SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  43
PER  RAQUEL ABAD COLL ACTIVITAT 2 CURS DE COMPETÈNCIES TIC en TURISME
L'Illa de Pasqua o Rapa Nui, és una illa situada en l'Oceà Pacífic, pertanyent a Xile. Està considerada el melic del món, per ser el lloc habitat més aïllat del planeta. També és el museu a l'aire lliure més gran del món, pels seus impressionants i famosos moais, estàtues de pedra que arriben a mesurar fins a 10 metres d'altura.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
 
Els moáis són únics al món i van ser construïts pels rapanui. Més de 900 Moais i 270 Ahu o altars decoren tota la vora costanera i zones interiors de la illa. El com es van erigir i com es van traslladar fins a on avui estan és tot un misteri.
[object Object]
 
 
Els moais són els únics vestigis de la misteriosa i ancestral cultura autòctona de la illa: la cultura Rapa Nui. Tota l'illa està considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1995, i tant el seu govern com la seva administració estan regits per estatuts i lleis especials. .
 
 
 
La denominació ancestral d'aquestes terres va ser Te Pito te Henua (“El Melic del Món“). La seva significació refereix a la idea de ser el centre espiritual del seu món, el món de la Polinèsia. El nom tradicional és  Rapa Nui (illa gran) en l'idioma antic de Tahití.
Geogràficament, va sorgir de tres volcans. El Poike, de 3 milions d'anys, el Rano Kau de 2,5 milions i el Maunga Terevaka de 12.000 a 10.000 anys. Aquests són els vèrtexs del triangle que forma l'illa. Més de 70 cràters sorgits després i l'erosió marina, li van donar la seva forma definitiva.
Vista interior del cràter del   Volcà  Rano Kau .
 
Moai és una paraula del llenguatge autòcton, rapanui, que significa “escultura”. Prop del volcà Rano Raraku, es troba la pedrera de la qual qui va construir aquestes escultures treia la pedra per a la seva elaboració. En aquesta pedrera queden 397 més, en diferents etapes d'elaboració. Aparentment, en ple procés de construcció, els creadors dels moáis van abandonar sobtadament les obres.
 
Cada moai pesa més de 10 tones, per la qual cosa representa tot un enigma com van aconseguir tallar la pedra volcànica, de particular duresa, tallar-la, i transportar-los als seus emplaçaments definitius.
 
Qui va crear els moáis? Ningú ho sap molt bé, però es creu que els antics habitants polinesis que s'havien establert a les illes, van dedicar generacions senceres a la seva construcció, entre els segles XII i XVII. En 1978 es va fer un proverbial descobriment, que va tirar una mica de llum sobre el tema de la raó de ser dels *moáis. Es va poder establir que en els globus oculars portaven petites roques vermelles d'obsidiana o coral. Posteriorment, s'estima que a causa de lluites tribals, els ulls van ser arrencats i llançats al mar, on van ser localitzats.
 
Per què van ser creats els moáis? No hi ha certeses en aquesta àrea encara. Es creu que les estàtues representaven als avantpassats difunts. Els moáis es muntaven sobre plataformes cerimonials, tots mirant cap a l'interior de la illa, perquè els esperits dels difunts bolquessin el seu “manà” (poder sobrenatural) sobre els descendents.
 
El que crida realment l'atenció de la illa és la forma dels camins pels quals s'especula es va portar als gegants als seus emplaçaments originals. Tots els camins tenen a la seva base forma de V, és a dir amb un profund solc central. Van ser tallats en el propi jaç de pedra de la illa, obra d'enginyeria no menor, que deixa tantes o més dubtes com el mateix procés de construcció dels moais. En els trams en què la carretera va costa amunt, els seus costats estan flanquejats per fileres de pedres, enclavats en el jaç rocós. S'especula que eren part d'algun enginyós mecanisme que permetia portar les estàtues camino a dalt, cosa que a mà neta hagués resultat impossible.
 
