Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social.

Eduardo RojoTorrecilla
http://www.eduardorojotorrecilla.es/
Informe 2012. Relacions laborals a
Europa. La importància del diàleg social.
1 Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.

Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.2

 I. Reflexió general introductòria.
 Tiziano Treu. “Derecho del Trabajo y protección social: antiguas y
nuevas preguntas”. http://islssl.org/es/inicio/foro-abierto/ (8
junio 2013).
 “El Derecho del Trabajo y los sistemas de protección social que
adquirieron forma durante el siglo pasado en muchos países con una
economía de mercado se enfrentan en la actualidad a un gran desafío.
 Las grandes transformaciones económicas y sociales impulsadas por
dos factores principales, la globalización y las innovaciones
tecnológicas, han alterado las bases mismas de dichos sistemas… “.

 II. El diàleg social en l’àmbit internacional.
 Conferència OIT 2013. http://bit.ly/14itI51
 “El diálogo social constituye un medio para alcanzar el progreso
económico y social. El proceso de diálogo social encarna en sí
mismo el principio democrático fundamental según el cual las
personas a quienes afectan las decisiones deberían participar en
el proceso de adopción de decisiones”.
 “El diálogo social se basa en el respeto de la libertad sindical y
de asociación y en el reconocimiento efectivo del derecho a la
negociación colectiva”.

 “La OIT debería…
 “Promover el diálogo social y la función de los interlocutores
sociales en la formulación, la gobernanza y la aplicación de las
políticas económicas, de empleo y de protección social en los
ámbitos nacional e internacional”.

 III. El diàleg social en l'àmbit de la Unió Europea.
 Conclusions del Consell Europeu (27 i 28 de juny de 2013).
 http://bit.ly/12rG5vL
 “… el Consejo Europeo (ha refrendado) las recomendaciones
específicas por país.
 “.. los Estados miembros plasmarán esas recomendaciones en las
próximas decisiones que adopten sobre presupuestos, reformas
estructurales y políticas sociales y de empleo, al tiempo que
promoverán la plena responsabilización nacional y preservarán el
diálogo social…”.

 “… debe reforzarse la dimensión social de la UEM. En un primer
momento, es importante supervisar mejor y tener mejor en
cuenta la situación social y del mercado laboral dentro de la UEM,
en particular utilizando unos indicadores sociales y de empleo
adecuados en el marco del Semestre Europeo.
 También es importante garantizar una mejor coordinación de las
políticas sociales y de empleo, respetando plenamente las
competencias nacionales.
 La función de los interlocutores sociales y del diálogo social,
también a nivel nacional, es asimismo un elemento clave. La
Comisión presentará en breve una comunicación sobre la
dimensión social de la UEM”.

 IV. Un exemple recent de diàleg social en la UE. L’ocupació
juvenil.
 Framework of actions on youth employment (June 2013)
 http://bit.ly/11VL04T
 “European social partners aim to address three inter-related
challenges:
 1. Create more and better jobs and attractive career opportunities
for young people;
 2. Strengthen the quality and relevance of education and training at
all levels to address skills mismatches;
 3. Optimise the role of industry, in particular SMEs, and of high-
performing public services in Europe as a driver of sustainable and
inclusive growth”.

 V. La importància del diàleg social en els països de la UE.
L’exemple de França. http://bit.ly/13i25v3
 Deuxième grande conférence sociale pour l’emploi (20 et 21 juin
2013).
 « S’inscrivant dans le droit fil de la première grande conférence
sociale de juillet 2012, elle a permis de conforter la méthode
suivie depuis un an dans la conduite des réformes, méthode qui
repose sur le dialogue social, la négociation et la concertation.
 La feuille de route sociale définie en juillet 2012 a été largement
suivie, grâce à l’état d’esprit de confiance, de dialogue et de
responsabilité qui s’était alors créé avec les acteurs sociaux et
territoriaux ».

 VI. Relacions laborals a Europa 2012. Comissió Europea
(desembre 2012). http://bit.ly/10YObtG
http://bit.ly/19LwAcW
 Panorama de les relacions laborals al sector públic europeu i
nacional.
 Evolució de les relacions laborals als Estats membres d’Europa
Central i Oriental.
 Relacions laborals del sector públic en transició.
 Conseqüències de la crisi en les relaciones laborals del sector
públic.

