2. Aprenentatge Motor És qüestió d’anatomia? FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A. Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment... Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al sistema motor Doncs en què pensa?
3. Potser pensa en el moviment? Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda
4. Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu Mana? És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en moviments corporals Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer
5. I saber això per a què carai ens servirà? Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals ALTRES DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici) INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)
6. ENS AVANCEM UNA MICA... Què ens ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació? LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat establim una base motriu amplia ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.
7. Models teòrics de l'aprenentatge motor TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme). S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva. L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient. Models teòrics de l'aprenentatge motor
8. “ El dominio cognitivo es la diferencia fundamental entre el hombre y los animales inferiores y se hace difícil plantear las leyes del aprendizaje humano al margen de él” ADAMS,1971
9. TEORIA DEL BUCLE TANCAT ADAMS,1971 Es tracta del model bàsic del processament de la informació S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)
10. El processament de la informació no és observable Ex: dibuixa un arbre Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren iguals, ni desitjades. Calia detectar les fases d’aquest procés …
11. Per intentar donar respostes a aquests processos Materniuk presenta el següent model:
12. Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu. 1- MECANISME PERCEPTIU Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte. QUÈ PASSA?
13. Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar estímuls. 2- MECANISME DE DECISIÓ Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu . QUÈ FAIG?
14. El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació concreta . Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen. 3- MECANISME D’EXECUCIÓ Encarregat de la realització del moviment. COM HO FAIG?
15. És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades en la resposta programada prèviament. EXEMPLES: MECANISME PERCEPCIÓ X MECANISME DECISIÓ X MECANISME EXECUCIÓ X
16. EP ATENCIÓ! Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan referència als tres mecanismes…. PERÒ? Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent
18. 1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o fins i tot a la pràctica imaginada. 2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar. 3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestèsic 4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oïda...)
21. LES SENSACIONS I LES PERCEPCIONS Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans sensorials SENSACIONS PERCEPCIONS La interpretació de les sensacions, donant significat i organització Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex: un perfum que ens recorda...
22. SENSACIÓ Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària per tal de ser identificada. Receptors sensorials Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.
23. Característiques dels receptors Especificitat : cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) . Excitabilidad : nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls cap al cervell. Adaptació : en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una adaptació (ex: olor permanent)
25. Pel que fa al moviment: Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor. Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment. D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores GUITART
27. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. DUES CATEGORIES KINESTÈSICS LABERÍNTICS Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici provoca... A l’aparell locomotor i pell A l’oïda
28. DESORIENTACIÓ INCERTESA Durant el procés d’aprenentatge integrem totes les fonts propioceptives, i també la visual, en unitats més grans.
29. PERCEPCIÓ Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa. Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.
30. El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget) Element comú a diferents objectes i situacions L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs El reconeixement d’aquests patrons mostra la relació entre tots els processos comportamentals.
33. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat
34. ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
35. MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?
37. Característiques de la acció motriu Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment . Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant . Anticipació : mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre. Precisió : fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix . Economia : utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments . Estètic : coincidència o no amb els estàndards.
