Recommandé
Contenu connexe
Tendances
Tendances (20)
En vedette
En vedette (17)
Similaire à La condició física
Similaire à La condició física (20)
Dernier
Dernier (8)
La condició física
- 2. 1. DEFINICIONS 2. CONDICIÓ FÍSICA I SALUT v CF I ENTRENAMENT 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ 4. EVOLUCIÓ DE LES CAPACITATS FÍSIQUES 5. SISTEMES I MÈTODES D'ENTRENAMENT 6. TESTS I PROVES DE VALORACIÓ
- 3. Per condició física entenem "l'habilitat de realitzar un treball diari, amb vigor i efectivitat, endarrerint l'aparició de fatiga, amb la menor despesa energètica possible i evitant lesions (Clarke, 1967). 1. DEFINICIONS LA CONDICIÓ FÍSICA
- 4. L’ Organització Mundial de la Salut defineix el concepte "salut" com el nivell més elevat de benestar físic, mental, social que les persones poden arribar a tenir dins de la seva societat. 2. CONDICIÓ FÍSICA I SALUT v CF I ENTRENAMENT CONDICIÓ FÍSICA I SALUT
- 5. En l’entrenament de qualsevol disciplina esportiva tractarem de millorar la condició física, la tècnica i la tàctica. La preparació física es una part de l’entrenament que intenta desenvolupar les qualitats físiques 2. CONDICIÓ FÍSICA I SALUT v CF I ENTRENAMENT CONDICIÓ FÍSICA I ENTRENAMENT
- 7. 2. CONDICIÓ FÍSICA I SALUT v CF I ENTRENAMENT ACTIVITAT FÍSICA I SEDENTARISME El sedentarisme és una forma de vida en que predomina la inactivitat física . Les conseqüències negatives són moltes, veiem només les més importants: • trastorns posturals i mal d’esquena . • l’obesitat • de l’aparell circulatori .
- 9. 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ Per poder conèixer la condició física d' un individu, existeixen un conjunt de factors que s'agrupen sota un concepte general de capacitats o qualitats físiques . Aquestes, es divideixen en dos grups: capacitats condicionals i capacitats coordinatives
- 10. 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ CAPACITATS CONDICIONALS RESISTÈNCIA FLEXIBILITAT FORÇA VELOCITAT CAPACITATS COORDINATIVES COORDINACIÓ EQUILIBRI AGILITAT
- 11. 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ Coordinació : és la capacitat per utilitzar els sentits, especialment la visió i la audició junt amb el moviment d'algunes parts del cos, per desenvolupar moviments amb precisió i suavitat. L'equilibri: és l'habilitat per mantenir una determinada postura oposant−se a les forces que puguin afectar−la, especialment la gravetat. L'agilitat: É s la qualitat que ens permet canviar de posició a l’espai ràpida i coordinadament. LES CAPACITATS COORDINATIVES
- 12. QUALITATS O CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES Resistència: És la capacitat que tenim per poder suportar una activitat de llarga durada i de baixa intensitat. Per exemple fer un recorregut amb bicicleta, pujar una muntanya... Flexibilitat: És la capacitat que tenim per poder fer moviments el més amplis possibles. Per exemple passar una tanca, agafar un got de dalt l'armari... Força: És la capacitat que tenim per poder vèncer una resistència. Per exemple aixecar un pes, apretar o estirar un objecte ... Velocitat : És la capacitat que tenim per fer un moviment en el mínim temps possible. 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ
- 13. LA RESISTÈNCIA Segons la durada i la intensitat de l'esforç físic, diferenciem dos tipus de resistència: • RESISTÈNCIA AERÒBICA: POTÈNCIA AERÒBICA CAPACITAT AERÒBICA ENDURANÇA • RESISTÈNCIA ANAERÒBICA: ALÀCTICA LÀCTICA 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ
- 14. LA FLEXIBILITAT La flexibilitat del cos humà depèn de dos factors: • LA MOBILITAT DE LES ARTICULACIONS , que és la capacitat que tenen les articulacions de l'esquelet per funcionar amb la màxima amplitud i que depèn de la constitució del nostre cos. • L'ELONGACIÓ DELS MÚSCULS , que és la capacitat que aquests tenen per estirar-se, sense fer-se mal. 3. COMPONENTS I CLASSIFICACIÓ
- 17. 4. EVOLUCIÓ DE LES CAPACITATS FÍSIQUES La majoria de les capacitats físiques aconsegueixen assolir el màxim desenvolupament de forma natural entre els 18 i els 25 anys. A partir d’aquest moment comencen a disminuir, però mitjançant l’activitat física i a l‘entrenament podem augmentar-les, a qualsevol edat, i disminuir-ne el ritme de regressió.