Per occident Rapa Nui va ser descoberta per l'holandès Jakob Roggeveen l'any 1722. Li dóna el nom Illa de Pasqua, perquè era el període de Pasqua en occident. La seva primera impressió, des de la seva nau, era que es tractava d'una terra de gegants, en pensar que els Moái eren persones. Després de conèixer-los els va descriure com un poble subtil de dones belles i d'homes amables.  Jacob Roggeveen (1659-1729)
 
 
 
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Aeropuerto
 
 
 
Una dada interessant: hi ha un grup de 7 moais, que són els únics que miren cap a l'exterior de la illa. Aquests moáis semblen representar als set exploradors que van precedir als primers colonitzadors europeus.
QÜESTIONS PER AL DEBAT: 1-Quin tipus de turista creus que elegiria l´illa de Pascua com a destí per visitar-lo per primera vegada? 2-El turisme és el principal recurs econòmic de l'illa. Aquest interessant video de You Tube planteja una interesant qüestió sobre la deforestació a l´illa  http://www.youtube.com/watch?v=ccJKznQ_wKg Què en penses?
3-El desenvolupament turístic de Rapa Nui ha de ser sustentable i responsable, però això actualment és impracticable, perquè la capacitat de turistes que rep està absolutament sobrepassada. A Orongo i les pedreres del Rano Raraku es permet una sola visita per persona.  Bé, però i en els altres atractius?  Durant 5 dies és il·limitada, i el seu cost per als nacionals és d'amb prou feines $10 mil pesos i $5 mil per als menors. Per als estrangers la polsera tiquet costa 50 dolars. Aquest va ser el càlcul de càrrega i valor a cobrar per visitant per preservar adequadament un Patrimoni de la Humanitat únic al planeta?  Amb aquesta quantitat de visitants a l'any, i augmentant cada any, el "il·limitat" de la càrrega i els valors que s'estan cobrant em semblen absolutament equivocats. L'inadequat control de l'augment de turistes i tremenda deterioració dels seus recursos és evident. A més, les disputes territorials televisades  a Xile afegeixen la nota vergonyosa a la forma en què l'Estat xilè s'ha fet càrrec d'un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat.  La inadequada planificació i irresponsabilitat en el maneig dels seus recursos, està a la vista.  Que opines d´aquest tema?
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 

Contenu connexe

Tendances

Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques astequesalex_mascu
 
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Josep Piñol
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersjmontija
 
Prehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iiPrehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iieduardriudavets
 
Vida del senyor feudal
Vida del senyor feudalVida del senyor feudal
Vida del senyor feudalvallterrics
 
Power point definitiu illes
Power point definitiu illesPower point definitiu illes
Power point definitiu illesjvidalialcover
 
El MóN Celta 2
El MóN Celta 2El MóN Celta 2
El MóN Celta 2muda
 
Les colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaLes colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaamelisgalmes
 
Les illes balears a l'edat antiga
Les illes balears a l'edat antigaLes illes balears a l'edat antiga
Les illes balears a l'edat antigaainhoa2011
 
Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...
Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...
Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...lesly-abr
 
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)arantxalinda
 
Paleolític final
Paleolític finalPaleolític final
Paleolític finalmanelpujad
 

Tendances (17)

Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Prehistòria menorca i
Prehistòria menorca iPrehistòria menorca i
Prehistòria menorca i
 
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
 
Els Maies
Els MaiesEls Maies
Els Maies
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
Prehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iiPrehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca ii
 
Vida del senyor feudal
Vida del senyor feudalVida del senyor feudal
Vida del senyor feudal
 
Power point definitiu illes
Power point definitiu illesPower point definitiu illes
Power point definitiu illes
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
El MóN Celta 2
El MóN Celta 2El MóN Celta 2
El MóN Celta 2
 
Les colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaLes colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissa
 
Prehistòria menorca...
Prehistòria menorca...Prehistòria menorca...
Prehistòria menorca...
 