 Diàleg social ecològic.
 Participació dels interlocutors socials en les prestacions d’atur i els
règims de pensions a la UE.
 Evolució del diàleg social europeu al període 2010-2012.
 Revisió de la legislació laboral europea 2010 – 2012.

 “L’informe sobre les relacions laborals a Europa de 2010
assenyalava que el diàleg social era un factor de fortalesa a l’hora
de superar els primers efectes de la crisi...
 L’informe de 2012 conclou que l’impacte de la crisi del deute
sobirà i les polítiques de sanejament pressupostari aplicades a
molts països està produint canvis profunds en les relacions
laborals a Europa”.

 2010. “El diàleg social, tant bipartit com tripartit, es considerava un
mecanisme útil, flexible i eficaç que contribuïa positivament a
augmentar la resiliència i a generar consens social davant la crisi.
 2012. Crisi econòmica: base desfavorable per al diàleg social, que
ha esdevingut més conflictiu a molts països i sectors, i aquesta
tendència és especialment palesa al sector públic”.

 “En resposta a la crisi del deute públic, el criteri dels governs
nacionals per al sector públic ha estat el de accelerar i intensificar
dràsticament les reformes estructurals a llarg termini, i sovint els
mètodes emprats per aplicar les decisions han deixat de banda el
recurs al diàleg social”.
 Preguntes per al debat. Què ha succeït a Espanya? Què
ha succeït a Catalunya?

 Tesi central del document de la Comissió:
 “Si les tendències recents de les relacions laborals arreu
d’Europa són preocupants, és evident que un diàleg social ben
estructurat pot donar resultats positius.
 Com ja va passar l’any 2010, els països on el diàleg social està
ben assentat i les relacions laborals compten amb una base sòlida
encara són, en general, aquells on la situació econòmica i social
és més resistent i rep menys pressió. Això reflecteix també
l’adaptabilitat de les relacions laborals a les circumstàncies”.

 “…els mecanismes i els instruments del diàleg social, que han
vingut tant bé a Europa durant molts anys, encara són uns mitjans
vàlids per abordar la crisi i contribuir a crear unes condicions
favorables al creixement i l’ocupació.
 Més enllà dels diferents sistemes nacionals de relacions laborals, el
diàleg social és un element essencial del model social europeu i la
importància del seu paper està reconeguda als Tractats europeus i a
la Carta dels Drets Fonamentals”.

 Capítol 1. Panorama de les relacions laborals al sector
públic europeu i nacional.
 “Cobertura de la negociació col·lectiva en els països de la UE: varia
entre el 20 i el 100 %. Tendència a la descentralització. Grau de
centralització més alt al sector públic.
 La mitjana de la UE dels 27 és del 66%, però en els PECO només
arriben al 44%.
 La densitat sindical s’ha estabilitzat al voltant del 24%, i segueix sent
molt més baixa al sector privat que al públic a la majoria dels Estats
membres”.

 Capítol 2. Evolució de les relacions laborals als Estats
membres d’Europa Central i Oriental.
 “En comparació amb la UE-15, els PECO es caracteritzen per
 uns sindicats més febles, una erosió més ràpida de la densitat
sindical, la falta de patronals establertes…
 ..una tradició de negociació col·lectiva bipartita i multiempresarial,
l’escassesa persistent de la cobertura dels convenis col·lectius (en
part a causa d’un sistema menys desenvolupat)…
 i, finalment, un fort diàleg tripartit oficial que substitueix
parcialment els sistemes sectorials poc desenvolupats de negociació
col·lectiva..”
 Diversitat de règims i models.

 “Els interlocutors socials dels PECO han de seguir reforçant la
seva posició estructural i desenvolupar una capacitat addicional
per obtenir resultats sostenibles en la consolidació del diàleg
social i els sistemes nacionals de relacions laborals cap a un
model fonamentalment bipartit de negociació col·lectiva”.

