SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  17
L’ADQUISICIÓ DE LA SEGONA LLENGUA
Document elaborat a partir dels textos següents: ,[object Object],[object Object],[object Object]
L’adquisició de la segona llengua Apartats del document ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les llengües, tan diferents en aparença, sembla que obeeixen a certes regles bàsiques comunes. Els éssers humans disposen de la mateixa arquitectura mental, processen mitjançant mecanismes similars i com que estan culturalment determinats, perceben, senten i reaccionen de forma semblant. Com s’adquireixen les segones llengües? Variabilitat de llengües Variabilitat de circumstàncies del procés Variabilitat d’alumnes Elements comuns
FACTORS MÉS INFLUENTS EN L’ADQUISICIÓ DE LA L2 INPUT OUTPUT Experiència rica de parla CARACTERÍSTIQUES PERSONALS Edat Aptitud Motivació Actituds Personalitat Ús d’estratègies INTERLLENGUA En un ordre fixat Amb errors que cal corregir En quantitat De qualitat
És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua  (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”). OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l’aprenent. És un constructe que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge. INTERLLENGUA Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila. INTAKE INPUT Glossari:
INPUT En quantitat De qualitat ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
OUTPUT Experiència rica de parla INTERLLENGUA En un ordre fixat Amb errors que cal corregir ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA INTERLLENGUA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton Del sistema al discurs Del discurs al sistema Lingüístic De la llengua a l’experiència De l’experiència a la llengua Intel·lectual Motivacions superficials Motivacions profundes Psicològic Cap etapa privilegiada Del domini voluntari al domini automàtic Etapes privilegiades Del domini automàtic al domini voluntari Neurofisiològic L2 L1 Pla
Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat. Tenen un paper important en la determinació de l’èxit No hi són implicats de manera rellevant Factors afectius La correcció és generalment útil o necessària No es troba correcció i no és necessària Evidència negativa Útil o necessària No necessària Instrucció Els aprenents d’una L2 sovint són incapaços de formar judicis gramaticals clars Els nens desenvolupen intuïcions clares sobre la correcció Intuïcions Comuna, regressió (o retorn a estadis anteriors del desenvolupament). Desconeguda Fossilització Els aprenents d’una L2 poden estar satisfets amb menys que la competència lingüística o més preocupats per la fluïdesa que per la correcció La competència lingüística Objectius Els aprenents d’una L2 varien en l’èxit general i en la ruta Poca variació en el grau d’èxit o en la ruta d’aprenentatge Variació L’èxit complet és estrany No n’hi ha Fracàs Els aprenents adults d’una L2 difícilment arriben a dominar-la Els nens usualment arriben a dominar perfectament la L1 Èxit ADQUISICIÓ DE LA L2 ADQUISICIÓ DE LA L1 Tret
L1 Llengua materna IL Interllengua L2 Llengua Objecte Inestable Dinàmica Variable Permeable Simple Sistemàtica Fossibilitzable Depenent del context Reflecteix la competència en L2 que té l’aprenent en cada moment No és un conjunt de còpies imperfectes del sistema de la L2 No totes les formes de la IL que no coincideixen amb les de la L2 han de ser tractades com a error Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seva interllengua Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
Conseqüències didàctiques per a la correcció dels errors  que es produeixen en una  interllengua ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
CARACTERÍSTIQUES PERSONALS Edat Aptitud Motivació Actituds Personalitat Ús d’estratègies ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
“ Les estratègies d’aprenentatge dels aprenents són les activitats conscients i intencionals que guien les accions que s’han de seguir per aconseguir determinats objectius d’aprenentatge” Segons O’Malley, Chamot, Stewner-Manzanares, Kupper i Russo METACOGNITIVES Planificació, control i avaluació de la pròpia cognició. Permeten el control i la regulació dels processos mentals. COGNITIVES Operen directament sobre la informació que arriba. Fan referència a la integració del contingut nou en el coneixement previ. DE MEDIACIÓ SOCIAL Es relecionen amb la disposició afectiva i motivacional dels aprenents davant l’aprenentatge. ESTRATÈGIES  D’APRENENTATGE ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE DELS APRENENTS
ESTRATÈGIES COMUNICATIVES  I COMPENSATÒRIES DELS APRENENTS ESTRATÈGIES COMUNICATIVES  I COMPENSATÒRIES “ Són les que els aprenents utilitzen quan tenen dificultats per comunicar-se. Els proporcionen una forma d’expressió alternativa per al significat que intenten produir” D’EVITACIÓ  L’aprenent evita el problema comunicatiu .  Evita el tòpic no dient allò que tenia pensat inicialment.  Abandona el missatge. PARÀFRASI  Parafrasejar compensa una paraula desconeguda de la L2 .  Troba una paraula amb significat proper (animal/gos). Crea paraules inexistents (tomacar/fer pa amb tomàquet).  Utilitza circumloquis. TRANSFERÈNCIA CONSCIENT D’ELEMENTS DE L1 Traducció directa: galeria per museu.  Utilitza termes de la L1 sense traduir-los.  Usa estratègies no verbals.  Pregunta quin és el terme adequat.
DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Contenu connexe