Les illes balears a l'edat antiga
Les illes balears a l'edat antigaLes illes balears a l'edat antiga
Les illes balears a l'edat antiga
 
Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...
Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...
Prehistòria.Les Illes Balears a la prehistòriaLes illes balears a la prehisto...
 
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
 
Paleolític final
Paleolític finalPaleolític final
Paleolític final
 

En vedette

Isla de Pascua - David
Isla de Pascua - DavidIsla de Pascua - David
Isla de Pascua - Davidapalmquist
 
15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)gencat .
 
Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01
Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01
Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01Jesus Valencia
 
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De Devoluciones
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De DevolucionesC:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De Devoluciones
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De Devolucionesguest921e95
 
Análisis situacional de la juventud en el municipio de La Pazdes
Análisis situacional de la juventud en el municipio de La PazdesAnálisis situacional de la juventud en el municipio de La Pazdes
Análisis situacional de la juventud en el municipio de La PazdesGobernabilidad
 
Marco conceptual de los ejercicios del costeo
Marco conceptual de los ejercicios del costeoMarco conceptual de los ejercicios del costeo
Marco conceptual de los ejercicios del costeoGobernabilidad
 
2do trabajo gte
2do trabajo gte2do trabajo gte
2do trabajo gtejosue
 
Contenus Web En Cure Idemm2010
Contenus Web En Cure Idemm2010Contenus Web En Cure Idemm2010
Contenus Web En Cure Idemm2010Wearethewords
 
Análisis de las propuestas laborales de la CEOE “para mejorar el clima de ne...
Análisis de las propuestas laborales de la CEOE  “para mejorar el clima de ne...Análisis de las propuestas laborales de la CEOE  “para mejorar el clima de ne...
Análisis de las propuestas laborales de la CEOE “para mejorar el clima de ne...Universidad Autónoma de Barcelona
 
La Grande Aventure
La Grande AventureLa Grande Aventure
La Grande Aventuremidod
 
Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010
Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010
Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010CLES-FACIL
 
\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar
\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar
\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solartecnologiacuartoac
 
Citizen act fr_investissement_socialement_responsable
Citizen act fr_investissement_socialement_responsableCitizen act fr_investissement_socialement_responsable
Citizen act fr_investissement_socialement_responsableCITIZEN ACT
 
Spot desigualdad (ind3)
Spot desigualdad (ind3)Spot desigualdad (ind3)
Spot desigualdad (ind3)Gobernabilidad
 

En vedette (20)

Isla de Pascua - David
Isla de Pascua - DavidIsla de Pascua - David
Isla de Pascua - David
 
15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)
 
Deserts
DesertsDeserts
Deserts
 
Les cultures de l'Àfrica negra
Les cultures de l'Àfrica negraLes cultures de l'Àfrica negra
Les cultures de l'Àfrica negra
 
Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01
Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01
Proyectocscefontev con-diagrama-120331060054-phpapp01
 
Garder le controle de vos donnees
Garder le controle de vos donneesGarder le controle de vos donnees
Garder le controle de vos donnees
 
Juan Gabriel
Juan GabrielJuan Gabriel
Juan Gabriel
 
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De Devoluciones
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De DevolucionesC:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De Devoluciones
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\Almacenes De Devoluciones
 
Análisis situacional de la juventud en el municipio de La Pazdes
Análisis situacional de la juventud en el municipio de La PazdesAnálisis situacional de la juventud en el municipio de La Pazdes
Análisis situacional de la juventud en el municipio de La Pazdes
 
Marco conceptual de los ejercicios del costeo
Marco conceptual de los ejercicios del costeoMarco conceptual de los ejercicios del costeo
Marco conceptual de los ejercicios del costeo
 