 Capítol 3. Relacions laborals del sector públic en
transició.
 “…el concepte de sector públic està evolucionant a causa dels
canvis estructurals de l’organització i el subministrament de
serveis d’interès general.
 Una característica fonamental és si el contracte laboral (Nota
ERT: prestació de serveis) es determina per un estatut de Dret
públic o pel Dret laboral. ..

 “Els sistemes de negociació col·lectiva i fixació de salaris al sector
públic han experimentat dues tendències connectades:
 -- descentralització, amb un marc coordinat centralment o no,
 -- i substitució parcial dels sistemes de remuneració i promoció
automàtics, basats en l’antiguitat, per sistemes basats en el
rendiment, amb el resultat de diferències en les carreres
professionals i les condicions dels treballadors públics”.

 Cinc grans grups de models de relacions laborals.
 A) Països nòrdics.
 alta proporció d’ocupació al sector públic,
 una important presència femenina,
 l’harmonització entre els funcionaris i els contractats,
 una densitat sindical molt alta,
 àmplies pràctiques de negociació col·lectiva amb formes de
remuneració basades en el rendiment –amb un sistema de
negociació descentralitzat en dos nivells i forts mecanismes de
coordinació–,
 i poques restriccions del dret de vaga, però un mecanisme especial
de solució de conflictes col·lectius.

 B) Alemanya, França, Àustria, Bèlgica i els Països
Baixos.
 Una tradició d’Estat de Dret i un fort component funcionarial,
amb restriccions estrictes dels drets negociació i, en alguns
casos, del dret de vaga.
 el sistema de fixació de salaris està relativament centralitzat, el
percentatge d’ocupació al sector públic és alt a alguns i baix a
d’altres, el de presència femenina és alt a tots ells i hi ha
diferents graus de treball temporal o a temps parcial.

 C) Països del sud d’Europa,
 Situació laboral especial de gran part dels treballadors públics.
Absència o àmbit limitat de la negociació col·lectiva..
 La densitat sindical és alta o mitjana-alta i el percentatge
d’ocupació al sector públic és comparativament mitjà-baix.
 Les quotes de presència femenina i de treball a temps parcial són
en general baixes, i la incidència del treball temporal varia.

 D) Països d’Europa Central i Oriental.
 La majoria tenen una quota relativament escassa d’ocupació al
sector públic i una presència femenina relativament alta. El
temps parcial i el treball temporal són limitats.
 Els sindicats, en general, són dèbils, especialment a
l’administració central. La negociació col·lectiva és molt limitada
i, quan existeix, s’acostuma a fer només al nivell individual.
baixa.
 A alguns països hi ha institucions de diàleg social, però la seva
funció s’ha reduït significativament els últims anys. També hi ha
restriccions del dret de vaga, especialment a l’administració
central.

 E) Regne Unit.
 No té un estatut especial per als treballadors públics, funcionaris
inclosos.
 Ha difós àmpliament pràctiques de negociació amb una
estructura d’un sol nivell, acompanyades però d’un sistema
d’organismes de revisió salarial, i no hi ha limitacions del dret
d’associació ni del dret de vaga, tret d’alguns grups.
 A la funció pública les negociacions són descentralitzades, tot i
que des de finals dels anys noranta s’han adoptat mesures per
reduir la fragmentació i la dispersió de la retribució.
 La densitat sindical és comparativament mitjana-alta i gairebé
quatre vegades més alta que al sector privat”.

 Situació actual.
 “Retorn a l’unilateralisme per part dels governs i les
administracions en detriment de les formes de diàleg social, de
vegades factor decisiu per introduir o consolidar pràctiques de
gestió dels recursos humans pròpies del sector privat;
 retallada de les prerrogatives especials dels treballadors públics quan
n’hi ha;
 fixació dels salaris de dalt a baix
 i reducció del paper dels sindicats en termes de taxes de densitat i
de capacitat d’influir en les polítiques del govern i l’administració.

 Preguntes per al debat.
 Quina és la situació del sector públic, i de la negociació
col·lectiva a Espanya? Quins canvis s’han produït en els últims
anys?
 Quina és la situació del sector públic, i de la negociació
col·lectiva a Catalunya? Quins canvis s’han produït en els últims
anys?