Tendances

Com s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notícia
Com s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notíciaCom s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notícia
Com s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notícialurdessaavedra
 
Unitat didàctica: Els vertebrats
Unitat didàctica: Els vertebratsUnitat didàctica: Els vertebrats
Unitat didàctica: Els vertebratsLAURA CEAMANOS
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltFrancesc Vila i Batallé
 
Dossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantilDossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantilLaura Garcinuño Velayos
 
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1ceippuigdenvalls
 
Passes per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxesPasses per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxesRoser Mascaró
 
les plantes (parts, cicle de la vida...)
les plantes (parts, cicle de la vida...)les plantes (parts, cicle de la vida...)
les plantes (parts, cicle de la vida...)Mariàngels Pagès Puig
 
Tema 8: El temps atmosfèric i el clima
Tema 8: El temps atmosfèric i el climaTema 8: El temps atmosfèric i el clima
Tema 8: El temps atmosfèric i el climaNúria Albert
 
Fitxes: LES PLANTES
Fitxes: LES PLANTESFitxes: LES PLANTES
Fitxes: LES PLANTESacanet3
 
Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.
Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.
Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.elcorreudecinque
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lulaMprof
 
Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"
Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"
Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"rosamallafre
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oralFrancesc Nadal
 
Classificació dels animals vertebrats
Classificació dels animals vertebratsClassificació dels animals vertebrats
Classificació dels animals vertebratsNeus Viñallonga
 
Presentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivíparsPresentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivíparseduardriudavets
 
Curs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdfCurs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdfPlanet-ele
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viussonia ruiz
 

Tendances (20)

Com s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notícia
Com s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notíciaCom s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notícia
Com s'escriu una notícia? Convertim un conte popular en notícia
 
Unitat didàctica: Els vertebrats
Unitat didàctica: Els vertebratsUnitat didàctica: Els vertebrats
Unitat didàctica: Els vertebrats
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
 
Dossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantilDossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantil
 
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
Avaluació competències bàsiques. indicadors. 1
 
Passes per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxesPasses per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxes
 
les plantes (parts, cicle de la vida...)
les plantes (parts, cicle de la vida...)les plantes (parts, cicle de la vida...)
les plantes (parts, cicle de la vida...)
 
Tema 8: El temps atmosfèric i el clima
Tema 8: El temps atmosfèric i el climaTema 8: El temps atmosfèric i el clima
Tema 8: El temps atmosfèric i el clima
 
Fitxes: LES PLANTES
Fitxes: LES PLANTESFitxes: LES PLANTES
Fitxes: LES PLANTES
 
Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.
Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.
Com escric? Rúbrica d'expressió escrita.
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"
Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"
Projecte d'Educació infantil "MUSIQUEM EL NOSTRE ENTORN"
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oral
 
Classificació dels animals vertebrats
Classificació dels animals vertebratsClassificació dels animals vertebrats
Classificació dels animals vertebrats
 
Presentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivíparsPresentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivípars
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Curs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdfCurs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdf
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
Unitats i desenes
Unitats i desenesUnitats i desenes
Unitats i desenes
 
Ovípars O vivípars?
Ovípars O vivípars?Ovípars O vivípars?
Ovípars O vivípars?
 

En vedette

4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocamentstinoserracompany
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuesther_montesinos
 
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeLenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeVicent Sanz
 
Catalan Educational System
Catalan Educational SystemCatalan Educational System
Catalan Educational SystemVicent Sanz
 
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.Rocio Avila
 
5. Aprendre Llengua Coelho
5. Aprendre Llengua Coelho5. Aprendre Llengua Coelho
5. Aprendre Llengua Coelhotinoserracompany
 
Inmigracion
InmigracionInmigracion
InmigracionKOUMBA
 
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresEl tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresmarclia
 
MERC i Portafolis
MERC i PortafolisMERC i Portafolis
MERC i Portafolismarclia
 
Input - Elaboración - Output
Input - Elaboración - OutputInput - Elaboración - Output
Input - Elaboración - OutputHermes Price
 
La ComunicacióN Interpersonal
La ComunicacióN InterpersonalLa ComunicacióN Interpersonal
La ComunicacióN Interpersonalguest36e3e43
 