2do trabajo gte
2do trabajo gte2do trabajo gte
2do trabajo gte
 
Contenus Web En Cure Idemm2010
Contenus Web En Cure Idemm2010Contenus Web En Cure Idemm2010
Contenus Web En Cure Idemm2010
 
Mosemedrano Gpel Aula B
Mosemedrano Gpel Aula BMosemedrano Gpel Aula B
Mosemedrano Gpel Aula B
 
Análisis de las propuestas laborales de la CEOE “para mejorar el clima de ne...
Análisis de las propuestas laborales de la CEOE  “para mejorar el clima de ne...Análisis de las propuestas laborales de la CEOE  “para mejorar el clima de ne...
Análisis de las propuestas laborales de la CEOE “para mejorar el clima de ne...
 
Garces Gpel
Garces GpelGarces Gpel
Garces Gpel
 
La Grande Aventure
La Grande AventureLa Grande Aventure
La Grande Aventure
 
Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010
Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010
Dossier de présentation Altaïr C'Space 2010
 
\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar
\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar
\\Profesor\4ºAc\2ª EvaluacióN\Power Point\Luismi Y Fran\El Sistema Solar
 
Citizen act fr_investissement_socialement_responsable
Citizen act fr_investissement_socialement_responsableCitizen act fr_investissement_socialement_responsable
Citizen act fr_investissement_socialement_responsable
 
Spot desigualdad (ind3)
Spot desigualdad (ind3)Spot desigualdad (ind3)
Spot desigualdad (ind3)
 

Similaire à Els moai de l´illa de Pascua

Ecoturistes (grup 7)
Ecoturistes (grup 7)Ecoturistes (grup 7)
Ecoturistes (grup 7)Maldo87
 
City presentation
City presentationCity presentation
City presentationRaul Pareja
 
Les colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaLes colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaamelisgalmes
 
Información General Calpe valenciano
Información General Calpe valencianoInformación General Calpe valenciano
Información General Calpe valencianoTurismoCalp
 
Illes del Mediterrani
Illes del MediterraniIlles del Mediterrani
Illes del MediterraniIsabel Castro
 
Tema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes BalearsTema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes Balearsmontaura5
 
Palamós pesca
Palamós pescaPalamós pesca
Palamós pescadnazare3
 
Recull bib i temàtic 1a etapa
Recull bib i temàtic 1a etapaRecull bib i temàtic 1a etapa
Recull bib i temàtic 1a etapaCarlos Giraldez
 
Els pops. Escola Voramar 08
Els pops. Escola Voramar 08Els pops. Escola Voramar 08
Els pops. Escola Voramar 08JOSEP ROMERO
 
Les illes del maditerrani power
Les illes del maditerrani powerLes illes del maditerrani power
Les illes del maditerrani powerIsabel Castro
 
Indrets de Tossa de Mar
Indrets de Tossa de MarIndrets de Tossa de Mar
Indrets de Tossa de Marguest0c2615
 

Similaire à Els moai de l´illa de Pascua (20)

Portaventura
PortaventuraPortaventura
Portaventura
 
Ecoturistes (grup 7)
Ecoturistes (grup 7)Ecoturistes (grup 7)
Ecoturistes (grup 7)
 
City presentation
City presentationCity presentation
City presentation
 
Oceania 1
Oceania 1Oceania 1
Oceania 1
 
L'illa.de.pasqua
L'illa.de.pasquaL'illa.de.pasqua
L'illa.de.pasqua
 
Pors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del marPors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del mar
 
Les colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaLes colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissa
 
Treball Filosofia _ ZANTHE_PDF
Treball Filosofia _ ZANTHE_PDFTreball Filosofia _ ZANTHE_PDF
Treball Filosofia _ ZANTHE_PDF
 
Hawai
HawaiHawai
Hawai
 
Información General Calpe valenciano
Información General Calpe valencianoInformación General Calpe valenciano
Información General Calpe valenciano
 
