1. Història
2n Trim.
Tema 8
Oriol Rd
basat en l’arxiu “TEMES 4,7,8,9,10.docx” d’Andrea Mancera i Ghizlane Sammar

2. Un estímul inesperat
 La Gran Guerra va esclatar el 1 d’agost de 1914. Espanya no tenia exèrcit
suficient i entrar-hi hagués comportat conseqüències nefastes ->
neutralitat.
 Va ser una guerra de posicions i desgast que va afavorir als països que no
lluitaven perquè els hi compraven els productes.
 Espanya presenta balança econòmica positiva. Les reserves d’or al Banc
d’Espanya van augmentar.
 No es va invertir res en maquinària ni avanç i quan va acabar la guerra
Espanya es va quedar endarrerida ràpidament.
 Durant la guerra es produeix un procés inflacionista que va afectar als
pobres, ja que es van apujar fins i tot productes de primera necessitat.

3. Les característiques del creixement extraordinari
 A Cantàbria va haver-hi demanda de productes
minerals, siderometal·lúrgics i de la indústria naval.
 A Catalunya i a la zona valenciana va haver-hi demanda de calçat i de
productes tèxtils.
 La producció es va basar en l’exportació.
 Quan va acabar la guerra es va acabar la exportació i va augmentar la
conflictivitat social.
 Va augmentar també la construcció degut a la immigració a nuclis
urbans.

4. La dinamització de la societat
 Es va parar la immigració externa degut al tancament de les fronteres.
 Va haver-hi emigració interna de camp a ciutat i interprovincial.
 Barcelona es va convertir en un dels nuclis més importants del
Mediterrani.
 El ràpid creixement va comportar canvis negatius degut a les difícils
condicions de vida dels immigrants a les ciutats. Són noves formes de
pobresa i tensió social.

5. Opinió pública i cultura
 Hi ha una societat de masses amb grans concentracions de gent a les
ciutats que afavoreix als actes multitudinaris (polítics, sindicals o
esportius).
 Es produeix un desenvolupament de la premsa escrita i de la indústria
cinematogràfica.
 Hi ha una polarització de la societat entre francòfils i germanòfils.
 Pel que fa a la cultura, esclaten les avantguardes.

6. Efectes sobre la política tradicional
 Els partits polítics tradicionals eren incapaços de garantir estabilitat
política.
 Santiago Alba, progressista del Partido Liberal, va ser nomenat ministre
d’hisenda i va emprendre un programa de modernització econòmica i
de millora de les infraestructures a través d’un impost de beneficis
extraordinaris.
 Això va provocar una forta tensió entre conservadors i liberals
(conservadors no ho volien perquè perjudicava els interessos industrials i
afavoria als propietaris rurals, i liberals sí).

7. 1
La triple crisi de la Restauració
 Reflex de la inquietud dins l’exèrcit es van crear les Juntes Militars de
Defensa.
 Dins de l’exèrcit hi havia tres blocs diferenciats:
 Sector privilegiat d’alts càrrecs propers al monarca.
 Exèrcit colonial o africanista.
 Exèrcit a la Península o exèrcit de guarnició, amb salaris reduïts i enveja dels
africanistes.
 Les Juntes protestaven per tota Espanya i el govern es va espantar. Amb
les vagues obreres els militars van donar suport al govern reprimint als
manifestants.
 Aleshores, el govern aprova la reforma introduint l’ascens de graduació i
salari per raó d’antiguitat.

8. 2
La triple crisi de la Restauració
 Francesc Cambó va proposar va proposar una reunió per procedir a una
reforma de la Constitució.
 Es va celebrar a Barcelona el 19 de juliol de 1917 tot i ser il·legal. Es va
acordar proposar l’obertura d’un procés constituent i crear un govern
d’emergència on col·laboressin totes les forces polítiques.
 Es va fer una segona sessió a Madrid, dissolta per la por dels
conservadors a les Juntes Militars de Defensa que hi eren en contra.