- 18. 4. EVOLUCIÓ DE LES CAPACITATS FÍSIQUES Força Resistència Velocitat Flexibilitat GRÀFICS DE L'EVOLUCIÓ DE LES QFB
- 19. 5. SISTEMES I MÈTODES D'ENTRENAMENT Els sistemes d'entrenament són les pautes concretes de treball per la preparació dels esportistes. Podrien fer-se moltes classificacions dels sistemes d'entrenament: - SISTEMES CONTINUS : CONTINU HARMÒNIC CONTINU VARIABLE - SISTEMES FRACCIONATS : INTERVÀLIC REPETICIONS
- 20. 5. SISTEMES I MÈTODES D'ENTRENAMENT ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
- 21. 5. SISTEMES I MÈTODES D'ENTRENAMENT ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
- 22. L'exercici, entès com un estímul agressiu s'anomena "càrrega". LA CÀRREGA D'ENTRENAMENT La càrrega es pot definir com una magnitud que representa el treball que un individu està realitzant, i té dos components: 1. VOLUM : paràmetre quantitatiu de la càrrega. 2. INTENSITAT : paràmetre qualitatiu . CÀRREGA = VOLUM x INTENSITAT
- 23. VOLUM I INTENSITAT El volum s'expressa amb mesures concretes: metres recorreguts, repeticions fetes, kg aixecats... La intensitat s'expressa amb un índex anomenat " wint " Potència actual Wint = ----------------------- Potència màxima En el cas de prendre la freqüència cardíaca com referència per saber la intensitat de l'esforç, el Wint es calcula de la següent manera: Pot. actual = F.C. treball - F.C. repòs ------------------------------------------------------- = Wint Pot. màxima = F.C. màxima - F.C. repòs wint
- 24. VOLUM I INTENSITAT En el cas d'un noi de 20 anys, amb 60 ppm en repòs, que estigui fent una activitat a 140 ppm, Quina seria la intensitat de treball? 40 - 60 80 Wint = ---------------------- = -------- = 0,57 (220 - edat) - 60 140 wint
- 26. 5. SISTEMES I MÈTODES D'ENTRENAMENT ENTRENAMENT DE LA FORÇA
- 28. 6. TESTS I PROVES DE VALORACIÓ RESISTÈNCIA Course Navette Test de Cooper FLEXIBILITAT Flexió de tronc FORÇA Llançament de pilota medicinal Salt horitzontal o detente horitzontal VELOCITAT Test de 10x5 40m
Notes de l'éditeur
- D'aquesta definició en podem treure algunes conclusions. En primer lloc, de l'extensió del terme: podem observar que fa referència a l'habilitat de realitzar un treball diari; es a dir, no es parla en termes de rendiment esportiu, sino de qualsevol activitat personal. Asssenyala, a més, que aquest treball es realitza amb vigor i efectivitat; cosa que implica una potència i una coordinació en els moviments. En aquest lloc, aquest treball es realitzarà endarrerint la fatiga, amb la mínima despesa energètica i evitant lesions, cosa que, juntament amb tots els elements de la definició, ens dóna una idea global de salut personal .
- Es tracta d'un estat dinàmic d’energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure i afrontar les emergències imprevistes sense cansament excessiu. A la vegada ajuda a evitar les malalties hipocinètiques, a desenvolupar al màxim la capacitat intel·lectual i a experimentar l’alegria de viure (ACSM, 1991).
- Preparació física: ens estem referint a les accions que es realitzen per aconseguir el nivell físic o condicional que permet realitzar un moviment amb una finalitat determinada.
- La nostra condició física evoluciona amb l’edat, ja que adquirim hàbits que la modifiquen i el ritme de vida molts cops no ens ajuda a mantenir-la en plena forma. L’activitat física ens pot ajudar a pal·liar aquests problemes, i encara més si sabem analitzar els paràmetres que conformen la nostra condició física per orientar millor l’entrenament.
