MARTA DIEZ DÍAZ, Cap Unitat ODPH

1. Sanejament a les urbanitzacions
31 de març de 2022
MARTA DIEZ DÍAZ
Cap Unitat ODPH
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
“Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”

2. 2
Sanejament a les urbanitzacions
Principals problemàtiques:
Drenatge sostenible
Xarxes unitàries o separatives
- Xarxa aigües residuals
- Xarxa aigües pluvials

3. 3
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxes unitàries o separatives
Definició
Xarxa de clavegueram unitària: conjunt format per una xarxa de col·lectors en la que s’aboquen les
aigües residuals urbanes, així com les aigües pluvials provinents del drenatge urbà.
Xarxa de clavegueram separativa: conjunt format per una xarxa de col·lectors en la que no s’incorporen
les aigües pluvials provinents del drenatge urbà.
Normativa
D’acord amb la redacció de l’article 259 ter del Reglament del domini públic hidràulic, aprovada pel Reial
decret 1290/2012, de 7 de setembre s’haurà de justificar el tipus de xarxa escollida (separativa o unitària
per a aigües residuals i d’escorrentia) i alhora s’hauran de plantejar mesures que limitin l’aportació
d’aigües de pluja als col·lectors, motiu pel qual es recomana la instal·lació de xarxes separatives, en
concordança amb el que disposa l’article 8 del Decret català 130/2003 pel qual s’aprova el reglament del
serveis públics de sanejament.
Segons els criteris d’aquesta Agència, en els sectors de nova urbanització, o bé aquells en els que es
procedeix a realitzar una millora o implantació de la xarxa de sanejament, i responent al criteri d’evitar
la pèrdua d’aportacions d’aigües per a la recàrrega del nivell freàtic, així com a la de reduir els cabals
d’aigües residuals que són conduïts a les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR’s), s’haurà
de considerar la xarxa de sanejament com a separativa.

4. 4
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en baixa
Definició
Sistema públic de sanejament en baixa: el conjunt de béns de domini públic constituït per la xarxa de
clavegueram municipal i les altres instal·lacions que, de conformitat amb la normativa de règim local, són
de competència del municipi i permeten la recollida, transport, concentració de les seves aigües residuals
urbanes.
Competència
Els Ajuntaments, en tant organismes competent sen matèria de sanejament en baixa, de conformitat amb
la Llei Reguladora de bases del Règim Local i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, han de
garantir la correcta execució i funcionament dels sistemes de sanejament i tractament de les aigües
residuals, així com el drenatge de les aigües pluvials urbanes, entre d’altres competències.
Per tant aquest restarà com a últim responsable de garantir la funcionalitat i suficiència hidràulica de les
conduccions i col·lectors que conformen el sistema de sanejament en baixa i drenatge d’aigües pluvials, i
per tant les respectives tasques de manteniment i conservació.

5. 5
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en baixa
Article 67 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que estableix com a servei municipal mínim
de prestació obligatòria a tots els municipis el clavegueram.
Només el Govern de la Generalitat pot dispensar-ne, d’acord amb l’article 68.1.
En conseqüència, amb caràcter general la solució de sanejaments autònoms només es pot admetre
amb caràcter provisional, mentre no es pugui construir el clavegueram i el tractament conjunt o la
connexió a una EDAR preexistent, en cap cas com a solució definitiva, llevat que el Govern hagi resolt
la dispensa que esmenta l’article 68.1.

6. 6
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en alta
Definició
Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per l’estació
depuradora d’aigües residuals, les instal·lacions de post tractament de fangs, les estacions de
bombament, els col·lectors de retorn al medi, els emissaris submarins i els col·lectors en alta, entesos
com el conjunt de conduccions i d’elements auxiliars necessaris per interceptar els abocaments d’aigües
residuals urbanes d’un o varis nuclis urbans, a partir d’un únic punt de connexió per vessant situat fora
del nucli o nuclis, i conduir-los fins a l’estació depuradora d’aigües residuals
Competència
L’Agència, d’acord amb el que estableix la Directiva 91/271, inclou en la seva planificació totes les
actuacions de sanejament de nuclis urbans en alta pendents d’executar per assolir el “tractament
adequat”.
Aquestes mesures es desenvoluparan en el període 2022-2033.