Funciones mentales superiores 2
Funciones mentales superiores 2Funciones mentales superiores 2
Funciones mentales superiores 2Shanaz Haniff
 

En vedette (14)

4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiu
 
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeLenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
 
Elizabeth Coelho
Elizabeth CoelhoElizabeth Coelho
Elizabeth Coelho
 
Catalan Educational System
Catalan Educational SystemCatalan Educational System
Catalan Educational System
 
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
 
5. Aprendre Llengua Coelho
5. Aprendre Llengua Coelho5. Aprendre Llengua Coelho
5. Aprendre Llengua Coelho
 
Inmigracion
InmigracionInmigracion
Inmigracion
 
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresEl tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
 
MERC i Portafolis
MERC i PortafolisMERC i Portafolis
MERC i Portafolis
 
Reflexió sobre l'enfocament per tasques
Reflexió sobre l'enfocament per tasquesReflexió sobre l'enfocament per tasques
Reflexió sobre l'enfocament per tasques
 
Input - Elaboración - Output
Input - Elaboración - OutputInput - Elaboración - Output
Input - Elaboración - Output
 
La ComunicacióN Interpersonal
La ComunicacióN InterpersonalLa ComunicacióN Interpersonal
La ComunicacióN Interpersonal
 
Funciones mentales superiores 2
Funciones mentales superiores 2Funciones mentales superiores 2
Funciones mentales superiores 2
 

Similaire à 3. Ladquisició De La Segona Llengua

Similaire à 3. Ladquisició De La Segona Llengua (20)

francescvilabatalleadquisicióL2
francescvilabatalleadquisicióL2francescvilabatalleadquisicióL2
francescvilabatalleadquisicióL2
 
3. Adquisicio L2 i plurilinguisme
3. Adquisicio L2 i plurilinguisme3. Adquisicio L2 i plurilinguisme
3. Adquisicio L2 i plurilinguisme
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Llegir
LlegirLlegir
Llegir
 
La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...
La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...
La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües se...
 
Taller de llenguatge oral i consciencia fonològic i ei
Taller de llenguatge oral i consciencia fonològic i eiTaller de llenguatge oral i consciencia fonològic i ei
Taller de llenguatge oral i consciencia fonològic i ei
 
Segona sessió
Segona sessió Segona sessió
Segona sessió
 
Segona Sessió
Segona Sessió Segona Sessió
Segona Sessió
 
francescvilabatalleactitudsllenguaoral
francescvilabatalleactitudsllenguaoralfrancescvilabatalleactitudsllenguaoral
francescvilabatalleactitudsllenguaoral
 
Metodologia i avaluació
Metodologia i avaluacióMetodologia i avaluació
Metodologia i avaluació
 
1.1.l'escola i la llengua
1.1.l'escola i la llengua1.1.l'escola i la llengua
1.1.l'escola i la llengua
 
1.1.l'escola i la llengua
1.1.l'escola i la llengua1.1.l'escola i la llengua
1.1.l'escola i la llengua
 
LUCEA i MARTÍ "Motivació"
LUCEA i MARTÍ "Motivació"LUCEA i MARTÍ "Motivació"
LUCEA i MARTÍ "Motivació"
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüísticsUnitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
 
Protocolo Dislexia ciclo inicial
Protocolo Dislexia ciclo inicialProtocolo Dislexia ciclo inicial
Protocolo Dislexia ciclo inicial
 
La motivació
La motivacióLa motivació
La motivació
 
La motivació
La motivacióLa motivació
La motivació
 

Plus de tinoserracompany

Plus de tinoserracompany (12)

La veu dels alumnes
La veu dels alumnesLa veu dels alumnes
La veu dels alumnes
 
Valoració Materials Aa
Valoració Materials AaValoració Materials Aa
Valoració Materials Aa
 
Què éS El Pii
Què éS El PiiQuè éS El Pii
Què éS El Pii
 
Sobre La Identitat
Sobre La IdentitatSobre La Identitat
Sobre La Identitat
 
Immigrant Immigrat
Immigrant ImmigratImmigrant Immigrat
Immigrant Immigrat
 
Alumnes, Programari I Materials
Alumnes, Programari I MaterialsAlumnes, Programari I Materials
Alumnes, Programari I Materials
 
Comunicació Audiovisual I Internet
Comunicació Audiovisual I InternetComunicació Audiovisual I Internet
Comunicació Audiovisual I Internet
 
Aprenentatge De La Llengua
Aprenentatge De La LlenguaAprenentatge De La Llengua
Aprenentatge De La Llengua
 