- El cos està format per ossos i músculs, això vol dir que estem fets per moure’ns. La història mostra com l’home, des dels seus inicis ha necessitat del moviment per caçar, construir una casa, sembrar, etc. La industrialització, les màquines i les facilitats que aporten, han fet que cada vegada sigui menys necessari moure’s. Es podria dir que la societat moderna ens entrena alsedentarisme . Les conseqüències negatives del sedentarisme són moltes, en veiem les principals: • A nivell de l’aparell locomotor, el sedentarisme afavoreix l’aparició de trastorns posturals i mal d’esquena . La musculatura perd força, costa més fer esforços, la fatiga apareix abans i es crea un cercle viciós, ja que el cansament porta a una major inactivitat, per tant: sedentarisme. • Si no fem exercici és fàcil que guanyem pes. L’excés de pes porta a l’obesitat que alhora provoca l’aparició de patologies com per exemple la diabetis. De fet, l’obesitat es considera un dels grans problemes mèdics del segle XXI. • A nivell de l’aparell circulatori , el cor perd eficiència, bombeja menys sang i per tant ha de bategar més ràpidament. També poden aparèixer trastorns en el transport d’oxigen, en la tensió arterial i la salut dels vasos sanguinis.
- En practicar regularment activitat física, el nostre organisme reacciona adaptant-se als esforços i enfortint-se. Els canvis que es produeixen gràcies a l’exercici són beneficiosos per a diversos sistemes i òrgans. Hem de tenir ben present també que, perquè l’organisme s’hi adapti, els esforços han d’ésser adequats i correctament dosificats. Els esforços excessius i mal aplicats poden ocasionar fatiga, debilitat, lesions i, lògicament, minva de l’estat de salut. Els efectes de l’activitat física saludable són: Sobre el sistema cardiovascular : el cor es fa més fort i és capaç de bombejar una major quantitat de sang en cada batec, tant realitzant un exercici com en repòs. També augmenta el nombre de capil·lars en el múscul, amb la qual cosa l’arribada d’oxigen a través de la sang és millor. Les artèries es mantenen netes i flexibles, sense greixos que s’adhereixin a les seves parets, com el colesterol, per això el transport de sang a tots els òrgans és més efectiu i s’evita l’infart, cardíac o cerebral. Sobre el sistema respiratori : millora la capacitat respiratòria en general. La sang capta més quantitat d’oxigen al pulmons, per tal de transportar-lo després a tot l’organisme. Sobre l’aparell locomotor : ossos, articulacions i músculs e veuen afavorits. Els músculs, tendons i lligaments s’enforteixen i protegeixen les articulacions i els ossos. Els ossos es mantindran resistents i evitaran la pèrdua de calci, la debilitat i l’osteoporosi (ossos porosos). Sobre la constitució corporal : si gastem una major quantitat de calories, disminueix la quantitat de greix que circula per la sang. S’evita l’acumulació d’aquest en les artèries, sota la pell i entre els òrgans. Per tant, prevé l’obesitat i les malalties cardiovasculars. Sobre el sistema nerviós central : perquè, durant la pràctica d’una activitat física, augmenta el bombejament de sang al cervell i millora l’oxigenació. Les activitats que requereixen concentració i coordinació són un estímul constant per al sistema nerviós en general. Sobre l’estat d’ànim i l’estrès : perquè les persones que practiquen una activitat física experimenten sensacions de benestar, de vigor. Aquest efecte es deu al fet que el cervell és estimulat per una substància que produeix el nostre cos quan fa exercici. També ajuda a tot açò el fet que moltes vegades es puguin realitzar al aire lliure, en companyia d’amics, en entorns agradables. ..
- Les qualitats físiques bàsiques són un conjunt de factors que determinen el nostre rendiment a l’hora de dur a terme una activitat física quotidiana (córrer per agafar el tren, serrar fusta, portar la compra des del mercat...)o una activitat esportiva (jugar a futbolo a hoquei, competir en qualsevol prova d’atletisme, fer un combat de judo, etc.). De la persona que té unes bones qualitats físiques bàsiques en diem que té una bona condició física .
- Les qualitats físiques bàsiques són un conjunt de factors que determinen el nostre rendiment a l’hora de dur a terme una activitat física quotidiana (córrer per agafar el tren, serrar fusta, portar la compra des del mercat...)o una activitat esportiva (jugar a futbolo a hoquei, competir en qualsevol prova d’atletisme, fer un combat de judo, etc.). De la persona que té unes bones qualitats físiques bàsiques en diem que té una bona condició física .