 Capítol 4. Conseqüències de la crisi en les relacions
laborals del sector públic.
 “La crisi econòmica i financera ha sotmès les relacions laborals del
sector públic a una gran pressió. S’ha intensificat el control de
l’eficàcia i l’eficiència de la despesa pública.
 El paper dels principals interessats, com ara els sindicats del sector
públic, s’ha posat en qüestió, i empresaris autònoms, amb autoritat
local, s’han sotmès a un control financer i de gestió estricte des de
l’administració.
 És indiscutible que, tot i que inicialment la resposta a la primera
fase de la crisi va implicar principalment el sector privat, les
administracions han considerat que el públic és essencial per a
l’ajust …

 La resposta a l’austeritat indica canvis importants de les
tendències a més llarg termini. Les mesures d’austeritat
aplicades tendeixen cap a un unilateralisme de dalt a baix de les
relacions laborals al sector públic. Això té conseqüències tant
per a l’administració com per als treballadors del sector.
 la regulació de les relacions laborals a través de la negociació
col·lectiva es restringeix a causa de la reducció dels recursos
disponibles, les congelacions salarials i la suspensió dels
mecanismes normals de negociació.
 Els sindicats del sector públic han estat pressionats i, a la majoria
de les reformes en curs, el seu paper s’ha debilitat ..”

 Capítol 5. Diàleg social ecològic.
 Generar nous llocs de treball i transformar els existents en “verds” i
“més verds” requerirà noves capacitats i un canvi d’actitud.
 Una qüestió essencial és el paper que els interlocutors socials
podrien exercir en aquest context, per iniciativa pròpia o a
instància de les autoritats públiques.
 La implicació dels interlocutors socials ha anat augmentant
gradualment, però el panorama europeu no és gens homogeni, sinó
que més aviat hi ha un ampli espectre de pràctiques pel que fa al
grau de compromís i de mobilització.

 Els exemples del diàleg social sobre aquestes qüestions es troben
principalment als sectors on els interlocutors socials estan ja ben
representats.Als més recents no hi diàleg o n’hi ha ben poc.
 Consolidar i fomentar les activitats dels interlocutors socials a
tots els nivells (europeu, nacional, sectorial, regional i
empresarial) és fonamental per a una transició correcta cap a
l’economia baixa en carboni.
 En l’àmbit internacional (OIT, 2013): “El desarrollo sostenible,
el trabajo decente y los empleos verdes”. http://bit.ly/10stQ19

 Capítol 6. Participació dels interlocutors socials en les
prestacions d’atur i règims de pensions a la UE.
 Problemes sobre els avantatges i desavantatges de la participació
dels interlocutors socials en la formulació de polítiques….
 Depèn de qüestions com ara la relació entre els interlocutors
socials i els responsables polítics i la funció exacta que exerceixen.
..
 Estreta implicació dels interlocutors socials en els debats sobre
política social i la reforma de les prestacions.


 Pensions. Els últims anys hi ha hagut una oposició important dels
sindicats als plans de reforma a molts països de la UE. En alguns
casos, els governs han incorporat les contrapropostes dels
interlocutors socials, però en d’altres la influència d’aquests últims
ha estat insignificant.
 Els governs estan clarament pressionats per trobar solucions tant
als greus problemes que planteja la crisi com, d’altra banda, als
reptes a llarg termini dels canvis demogràfics i econòmics. Buscar
el consens amb els interessats com ara els interlocutors socials és
una manera d’aconseguir-ho. … Però……..

 Capítol 7. Evolució del diàleg social europeu al període
2010-2012.
 Diàleg social? Sí. “Els últims dos anys, els representants dels
empresaris i els treballadors han aprovat més de 70 textos conjunts,
han dut a terme nombrosos projectes i han començat a col·laborar
en nous sectors econòmics”. Ja existeixen 41 comitès sectorials.
 S’ha sol·licitat que dos acords s’apliquin mitjançant Directiva
(sectors de la navegació interior i perruqueria).
 Els efectes laborals i socials de la crisi financera i econòmica van
seguir sent una prioritat per als interlocutors socials intersectorials
i per a molts comitès sectorials de diàleg social.

