Anàlisi de l'obra de Voltaire Càndid o l'optimisme.

1. CÀNDID O EL OPTIMISME
Voltaire
Sílvia Montals Viajeliu

2. ÍNDEX
1. L’autor
2. Tema
3. Característiques
4. Personatges
5. Espai
6. Filosofia de Leibnz
7. Idees, crítiques
8. Conclusions
9. Bibliografia i webgrafia

3. 1. AUTOR
• Voltaire (1694-1778)
– Nom real: François-Marie Arouet.
– En els seus escrits va defensar la
tolerància, el progrés, la igualtat,
les llibertats polítiques i indivi-
duals del ciutadà…
• Idees trencadores i innovadores per al seu temps.
• Idees que obririen les portes a la Revolució
francesa.

4. • Nscut a París, va rebre una bona educació amb
els jesuïtes.
• Va escriure diferents tractats històrics i
filosòfics, tragèdies, un poema èpic i una sèrie
de relats breus.
• Va escriure Càndid o l’optimisme a la
maduresa. Hi recull:
• La seva experiència vital
• Els raonaments elaborats, als quals havia arribat
durant el transcurs de la seva vida.

5. 2. TEMA
• Idea principal:
– El món és hostil, ple de desgràcies.
– Mantenir optmisme davant de la fatalitat és absurd.
• Altres temes:
– Crítiques a l’església, la societat…

6. 3. CARACTERÍSTIQUES
• Novel·la breu d’aprenentatge:
• Gènere d’aventures que satiritza:
– Les teories filosòfiques, la justícia, les
pràctiques religioses i els governs
triomfants del moment.
• Resposta a:
– L’optimisme filosòfic, la concepció que
assegurava que tot passava per un bé en el
millor dels mons possibles.

7. • Estil literari àgil en l’acció,
senzill i clar.
• Contrast entre escenes
dramàtiques i còmiques.
• Empra la ironia i l’humor
negre.
• Les accions salten contínuament en:
– Canvis d’espai:
• Apareixen diversos espais: Cadis, Buenos
Aires, Lisboa…
– Canvis de personatges:
• Els personatges apareixen i desapareixen:
Cunegunda, Pangloss, germà de Cunegunda…

8. 4. PERSONATGES
• CÀNDID:
– Personatge principal.
– Disposat sempre a mostrar
bona voluntat.
– Personifica la bondat, la
humilitat i la ingenuïtat.
– El seu optimisme espontani
recorda als infants.
– Va ser educat per
Pangloss.

9. Creu en la
perfecció del
món.
• Malgrat la
cruesa de la
realitat.
Dubta entre:
• L’idealisme que li dicta
la seva ment
• La despietada realitat
que el colpeja
contínuament.
Descobreix que el
món no té bondat.
• S’imposa l’instint
de supervivència
(actuació de la
vella)
EVOLUCIÓ DE CÀNDID
INICI TRANSCURS FINAL

10. • Càndid acaba trobant la tranquil·litat de
l’esperit (no la felicitat) en:
– L’austeritat, la senzillesa i el treball.
– La resta (també “filosofar”) és ociós.
• Temps que es perd reflexionant en les causes i
les conseqüències (el que feia Pangloss).
El que importa és:
• Viure
• Gaudir dels plaers senzills
• Acceptar les desgràcies que han
de venir
(sense pensar si són justes o no).
Està molt bé això
que dieu –va
contestar
Càndid-. però ara
hem d’anar a
l’hort a treballar.

11. • CUNEGUNDA:
– Estimada del protagonista.
– Durant tots els seus viatges sempre pensarà en
ella.
• A Buenos Aires decideix quedar-se amb el Governador.
– Se la descriu com una noia molt bella.
• Al final de l’obra Càndid relata que s’ha tornat lletja
i vella (ella ho ignora perquè ningú no li ha dit).
– La seva dona, que es feia més lletja cada dia que
passava, es va tornar sorruda i remugaire. (cap. 30)
Voltaire critica: Som el que els altres ens diuen.