7. 7
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en alta
Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC)
Actualment en informació pública: https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/programa-sanejament-alta/
El PGSAC es divideix en dos períodes:
- Període 2022-2027: Amb una inversió prevista de 613 milions d’euros (434 per a millores en sistemes
existents i 178 per a noves plantes).
- Període 2028-2033: Inversió prevista de 599 milions d’euros (308 per a nuclis ja sanejats i 290 per a
nous sistemes de sanejament).
Objectiu: incrementar el percentatge de població sanejada i els sistemes de sanejament actius.
Avui a Catalunya hi ha més de 530 depuradores actives que garanteixen el sanejament del 97,1% de la
població.
Al programa s’indiquen els criteris de distinció entre noves infraestructures de sanejament en alta i en
baixa en funció del caràcter del nucli urbà.

8. 8
Sanejament a les urbanitzacions

9. 9
Sanejament a les urbanitzacions

10. 10
Sanejament a les urbanitzacions
Pla de Gestió i Programa de Mesures del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2022-2027)
3er cicle
Actualment en informació pública:
https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-gestio/3r-cicle-de-planificacio-2022-2027/

11. 11
Sanejament a les urbanitzacions
Article 198. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l'abocament d'aigües residuals
Es modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i
financeres, que resta redactada de la manera següent:
«Quarta. Abocaments d'aigües residuals Els abocaments d'aigües residuals urbanes la depuració dels
quals ha estat assumida per l'Agència Catalana de l'Aigua mitjançant la inclusió en la planificació
hidrològica vigent resten autoritzats en les condicions actuals fins que entrin en servei les actuacions
previstes. L'autorització d'abocament definitiva s'ha de tramitar conjuntament amb l'aprovació del projecte
d'obres. Tanmateix, qualsevol increment de càrrega o cabal de l'abocament resultat d'un
desenvolupament urbanístic no previst en la planificació hidrològica vigent obliga a instal·lar els sistemes
de tractament adequats i a obtenir prèviament l'autorització d'abocament.»

12. 12
Sanejament a les urbanitzacions
Estat actual de sanejament en urbanitzacions
L’execució de les mesures de sanejament en alta resta pendent en alguns casos que els ajuntaments
impulsin el sanejament en baixa (clavegueram) i recepcionin les nuclis urbans.
Cal coordinació entre ACA i ajuntaments abans d’impulsar cadascú les actuacions de la seva
competència.
Possibilitat de solució
De manera provisional, quan el sanejament públic en alta no sigui possible per manca o inviabilitat del
sanejament en baixa, l’Agència pot acceptar sistemes de sanejament autònoms.
En aquests casos és necessari establir un responsable clar de la seva explotació, i tramitar l’autorització
d’abocament provisional davant l’Agència.

13. 13
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües residuals
Punts a complir
1. Justificació de la impossibilitat del tractament conjunt (cost excessiu, problemes orogràfics, etc).
2. Presentació d’un projecte tècnic de la solució alternativa.
3. Presentació d’un estudi d’afeccions al medi (estudi hidrogeològic que demostri la no afectació de les
aigües subterrànies en cas d’infiltració, i de les aigües superficials en cas d’abocament directe a
llera).
4. Existència d’una única entitat responsable de l’abocament.
5. Definició de la temporalitat/provisionalitat d’aquesta solució.
6. Adaptació temporal de la planificació de l’Agència. No es permet la incorporació d’aquesta solució de
sanejament al PGSAC.

