La situació de la dona a Esparta

1. Per què les dones espartanes sou les úniques que
domineu els homes?
Perquè també som les úniques que parim homes.
(la dona de Leònides a un foraster)

2. La dona espartana gaudia d’una vida amb més llibertats i
possibilitats que la resta de dones gregues. Esparta, doncs, es
coneix avui com una excepció. Molts es pregunten a què es deu
aquesta excepcionalitat ...
Tot i que la seva història és, d’avui, certament incerta, es 
a dia
creu que
durant el s. VII a.C. el savi legislador
Licurg escriví les lleis que van regir,
durant anys, la societat espartana. La
jerarquia i organització social, així com
la sorprenent -i relativa- autonomia
femenina es devia únicament al seu
dictamen de lleis.

3. 
La seva Constitució posava atenció i especial èmfasi a
l’educació i les condicions en què creixien les criatures de la
regió. La quitxalla, independentment del seu sexe, havia de
créixer forta i sana, capaç de servir, més tard, la seva pàtria.
Per aquesta, havien de desenvolupar un sentiment d’estima
més gran que el que creixia per la pròpia mare.

4. INFÀNCIA

 La seva educació era
pràcticament la mateixa: una
estricta i rigorosa preparació
física, on els formaven amb
carreres, lluites, llançament
de javelina, de disc...
En aquella edat existia
tal igualtat que, fins i
tot, arribaven a
competir entre ells. En
el cas dels nois, per
esdevenir poderosos
soldats; en el cas de les
noies, per realitzar-se
com a mares formoses, i
així, parir nens
físicament mereixedors
de ser espartans: forts i
sans.

5. Les noies duien sempre el peple dori, un vestit
amb una obertura a cada lateral, de manera que
deixava entreveure gran part de la cama,
permetent, però, gran mobilitat.


6. VIDA ADULTA

 Així doncs, la diferenciació entre els dos sexes no es
feia tangible fins que la dona entrava en edat de
casar-se (dels vint als vint-i-cinc anys) i ho feien amb
homes d’edat molt superior. Crear una descendència
fèrtil i gràcil era l’únic i gran objectiu de la dona; pel
que havia estat estrictament preparada. El moment
de perpetuar la raça espartana era totalment decisiu
per a tots els seus ciutadans. A les dones, doncs, se
les valorava, idolatrava i cuidava bàsicament per
aquest fet: per engendrar, parir i ser les mares d’un
petit i futur joiós espartà.

7. De fet, eren només algunes espartanes les que
tenien l’honor de ser enterrades en una tomba
amb el seu nom inscrit i les seves defuncions
eren considerades igual d’heroïques: el soldats
morts a peu de guerra, 
i les mares que morien
durant el part.

8. Les dones espartanes eren les úniques que
podien tenir i heretar propietats, això va
portar a moltes dones a acumular grans
fortunes, fins i tot a rivalitzar amb alguns
homes poderosos. Existeixen documents
històrics que afirmen que un terç de tot el
territori espartà era posseït per dones.
Dirigien les seves riqueses com volien.

Gaudien d’una vida pública, i es consideraven influents en la
comunitat; les seves opinions eren respectades i es tenien en
compte. Tot i així, no podien participar als òrgans de govern ni
accedir a càrrecs públics, no podien parlar en l’assemblea pública,
ni podien participar en reunions d’homes, ni a l’exèrcit, però no
per això eren relegades a les tasques domèstiques. Moltes d’elles
comptaven amb criades.

9. 
Les dones espartanes eren considerades dones admirables: cultes,
que llegien i que parlaven amb soltesa- considerada gosadia per a
la resta de regions-, eren directes i xerraires i d’extrema bellesa. Els
adjectius que s’usaven per a elles anaven, sorprenentment, des de
segures i independents, fins a riques i poderoses. Eren, sens dubte,
dones amb caràcter. I si no, recordeu Helena d’Esparta ...

10. Sofía Menéndez-Arango
2n batxillerat – GREC II
Escola Vedruna
Gràcia
EL VAIXELL D’ODISSEU