Illes del Mediterrani
Illes del MediterraniIlles del Mediterrani
Illes del Mediterrani
 
power point del Viatge de la Meva vida
power point del Viatge de la Meva vidapower point del Viatge de la Meva vida
power point del Viatge de la Meva vida
 
Tema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes BalearsTema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes Balears
 
Palamós pesca
Palamós pescaPalamós pesca
Palamós pesca
 
Recull bib i temàtic 1a etapa
Recull bib i temàtic 1a etapaRecull bib i temàtic 1a etapa
Recull bib i temàtic 1a etapa
 
Els pops. Escola Voramar 08
Els pops. Escola Voramar 08Els pops. Escola Voramar 08
Els pops. Escola Voramar 08
 
Les illes del maditerrani power
Les illes del maditerrani powerLes illes del maditerrani power
Les illes del maditerrani power
 
Tossa
TossaTossa
Tossa
 
Indrets de Tossa de Mar
Indrets de Tossa de MarIndrets de Tossa de Mar
Indrets de Tossa de Mar
 
Isla Guacamaio
Isla Guacamaio Isla Guacamaio
Isla Guacamaio
 

Els moai de l´illa de Pascua

  • 1. PER RAQUEL ABAD COLL ACTIVITAT 2 CURS DE COMPETÈNCIES TIC en TURISME
  • 2. L'Illa de Pasqua o Rapa Nui, és una illa situada en l'Oceà Pacífic, pertanyent a Xile. Està considerada el melic del món, per ser el lloc habitat més aïllat del planeta. També és el museu a l'aire lliure més gran del món, pels seus impressionants i famosos moais, estàtues de pedra que arriben a mesurar fins a 10 metres d'altura.
  • 3.
  • 4.  
  • 5.  
  • 6. Els moáis són únics al món i van ser construïts pels rapanui. Més de 900 Moais i 270 Ahu o altars decoren tota la vora costanera i zones interiors de la illa. El com es van erigir i com es van traslladar fins a on avui estan és tot un misteri.
  • 7.
  • 8.  
  • 9.  
  • 10. Els moais són els únics vestigis de la misteriosa i ancestral cultura autòctona de la illa: la cultura Rapa Nui. Tota l'illa està considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1995, i tant el seu govern com la seva administració estan regits per estatuts i lleis especials. .
  • 11.  
  • 12.  
  • 13.  
  • 14. La denominació ancestral d'aquestes terres va ser Te Pito te Henua (“El Melic del Món“). La seva significació refereix a la idea de ser el centre espiritual del seu món, el món de la Polinèsia. El nom tradicional és  Rapa Nui (illa gran) en l'idioma antic de Tahití.
  • 15. Geogràficament, va sorgir de tres volcans. El Poike, de 3 milions d'anys, el Rano Kau de 2,5 milions i el Maunga Terevaka de 12.000 a 10.000 anys. Aquests són els vèrtexs del triangle que forma l'illa. Més de 70 cràters sorgits després i l'erosió marina, li van donar la seva forma definitiva.
  • 16. Vista interior del cràter del Volcà Rano Kau .
  • 17.  
  • 18. Moai és una paraula del llenguatge autòcton, rapanui, que significa “escultura”. Prop del volcà Rano Raraku, es troba la pedrera de la qual qui va construir aquestes escultures treia la pedra per a la seva elaboració. En aquesta pedrera queden 397 més, en diferents etapes d'elaboració. Aparentment, en ple procés de construcció, els creadors dels moáis van abandonar sobtadament les obres.
  • 19.  
  • 20. Cada moai pesa més de 10 tones, per la qual cosa representa tot un enigma com van aconseguir tallar la pedra volcànica, de particular duresa, tallar-la, i transportar-los als seus emplaçaments definitius.
  • 21.  
  • 22. Qui va crear els moáis? Ningú ho sap molt bé, però es creu que els antics habitants polinesis que s'havien establert a les illes, van dedicar generacions senceres a la seva construcció, entre els segles XII i XVII. En 1978 es va fer un proverbial descobriment, que va tirar una mica de llum sobre el tema de la raó de ser dels *moáis. Es va poder establir que en els globus oculars portaven petites roques vermelles d'obsidiana o coral. Posteriorment, s'estima que a causa de lluites tribals, els ulls van ser arrencats i llançats al mar, on van ser localitzats.