9. 3
La triple crisi de la Restauració
 El tercer conflicte va ser social, concretament sindicalista.
 CNT i UGT van acordar mobilitzar-se conjuntament per a protestar.
 El malestar va coincidir amb les Juntes Militars de Defensa.
 La vaga va començar el 13 d’agost de 1917, assolint el punt àlgid el dia
15, però el 19 ja era pràcticament sufocada degut a la dura repressió de
les Juntes Militars.

10. La radicalització de l’obrerisme
 El fracàs de les movilitzacions i la repressió del govern van radicalitzar els
obrers.
 Per influència Russa es va crear el Partido Comunista de España.
 La CNT es va reorganitzar, essent així més eficaç.
 El govern va reprendre durament l’obrerisme, l’associacionisme popular
i els partits d’esquerres.
 La patronal catalana es va agrupar en la Federació Patronal de
Barcelona, majoritàriament partidària de l’enfrontament armat contra
l’obrerisme, així que van armar grups de pistolers a sou. És el
pistolerisme roig.

11. La crisi del Marroc
 L’acció colonial espanyola al Marroc porta temps patint derrotes, i
finalment al precipitar-se i improvisar pateix una desfeta total amb
13000 soldats morts, alliberació de presoners i pèrdua de material bèl·lic.
 Per evitar una crisi de més magnitud, el ministre de guerra va crear una
comissió de responsabilitats. Amb el temps va córrer el rumor de que
l’implicava a ell i al rei, però mai s’ha confirmat.

12. Causes i justificacions del cop d’estat
d’ordre  Hi ha fortes tensions socials degudes a la forta
intern crisi
Causes
d’ordre  El descrèdit del sistema parlamentari, la
extern corrupció política i l’egoisme econòmic
generalitzen les polítiques autoritàries i
l’ascens del feixisme.
L’antiparlamentarisme i feixisme eren presents
també a molts altres països europeus.
 Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, es va aixecar del
12 al 13 de setembre de 1923, i va ser ben vist tant pel monarca Alfons
XIII com per la majoria de l’exèrcit.

13. L’actuació de la dictadura
Directori
Militar
1923-1925
 Aquesta primera etapa té influència del model feixista italià.
 Els militars es van fer càrrec del govern. Tenia voluntat d’acabar amb el
sistema de la Restauració, el parlamentarisme i els partits polítics.
 Mitjançant una aliança amb França al 1925 finalitza la Guerra del Marroc.
Directori
Civil
1925-1929
 El desembre de 1925 crea un govern de civils amb polítics conservadors.
 Crea importants monopolis (Telefònica, Campsa...), crea la xarxa radial
de carreteres i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. És la Política
d’obres públiques.

14. La dictadura contra Catalunya
 Un dels seus objectius era acabar amb el catalanisme i tot el que ho
vinculés.
 El 18 de setembre de 1923 es va fer un decret que prohibia el
separatisme. Va comportar la prohibició del català en actes
públics, premsa i moltes institucions (com la Mancomunitat de
Catalunya).
 Aquests atacs van produir un moviment de solidaritat amb Catalunya
per part d’intel·lectuals d’altres territoris espanyols, organitzant una gran
exposició de llibres catalans i un cicle de conferències.

15. L’oposició contra la dictadura i la crisi del règim
 La primera manifestació seriosa en contra de la dictadura la va
progatonitzar el separatisme català per part de Francesc Macià, als fets
de Prats de Molló.
 Va succeir un moviment d’intel·lectuals contra la dictadura inclosos
estudiants universitaris (Federació Universitària Espanyola).
 Va haver-hi una creixent oposició per part de l’exèrcit, sobretot pel
reprimit cos d’artilleria.
 També s’hi van oposar diversos grups econòmics.
 Primo de Rivera va deixar el poder el 28 de gener de 1930.