SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  8
Télécharger pour lire hors ligne
El Panteó de Roma




              Xavier Miralpeix
              2n Batxillerat
Fitxa tècnica
ò  Títol: Panteó
ò  Autor: desconegut
ò  Cronologia: 118-128
ò  Tipologia: temple
ò  Materials: formigó, granit, maó, marbre i fusta
ò  Estil: romà imperial
ò  Localització: Camp de Mart (Roma)
Context històric
ò  L’època imperial va del 31 a.C. al 476 d.C
ò  Va ser l’època en què el sistema polític de Roma era un
    imperi governat pels emperadors
ò  Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476.
ò  L’any 27 a.C el general Agripa (gendre de l’emperador
    August) va fer construir el Panteó.
ò  L’any 80 el Panteó va quedar destruït per un incendi,
    després restaurat per Domicià i entre 118 i 128
    l’emperador Adrià el va fer reconstruir.
Descripció formal
ò  Té un pòrtic octàstil amb 4 parells de
    columnes d’ordre corinti de granit.
ò  Les columnes sostenen un entaulament
    llis, que conté la inscripció de Temple
    d’Agripa, coronat per un frontó triangular.
ò  Darrere del pòrtic hi ha un cos de transició
    acoblat al tambor que aguanta la cúpula de
    la cel·la.
ò  A dalt de tot de la cúpula hi trobem un
    òcul de gairebé 9 metres de diàmetre, que
    serveix tant d’il·luminació com de
    ventilació.
ò  H i h a 3 p i s o s d ’ a r c s q u e
    descarreguen el pes als contraforts
    integrats al mur, que al mateix
    temps, distribueixen el pes sobre els
    8 pilars de la planta de la cel·la.

ò  La cel·la és un gran espai circular
    amb un mur obert a diverses
    capelles i fornícules intercalades.
    Està coberta per una cúpula
    situada a 43 metres d’alçada.
Entorn i integració
                 urbanística
ò  Inicialment, el Panteó havia de
    quedar envoltat d’una plaça
    porticada que només permetria
    veure el pòrtic d’entrada.

ò  Actualment està completament
    integrat dins de la ciutat, amb
    edificis al voltant, i encabit dins
    de l’espai de la plaça en la qual
    està situat.
Funció i significat
ò  Significat: dedicat a tots els déus de l’Olimp. Els 7 absis
    estan consagrats a les 7 divinitats celestes, la cúpula
    representa la terra i l’òcul central el sol.



ò  Funció: religiosa, jurídica (utilitzat per l’emperador
    Adrià com a tribunal públic) i consagrada com església
    pel Papa Bonifaci IV.
Models i influències




ò  Thólos, a Grècia i la Cúpula de la Basílica de St. Pere del Vaticà

Contenu connexe

Tendances

Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanasandroalfaro
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)History4
 
Art2 erectèon
Art2   erectèonArt2   erectèon
Art2 erectèonramonbo
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicasandroalfaro
 
Visita a empúries
Visita a empúriesVisita a empúries
Visita a empúriesrnota
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavitomasggm
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marJulia Valera
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaAinoaim
 
Mausoleo centcelles (tarragona)
Mausoleo centcelles (tarragona)Mausoleo centcelles (tarragona)
Mausoleo centcelles (tarragona)noraylla25
 

Tendances (20)

Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Erectèon Mb
 Erectèon Mb Erectèon Mb
Erectèon Mb
 
3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romana
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Art2 erectèon
Art2   erectèonArt2   erectèon
Art2 erectèon
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssica
 
Conjunt de la Seu Vella de Lleida
Conjunt de la Seu Vella de LleidaConjunt de la Seu Vella de Lleida
Conjunt de la Seu Vella de Lleida
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
Visita a empúries
Visita a empúriesVisita a empúries
Visita a empúries
 
15 Colosseu
15 Colosseu15 Colosseu
15 Colosseu
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
7. ERECTÈON
7. ERECTÈON7. ERECTÈON
7. ERECTÈON
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Mausoleo centcelles (tarragona)
Mausoleo centcelles (tarragona)Mausoleo centcelles (tarragona)
Mausoleo centcelles (tarragona)
 

En vedette

En vedette (6)

Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 

Similaire à Panteó (20)

El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssic
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)
 
Unitat 19. El Panteó
Unitat 19. El PanteóUnitat 19. El Panteó
Unitat 19. El Panteó
 
Temples Grecs
Temples GrecsTemples Grecs
Temples Grecs
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
Unitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D AtenesUnitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D Atenes
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 

Dernier

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Panteó

  • 1. El Panteó de Roma Xavier Miralpeix 2n Batxillerat
  • 2. Fitxa tècnica ò  Títol: Panteó ò  Autor: desconegut ò  Cronologia: 118-128 ò  Tipologia: temple ò  Materials: formigó, granit, maó, marbre i fusta ò  Estil: romà imperial ò  Localització: Camp de Mart (Roma)
  • 3. Context històric ò  L’època imperial va del 31 a.C. al 476 d.C ò  Va ser l’època en què el sistema polític de Roma era un imperi governat pels emperadors ò  Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476. ò  L’any 27 a.C el general Agripa (gendre de l’emperador August) va fer construir el Panteó. ò  L’any 80 el Panteó va quedar destruït per un incendi, després restaurat per Domicià i entre 118 i 128 l’emperador Adrià el va fer reconstruir.
  • 4. Descripció formal ò  Té un pòrtic octàstil amb 4 parells de columnes d’ordre corinti de granit. ò  Les columnes sostenen un entaulament llis, que conté la inscripció de Temple d’Agripa, coronat per un frontó triangular. ò  Darrere del pòrtic hi ha un cos de transició acoblat al tambor que aguanta la cúpula de la cel·la. ò  A dalt de tot de la cúpula hi trobem un òcul de gairebé 9 metres de diàmetre, que serveix tant d’il·luminació com de ventilació.
  • 5. ò  H i h a 3 p i s o s d ’ a r c s q u e descarreguen el pes als contraforts integrats al mur, que al mateix temps, distribueixen el pes sobre els 8 pilars de la planta de la cel·la. ò  La cel·la és un gran espai circular amb un mur obert a diverses capelles i fornícules intercalades. Està coberta per una cúpula situada a 43 metres d’alçada.
  • 6. Entorn i integració urbanística ò  Inicialment, el Panteó havia de quedar envoltat d’una plaça porticada que només permetria veure el pòrtic d’entrada. ò  Actualment està completament integrat dins de la ciutat, amb edificis al voltant, i encabit dins de l’espai de la plaça en la qual està situat.
  • 7. Funció i significat ò  Significat: dedicat a tots els déus de l’Olimp. Els 7 absis estan consagrats a les 7 divinitats celestes, la cúpula representa la terra i l’òcul central el sol. ò  Funció: religiosa, jurídica (utilitzat per l’emperador Adrià com a tribunal públic) i consagrada com església pel Papa Bonifaci IV.
  • 8. Models i influències ò  Thólos, a Grècia i la Cúpula de la Basílica de St. Pere del Vaticà