord amb Canclini (2004, 127),
actualment el món es presenta dividit
entre aquells que tenen un domicili fix,
documents d’identitat, targetes de crèdit,
accés a la informació i als diners enfront
dels qui no tenen aquestes connexions.
S’associen els primers amb aquells que
poden desplaçar-se geogràficament i de
manera intercultural, mentre que els
segons estan destinats a la immobilitat.

7. 7
Desconnexió
¡ Mobilitat geogràfica
¡ Accés a les tecnologies de la
informació
¡ Xarxes de relacions interpersonals
Intertextualitat
¡ Interculturalitat

8. 8
Desconnexió - Intertextualitat
¡ Profusió en l’ús d’elements intertextuals
¡ Combinació de referències molt dispars
l cultura oficial/no oficial (clàssics,
l xineses/ foranes
l personatges de ficció/ reals
¡ No jerarquització (desafiament a l’alta
cultura)
¡ la intenció que les motiva (element
caracteritzador)

9. 9
Desconnexió - Interculturalitat
¡ El llenguatge utilitzat és un factor
distintiu que reforça una identitat
híbrida i intercultural.
¡ Barrera difusa entre llenguatge
literari i parlat.
¡ Ús de nombrosos estrangerismes.
¡ Cultura material i social.

10. 10
Recepció i traducció
¡ Política editorial
l Paper de la censura (desconnexió?)
l Paper de la traducció
l Portades i contraportades
¡ Aspectes traductològics
l Consciència de ser traduïdes
l Diferents estratègies de traducció

11. 11
Recepció i traducció
¡ Recepció
l Crítica literària
l Noves necessitats satisfetes
l Atac a la identitat femenina construïda
l Paper de la traducció en la recepció
l Allò que les situa al centre de les
crítiques a la Xina és pel que se les
valora i el que les fa atractives aquí

12. 12
Conclusions
¡ Desiguals:
l Sí, des de la perspectiva de gènere
l No, des de la perspectiva socioeconòmica
¡ Diferents:
l Sí, de la cultura oficial
l No, de la cultura dominant
¡ Desconnectades:
l Elit de la connexió
l Ostentació de la connexió

13. 13
Conclusions
¡ Es tracta d’una literatura que hem de
situar dins de la cultura dominant, tot i
que no gaudeix del beneplàcit dels qui la
volen controlar i que avança en paral·lel.
Aquesta paradoxa, s’explica perquè
aquest no formar part de la cultura oficial
és una elecció voluntària, on la diferència
és construïda i respon a una determinada
actitud que qüestiona certes posicions
ideològiques del poder i, en definitiva,
connecta amb un públic diferent.

14. 14
Helena.Casas@uab.cat
http://gent.uab.cat/helena_casas_tost/es
Sara.Rovira@uab.cat
http://www.fti.uab.es/srovira/personal
http://grupsderecerca.uab.cat/txicc/es