- Segurament ha anat alguna vegada d'excursió o has caminat moltes hores. A les curses ciclistes , els corredors fan més de cinc hores seguides d'exercici intens cada dia. Potser tu també has participat alguna vegada en una cursa popular d'uns quants quilòmetres de recorregut en la teva població. Per fer totes aquestes activitats cal tenir molta resistència. La resistència permet treballar durant molta estona i lluitar contra el cansament. La resistència és , doncs, la capacitat de mantenir un esforç físic durant un • Resistència AERÒBICA: l'oxigen que captem és el que utilitzem durant l'exercici a. Potència aeròbica: esforç entre 2 i 10 min. Ex: 1.500 m llisos. b. Capacitat aeròbica: entre 10 min i 2 h. Ex: Marató. c. Endurança: entre 20 min i vàries hores. Ex: excursió per la muntanya. • Resistència ANAERÒBICA: l'oxigen que captem no és el que utilitzem durant l'exercici ja que no té temps de ser metabolitzat a. Alàctica: no es produeix àcid làctic. Ex: esprint de 10m b. Làctica: es produeix àcid làctic. Ex:cursa de 110m tanques
- Segurament has pogut sentir moltes vegades expressions com “és fort com un elefant” o “com un roure”. Per què es diu això? En la natura hi ha molts exemples d'animals o plantes que necessiten la força per sobreviure: per oposar-se al vent, en els cas del roure, o per tombar arbres en què hi hagi menjar, en el cas de l'elefant. Els músculs produeixen força, que serveix per moure el cos o altres objectes. Com més desenvolupats estiguin els músculs, més gran serà la força que podran produir. La força, així, és una capacitat per generar moviment. • Força-resistència: capacitat de mantenir una força durant un temps llarg, resistint el cansament que provoca. Ex: rem de caiac. • Força-explosiva o potència: capacitat de superar càrregues amb la màxima velocitat de moviment. Ex: salt de llargada. • Força màxima:capacitat de crear la màxima tensió amb una contracció muscular. Ex: aixecada de pesos en halterofília.
- Des del naixement hi ha constants canvis en l'organisme que influeixen en la nostra condició física com, per exemple, la variació de la talla i del pes. També canvien i evolucionen els aparells i sistemes respiratori, cardiovascular, nerviós, locomotor, etc., i modifiquen les nostres capacitats físiques (la força, la resistència, la flexibilitat, la velocitat…).
- Els períodes de gran flexibilitat es mantenen fins els 12 anys. A partir d'aquí, la flexibilitat evoluciona de forma negativa fent−se cada any més limitada, com a conseqüència de la estabilització de l'esquelet i augment, degut a l'alliberament d'andrògens i estrògens, de la hipertròfia muscular.
- SISTEMES CONTINUS Es basen en una sèrie d'accions repetides i mantingudes al llarg del temps. Continu harmònic: En aquest sistema, LA INTENSITAT és constant i moderada ; El VOLUM és gran o molt gran (de 5' a 180'). Continu variable: És molt semblant a l'anterior, però la intensitat de l'estímul no és constant sinó variable, el volum no és tan gran, varia entre 5' i 90'. És típic d'aquest sistema el mètode anomenat "Fartlek" on es realitza una cursa continua d'entre 5 i 90 minuts, variant la intensitat de l'esforç. SISTEMES FRACCIONATS Sistema intervàlic (Interval Training) És basa en la idea de fraccionar l'esforç en pautes més petites amb intervals de descans incomplet on la F.C. de treball arribi a les 180 ppm i no baixi de 120 ppm. Aquest sistema està més indicat per entrenar esforços de tipus anaeròbic Sistema de repeticions Es diferencia de l'anterior en que les pauses de recuperació són complertes (fins al 95%). És l'únic sistema utilitzat per treballar velocitat, força ràpida i força màxima; encara que també es pot utilitzar per treballar altres qualitats.
- Exemples concrets RESISTÈNCIA AERÒBICA Continu harmònic: cursa contínua Continu Variable: Far lek Repeticions: Intervàlic en sèrie s:
- Sistema dinàmic: es realitzen exercicis en moviment, bàsicament de mobilitat articular Sistema dinàmic actiu o de rebots: es realitzen exercicis d'estirament amb rebots.. Sistema estàtic: es manté una postura determinada. estàtic−actiu: és la pròpia persona qui adopta la postura escollida estàtic−passiu: Amb l’ajuda d’un company, es força l’estirament al límit. PNF: Facilitació neuromuscular propioceptiva. Seqüències de 8-10” d’estirament estàtic-actiu o passiu amb contracció resistida.