 Qüestions tractades:
 Salut i seguretat al treball.
 Condicions laborals.
 Capacitació professional.
 Polítiques d’ocupació.
 Formació Professional
 Competències.
 Aplicació de la flexiguretat.
 Igualtat de sexes. Com millorar la conciliació de la vida familiar i
laboral, i eliminar la bretxa salarial.
 Violència i assetjament laboral.
 Clàusules socials en les licitacions.

 Capítol 8. Revisió de la legislació laboral europea 2010 –
2012.
 Objectiu de les iniciatives legislatives: millorar el funcionament
del mercat de treball i la qualitat de l’ocupació. Referència marc:
l’Estratègia Europea 2020.
 Anàlisis de com s’estan interpretant les Directives de la UE ple
Tribunal de Justícia (temps de treball, seguretat i salut, lliure
circulació de treballadors…).
 En fase de debat: proposta legislativa de Directiva sobre
compliment de la Directiva sobre desplaçament de treballadors.
Revisió en curs de la Directiva sobre temps de treball.

 Avaluació de l’execució i els efectes de diverses directives per tal
d’esbrinar si són adequades al seu propòsit o si cal aclarir-les o
actualitzar-les (ex.: drets d’informació i consulta dels
treballadors).
 Revisió de l’estratègia europea de salut i seguretat en el treball
2007-2012. Els resultats es tindran en compte a l’hora d’establir
les prioritats estratègiques del període 2013-2020. Vegeu estudi
de l’Agència Europea http://bit.ly/14JQXG9

 VII. Consideracions i reflexions finals.
 Quin és l'impacte de la política econòmica i social adoptada pels
òrgans de direcció de la Unió Europa sobre les condicions de
vida i de treball dels ciutadans dels països del sud d'Europa?
 Com incideix el Tractat d'estabilitat financera, que estableix una
rígida disciplina pressupostària en les polítiques econòmiques i
socials dels Estats?

 Què és avui la flexiguretat? Cal revisar la relació entre estabilitat en
l'ocupació i la flexibilitat en l'organització del treball? Com protegir
adequadament els treballadors, tant els que estan dins com aquells
que romanen fora del mercat de treball, davant la rapidesa del canvi
productiu?
 Sobre les reformes normatives laborals. ¿Afebleixen la cohesió social
pel menyspreu cap a les fórmules pactades de solució de les
discrepàncies, és a dir els acords entre els agents socials? Tendeixen a
tornar al Dret del Treball a un paper residual com el que tenia en els
seus orígens, amb la important diferència que fa molts anys el Dret
delTreball va ser enfortint-se i ara estaria debilitant-se ?

 Les noves realitats del món laboral i la composició canviant del món
del treball: empleats, aturats, amb o sense prestacions; treballadors
per compte d'altri, autònoms, funcionaris; joves, adults, tercera
edat; espanyols o comunitaris i extracomunitaris; homes i dones;
persones que treballen en l'economia regular o irregular, persones
que treballen en el centre de treball i moltes altres que ho fan a
distància, etc.
 Com s'enfronta el món sindical, i també les empreses, a aquesta
realitat canviant del món del treball?

 ¿Cóm afecten les reformes laborals a Espanya a les
competències autonòmiques en matèria laboral i d’ocupació?
 Propostes de reforma de les Administracions Públiques.
Reforma de les polítiques d'ocupació i un major control, encara
que no s'utilitzi aquesta paraula de les competències
autonòmiques, tant en aquest àmbit com en els assumits per la
Comunitat Autònoma de Catalunya en matèria d'autoritzacions
de treball per a ciutadans extracomunitaris, i per aquesta i la del
País Basc en matèria d'Inspecció deTreball i Seguretat Social.
 http://bit.ly/14PmWoc

Moltes gràcies per la seva atenció.
Eduardo RojoTorrecilla
eduardo.rojo@uab.cat

Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social.

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social.

Similaire à Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social. (20)

Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social.