9. PINTURA BARROCA. ITÀLIA. NATURALISME
Lucrecia
Artemisia
Gentilleschi
Judit i la seva serventa amb el cap d’ Holofernes
10. PINTURA BARROCA. FLANDES
-Domini tècnic (transparències)
- Predomini del color. Riquesa
cromàtica
-Pinzellada solta
-Formes exuberants. Protgonisme
figura humana
-Composició tancada. Línies
Corbes. Cercle. Punt de vista baix.
-Dinamisme contingut. Pas de
dança. Rotllana.
-Retrat
Rubens: Les tres gràcies
11. PINTURA BARROCA. FLANDES
Relació amb l’obra de l’autor:
- Breu biografia (insistir en la
formació sobre la tradició italiana i
els viatges com a diplomàtic)
-Influència de la tradició pintors
renaixentistes italians:
-Equilibri compositiu
Leonardo-Rafael
-Anatomies Miquel Àngel
-Color i luxe Tizià.
-Llum Caravaggio
- Estil personal malgrat el seu
eclecticisme
- Temàtica variada
Rubens: Les tres gràcies
12. PINTURA BARROCA. FLANDES
-Tema mitològic. Font hel·lenística:
les Tres Gràcies (bellesa, encís,
alegria) que acompanyen a
Afrodita i Eros. Molt representat
en època romana i Renaixement.
-Fidelitat al model iconogràfic
antic: dança.
-Simbolisme: sentit positiu de la
vida. Idealització figura femenina.
Perfecció. Cercle tancat perquè les
virtuts de cadascuna es
complementen amb les de la resta.
Corn, garlandes, putti
abundància i fertilitat de la Natura.
-Funció: decorativa. Forma-funció:
agradable als sentits (tractament
sensual).
Rubens: Les tres gràcies
13. PINTURA BARROCA. FLANDES
- Cal analitzar-la des de la òptica
del context absolutista i
contrarreformista de l’Europa
catòlica. Comentar la dicotomia
Flandes-Holanda.
- Altres elements de l’imaginari de
l’època: sentit de pas del temps, de
canvi, d’inestabilitat...
Valoració
- Síntesi general
-Forta influència sobre tota la
pintura europea del XVII, el
Romanticisme i l’Impressionisme
-Taller i producció grans
-Difusió mitjançant gravats
Rubens: Les tres gràcies
23. PINTURA BARROCA. HOLANDA
-Pictoricisme
-Paleta poc variada.
Predomini negres, blancs,
marrons
-Protagonisme figura humana
-Llum focalitzada. Clarobscur
-Composició complexa però
equilibrada. Postures
variades. Dinamisme con
tingut. Forta activitat
intel·lectual. Relació amb
l’espectador. Instantània. Obra de la primera etapa, quan era pintor d’èxit.
Triomf com a retratista. Aïllament a partir de la
-Expressions en els rostres i
Ronda de Nit. Cerca de nous camins i
les mans. Retrats
introspecció. Estil: tenebrisme, pinzellada
densa, retrat psicol·lògic.
24. PINTURA BARROCA. HOLANDA
-Reflex de la realitat
holandesa: parlamentarisme,
austeritat, gust pel treball i la
ciència, protestantisme
(contrastar amb l’Europa
absolutista i de la
Contrarreforma)
-Encàrrec crònica de la
realitat.
-Tema contemporani: lliçó
pública d’anatomia fent
l’autòpsia a un cadàver.
Retrat col·lectiu. Prestigi del Destaca per la qualitat tècnica, impressió de
doctor Tulp. captar la realitat en un instant concret. Crònica
d’actualitat. Força admirat pels contemporanis.
Redescobert a finals del XVIII i forta influència
sobre Goya, Delacroix i els impressionistes.