  • 23.  
  • 24. Per què van ser creats els moáis? No hi ha certeses en aquesta àrea encara. Es creu que les estàtues representaven als avantpassats difunts. Els moáis es muntaven sobre plataformes cerimonials, tots mirant cap a l'interior de la illa, perquè els esperits dels difunts bolquessin el seu “manà” (poder sobrenatural) sobre els descendents.
  • 25.  
  • 26. El que crida realment l'atenció de la illa és la forma dels camins pels quals s'especula es va portar als gegants als seus emplaçaments originals. Tots els camins tenen a la seva base forma de V, és a dir amb un profund solc central. Van ser tallats en el propi jaç de pedra de la illa, obra d'enginyeria no menor, que deixa tantes o més dubtes com el mateix procés de construcció dels moais. En els trams en què la carretera va costa amunt, els seus costats estan flanquejats per fileres de pedres, enclavats en el jaç rocós. S'especula que eren part d'algun enginyós mecanisme que permetia portar les estàtues camino a dalt, cosa que a mà neta hagués resultat impossible.
  • 27.  
  • 28. Per occident Rapa Nui va ser descoberta per l'holandès Jakob Roggeveen l'any 1722. Li dóna el nom Illa de Pasqua, perquè era el període de Pasqua en occident. La seva primera impressió, des de la seva nau, era que es tractava d'una terra de gegants, en pensar que els Moái eren persones. Després de conèixer-los els va descriure com un poble subtil de dones belles i d'homes amables. Jacob Roggeveen (1659-1729)
  • 29.  
  • 30.  
  • 31.  
  • 32.  
  • 33.
  • 34.  
  • 36.  
  • 37.  
  • 38.  
  • 39. Una dada interessant: hi ha un grup de 7 moais, que són els únics que miren cap a l'exterior de la illa. Aquests moáis semblen representar als set exploradors que van precedir als primers colonitzadors europeus.
  • 40. QÜESTIONS PER AL DEBAT: 1-Quin tipus de turista creus que elegiria l´illa de Pascua com a destí per visitar-lo per primera vegada? 2-El turisme és el principal recurs econòmic de l'illa. Aquest interessant video de You Tube planteja una interesant qüestió sobre la deforestació a l´illa http://www.youtube.com/watch?v=ccJKznQ_wKg Què en penses?
  • 41. 3-El desenvolupament turístic de Rapa Nui ha de ser sustentable i responsable, però això actualment és impracticable, perquè la capacitat de turistes que rep està absolutament sobrepassada. A Orongo i les pedreres del Rano Raraku es permet una sola visita per persona. Bé, però i en els altres atractius? Durant 5 dies és il·limitada, i el seu cost per als nacionals és d'amb prou feines $10 mil pesos i $5 mil per als menors. Per als estrangers la polsera tiquet costa 50 dolars. Aquest va ser el càlcul de càrrega i valor a cobrar per visitant per preservar adequadament un Patrimoni de la Humanitat únic al planeta? Amb aquesta quantitat de visitants a l'any, i augmentant cada any, el "il·limitat" de la càrrega i els valors que s'estan cobrant em semblen absolutament equivocats. L'inadequat control de l'augment de turistes i tremenda deterioració dels seus recursos és evident. A més, les disputes territorials televisades a Xile afegeixen la nota vergonyosa a la forma en què l'Estat xilè s'ha fet càrrec d'un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat. La inadequada planificació i irresponsabilitat en el maneig dels seus recursos, està a la vista. Que opines d´aquest tema?
  • 42.
  • 43.