12. • PANGLOSS:
– Filòsof del castell (educador de Càndid).
– La història gira al voltant dels seus principis
educatius.
– Representa el pensament del filòsof alemany
Gottfried Wilhelm Leibniz.
– Creu que: “Les coses no poden succeir de cap altra
manera perquè tot ocorre per un fi, un fi millor”.
• És a dir, el món en el qual vivim és el millor dels mons
possibles.
• Tot el que ocorre ha d’ocórrer (les coses passen per
un motiu).
Així hi ha un món equilibrat i d’harmonia universal.

13. A la vellesa arriba a la conclusió que:
• La normalitat és la desgràcia, així que les persones
no s’han de queixar per ser desgraciades (visió
fatalista).
LA VELLA:
• A través d’ella, Càndid i Cunegunda
es retroben a Lisboa.
• Vida d’aquest personatge:
– Infantesa: va gaudir dels plaers de
la vida
– Joventut: va passar moltes penúries.
• Es converteix en una persona molt pragmàtica.

14. MARTÍ:
• Personatge basat en la creença maniquea.
• Càndid el salva dels predicadors de Surinam que el
perseguien (es pensaven que era una heretge socinià).
• El personatge sosté: no dubta que el bé existeix, però
ell no el coneix. (cap. 20)
• Tot i que Càndid intenta convèncer-lo que no té raó,
fracassa en els intents.
Maniqueisme:
• Corrent religiós segons el
qual hi ha dos principis
fonamentals, el bé i el mal.
• Els maniqueus creuen que
una cosa depèn de l'altra.
Socianisme:
• Moviment religiós basat en
l'antitrinitarisme, l'anabaptisme
i una interpretació racionalista
del cristianisme.
• La salvació no ve del sacrifici de
Jesucrist, sinó de la imitació de
Jesús per l'esforç ètic.

15. 5. ESPAI
• Castell de Westfalia (Càndid
hi viu feliç fins que el fan fora).
• Holanda (es refugia després de
la guerra. Hi troba Pangloss).
• Lisboa (es retroba amb Cunegunda).
• Cadis (a on fugen Càndid, la vella i Cunegunda,
després de matar a Isacar i l’Inquisidor).
• Buenos Aires (Cunegunda s’hi queda, però Càndid ha
de marxar).
• El Dorado (lloc on tothom és feliç. Tenen pedres
precioses).

16. • París (enganyen a Càndid, veu moltes realitats: joc,
enganys...).
• Anglaterra (arriba al port, però no hi desembarca. Els
anglesos maten l’almirall).
• Venècia (hi queda amb Cacambo quan troba
Cunegunda).
• Constantinoble (reconeix a Pangloss i al germà de
Cunegunda).
• Turquia (hi troba Cunegunda i la vella i s’estableixen
en una granja).

17. 6. FILOSOFIA DE LEIBNIZ
• Filòsof alemany
(1646-1710).
• La seva creença es basa en
la teodicea:
– El món és perfecte perquè
Déu és perfecte.
– Tot ocorre per algun motiu,
sinó Déu no hauria creat els
fenòmens destructors ni
permetria les desgràcies.

18. • Pangloss s’identifica amb Leibniz:
– Això que ha passat és el millor que podia passar, perquè si
a Lisboa hi ha un volcà, senyal que és el lloc que li escau.
Perquè és impossible que les coses no siguin allà on és
evident que són. Perquè tot està la mar de bé. (cap. 5)
– La caiguda de l’home i la seva maledicció havien de
produir-se necessàriament en el millor dels mons
possibles. (cap. 5)
– Els esdeveniments estan lligats els uns amb els altres
formant el millor dels mons possibles perquè si a vós no us
haguessin expulsat d’un castell a puntades de peu, no us
haguessin portat davant la Inquisició [...] ara no seríeu aquí
menjant poncirs confitats. (cap. 30)