14. 14
Sanejament a les urbanitzacions
Autorització abocament
D’acord amb l’article 100.1 del RDL 1/2001, “Resta prohibit, amb caràcter general, l’abocament directe o
indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol
altre element del domini públic hidràulic, excepte que es compti amb la prèvia autorització
administrativa”.
Sistema de depuració suficient
Sistemes de sanejament domèstic autònoms:
Instrucció tècnica aprovada el 20 de novembre de 2008 pel Consell d'Administració de l’ACA:
https://aca.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Autoritzacions-dabocaments-daiguees-residuals?moda=1

15. 15
Sanejament a les urbanitzacions
Autorització abocament
Quadre orientatiu de sistemes de sanejament autònoms en funció del nombre d’habitants-
equivalents connectats

16. 16
Sanejament a les urbanitzacions
Autorització abocament
- Control quinquennal, en el moment de la revisió de l’autorització d’abocament.
- Autocontrol anual:
- Justificació del manteniment correcte dels sistemes de tractament.
- Analítica de la qualitat de l’abocament (MES, DQOnd).
- Actualització de l’estudi d’afeccions.

17. 17
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües pluvials
Normativa
Article 259 ter del RD 1290/2012, amb la finalitat de reduir convenientment la contaminació generada en
episodis de pluja, les xarxes d’aigües pluvials haurà d’incorporar les obres i instal·lacions que permetin
retenir i evacuar adequadament cap a l’EDAR les primeres aigües d’escorrentia amb elevades
concentracions de contaminants produïdes en els episodis esmentats.
Els sobreexidors a la llera hauran de preveure en el brocal de sortida les estructures necessàries de
transició, dissipació d’energia i protecció de marges i llera per no ocasionar afeccions sobre el domini
públic hidràulic ni a tercers.

18. 18
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües pluvials
Problemàtica
Eliminació total o parcial de la xarxa de recollida d’aigües pluvials implica que l’escorrentiu generat pels
episodis de pluja discorrerà per superfície cap als punts de recepció al medi.
Requisits mínims
Els punts d’abocament de l’aigua de pluja, no hauran de suposar cap afecció a tercers ni al domini públic
hidràulic.
Preveure abans de l’abocament d’aquestes, la instal·lació d’una arqueta de decantació per a reduir la
càrrega contaminant del primer xàfec.
Instal·lació de reixes per l’eliminació de grollers.
Manteniment de sistemes de decantació i desbast.
Retirada del medi afectat els residus (plàstics, papers, etc) que s’hi hagin pogut dipositar.

19. 19
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües pluvials
Obres de sortida de pluvials a llera
• La cota inferior de sortida de pluvials ha d’estar per sobre de la cota de la llera, per a que en el
moment que la riera desguassi no obturi ni impedeixi la sortida de l’aigua. Es recomana que aquesta
cota se situï per sobre de la cota de la lamina d’aigua per una avinguda de 100 anys de període de
retorn.
• L’angle que formen en planta l’eix de la canonada i la llera ha de ser com a màxim de 45º, de
manera que no es perjudiqui la capacitat de desguàs de les mateixes.
• Protegir la sortida de les pluvials amb escullera, per evitar erosions ni soscavació de l’obra de sortida
de la xarxa de pluvials.

20. 20
Sanejament a les urbanitzacions
Drenatge sostenible
Es recomana que la urbanització inclogui la utilització de superfícies permeables (paviments porosos,
graves, sorres, empedrats, i empedrats o llambordes amb juntes de material permeable per afavorir la
infiltració, a més d’altres mesures que es poden incorporar a nivell constructiu (paviments filtrants o
porosos, cunetes filtrants, pous d’infiltració, teulades verdes, aprofitament de pluvials, etc.)
Article 126 ter, del Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, de modificació del RDPH:
7. Les noves urbanitzacions, polígons industrials i desenvolupaments urbanístics en general, hauran
d’introduir sistemes de drenatge sostenible, com superfícies i acabats permeables, de manera que
l’eventual increment del risc d’inundació es mitigui. A tal efecte, l’expedient del desenvolupament
urbanístic haurà d’incloure un estudi hidrològic-hidràulic que ho justifiqui.

21. © L’Agència Catalana de l’Aigua permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització,
que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
Gràcies per la vostra atenció
Agència Catalana de l’Aigua
Web: aca.gencat.cat
Twitter: @aigua_cat
Instagram: @aigua_cat
Facebook: facebook.com/aiguacat
YouTube Canal ACA