Ordinadors Aa
Ordinadors AaOrdinadors Aa
Ordinadors Aa
 
L’Acollida De L’Alumnat Nouvingut
L’Acollida De L’Alumnat NouvingutL’Acollida De L’Alumnat Nouvingut
L’Acollida De L’Alumnat Nouvingut
 
7. Marc Comú Europeu
7. Marc Comú Europeu7. Marc Comú Europeu
7. Marc Comú Europeu
 
Ensenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llenguaEnsenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llengua
 

3. Ladquisició De La Segona Llengua

  • 1. L’ADQUISICIÓ DE LA SEGONA LLENGUA
  • 2.
  • 3.
  • 4. Les llengües, tan diferents en aparença, sembla que obeeixen a certes regles bàsiques comunes. Els éssers humans disposen de la mateixa arquitectura mental, processen mitjançant mecanismes similars i com que estan culturalment determinats, perceben, senten i reaccionen de forma semblant. Com s’adquireixen les segones llengües? Variabilitat de llengües Variabilitat de circumstàncies del procés Variabilitat d’alumnes Elements comuns
  • 5. FACTORS MÉS INFLUENTS EN L’ADQUISICIÓ DE LA L2 INPUT OUTPUT Experiència rica de parla CARACTERÍSTIQUES PERSONALS Edat Aptitud Motivació Actituds Personalitat Ús d’estratègies INTERLLENGUA En un ordre fixat Amb errors que cal corregir En quantitat De qualitat
  • 6. És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”). OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l’aprenent. És un constructe que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge. INTERLLENGUA Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila. INTAKE INPUT Glossari:
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat. Tenen un paper important en la determinació de l’èxit No hi són implicats de manera rellevant Factors afectius La correcció és generalment útil o necessària No es troba correcció i no és necessària Evidència negativa Útil o necessària No necessària Instrucció Els aprenents d’una L2 sovint són incapaços de formar judicis gramaticals clars Els nens desenvolupen intuïcions clares sobre la correcció Intuïcions Comuna, regressió (o retorn a estadis anteriors del desenvolupament). Desconeguda Fossilització Els aprenents d’una L2 poden estar satisfets amb menys que la competència lingüística o més preocupats per la fluïdesa que per la correcció La competència lingüística Objectius Els aprenents d’una L2 varien en l’èxit general i en la ruta Poca variació en el grau d’èxit o en la ruta d’aprenentatge Variació L’èxit complet és estrany No n’hi ha Fracàs Els aprenents adults d’una L2 difícilment arriben a dominar-la Els nens usualment arriben a dominar perfectament la L1 Èxit ADQUISICIÓ DE LA L2 ADQUISICIÓ DE LA L1 Tret
  • 12. L1 Llengua materna IL Interllengua L2 Llengua Objecte Inestable Dinàmica Variable Permeable Simple Sistemàtica Fossibilitzable Depenent del context Reflecteix la competència en L2 que té l’aprenent en cada moment No és un conjunt de còpies imperfectes del sistema de la L2 No totes les formes de la IL que no coincideixen amb les de la L2 han de ser tractades com a error Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seva interllengua Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
  • 13.
  • 14.
  • 15. “ Les estratègies d’aprenentatge dels aprenents són les activitats conscients i intencionals que guien les accions que s’han de seguir per aconseguir determinats objectius d’aprenentatge” Segons O’Malley, Chamot, Stewner-Manzanares, Kupper i Russo METACOGNITIVES Planificació, control i avaluació de la pròpia cognició. Permeten el control i la regulació dels processos mentals. COGNITIVES Operen directament sobre la informació que arriba. Fan referència a la integració del contingut nou en el coneixement previ. DE MEDIACIÓ SOCIAL Es relecionen amb la disposició afectiva i motivacional dels aprenents davant l’aprenentatge. ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE DELS APRENENTS
  • 16. ESTRATÈGIES COMUNICATIVES I COMPENSATÒRIES DELS APRENENTS ESTRATÈGIES COMUNICATIVES I COMPENSATÒRIES “ Són les que els aprenents utilitzen quan tenen dificultats per comunicar-se. Els proporcionen una forma d’expressió alternativa per al significat que intenten produir” D’EVITACIÓ L’aprenent evita el problema comunicatiu . Evita el tòpic no dient allò que tenia pensat inicialment. Abandona el missatge. PARÀFRASI Parafrasejar compensa una paraula desconeguda de la L2 . Troba una paraula amb significat proper (animal/gos). Crea paraules inexistents (tomacar/fer pa amb tomàquet). Utilitza circumloquis. TRANSFERÈNCIA CONSCIENT D’ELEMENTS DE L1 Traducció directa: galeria per museu. Utilitza termes de la L1 sense traduir-los. Usa estratègies no verbals. Pregunta quin és el terme adequat.
  • 17.