19. 7. IDEES, CRÍTIQUES
• Es reflecteix amb molta naturalitat i cruesa
l’horror de la guerra.
– És a causa que la violència era un fenomen amb el
qual es convivia durant el s. XVIII.
• El Dorado podria ser el món perfecte de
Pangloss. (món utòpic) (cap. 17-18)
– Voltaire empra aquest ambient per criticar el
colonialisme i per convèncer de tot el mal que
suposa la jerarquia (tant civil com eclesiàstica).

20. • L’autor realitza una crítica de la religió
(especialment de la catòlica) i de l’autoritat
eclesiàstica:
– Voltaire es postula clarament a favor d’una
convivència pacífica i respectuosa entre les
persones de diferents religions.
• Referència a Cacambo: Càndid
havia portat un criat com n’hi ha
tants a les costes d’Espanya i les
colònies. Tenia un quart de sang
espanyola, era fill d’un mestís i
havia nascut a Tucuman. (cap. 14).

21. • Crítica a la religió:
– Matança després del terratrèmol a Lisboa.
• Els savis del país no havien trobat un mitjà més eficaç
per prevenir una ruïna total que oferir al poble un auto de
fe […] un grapat de persones cremades a foc lent, amb
gran cerimònia, és un remei infal·lible per evitar que el
terra tremoli. (cap. 6).
– Jesuïtes (germà de Cunegunda)
• Els Padres tenen de tot, els pobles no res [...] aquí fan la
guerra als reis d’Espanya i a Portugal i allà els confessen;
aquí maten espanyols, i a Madrid els envien al Cel. (cap.
14).
– Altres
• Havia estat el franciscà de màniga llarga qui havia robat
les joves de Cunegunda. (cap. 13)

22. • Crítica a la societat:
– Violació de Cunegunda pels búlgars i assassinat
de la seva família. (cap. 7)
– Desgràcies de la vella (cap. 11-12)
• Enverinament del marit.
• Assassinat de la mare estirant les extremitats.
• Talls de natja per part de l’imam.
– Esclavatge colonial: esclau negre del senyor
Vardendendur (sense cama i mà). (cap. 19)
– Estafes per portar a Càndid fins a Venècia. (cap. 19).
– Distincions de classes socials (cap. 26)
• Ex: diapositiva següent

23. • Com a seguidor del pensament del filòsof John
Locke, l’autor defensa: la igualtat entre els
homes i el liberalisme (personatge de Martí).
– El personatge no es deixa impressionar pel rang
dels homes:
• Exemple: Durant el sopar amb els 6 estrangers
(nobles de diferents països) diu:
¿Quina importància té saber amb qui se
sopa, si el que realment és important és
que el sopar sigui bo?

24. 8. CONCLUSIONS
• La riquesa acumulada à porta desgràcies
(s’acaba aviat).
• La bellesa à dura poc (envelleixes).
• El poder dels grans líders à acaba en
desgràcies.
• ATARAXIA: quantes menys coses desitgis,
menys dolor sofriràs.

25. 9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
• Informació:
– http://elciudadano-bibliotecario.blogspot.com.es/2007/11/cndido-
o-el-optimismo-de-voltaire.html
– http://la-pasion-inutil.blogspot.com.es/2013/10/voltaire-candido-
o-el-optimismo.html
– https://wilberthsaenz.wordpress.com/2014/12/05/sobre-candido-
o-el-optimismo/
– http://publicaciones.eafit.edu.co/index.php/revista-universidad-
eafit/article/viewFile/1445/1317
– http://www.upa.edu.mx/descargas/upa_centro_informacion/
aportaciones/sesion2.pdf
• Imatges extretes de:
– http://www.lorenzoamengual.com.ar/2016/10/16/candido-o-el-
optimismo-de-voltaire/